Veus Parròquia del 8/1/2020 — Mort i música: del mortitxol i la dansa del velatori al Dies Irae i la cançó “La vall del riu vermell”

Visió general

Programa dedicat a com la música acompanya la mort en l’àmbit popular i religiós. Des de la tradició catalana (mortitxol, dansa del velatori, cançoner) fins a la litúrgia (novenaris, Dies Irae), i un testimoni personal que culmina amb la cançó de comiat “La vall del riu vermell”.

“La dansa com a expressió que ens ajuda a vèncer la tristor.”

Temes principals

• Música popular de dol: el mortitxol, la dansa del velatori i la figura del cançoner, com a formes col·lectives d’expressar i tramitar la pèrdua.
• Música litúrgica: el paper dels novenaris i del famós himne llatí Dies Irae dins la tradició catòlica, i el seu ús actual principalment en concerts.
• Testimoni vital i cançó de comiat: escampar cendres a la Vall d’Aran i el cant compartit de “La vall del riu vermell” com a record i acomiadament.

Detall del contingut

Música popular i rituals de dol

• Introducció al món de la música “de poble” vinculada a la mort: el mortitxol i la dansa del velatori (orígens, funció social i expressiva).
• La figura del cançoner (el rapsode popular que narra des del carrer) i la dimensió coreogràfica del dol: la dansa com a via per transformar la tristesa en comunitat.
• Presentació de la peça ballada per l’Esbart de Rubí i menció a l’acompanyament instrumental i a Pere Gores.

Música litúrgica i el “Dies Irae”

• Record dels novenaris de difunts (especialment al novembre) i del cant del “Dia d’ira” com a part del ritual.
• Reflexió pastoral: la mort abans es presentava com a dia d’ira; avui, en funerals, es prefereix una mirada més dolça i esperançada.
• Context històric del Dies Irae: himne llatí del segle XIII, sovint atribuït a Tomàs de Celano (amic i biògraf de Sant Francesc); altres atribucions possibles: Gregori Magne, Bernat de Claravall o dominics.
• Ús actual: el cant gregorià del Dies Irae es canta poc en funerals i més en concerts per la seva bellesa musical.

Testimoni personal i cançó de comiat

• Relat d’un acomiadament íntim: escampar les cendres d’una germana a la Vall d’Aran, sota el Montarto, després de resar un Parenostre.
• La música com a memòria: intent inicial d’interpretar “La vall del riu vermell” i, un cop passada l’emoció del moment, el cant compartit amb serenitat de tornada cap als cotxes.
• Audició de la cançó: imatges de llum d’albada, vall i riu, i el dol que guarda el cor durant el comiat.

“Trobarem a faltar el teu somriure.”

Idees clau

• La música acompanya el dol tant en l’àmbit popular (dansa, cançó) com en el religiós (novenaris, himnes), oferint sentit, consol i comunitat.
• La tensió tradició-present: del to sever del Dies Irae a una pastoral del consol, sense perdre el valor patrimonial del cant gregorià.
• Les cançons vinculades al territori (com “La vall del riu vermell”) faciliten un acomiadament arrelat a la història vital de la persona.