Veus Parròquia
Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...
Subscriu-te
Veus Parròquia del 4/12/2013 — Mi país inventado: família, arrels i fe
Tancament d’informatius i continuïtat de ràdio fins a l’inici del programa.
Salutacions, presentació de "Veus de la Parròquia", de la convidada Silvina i del llibre de Isabel Allende, Mi país inventado.
Silvina explica la seva tria i la identificació amb les històries familiars i les emocions que Allende descriu.
Diumenges en família, debats, l’autoritat serena de l’àvia, viatges i el pes afectiu dels avis.
Tendrícia quotidiana com a símbol de cura: el puré aixafat a cada plat, com a metàfora del carinyo.
Ritmes actuals i pèrdua de menjars compartits; enyorança de la reunió familiar setmanal.
La família com a suport vital; consigna educativa: ser feliç i bona persona obre portes i dona força.
Respecte als mestres, necessitat de límits, tensions modernes entre treball, temps i educació.
Record d’una vetlla i la imatge dels homes que ploren i cuiden; la vulnerabilitat reforça els vincles.
Lectura de passatges sobre memòria i Xile; retorn a l’Argentina, olors i carrers; metàfora de les palmeres i les arrels.
Comentari evangèlic: el "Fiat" de Maria, fer el millor possible i confiar en Déu.
Agradiments, horaris de reemissió i tancament del espai.
Anunci del Club Ciutat Diagonal i cançons; transició a la programació següent.
Introducció
Programa "Veus de la Parròquia" dedicat al llibre de Isabel Allende, Mi país inventado, amb la convidada Silvina (argentina, d’arrels valencianes i gallegues). Conversa íntima sobre família, memòria, arrels, migració i valors.
"Solo el paisaje permanece verdadero e inmutable."
Nucli del programa: Allende, records i identitat
Per què aquest llibre
- Silvina s’hi identifica per la manera com Allende transforma records familiars en relats emocionals.
- El llibre evoca l’avi, les àvies i la casa plena de vida, i dona llenguatge a emocions que costa posar per escrit.
El paper de les dones a la família
- Àvies i besàvia com a eix i autoritat no autoritària: una paraula o un copet a la taula bastava per reconduir.
- Educació afectuosa i exigent a la vegada: carícia i repte.
La taula, els rituals i el paisatge
- Diumenges sagrats a la taula de l’àvia: pertinença i cohesió malgrat rencilles i debats (futbol, política).
- Viatges, camp, asados, pampes i cavalls: el paisatge com a escenari vital que Allende descriu i que connecta amb la infantesa de Silvina.
Criança i valors
- Principi bàsic transmès als fills: respecte i bondat.
- Lema familiar:
"Ser felices y ser buena gente."
- Reivindicació d’un principi d’autoritat sa a casa i a l’escola; dificultats actuals per ritmes laborals i culpes parentals.
Dol i vulnerabilitat
- Record d’una vetlla: els "roures" de la família (els homes forts) ploren i cuiden; la vulnerabilitat compartida enforteix els llaços.
Migració, memòria i arrels
- Tornar després d’anys: edificis i persones canvien, però olors i carrers desvetllen la memòria.
- Metàfora de les palmeres trasplantades: sobreviuen perquè porten una mica de la seva terra. Identitat com a equilibri entre estimar el lloc d’acollida i no renunciar a l’origen.
Segment final: fe i Advent
- Lectura i comentari de l’Advent (Immaculada): força de Maria i el seu "Fiat".
- Actitud espiritual: fer el millor que podem i deixar la resta en mans de Déu.
Idees clau
- Família com a xarxa de seguretat: dona seguretat, valor i horitzó.
- Autoritat afectuosa: límits clars sense autoritarisme.
- Memòria que modela identitat; el paisatge com a element estable de pertinença.
- Bondat i felicitat com a brúixola moral en la criança i la vida.