Veus Parròquia del 9/2/2022 — Migrar i resistir: del reportatge al voluntariat; fronteres, Frontex, Canàries, Lesbos i la responsabilitat dels mitjans
Es presenta Mònica Parra Ràfons (residència, feina, any de naixement) i el tema central del programa: el seu llibre i experiència sobre migracions.
Relata el punt d’inflexió: viatge a Polònia i Hongria, pas de fer fotos a fer voluntariat en veure l’abast de la crisi.
Llista de països i territoris on ha col·laborat (Grècia, Hongria, Croàcia, Sèrbia, França, Espanya, Canàries, Melilla) i diverses ciutats i illes.
Notes de camp sobre vulneracions de drets, memòria familiar de refugi i l’impuls d’un amic perquè expliqui allò que la gent esgotada no pot escriure.
Fotomovimiento com a ‘gran família’; importància del suport emocional entre voluntariat i persones migrades en entorns durs.
Duresa climàtica i violència policial; devolucions en calent; persones colpejades, sense telèfon, descalces i abandonades lluny de la frontera.
Afectes profunds amb famílies migrades; història d’Abraham (Eritrea), torturat i violat a Líbia, agreujament psicològic a París i possible deportació; pèrdua de rastre.
Canàries com a epicentre de morts i arribades; ruta Bielorússia/Polònia amb fred extrem i noves tanques; Grècia i Itàlia com a portes constants.
Ajuda bàsica i acompanyament emocional, però calen solucions polítiques: vies legals i segures; avenç per a menors extutelats a Espanya.
Reconeixement al rescat marítim i denúncia de la criminalització judicial i administrativa de les ONG de salvament.
Humanitza les xifres: noms, somnis i emocions; el lector s’hi pot veure reflectit.
Venda a través de l’editorial Descontrol i diverses llibreries; bona acollida en català/castellà i traducció solidària a l’anglès.
Desglossament dels costos (impressió, edició, marge de llibreria, autora) com a exercici de transparència editorial.
Suport municipal (via Fons Català) a un grup d’advocats a Lesbos per garantir drets d’asil i traducció; procés participatiu local amb 50 persones i 126 vots.
Crítica a la militarització i al paper de Frontex; esment del control a Ceuta i les dificultats per documentar per la persecució policial.
Fotografia aparcada per falta de temps; gira de xerrades a escoles i equipaments; insistència en causes estructurals i corresponsabilitat europea.
Experiència compartida d’ajuda; retorn cíclic de persones malgrat desallotjaments; crida a normalitzar la migració i dignificar vides.
Acords UE amb Turquia, Líbia, Marroc i Senegal; impactes (pesca senegalesa) i denúncia d’espoli i guerres com a causes de migració.
Retall d’ajudes, retirada de menjadors als camps, tancament d’instal·lacions i obstacles a voluntaris i activistes.
Crítica al blanquejament del feixisme i la dependència dels mass media; reconeixement a mitjans alternatius més valents.
Alerta sobre vulnerabilitat i guerres; demanda de reforma de la llei d’estrangeria i d’acompanyament digne a les persones migrades.
És difícil sentir-se compresa si no s’ha viscut; el llibre ajuda a entendre el pes emocional i el dolor vist sobre el terreny.
Tancament del programa i agraïments a Mònica Parra Ràfons; invitació a continuar escoltant el programa en properes emissions.
Context i convidada
Programa: Veus de la parròquia (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Desvern). Convidada: Mònica Parra Ràfons, treballadora de l’Ajuntament de Sant Just, fotògrafa i activista, autora del llibre “Migrar i resistir”.
"Aquesta Europa negra ha de quedar reflectida... la gent ha de saber que aquesta part de la història ha existit."
De la fotografia al voluntariat (2015)
Origen del compromís
- 2015: en un viatge de vacances a Polònia i Hongria, Mònica presencia la crisi migratòria i comença fotografiant-la.
- Passa de la fotografia a l’acció directa: decideix fer-se voluntària davant la sensació que "hi ha molta gent fent fotos" i cal ajudar sobre el terreny.
Països i rutes on ha treballat
- Grècia, Hongria, Croàcia, Sèrbia, França, Espanya (Canàries, Melilla) i diverses illes i ciutats.
- Xarxa principal: el col·lectiu fotogràfic i activista Fotomovimiento.
- Suport emocional entre voluntariat i persones refugiades, viatges durs i de patiment.
El llibre “Migrar i resistir”
Genesis i mirada
- Neix de notes en llibretes sobre vulneracions de drets, creuades amb la història migrada de la seva pròpia família (refugiats a Argelers).
- Impuls clau: l’encàrrec moral d’un amic a Grècia perquè escrigui el que ells, esgotats, no podien.
"Estaria molt bé que escrivissis tot això..."
Per què enganxa
- Humanitza més enllà de les xifres: posa nom, emocions i somnis a les persones migrades.
- Convida a la identificació: "Jo podria ser aquesta persona".
On comprar-lo i traduccions
- Editorial Descontrol; disponible a llibreries com La Ciutat Invisible, Cal Llibreter, Llibreria Girona, entre d’altres (consulta web de Descontrol).
- En català i castellà; traducció a l’anglès feta solidàriament per una empresa de traducció.
Preu transparent
- Desglossament final de costos (impressió, edició, marge llibreria, autora) per transparència i pedagogia editorial.
"Transparència pura i dura."
Vida al límit a les fronteres
La frontera sèrbio-croata i “The Game”
- Un dels entorns més colpidors: calor extrema a l’estiu, fred intens a l’hivern, i violència policial.
- “The Game”: intents reiterats de creuar; devolucions en calent; persones retornades a hores de la frontera, colpejades, sense mòbil i descalces.
Focus actuals
- Canàries: arribades massives i morts en ruta; embarcacions amb persones mortes a bord; greus emergències sanitàries.
- Frontera Bielorússia/Polònia: fred extrem, morts per congelació; resposta europea amb noves tanques.
- Grècia i Itàlia: punts d’entrada permanents.
Militarització i Frontex
- Europa destina més recursos a Frontex, murs i sensors que a dignificar la vida.
- Denúncia de devolucions en calent i ús de la força en contextos de persones desarmades.
Voluntariat: efectivitat i límits
- Ajuda bàsica (menjar, roba, acompanyament emocional) però amb límit estructural:
"Estem posant tiretes"
- Reclama solucions polítiques: obrir vies legals i segures, acollida real.
- Petit avanç: millores recents a Espanya per a menors extutelats per poder treballar.
Salvament i criminalització
- Reconeixement a Open Arms i altres equips tècnics que arrisquen la vida al Mediterrani.
- Denúncia de la criminalització del rescat: processos judicials, retencions de vaixells.
Projectes i cooperació local (Lesbos)
- Sant Just, soci del Fons Català de Cooperació, dona suport a un projecte jurídic a Lesbos: garantir traducció, informació d’asil/deportació, i defensa legal.
- Procés participatiu local: 50 persones, 126 vots emesos (cada participant podia votar fins a 3 projectes). Bon inici, però cal més implicació ciutadana.
Històries humanes i pèrdues
- Relacions profundes: "la meva segona família" entre persones migrades.
- Cas d’Abraham (Eritrea): tortures i violència a Líbia; ansietat severa a París; possible deportació; pèrdua de rastre malgrat la cerca durant anys.
Calais i la persistència del moviment
- Experiència dura però "molt bonica" d’acompanyament amb activistes locals.
- Malgrat desallotjaments cíclics, la gent torna: el Canal de la Mànega segueix sent ruta cap al Regne Unit.
- Missatge: normalitzar la migració i dignificar les vides en lloc de fer-les impossibles.
Europa externalitza fronteres i causes estructurals
- Acords amb tercers països: Turquia (6.000 M€; amenaça d’"obrir portes"), Líbia (centres de detenció finançats), Marroc i Senegal.
- Efectes col·laterals: exemple de la pesca a Senegal i pèrdua de mitjans de vida.
- Crida a mirar els espolis i guerres (Síria, Afganistan, Iraq) com a causes d’arrel.
Mitjans i narrativa pública
- Crítica al blanquejament del feixisme i del racisme als platós.
- Dependència dels mass media de governs i subvencions; manca de periodisme valent.
- Reconeixement a mitjans alternatius (El Salto, elDiario.es).
Crida final
- Alertes sobre conflictes propers (Rússia) i la vulnerabilitat universal.
- Exigeix reforma de la Llei d’estrangeria a Espanya: ningú sense papers ni ajudes, cal dignificar i acompanyar.
- Convida a revisar les causes estructurals (d’on ve el coltan del mòbil, qui bombardeja, etc.).
"No em cansaré mai de repetir-ho: dignificar-los la vida i acompanyar-los."

