Misericòrdia, Pobreses i Sinodalitat: el llegat del Papa Francesc — de Lampedusa a Laudato Si

L'àdio de set, 98.5 Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música M冗 Música Música Música Música Música Aleshores, aquí és on hem de poder aprofundir una mica en tot el seu llegat. Sí. Jo, seguint una mica la línia de la Núria, penso que ens ha deixat uns missatges molt actualitzats per poder anar caminant dintre d'aquest segle XXI. Som cristians, som església oberta al món. Necessitem missatges que puguem connectar amb les realitats de la vida, perquè seguir l'Evangeli ja ens comporta un compromís i tenim un compromís com a cristianes. I aquest compromís l'hem de desenvolupar sobretot en el nostre dia a dia i de cara a fora, a església oberta. I això a mi m'ha entusiasmat moltíssim sentir des de la seva petita frase, des del seu contingut en diferents encícliques, des de les seves cartes. Era un home que estava al dia, contínuament davant d'una realitat dura que podia donar-se en un moment determinat, ens donava ja una resposta, un camí si el volíem agafar. Mai ens hem sentit obligats. Però sabem, pel fet de ser cristians, que tenim unes obligacions de cara al món. Formem part d'aquesta comunitat, no? Comunitat de creients que creiem en l'Evangeli, en l'alegria de l'Evangeli, no? Una de les coses que, des del primer dia, ell va expressar i s'hi va dedicar moltíssim, perquè podríem dir l'essència de l'Evangeli, que és la misericòrdia. Sí, la misericòrdia és cert que és una cosa que és molt comú a totes les religions. Aquí hi ha com un ensamblatge, no?, amb entendre bé que no podem ser assenyaladors dels que no pensen com nosaltres o que no fan com nosaltres, no? I ell, amb això, ha donat molts exemples a la vida quotidiana, des de les entrevistes a dalt dels avions, fins, d'alguna manera, entendre coses que a l'Església estan com molt, diríem, a vegades enquistades, el concepte del pecat, el concepte del perdó, és com molt exclusiu. Vull dir, això ho ha assenyalat, no ell no... Com Jesús, que deia, jo no vinc a destruir la llei, però vinc a canviar-la, o sigui, vinc a fer-la veure diferent, no? Aleshores, doncs, clar que som pecadors, gent que no som perfectes i que tenim moltes relliscades a la vida, però, d'entrada, la misericòrdia de Déu està oberta a tothom. Aquell simbol tan bonic del pastor amb l'ovella aquí penjada al coll va ser una cosa que es va escampar per tot el món. Vull dir, aleshores, doncs, l'Església està oberta a tothom. A tothom. Ha de ser-ho. Si no ho és, ho ha de ser. És aquí on hem d'entendre que hem de canviar les coses, no? És per tots. L'Evangeli és per tots. Aleshores, no és obligatori. No és un dogma. És un camí. Jo aquesta paraula misericòrdia, en aquest context que el Papa Francesc ens va anar manifestant, a mi m'ha creat una... Mirar-me a mi mateixa. Vull dir, mirar-me a mi mateixa, sí, la meva mirada de cara als altres tinc la capacitat de poder ser misericordiosa. És a dir, no jutjar tant, no ser tan crític negatiu, sinó mirar què m'estàs dient. No t'entenc, però potser tens raó. M'ha donat una obertura de mirada. Vull dir, me l'he aplicat també molt a mi mateixa com una reflexió i m'ha ajudat a caminar dintre d'aquesta església més oberta de cara al món. O sigui, segons el Papa Francesc, ens deia que la misericòrdia ha de tenir qualsevol actuació o decisió eclesial. Per tant, primer, se l'aplicava ell mateix i a l'església, no? Però les seves paraules sempre eren dirigides a tothom, sense de cap distinció, i també, o sigui, sabem que hi ha moltes persones, moltes, moltes, que també les han rebudes així, perquè les dèiem amb molta humilitat i sense cap mena de perjudici cap a ningú. Sí, sí, totalment d'acord, sí. I a més, amb molta simpatia. Sí, també. Un papa que reia amb la gent, menjava amb la gent, escoltava la gent, s'apropava, era molt proper i era també molt graciós, futbolero. Vull dir, a veure, era una persona molt normal. En un text que he llegit deien era un home i això és important perquè és un més de la humanitat, no estava situat en un pedestal, no? Llavors, doncs, això el feia molt proper, molt, i sabia escoltar, que això també és molt important, i no jutjar. Aleshores, doncs, per això molta gent s'hi podia apropar, perquè, d'alguna manera, doncs, no se sentien assenyalats, no? Una de les coses que també el portaven a actuar d'una manera més ferma era el lluitar contra les pobreses. Fixeu-vos-hi que les pobreses, que quan diem la paraula pobresa sembla que només puguem parlar de l'econòmic. no, o sigui, hi ha tot moltes diferents pobreses. Per això ell ens ho remarcava en plural. I com ho va fer per posar-se a l'abast de les diferents pobreses? Què us sembla? Com ho va fer per posar-se a l'abast de les diferents pobreses, per viure-les de prop? Jo crec que era un home que escoltava, escoltava moltíssim, i analitzava les diferents necessitats que podien haver-hi, com molt bé has dit que no eren sols econòmiques, sinó podien ser gent marginada dintre d'una societat per la seva manera de ser, o, no ho sé, hi havia una manera de ser d'ell que volia donar aquesta amplitud d'acollida. Aquesta paraula per mi en vell té molt de sentit. Acollida, el refugiat que arribava, el pobre marginat que dintre de les grans ciutats ja els han vist, que estan al carrer sense sostre, aquell que està lluitant per un habitatge, pels drets humans. Era un home obert a totes les necessitats dels drets humans, que no solament són de pobresa, sinó que hi ha altres estils. Bé, són les pobreses, no? Sí. Ell, d'entrada, el primer viatge que va fer, va fer l'Empadusa. O sigui, el sentit aquest per tenir una visió del que està passant en aquest món, per poder llegir els signes dels temps, t'has de desplaçar les perifèries, si no, no te n'enteras si estàs només en la teva ombolla o en el teu centre, no? I aleshores, per això també va dir que les esglésies o les parròquies havien de ser hospitals de campanya per acollir. I la campanya què vol dir? Què vol dir una tenda de campanya, també? No estàs afincat allà immòbil, sinó que estàs disposat a desplaçar-te, no? O acollir tots els que es mouen, també. O sigui, que les pobreses poden ser, també va aparèixer això després, d'una altra manera, en la seva encíclica, la laudato, sí. O sigui, que ell deia, no és només, diríem, una encíclica ecològica, sinó que també és social i és econòmica, perquè les coses que passen en el món li passen a molts milions de persones i a aquestes persones, diríem, els repercuteix el que nosaltres fem amb la natura o el que fem amb la nostra economia o el que fem amb les nostres relacions. Sí, sí. I això s'ha vist, s'ha anat veient que això també ha creat una pobresa de gent que s'ha hagut de desplaçar perquè en l'espai on podíem viure ja no hi havia aquella cosa bàsica de supervivència. Per això aquesta frase que ja fa tant de temps que la vam sentir i que d'alguna manera intentem doncs fer-la nostra que és una església en sortida, no? Que en les seves paraules una església en salida que estigui a tots els ambients a totes les situacions que el pregar es pot fer tot arreu. Sí. I tant. I d'una manera més humana i més amb tota una visió de comunitat, no? Perquè aquesta la comunitat no és solament la comunitat eclesial sinó que és la comunitat del poble on es viu de les persones que estan més enllà de les nostres de vegades de la nostra proximitat però que hi són. no? Sí, sí. I si estàs en sortida o estem en sortida és per portar alguna cosa també. Per rebre, disposats a rebre i disposats a portar, no? i aquí diríem en tronca la bona notícia perquè l'Evangeli és una bona notícia. D'alguna manera ens dona en alguns passatges concrets un programa de vida d'una manera molt senzilla i fora de dogmes. que es pot aplicar perfectament a la nostra vida i les relacions amb els altres. no? Sí, aquesta expressió que tenia el Papa l'alegria de l'Evangeli no? Vull dir, l'Evangeli és una pauta de vida per les persones i que cadascú escolla la que li sembla millor per estar dintre d'una societat però és una pauta de vida actualment que té és molt vàlida perquè et demana que et comprometis davant d'aquests canvis contínuos que es donen al món. com puc canviar jo davant d'una situació de guerra una situació econòmica se'm demana que sigui sensible a la natura perquè si tot està connectat davant d'aquesta globalització com haig de respondre jo? Doncs a vegades jo crec que els cristians amb l'Evangeli tenim un camí que ens ajuda a entendre totes aquestes situacions i el nostre compromís en el món. El Papa Francesc tenia molt clar que l'Església del segle XXI havia de ser una església plenament evangèlica era o sigui totes les seves accions estaven des d'aquesta visió evangèlica i la visió evangèlica és aquesta actuar aquesta manera d'actuar que ell tenia amb totes les persones siguin o foren de la religió que foren o del context on vivien ell tenia aquesta no és un que el Papa hagi fet l'Evangeli l'hagi actualitzat no és la forma o sigui que que s'ha de viure l'ha posat en pràctica fixa't que han parlat que un dels seus punts eren les pobreses un altre era però ell era un exemple ja la seva manera senzilla des que va ser elegit Papa com es va moure en aquest entorn que hi havia tots uns protocols molt concrets era un cap en el punt gairebé és un cap d'estat però ell amb la seva senzillesa tots els passos que anava fent era senzill creia en això en aquests elements de l'humilitat aquests elements de la senzillesa el saber valorar cada cosa té un valor inclús la cosa més petita té un valor i saber escoltar és l'altra gran cosa del papa francès escoltar i saber trobar l'alegria de l'Evangeli i després ell per exemple el primer que va fer és no voler viure en el Vaticà se'n va anar a viure a la casa de Santa Marta i després és un home que duia les seves sabates no les sabates papals que menjava amb la gent a la plaça vull dir que reia que sabia diríem portava les seves ulleres o sigui moltes vegades es presentava vestit vestit normal vull dir trencava els protocols recordem els seus últims dies que va sortir doncs amb un poncho i això i va haver persones que no ho van entendre perquè fins i tot perquè deien com és possible que hagi trencat el protocol no ell era com es trobava en aquells moments necessitava aquell escalf aquella roba que l'escalfers ell va sortir i sense cap problema visitava les presons menjàvem els presoners vull dir a veure vull dir es va era proper diríem de la realitat humana eh i va demanar que en el seu enterrament quan entressin el seu fèretre a Santa Maria la Major allà hi haguessin presoners gent descartada gent immigrant tot això una representació eh perquè d'alguna manera era el que per ell era important ell va viure també ell era immigrant la seva família procedia d'Itàlia eh i era argentí també que per això li agradava ballar el tango però i el Messi gran seguidor del Messi sí però vull dir que al mateix temps doncs ell no sé vull dir això era el que formava part de la seva vida no volia que aleshores es fes un gran cerimonial eh que d'alguna manera desfigurés el que per ell havia sigut important també va decidir com volia que fos el seu taüt i totes aquestes coses que també diuen també parlen eh vull dir de la coherència personal no per això la doctrina social de l'església ja ens recorda aquest estar en el món d'una manera determinada sí i val i perquè va denunciar moltes injustícies no moltes dinàmiques socials econòmiques ecològiques en les seves encícliques que si teniu una ocasió de de poder-les llegir valen la pena perquè el seu llenguatge és tan planer i i t'hi trobes tan immers en cada en molt dels dels seus dels seus apartats que que serveixen jo penso que serveixen per tothom per tothom és un llibre són llibres que cada un doncs ha anat fent primer doncs la la joia de l'Evangeli després el Laudato Si no a Fratelli Tutti o sigui que ens ha anat posant com diferents esgrons però des d'aquest en aquest sentit global de de la globalització amb la natura en aquest sentit no? Sí, sí vull dir realment llegir-ho en calma i fer-t'ho teu és una manera d'estar en el món eh? perquè t'ajuda t'ajuda moltíssim a entendre el seu missatge també que és un missatge planer que a vegades les coses planeres dius ai no puc col·locar-ho en el món social però sí sí, sí eh? També ha estat criticat i això també ho hem de reconèixer sobretot no no només diríem pels sectors conservadors que en vida ja molts han atrevit a dir que si era un papa sismàtic no? També un cert descontentament per part de les dones o pels sectors que promulgaven doncs el fet de l'ordenació de les dones eh? o per exemple el celibat no obligatori s'ha arribat a pronunciar diríem doctrinalment aquestes coses eh? no no però jo penso que en canvi ha fet moltes actuacions que són més discretes però que van en la direcció de posar una pista perquè les coses han d'evolucionar eh? i aleshores doncs ha fet quantitat d'anomenaments de dones en llocs de responsabilitat i de likes també homes likes o sigui perquè l'església no sigui tan clerical eh? perquè deia que això és un càncer a l'església ho deia així mateix de clar eh? i també aquest estil d'església no? tan dogmàtica i rígida deia una església trista és una trista església eh? o sigui que d'alguna manera marca unes maneres de fer i de viure eh? de viure l'Evangeli o d'estar en comunitat o de fer funcionar aquest món doncs que hem d'estar oberts a tothom i a totes aquestes diferències aquesta diversitat no només cultural sinó també de mentalitats a vegades no tots caminem al mateix ritme i aleshores doncs aquí ve una cosa molt important que abans ho parlàvem fora de micro amb la Montserrat i amb la Dolors que és el tema de la sinodalitat sí la aquest aquest més l'any passat vam estar treballant la sinodalitat que aquesta paraula vol dir el poble que camina el poble que avança ho vam estar treballant en diferents grups i sobretot que vam descobrir o ens vam reafirmar en què com a dones batejades doncs tenim tenim aquest aquest lloc a l'església sense distinció d'altres persones o d'un altre de l'altre de l'altre de el que són els homes el fet d'estar batejades això ens dona tot la la la capacitat la humilitat i el ser d'iguals i iguals a dintre de l'església pel bautisme i això no només ho tenim nosaltres sinó totes les persones que estan batejades i són moltes les que estan batejades i tant pel bautisme hem rebut la llum de Cris i això és el que nosaltres ens dona vida i això del sinode va ser un treball de tres anys molt interessant perquè ens va marcar la pauta que hem d'anar junts l'altra pauta és que cal ser corresponsables nosaltres mateixos és a dir el fet d'estar batejats aquella comunitat nosaltres n'hem d'esperar que ens facin les coses sinó més o menys el guiatge que hi hagi implicar-nos a més i fer-ho nostre saps vull dir que va ser una experiència maca això del sinode i continuar aquesta sí perquè de fet el sinode és una cosa molt antiga l'església exacte i es fan els sinodes dels bisbes ara no recordo si és cada any o cada dos anys però el papa el que va fer és el sinode obrir-lo a tothom o sigui ho va obrir a tota l'església i som església des del papa fins a l'última criatura doncs tots els batejats com estàveu comentant ara eh aleshores doncs ho va obrir un primer any amb els bisbes a continuació es va enviar tot el que s'havien elaborat els bisbes es va enviar a les diòcesis de tot el món i allà hi va poder participar tothom o sigui que aquí s'han fet grups molt diversos per treballar perquè van dir aquí s'escoltarà tothom eh siguis de dins o de fora perquè ell va dir l'església és sortida com estava comentant abans per tant pot parlar tothom tothom serà escoltat i vam enviar totes les el que es pensava coses fortes eh també per tota la crítica els abusos tot el que és coses que realment doncs fan molt de mal i que el papa al principi ell quan ara un exemple concret quan va anar al Perú doncs bueno hi havia un un sacerdot abusador doncs que bueno que ell se'l va voler escoltar i va dir no tinc per què no fer-li cas no crec que menteixi però després ell tenia una comissió que anava més a fons i en aquesta comissió va rebre la veu de moltes víctimes i quan ell va escoltar la veu de les víctimes va dir això no es pot consentir o sigui aquí s'ha d'anar a fons eh aquest problema ja se l'havia trobat Benet XVI o sigui que i el pobre ja va haver de retirar-se perquè no es veia en cor d'assumir tot això eh aleshores doncs va ser quan ell va dir no aquest tema s'ha d'abordar perquè l'església aquí hi ha d'haver una transformació molt important tot aquest clericalisme tot aquest diríem ocultar les coses el poder ell va denunciar molt el poder el poder econòmic però també el poder sobre les consciències i aleshores doncs sobre les consciències sí ha actuat a sobre de moltes persones sí sí en algunes doncs fent-les callar i en altres doncs d'alguna manera fer-los posar-los i càrregues no i això ell ho ha denunciat moltíssim m'he dit que aquesta no és l'església que ha de ser doncs tenim davant nostre hem tingut un papa valent eh valent dient les coses amb claretat i no ho sé hi ha tants temes que potser no els podrem desenvolupar però amb el seu compromís davant de les guerres que hi ha actualment tan grans tant a Ucraïna com a Gaza com a les guerres africanes ell ha plantat que ara aquest capitalisme consumista d'armaments i consumista que per poder vendre armament vull dir ja el que és la gent ja no els importa i el papa ho ha denunciat moltíssim i s'ha posat molta gent en contra ja vull dir que és un papa que no sé quan fem hi ha hagut uns missatges també a nivell de pau molt importants eh bueno podríem seguir i seguir parlant perquè a nosaltres això ara ens ha obert una finestra que hi ha tants temes a les seves encícliques i les seves paraules són tan clares que donar-les a conèixer és el que a nosaltres ens agradaria el programa doncs donem les gràcies al Carles que ens ajuda i el dissabte que ve es repetirà aquest mateix programa a les 12 i mig a les dos quarts de 12 gràcies Dolors gràcies Núria a tu i gràcies a tots els oïdors i oïdores de Sant Jús i potser de més enllà també gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies Gràcies Fins demà!