Marta i Maria (Lluc 10,38-42): hospitalitat, “no neguitegis”, esperança i comunitat avui

Música de la Música Música de la Música Bona tarda, amics i amigues, oïdores de Ràdio d'Esvern. Avui dimecres, a dos quarts de vuit, Veus de la Parròquia torna a estar amb vosaltres i segons si reiniciem aquest trimestre de l'espai Paraula Viscuda. Aquest espai és el resultat del treball del grup de nostra dona a la parròquia i estem també adherides al col·lectiu de dones en l'església per la parietat. Que com altres vegades volem compartir els treballs que anem fent a tots vosaltres, santjustencs i santjustenques. Avui conversarem amb Marta Ruiz Balada. Ella forma part del grup, igual que jo mateixa, Montserrat Giró. La Marta Balada és una persona respectuosa, molt acollidora, sensible, sap escoltar i és a qui li parla i el seu entorn aporta harmonia. El nom de Marta vol dir senyora. La Marta que ens parlarà, que ha fet aquest camí de servitud al servei. La Marta és una dona que dona tot el seu amor a les persones que l'envolten. Marta, quin és l'Evangèlic Estriat que parlem? És l'Evangèlic de Lluc, justament sobre Marta i Maria. M'has conmogut amb aquestes paraules, tibes, Montserrat. És justament el passatge aquest i m'agradaria explicar una mica per què. Quan jo vaig néixer, els meus pares van decidir posar-me en Marta pensant que darrere s'hi venia una altra filla, seria Maria. I el pare, no sé si en el moment que vaig néixer o abans o després, no ho sé, amb aquella lletra caligràfica que tenia va escriure aquest tros de Lluc. i al cap dels anys el va trobar i me'l va marcar. I el tinc guardat amb la seva lletra, amb el paper ja tot groc, però amb la ploma, amb aquell estil que tenia tant... i és un text que potser perquè me'l va escriure ell, doncs encara el tinc molt present i, bueno, el trobo entranyable i me l'he fet meu, clar. Que maco, no? Quin tresor, no? Sí. És una... aquestes herències que són tan precioses, no? Sí, sí, sí. Sí, i va tornar... El tinc allà, el veig sempre i el tinc sempre a prop, aquest text, perquè el tinc a dir a darrere del vidre de la meva llibreria. Però el grup Nostra Dona va haver un dia que una de nosaltres va proposar de triar alguna cosa que nosaltres teníem com si algun rastre, alguna petjada que teníem de cura, d'haver tingut cura dels nostres, dels que ens havíem precedit, no? I jo de seguida vaig pensar en aquest text, no perquè volia dir que algú... Evidentment que els pares em van cuidar i em van estimar molt, però també pel que diu aquest text justament de l'Evangeli, no? Que parla d'una manera de tenir cura. Sí, evidentment que sí. És molt curtet, però si el voleu trobar a casa, doncs és un Evangeli de Lluc, el capítol 10, els versets del 23 al... Ai, perdó, del 38... Del 38 al 41... 42, perdó, al 42. I diu així, Marta i Maria. Mentre es feia en camí, Jesús va entrar en un poble i l'acollí una dona que es deia Marta. Una germana d'ella, que es deia Maria, es va seure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. Marta, que estava molt atrafegada per poder-lo sequiar, si va a tensar i digué, Senyor, no et fa res que la meva germana m'hagi deixat tota sola a fer la feina? Digue-li que em vingui a ajudar. El Senyor li va respondre, Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part i no la serà pas presa. Marta, Marta. Sí, sí, sí, sento la veu del pare, quan diuen Marta, Marta. Lluc, de fet, és l'únic que relata aquest episodi. No n'hi ha... Els altres no... No, cap dels altres tres no... No es creuen. Sí. I, bueno, per mi és... Novament, destaca la importància de la vida pública de Jesús, que va a les cases de les persones. I, bueno, potser la intenció aquí de l'Evangelista era representar dos tipus de seguidors de Jesús. Una manera de fer de la Marta i una manera de fer de Maria, no? Sí. Marta seria més pròxima al que seria la tradició jueva, no? De l'Antic Testament, que seria el compliment de la llei, el model de dona, no? De complir, de servir, de fer, de treballar, no? I Maria és la que seria, com més el Nou Testament, seria la manera de captar les paraules de Jesús. I més lliure, no? I lliure. I més lliure. I lliure. Sí. Sí, amb molta profunditat. Sí. Potser val a dir que Marta i Maria són germanes de Llàtzer. Ah, sí. I Jesús era molt amic de... O sigui, quan anava a aquella casa, anava a casa els amics. I primer, doncs, trobem aquest episodi, després, més endavant, trobem la mort de Llàtzer, però que elles també tenen el seu protagonisme, no? Però aquesta va ser aquesta anada a casa com una mica d'allò, però com diu la Marta, estava, doncs, ella molt atrafegada, no? I tant. Com a cuidadora, com a acollidora, també, no? Clar. Bueno, tenir la tradició jueva ja era això, no? Exacte. I a més a més, el tema aquest de l'hospitalitat, de tenir cura, llavors... També, o sigui, Marta... Digues. La seva família... La seva mare va morir molt jove i llavors va, des de molt jove, va haver de fer-se càrrec de tot allò de la casa i tant de l'economia com de l'endressa, com la compra, o sigui, ella... I clar, això ho portava molt interioritzat, no? Perquè la seva germana era més petita i ella, doncs, aquest paper se'l va fer molt seu i després, en l'amor del pare, encara més, diguéssim, ella era com el pal de paller de la casa, no? I per això sempre atrafegada. Atrafegada. Bueno, si t'hi fixes, no, els patrons no han canviat tant. Ara que estic pensant que a les cases on hi ha germans i germanes, els grans o les grans són les que sempre es fan càrrec i cura dels joves... Ara, perquè potser no ho veiem tant, perquè no hi ha tant... O sigui, les famílies, jo tinc amigues que són molt germans, doncs aquest paper era molt del... O sigui, tots conduïen els altres, no? Sí, aquest és una contraposició molt evident, no? La Marta és fer, és acció, és sempre atrafegada, te l'imagines nerviosa i Maria és contemplar, és espiritual, és passiva, però passiva... A veure, no de no fer, sinó d'escoltar, és una altra manera de ser passivitat, no? És una interiorització que fa de les... O sigui, és més com... Bé, no, tampoc ho podem assegurar, però dona la sensació que sí, com molt més espiritual, que li cridin més la bellesa, doncs, de... Senzilla, no? Clar, sí, sí, sí. Sí, sí. Són... Bé, és... Aquest contrapunt, no?, que hi ha també, que hi havia moltes dones deixebles, que ho veiem, que apareixen fins i tot al peu de la creu, dels homes, no sé on eren, no? Sí. i com altres... És com un contrapunt mostrar aquestes dues maneres de seguir i de fer. Sí, exacte. I de fer. Sí, sí, ho hem vist amb altres dones, l'altre dia que va venir la Dolors, que també eren les dones al peu de la creu, també hi havia aquest acompanyament i aquesta cura, també, sí. I, en canvi, els homes ben apartats, no? Al contrari. I amagats tenien por. Les dones també tenien por, però estaven allà. Sí, però... Estaven allà. Estaven allà. Bé, era aquesta hospitalitat, no? Que era tan, tan i tan important que de donar el petó de benvinguda, de treure les sandàlies, que m'ho puc imaginar bastant com era, no? Que s'asseien els peus, on gien amb oli, amb aquells olis perfumats, tot això que hem anat veient a través de totes aquestes dones de Marc que hem estat estudiant. I jo crec que el missatge de Jesús aquí era que ell no vol que es neguitegi, no vol que segueixi el rol que se li ha assignat com a dona, no? Aquell rol tradicional. vol que adopti una actitud com de deixeble, d'aturar-te. Aturar-te, sí. Aturar-te una estona i respira, connecta i escolta. Exacte. No? És... Ell, a més, li diu molt bé, no? No neguitegis, no? No neguitegis. O sigui que el més, doncs, ja ho trobem bé, no? Era com dir-li no neguitegis perquè ja estem bé com estem, no? I el que em crida molt l'atenció també és aquesta mirada, aquesta tendresa que té, Jerusalén, quan parla, no? Amb aquesta familiaritat, amb aquesta confiança, no? És d'igual a igual. D'igual a igual. Allà dalt i les dones allà baix o qui sigui, no? i... I amb la forma que li diu també la fa pensar. I això ho trobem, també, que sempre no ho dona tot fet, sinó que fa pensar a la persona, que és el que realment fa lliures, no? Que aprendre a pensar, no? Clar. Clar. És per això que diem que... Justament per aquesta manera de fer pensar i de parlar i d'actuar, Jesús era un revolucionari, no? Sí. Ho va remoure tot en aquell temps, i així va acabar, també, no? Exacte. Perquè no van tenir... No era... no els agradava com actuava, no? Però sí, va ser molt conseqüent. I d'alguna manera, tant Marta com Maria, totes dues són conseqüents amb el que han après i el que volen, no? I llavors et preguntes, aquesta dualitat pot estar-hi amb la mateixa persona? Com, perdona, aquesta autòrica? Dualitat. Dualitat. Pot estar amb una mateixa persona? Jo crec que sí. Jo crec que sí. jo crec que el missatge és que no menys prea el treball ni la mostra d'hospitalitat, el missatge és no atabalar-se innecessàriament, no? I perquè llavors perdem la pau. Exacte. No? Sí, sí. també una mica m'ha fet pensar en aquests dies de Nadal. Perquè dius, bueno, i en el dia de, o sigui, quina és l'actitud, diguéssim, que ens trobem en el temps que vivim, no? Frenètic. Frenètic, no? I llavors, com aquests dies de Nadal, tothom, sí, preparant coses i fent coses i llavors l'essència del Nadal s'ha perdut. com el vivim, no? Clar. I llavors aquest, allò m'ha fet pensar també en això, aquestes dues que d'alguna manera podem ser responsables de les coses que, de la casa o sàpiguer compartir també de la casa per tenir un temps personal per poder, no? O sigui que, per això et dic que poden compartir aquesta dualitat, sí, sempre que comparteixin amb altres persones, no? també. Clar, sí, sí, és, sí, aquests dies em feia una mica de mal quan les companyes em comenten, companyes i companyes comenten, quines ganes tinc que s'hagin acabat aquestes festes, no? Justament per això, per aquesta, tot aquest... Aquest enrenou. Aquest enrenou. Però, clar, l'essència no és aquesta, llavors anem cantant nit de pau, nit d'amor, i no lliga, no? No lliga. És justament, hem de buscar, hem de tornar, hem de tornar a buscar què és Nadal. Per això l'Evangelis, sempre és actual, perquè sempre hi ha alguna cosa, quan el tornes a rellegir, que et fa descobrir un altre, no? Clar, és molt important això, és tan important anar al fons de les coses. Jo agraeixo molt haver entrat en aquest, en el nostre grup, perquè ara ja fa temps que, però sempre ho dic, perquè jo llegia sola els textos bíblics, i molts m'espantaven i pensava a la mare de Déu què és això, no? I no els sabia interpretar. I en canvi he après a contextualitzar, però també a anar a fons, i he descobert que hi ha un missatge tan bonic que ens serveix ara, posat ara en el nostre temps, és atemporal, vull dir que ens serveix ara i ens serveix ara, ens servirà sempre, però l'hem de saber contextualitzar. Aquestes paraules, clar, això ja fa molt de temps que va estar dit i escrit i va passar, però és actual. Perquè aquesta bona nova que és l'Evangeli, o sigui, això, sàpiguer-lo interpretar, perquè ens dona aquesta esperança, no? Ara, això que diem de l'any del jubileu, que siguem testimonis d'esperança, doncs, te n'adones que és el que també ha de fer girar el món, o sigui, i potser hauria de girar cap a una altra banda. Una altra banda, sí. Sort en tenim d'aquesta esperança, no? Sí. Sort n'hi ha perquè és el que ens queda i és el que ens fa tirar endavant i jo ara m'estic adonant que en molts altres àmbits aquesta esperança s'ha estat en molts altres àmbits. tothom està empenyent cap a tenir esperança, és molt, molt important perquè ens quedem tot el que està passant i ens quedem aturats i només contemplem i ja està. Això no ho podem fer. Però esperança activa d'anar treballant i anar caminant. El Federico Mayor Zaragoza que s'ha mort no fa gaires dies, no? Ell ho deia, és temps d'actuar, deia, és temps d'actuar, és una de les seves frases, és temps d'actuar. Sí. I que hi ha moltes persones que han tingut una gran capacitat i tenen i ens tenen clar els camins que han de seguir. i els hem d'escoltar i els hem de seguir i els hem de tenir sempre presents. Tenim molta gent que ja no hi són i que han deixat patjada i fixar-nos en aquests exemples. Com el teu pare i la mare segurament que també perquè és una cosa de segur que van decidir tots dos. Sí, tots tenim me'n recordo una vegada que vam parlar de persones que han deixat patjada. Ah, sí. Doncs és això, no? En tenim tantes i tantes al nostre davant i... I és estimar, estimar, estimar. Esclar, sense amor no hi ha res, no som res, no es pot fer res. Estimar i... Respectar. Sí. No? Sí. Perquè hi ha moltes creences, ara aquesta setmana també és la setmana de les plegàries per a les religions, doncs això també d'respectar altres maneres de pensar i de conviure, no? És que en el fons totes les tradicions religioses, totes anem allà mateix, totes anem a parar al mateix punt i és això que deies ara, no? És estimar o fes fes amb els altres. perquè tu quin és el missatge o el que deixaries que tens ganes de comunicar als oïdors i oïdores? Ui, ara m'has deixat així una mica. Jo ara aquests dies que estic estic llegint molt i he fet alguns cursos i alguns tallers i veig que tots anem cap allà cap allà mateix. La paraula esperança ressona a tot arreu i per una banda tenir esperança estimar i llavors una altra cosa que va molt lligada en tot això és fer fer comunitat. Ah, sí? I ara estic amb aquest triangle, no? És tot això és la base de de tot per crear per començar a canviar aquest món, eh? Sí. O sigui, tot agafar aquest sentit comunitari és molt important perquè d'alguna manera l'Evangeli també hi va amb aquest sentit comunitari perquè es troba amb les persones de la casa són amics o sigui i aquest sentit de comunió també. Sempre, sí, sí, sí. Bé, és el que dèiem abans que tot tot va lligat el d'abans amb l'ara i llegim i tot ens sona i ens ressona perquè és molt actual el que passa que ho has de saber interpretar i contextualitzar. Per això va bé estar en un grup perquè és la manera que ho pots tens diferents opinions i t'enriqueixes, no, Marta? Clar, clar. Sí, i ara sí, i ara ara hi ha una altra manera també que no sé si és el moment d'aquesta manera d'enriquir-te escoltant els altres o sigui, quan parlem quan estem en grup aquesta manera d'aportar quan opines que ara parla un ara parla l'altre i tots diem coses però deixar que parli un i aturar-te i pensar el que està dient l'altra persona. Atura't i a veure digereix això i després ja diràs el que hagis de dir però sense precipitar-te, no? No neguitegis. Sí, exacte. Sí, sí. Bé, al final és una manera d'obrir-te i de situar-te per tornar en aquest text no hi ha res urgent no hi ha res urgent no, i fer fer les coses seguint el teu cor i ja està. Sí, evidentment. Marta, moltes gràcies per estar aquí. Gràcies a vosaltres. Bé, aquest programa es repeteix el dissabte a dos quarts de dotze i com veureu hi haurà un grup més o sigui nosaltres continuarem sent el grup B aquest espai que es diu paraula viscuda i després hi ha Justícia i Pau amb la finestra de Justícia i Pau i després els temps estan canviant que és el del mossèn Javier i el i l'E que és el Lluís Segura que és el nostre bisbat i el dimecres passat hi va haver la Montserrat Jadell amb la història i les coses històriques de Sant Just i també de notícies que aporta. Per tant estem aquí amb vosaltres i bé moltes gràcies gràcies al Carles perquè ens aporta tot el que és tècnic i tota la seva també estimació i gràcies a tu Marta gràcies a vosaltres i Gràcies Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit