Veus Parròquia del 1/6/2022 — Paraules d’Arcadi: activisme, educació i justícia global — del 15M i el 0,7% a la banca ètica i la renda bàsica

Context i convidats

• Programa setmanal “Veus de la Parròquia” amb la participació d’Angelina Gasull i Jesús Castro.

“Paraules d’Arcadi”: el llibre i el llegat d’Arcadi Oliveres

• Llibre coral amb memòria, pensament i proposta: què hem après del món i com podem actuar.
• Retrat d’Arcadi: analista social, referent pacifista, cristià coherent i activista incansable per la pau, els drets humans i la justícia global.
• Vigència del missatge: no caduca; orienta sobre el funcionament desitjable de la societat i inspira líders i ciutadania.

“Cal ser activista, no estar quiet.”

Activisme i moviments socials destacats d’Arcadi

• 15M (2011): implicació activa arran de la crisi de 2008 (atur, pèrdua d’habitatge i futur truncat), amb acampades a Plaça Catalunya i Madrid.
• Campanya del 0,7% (1994): denúncia de la baixa AOD i de les relacions Nord–Sud; reclama condonació del deute perquè la cooperació no quedi anul·lada pel servei del deute.
• Llei d’estrangeria (2011): tancament a l’Església del Pi; s’aconsegueixen 1.300 regularitzacions i una gran sensibilització social, precedent de “Volem acollir”.
• OTAN (1986): campanya crítica amb l’entrada d’Espanya.
• Marxa de la Llibertat (1976): llibertat, amnistia i Estatut; en el context de la fi del franquisme i de les lluites contra les execucions polítiques (p. ex. Puig Antich).
• Guerra de l’Iraq (2003): mobilització massiva per la pau.
• 2019: marxes per la llibertat dels presos polítics a Catalunya.
• Desarmament: implicació sostinguda en la lluita contra la indústria armamentista.

Educació com a palanca de canvi

• Per a Arcadi, l’educació és la clau transformadora per canviar valors, relacions i maneres de viure; combina educació formal i informal (la vida com a aprenentatge continu).

Quatre pilars educatius essencials

• Pau i noviolència: valor bàsic; qüestiona què entenem per violència (del “cremar contenidors” als desnonaments com a violència estructural). Reflexiona sobre jocs i llenguatge de “matar/guanyar–perdre”.
• Sostenibilitat: consciència ecològica treballada a l’escola; infants que ja expliquen el reciclatge i el consum responsable.
• Migracions, racisme i xenofòbia: crítica a la gestió europea (camps com Lesbos, morts al Mediterrani) i al tracte diferent a refugiats d’Ucraïna vs. persones subsaharianes o de Síria.
• Persones vulnerables: la pandèmia accentua la pobresa i la fragilitat; recorda que tothom pot caure en vulnerabilitat per factors externs.

“Hem d’acollir a l’altre pensant que cap terra és de ningú i que totes les persones són mereixedores de vida.”

Fonts de l’educació

• Família: primera transmissora de valors; coherència família–escola accelera la cohesió de valors.
• Escola (formal i no formal): professorat que marca mirada i valors; Arcadi transforma visions econòmiques amb una ètica solidària.
• Mitjans i xarxes: preferència pels mitjans independents (sense lobbies ni partits); les xarxes informen/desinformen — cal filtre crític i reflexió.

Missatge, coherència personal i propostes de transformació

• Coherència: finances personals i estalvis alineats amb valors (evitar armes; apostar per projectes ecològics i socials).
• Esperança: no defallir en la construcció d’una societat més justa; cultivar la confiança en la capacitat transformadora.
• De l’individual al col·lectiu: les accions petites, sumades, sacsegen consciències i poden canviar el sistema, tot i que els resultats arribin lentament.

Solucions concretes que proposa

• Banca ètica vs. banca tradicional.
• Economia social i solidària i cooperativisme vs. model capitalista concentrador.
• Consum responsable vs. consumisme excessiu.
• Igualtat de gènere en tots els àmbits.
• Redistribució de la riquesa i Renda Bàsica Universal per combatre la concentració extrema del capital.

Idees clau per emportar-se

• La pau, la dignitat humana i la justícia global com a brúixola moral.
• L’educació integral (família–escola–mitjans) com a motor de canvi.
• L’activisme perseverant — amb coherència i esperança — és imprescindible per transformar la realitat.