Papa Francesc al Congo i al Sudan del Sud: pau i reconciliació, víctimes i desplaçats, riqueses mineres i ecumenisme

. Vinga, i som-hi amb un altre capítol del programa Veus de la Parròquia aquí a Sant Just Esvern, a Ràdio d'Esvern. Avui els hi toca en el grup de Justícia i Pau. Tenim amb nosaltres aquí a l'estudi de ràdio en mossèn Xavier Sobrevia i també en Jesús Castro, president del grup de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just. Hola, molt bona tarda a les dos. Molt bona tarda. Bona tarda. Bé, en el programa d'avui ens parlaran sobre la visita del papa al Congo i també al sudan del sud. Faran especial èmfasi per parlar una mica dels esforços, no?, per posar pau i també per consolar les víctimes davant de tanta, tanta violència. Bé, comencem una mica parlant del tema, no? Sí, bé, estem dintre d'aquest curs que en la secció de Justícia i Pau de Veus de la Parròquia hem molt de pot dedicar especialment a Àfrica, parlant de situacions molt complexes i molt oblidades i molt silenciades en aquest continent africà. Llavors, doncs, volíem una mica també recollir, perquè és també de molta actualitat, el diumenge passat va acabar aquest viatge del papa francès al Congo i al sudan del sud. Un viatge que s'havia tingut que ajornar, el papa tenia previsionari a l'estiu, però estava malament de salut, em sembla que és sobretot el tema de poder caminar una mica més, els genolls que ho té una mica fumut i sembla que no li fa gràcia operar-se. Diuen que li han d'operar, però ell no sembla que estigui massa perquè l'operi. No vol passar per piròfan. Bé, sigui això o un altre motiu, el papa, doncs, finalment, tenia aquesta voluntat d'anar a aquests dos països. Com ja ens té una mica acostumats a aquest sant pare, doncs, especialment va a països pobres, oblidats, marginats, és a dir, que en certa manera, doncs, això, com una única opció molt preferencial pels que estan una mica en situacions més complicades i a vegades, doncs, molt greus, no? Llavors, finalment, s'ha pogut realitzar des del dia 31 de gener fins al dia 5 de febrer i, d'entrada, ens trobem dos països que, per un costat, al Congo, porten més de 25 anys de guerra. També una mica, si recordem, desencadaran una mica de la guerra, entre altres factors, doncs, va ser el genocidi a Ruanda, que va ser en 1994, on va haver-hi, doncs, això, entre mig milió i un milió de morts i com els que van, diguem-ne, els radicals hutus, que al final van deixar el poder i van fugir, doncs, es van refugiar al Congo, no? Llavors, una mica a partir d'allà, cap al 1996, comença aquesta guerra que ha deixat més de 5 milions de morts. Això també és una cosa que, dius, se'n parla poc, portem, doncs, ja molts anys amb aquesta guerra i, sobretot, és en aquesta part, diguem-ne, a l'est del Congo, que toca la zona que s'ha dit dels arrens llacs, amb Ruanda, Burundi, fronteres amb aquests països, i que, doncs, té una riquesa minera molt important, eh?, per al tema del coltan, aquest metall, doncs, que de tots els mòbils el necessiten, i, doncs, no tinguem també els diamants i altres, doncs, riqueses naturals, no?, que fins a quin punt són riqueses o són desgràcies per aquesta població. Clar, riqueses per uns i pels altres... Sí, o dius que porta la guerra i la destrucció i la mort, no?, i això és brutal, no? I llavors l'altre país és Sudan del Sur. Sudan del Sur ha volgut anar... Recordem també que Sudan és, potser, el país més gran d'Àfrica, era, i llavors es va dividir. Va haver-hi una guerra, també, i no sé si recordeu, doncs, els oïdors, potser, justament era un govern, el de Khartoum, que va aplicar la llei islàmica a nivell de la política, és a dir, que en certamen era bastant ridicada en aquest tema, i, sobretot, teníem un nord més viat islàmic i un sud animista i cristià. O sigui per aquests motius o altres, que segurament n'hi ha, doncs, al final, doncs, després de 21 anys de guerra, es va arribar a un acord de donar l'independència a aquest país el 2011. És a dir, segurament dels països més nous del món, en certa manera. Pràcticament, sí. Encara que la frontera, si un mirar el mapa, resulta que encara no la tenen ben delimitada. Bueno, les fronteres sempre són... I no, i sobretot perquè hi ha enllàcements de petroli en aquestes zones una mica frontereres entre Sudan i Sudan del Sur, i també això ho complica. Però, a més, al cap d'un any i pico de tenir l'independència a Sudan del Sur, comença una guerra civil. O sigui, hi ha un intent de cop d'estat i això fa que sortin dos bandos i així portem, doncs, des de llavors, en algun període de treua, diguem-ne, però també una guerra civil que també està metgeçant Sudan del Sud. En aquest sentit, jo no sé si recordarà, la gent que ens està escoltant, un gest del papa molt interessant que va ser l'any 2019. L'any 2019 va demanar als dirigents de les dues faccions que anessin al Vaticà. I va fer una mena de reces espiritual, al final del qual ell va jupir-se i va basar els peus dels quatre dirigents que hi havia allà. És una cosa que m'ha sortit una mica en alguns vídeos, i és pública, vull dir, on ho pot entrar a Google i de seguida ho troba. Però potser s'ha vist poc encara, vull dir, perquè és com molt de pregar aquells dirigents que, sisplau, que facin la pau. Això va fer el 2019. El 2019. És a dir, ja hi ha tot un recorregut de molt interès per part de l'església catòlica i del papa en particular per posar pau a Sudan del Sud. I en aquest viatge del qual acaba de tornar pràcticament el papa, quin ha estat una mica el seu objectiu o la seva agenda, de les coses que ha anat fent, no?, o discursos... Llavors, el papa, jo diria que sempre és portador de la bona nova de Jesús i de l'Evangeli, però en aquest cas, jo diria que especialment també la bona nova de voler portar la pau. I en certa manera, tant al Congo, com estem parlant en aquesta guerra que encara dura, hi ha moltes faccions diverses, és a dir, és un conglomerat a l'és del Congo molt complicat perquè també no és que hi hagi tres bandos, n'hi ha molts, no?, i més guerrilles i coses d'aquestes que encara complica més el poder posar pau, no? I en el cas de Sudán del Sud, doncs el mateix, el voler callar, doncs això, que hi hagi la pau que Déu vol, no?, en certa manera i que la gent pugui desenvolupar-se, no? I per això ell va tenir en contres, és a dir, va arribar el dia 31 a Quinsassa, la capital del Congo, ell volia anar a la zona de l'est del Congo, però no es va veure que hi hagués prou seguretat perquè hi pogués anar, i llavors tot es va fer a la capital i molts actes es van fer a la mateixa enunciatura. Llavors, el papa va tenir, doncs, una trobada, doncs, amb les autoritats civils i el cos diplomàtic, va tenir també una trobada molt important, bueno, una missa multitudinària i després també una, una encontrada amb les víctimes de l'est del país, és a dir, van demanar que gent que ha matit la violència, doncs, a aquesta part del Congo, doncs, anés a explicar al papa la seva situació i el que havia passat, no? Jo, preparant, doncs, això, aquest programa, doncs, això, em veia, doncs, el vídeo d'aquesta trobada amb les víctimes i que és molt, molt impressionant, no? I de veure com les persones, doncs, això, expliquen com això, van veure com destrossaven amb un matxet, doncs, el seu pare i s'emportaven la seva mare i com, doncs, això, va poder fugir i un altre, doncs, que també va passar, doncs, va estar, doncs, veient que feien destrosses a les seves famílies, una altra noia amb 17 anys, això, que anava amb una amiga, doncs, a buscar aigua, doncs, un grup els agafa, després se l'emporten, la segresten, la té, doncs, això, la viola i a vegades cops al dia i finalment al cap d'un any i pico pot escapar-se, pot escapar-se i en aquest cas estava embarassada de dues criatures que estaven allà davant del papa perquè això havia passat feia dos anys o tres, no feia massa i també en tots aquests simònies hi havia un aspecte, bueno, dos aspectes, per un costat que entregaven l'arma o una arma similar que els havien, diguem-ne, un català, no sé si és això, un matxet, un matxet, si es diu així i després també un punyal, una llança, és a dir, com els instruments que havien fet patir i ells havien patit diguem-ne aquesta situació de gravíssima violència, no? Ostres! I també una expressió molt maqueta és de dir que perdonaven, en aquest sentit va ser un acte també o amb una càrrega jo diria emocional molt gran que també perdonaven, no? Inclús hi havia un testimoni el d'aquesta noia que havien segrestat i havia estat com la serventa del jefe i tal que havia pogut al final escapar, doncs ella no sabia francès i una altra li llegia el testimoni en francès del papa, perquè l'acte va ser doncs en francès, no? I també un altre testimoni que també feia molt, tocava molt perquè dius la persona no ho podia llegir perquè ara mateix estava desapareguda, és a dir, havia preparat, feia uns pocs mesos aquest testimoni per llegir-lo davant del papa i resultava que ara doncs en mateixa doncs se l'havia desaparegut i possiblement doncs l'havien segrestat una altra vegada, no? Llavors dius, no sé, realment doncs situacions que, que bueno, que toquen molt, no? Altres aspectes, per exemple, també veig aquí com a parts destacades, no? d'aquest discurs, per exemple, paraules de cara a la protecció del medi ambient, suposo que també lligat amb tot això de l'extracció del mineral, no? i de tot aquest negoci que al cap i a la fi també genera guerra i més guerra. Sí, en certa manera, doncs al Congo tenim una reserva natural, diguem-ne, de boscos molt importants, no? I el papa això també ho valorava i en aquest sentit doncs també doncs considerava que, bueno, feia la comparació que ells havien de convertir com en arbres, diguem-ne, que transformin el CO2 en oxigen, diguem-ne, no? Feia una mica també aquest paral·lelisme com molt interessant, i quan es va dirigir en els polítics, en un dels primers discursos, doncs, va fer tot un paral·lelisme com bastant, jo diria que, literari, poètic, no? dient, el tema dels diamants, no? És a dir, agafar el símbol de la bellesa lluminosa dels diamants que és una cosa, una riquesa on és estranya a la Terra, però en el Congo n'hi ha molts, diguem-ne, és una zona, doncs, amb molts diamants, no? I en aquest sentit feia aquest paral·lelisme dient, doncs, bé, només que la importància dels diamants materials, doncs és això, l'important és els éssers humans, no? I que siguin éssers humans capaços de posar justícia, perdó, concòrdia, reconciliació i així comprometes a fer servir els talents, les capacitats que un ha rebut per fer el bé, no? I sobretot demanant això, que la violència i l'odi no tinguin cabuda en el cor ni en els llavis de les persones, doncs, perquè no siguin, doncs, això, en definitiva, uns sentiments antihumans i anticristians que paralitzen el desenvolupament i que porten, doncs, justament a una situació, doncs, de barbària, no? En certa manera, doncs, aquí també, dius, clar, l'avarícia que fa, que, doncs, deixa, sigui, com aquesta pel·lícula, em sembla, Diamantes de Sangre, no? Et sembla? Sí, hi ha una pel·lícula, ja té els seus anys, però no sé si és de principi de la dècada dels dos mil i pico, però sí, sí, la pel·lícula és un clar reflex. Aquest sentit, això, clar, té aquesta riquesa, aquesta riquesa també moltes vegades s'ha de servir per comprar armes, no? i intentar mantenir el poder, també tots els interiors que hi ha, que arribin armes allà, perquè això també és un altre tema, no? I després qui compra aquests minerals, no? que en certa manera surten d'aquests llocs i al final, doncs, acaben en el mercat, doncs, per arribar a la indústria, no? Llavors, clar, també és una situació, doncs, bastant complexa, no? També el papa, doncs, davant dels diplomàtics i polítics, doncs, demanava això, que masses nens estan sotmesos a un treball esclavitzador en les mines, no? Això potser... Això també. Jo recordo que ell, un programa, no sé si va ser a Telecinco o Antena 3, que deia Tierra peligrosa, o algo així, recordes? Sí, em sona molt. El primer que vam fer, justament, eren els nens petits, que es fiquen en unes mines, absolutament, així, fets forats a terra, que no tenen cap segura. Sense cap mena de... de garantia, no? Exacte, i que, a més, com els nens petits, passen millor per... perdó, per aquests petits forats, doncs, tancarà aquesta explotació de... dels nens, no? Després també veig que, per exemple, hi ha algun espat destacades que diu, pare, tens piedat de nosaltres, consola les víctimes i els que pateixen, això suposo que són extrets, no?, del discurs que va fer el Sant Pare, diu, converteix els cors dels que cometen cruels atrocitats, que deshonren a tota la humanitat i obre els ulls d'aquells que els tanquen o miren cap a un altre costat davant d'aquestes abominacions, doncs, d'aquests... Sí, sí, aquestes barbaritats. Això ho va dir, doncs, en aquest encontre del Congo, doncs, amb els que havien patit aquests abusos i que són víctimes de la República, no? Clar, aquí moltes vegades hi ha tot el tema de la violència, i aquesta violència, doncs, mira, potser encara més cruenta i com més sanguinolenta, no?, fent servir armes blanques, no?, en certa manera, no?, i després també l'ús moltes vegades de la violència contra les dones amb violacions, doncs, com quasi, bé, sigui botí de guerra o sigui, doncs, en certa manera, també com per crear por i crear també inseguretat i que la gent estigui passant-ho fatal, no? El papa, una mica, en aquest discurs a les víctimes, doncs, feia seu el seu dolor, no?, i deia, les vostres llàgrimes són les meves llàgrimes, el vostre dolor és el meu dolor, no?, i en certa manera començava, doncs, també dient-li, és a dir, davant dels testimonis que em vau donar, gràcies per la volentia en donar aquest testimoni i davant d'aquesta violència inhumana, doncs, quasi, el que queda és plorar i mantenir-se en silenci, no?, perquè dius les paraules a vegades encara en certa manera poden, doncs, això, complicar o en certa manera no reflexar realment la duresa i la barbaritat i la violència que allà s'ha estat patint, no?, i el papa també demanava, doncs, en aquest sentit, doncs, que hi haguessin dos nos i dos sis. Sí, això, mateixa, ho estava llegint i dic, va fer com una mena d'esquema, no?, per dir-ho així. Sí, que a vegades, mira, es poden dir moltes coses, no?, però dius, mira, dos coses així, clares, no?, i llavors, un primer no molt clar a la violència i en certa manera, doncs, és, en certa manera, doncs, davant de tots els qui, doncs, això, estan disposats a fer servir la violència armada, doncs, diu, jo la condemno, les massacres, els abusos, la destrucció, l'ocupació de les viles, els saquells dels camps i del bestiar i que tot això que suposa, doncs, aquesta greu violència, no?, i també, en aquest departat, també incloui el tema religiós, no?, és a dir, un no clar i fort davant dels que programen en nom de Déu aquesta violència, aquest odi, eh?, diu, no us deixeu seduir per persones o grups que inciten a la violència en nom de Déu, Déu és Déu de la pau i no de la guerra, per dir que l'odi és una blasfèmia, eh?, en aquest sentit, l'odi, doncs, com a dir, degrada i en certa manera podreix el cor de la persona, no?, i en certa manera, a vegades, doncs, bueno, doncs, cuidado amb que persones, clar, davant d'una injustícia a vegades et surt la rebeldia, la ira i potser inclús l'odi i la venjança, és a dir, aquí s'ha d'anar també molt amb compte, no?, de com un, i també sortirà, doncs, més endavant, no?, és a dir, que no ens deixem d'indignar davant del mal i denunciar-lo i denunciar-lo, però, compte, en que, en certa manera, contestem el mal amb el mal. Clar. I tot allò, que és molt cristià i humà, en certa manera, doncs, dius, però a vegades pot costar, doncs, respondre al, ofegar el mal amb abundància de bé. Aquest seria una mica, clar, el camí, el camí, encara que a vegades pot ser, no és el primer que un pensaria davant d'aquestes coses, no? L'altre no era la resignació. Exacte. I després, hi havia els dos sís per la pau, el sí a la reconciliació i el sí a l'esperança. Ah, exacte. No, la resignació, és a dir, en aquest sentit, doncs, no conformem-nos amb el mal i que aquest mal que hem pogut patir, doncs, sigui transformat en bé de tots. I després, d'aquest sí a la pau, que inclou, diguem-ne, doncs, això, el sí a la reconciliació i el sí a l'esperança. Després, també, el papa va fer un retrobament, no?, amb els desplaçats interns. Exacte, aquí ens trobem que, això també és de les coses que, mira, gràcies a... que el papa hi va, ho coneixem, no? És a dir, a Sudán del Sur hi ha 4 milions de desplaçats, és a dir, de gent que ha tingut que abandonar la seva casa. Aquest és el nombre més important de desplaçats del món, és a dir, potser en altres situacions, i on hi ha molts desplaçats, on penses el tema de Birbània o penses en el tema d'Afganistan, Pakistà, o altres països, no? I allà, doncs, és 4 milions, també en aquesta guerra que estàvem dient, doncs, han mort 400.000 persones i el papa voler especialment, doncs, tenir present aquests desplaçats, no? I una mica, doncs, això, animant-los, doncs, això també va rebre el testimoni d'alguns d'ells i això, l'importància de poder anar a l'escola, de poder jugar al futbol, de poder fer una vida més o menys normal, no? Al cap i a la fi, bueno, doncs això, una vida sense guerra, no? Exacte, i que poder recuperar el somriure, l'esperança en els seus rostres i també, d'especial manera, doncs, sobrellar el valor de la dona, no? De certa manera, com en tantes o quasi totes les cultures és el pal de paller, no? En certa manera, perquè la cosa pugui, diguem-ne, desencallar-se i lamentablement els homes moltes vegades, doncs, falta més preocupació per la família, pels altres, i en aquest sentit, doncs, la importància també de recolzar les dones perquè tirin endavant i sortin d'aquesta situació. Demanava el papa que ells siguin llavors d'esperança, no? I que realment, doncs, no oblidin les seves arrels, que els ajudin, doncs, a mantenir, doncs, també la seva identitat i el seu camí, no? També, en el papa, estic llegint, que va donar una paraula en agraïment també a les persones que ajuden, a la comunitat també de l'església per les seves obres, no? També, bueno, a donar les gràcies als treballadors humanitaris. Exacte. I aquí va voler, inclús, recordar el cònsul d'Itàlia, que va ser assassinat junt amb el seu, diguem-ne, guàrdia i el seu conductor quan anaven cap sortien de Goma, des de les poques ciutats o llocs de l'est de... Això va ser en el Congo, eh? I en aquest sentit, doncs, van ser assassinats i estàvem buscant lluitar, doncs, per el bé de les persones i buscant ajudar tanta gent refugiada i que estava, doncs, malament, no? Sí, el papa també, doncs, en aquest altre discurs també ho té en compte dins la importància, doncs, de que realment, doncs, s'ajudi i el valor que té, doncs, aquesta ajuda, no?, feta per organitzacions humanitàries o siguin de l'Església Catòlica o d'altres grups, no? Efectivament. Hi ha un tema també que no sé si... El papa es va voler fer acompanyar en aquest viatge de l'arquivisbe de Canterbury, anglicà, i també per al moderador de l'Església, l'Assemblea General de l'Església d'Escòcia. Ah, mira! Això és una mica també perquè aquestes zones van ser també bastant evangelitzades per a anglicans, diguem-ne, no? I en certes vegades també va ser un gest ecumènic, si en veu alguna foto, o algun vídeo, doncs veu allà que els anglicans que l'arquivisbe i tal van vestits amb unes sotanes de color morat o vermell que criden una mica l'atenció per a nosaltres, eh? I, doncs, va voler tenir també aquest gest de no només anar a ell com a cap de l'Església Catòlica, sinó acompanyat també per aquests dos representants d'altres comunitats cristianes que també allà tenen el seu pes i la seva importància. Clar, un viatge d'aquestes característiques entenem també, no?, que el papa volgués aplaçar-lo o esperar un moment en què pogués estar amb totes les seves plenes facultats. Bé, no sé si plenes, però jo penso que s'ha acostumat també, dius, bé, si toquen una cadira de dos o tres no passa res, no? I si toquen una mica coix, doncs mira, tampoc passa res, no? Bé, doncs, Jesús, jo no sé si vols afegir a algun altre aspecte que t'agradaria destacar del que hem estat exposant amb el mossèn. Bé, jo, en tot cas, el que haig de dir és que estem portant endavant el que vam dir en el grup de Justícia i Pau, que seria durant nou mesos fer un programa dedicat al poble africà i donant a conèixer les seves maneres de viure perquè els oïdors coneguin aquest continent tan a la vora i a la vora tan lluny. Ja hem fet quatre de les nou sessions i la veritat que des de la meva visió estem molt satisfets. Cada persona que ha vingut a parlar sobre l'Àfrica ha fet el treball. Sí, ho ha fet des d'una perspectiva diferent o des d'un país diferent també amb la seva visió. Exacte, ha estat així i haig de dir que han sigut tots uns treballs molt elaborats i l'important és que cadascú aporta una òptica diferent. Avui ha estat la visita del Sant Pare que és molt important per donar a conèixer la realitat des del punt de vista humà d'aquests pobles tan perjudicats i tan poblats perquè la República Democràtica i el Congo és enorme és dels més grans igual com sudan del sud i per tant aquestes realitats segur ara després del programa estarem més tindrem més coneixements a partir del treball que ha fet mossèn Xavier és brevia la crida que va fer el papa que la comunitat internacional sembla que miri amb resignació aquesta violència que devora aquesta zona de la terra en certa manera i que no ens podem acostumar a que la sang que des de fa dècades passa en aquests països i causa milions de morts sense que moltes persones ho sàpiguen aquí és trist però si un fa el repàs dels països d'Àfrica i com qui diu cada tres països n'hi ha una guerra vull dir que dius en el món on mira unes certes estadístiques a través d'internet que ens informa tantes coses i parla que hi ha unes 64 guerres actives a l'arreu del món algunes molt petites on pensa en la guerrilla comunista de Filipines per exemple que ni se'n parla o grups a vegades en alguns països que són inclús hi ha una estadística de la quantitat de morts hi ha guerres que fa una classificació de dir guerres amb menys de 100 morts guerres amb menys de 1.000 morts a l'any i guerres entre 1.000 i 10.000 i guerres amb més de 10.000 llavors ara mateix ens trobem amb el tema d'Ucraïna i després també crec que el tema de Birmania també hi ha una situació molt greu de molts morts i també se'n parla relativament poc bé aquest sentit d'això malgrat que és un tema desagradable i dolorós en certa manera i potser on se sent bastant impotent de poder fer alguna cosa però encara seria doncs cometre una injustícia més dremda si n'hi en parlem si ho deixem direm mira com em sento incòmode i com no sé què fer doncs mira com si no existís bé que el salabeu des de la fe doncs sempre la pregaria és molt important la sensibilització en segon lloc com ara mateix estem fent una mica doncs també és molt important i el poder doncs això crear doncs a vegades doncs això estructures que ajudin més aquests països no? en certa manera on pensa hi ha ONGs que funcionen molt bé i també cal veure això que realment arribi aquesta ajuda a aquestes persones no? ara parlant d'això també ve al cap una mica el que estem vivint avui en Síria no? i el terratrèmol que ha hagut a Síria i a Turquia més de 5.000 morts jo veig 7.000 i pico suposo que passaran dels 10 perquè n'hi han trobant encara més gent i gent que està doncs enterrada i desapareguda i ves a saber si seran bastants més no? clar això de just ara gràcies a Déu doncs això sí que ens ha arribat bastant i dius a veure si també la gent col·labora fent donatius pregant i una mica animant que es facin moltes coses a vegades jo no sé sentia una entitat coneguda que deia envien 200.000 euros i a mi em sembla una candidata molt pobra per aquesta entitat vull dir que dius bueno no sé com dir com a medicament però a vegades dius sí que ha hagut respostes a alguns d'aquests d'emergències molt ràpides que són molt d'agrair inclús de l'exèrcit em sembla que hi ha 50 soldats per allà doncs amb els gossos de rescatar gent i els bombers de molts llocs que també han creat doncs brigades per anar a veure si poden rescatar supervivents i tal bé a Turquia potser és més fàcil seria com hi ha la guerra la situació encara és més complicada política geopolítica diferent el bisbe d'allà demanava que s'aixequin les sancions perquè en el fons estan perjudicant el poble perquè no puguin arribar ni medicaments bé hem de deixar el programa en aquest punt ha estat un plaer tenir-vos els dos en Jesús Castro i també en mossèn moltes gràcies que vagi bé i bona tarda bona tarda moltes gràcies Núria adeu i08 a Fins demà! Fins demà! La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici i Sense Edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o enbicisencedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem. Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música de la música moderna.