Veus Parròquia del 14/12/2022 — Primera rabina catalana, vitralls de la Sagrada Família i Nadal a Sant Just: història, agenda i trobada d’esplais

Resum general

Episodi amb tres eixos principals:

• Ordenació d’Irene Muzas Calpe, primera dona rabina catalana, i el seu impacte en la vida religiosa actual.
• Homenatge a Joan Vila-Grau i explicació dels vitralls de la Sagrada Família: concepte, colors, tècnica i iconografia.
• Nadal a Sant Just d’Esvern: com es vivia fa 100 anys i agenda actual de celebracions; a més, trobada d’esplais del Baix Llobregat a Vallirana.

"És l’església de la llum" — sobre la Sagrada Família i els seus vitralls

"Hi ha tota una revolució de dones ... que volen practicar la seva religió sense imposicions" — sobre l’ordenació d’Irene Muzas

1) Primera dona rabina catalana: Irene Muzas Calpe

Punts clau

• Ordenada el 24 d’octubre a la Universitat de Potsdam (Alemanya), després de més de 5 anys d’estudis, amb llicenciatura i màster en teologia jueva, i un any a Jerusalem.
• Primera rabina de Catalunya i de l’Estat; membre de la comunitat jueva Masortí (conservadora), sovint amb fidels conversos.
• Context històric: presència jueva a la Península Ibèrica des del segle II, expulsió de 1492 i retorn progressiu (Melilla, finals s. XIX; sinagogues sefardites a Madrid i Barcelona, inici s. XX).
• Antecedents i referents: Regina Jonas (1935), Sally Priesand (1973, EUA). A l’àmbit català: Jordi Gendra (2006) i Nicolau Aguiló (1991).
• Significat social i religiós: acostar el judaisme a la societat actual i impuls a la igualtat de gènere.

Idea força

• Fita històrica que reforça l’igualitarisme religiós i la visibilitat del judaisme contemporani a Catalunya.

2) Joan Vila-Grau i els vitralls de la Sagrada Família

L’obra i la idea

• Homenatge arran de la seva mort i repàs del seu gran repte (1999–): dissenyar vitralls no figuratius per a una basílica concebuda com "l’església de la llum".
• Arquitectura i llum: finestrals amb formes estrellades que recullen, estenen i difonen la llum.
• Cromatisme per façanes:

- Naixement (llevant): colors freds (blaus, verds), llum de matí. - Passió (ponent): colors càlids (vermells, grocs, marrons), llum de tarda.

Procés i tècnica

• Observació in situ al llarg del dia, aquarel·les per captar la transparència; execució per Vidreries Bonet amb tècnica de vidre emplomat (600+ anys d’ofici).
• Continuïtat de l’obra malgrat la seva mort: dibuixos per a la façana de la Glòria i el gran vitrall dedicat a l’Esperit Sant.

Iconografia i dedicatòries

• Mn. Lluís Bonet i Armengol, seguint Gaudí, defineix sants i santuaris als vitralls: prop de 700 noms, organitzats per diòcesi i països.
• Identificables per visitants d’arreu: rosasses (santuaris) i columnes (sants). Exemples locals: Sant Just i Sant Pastor, Mare de Déu de Montserrat, Arxidiòcesi de Barcelona (rosassa central: Dolors; diversos santuaris i sants del territori).

Idea força

• Diàleg entre llum, color i memòria espiritual: l’art dels vitralls integra el món sencer, diòcesi a diòcesi, en el temple de Gaudí.

3) Trobada d’esplais parroquials del Baix Llobregat

Punts clau

• Cap de setmana del 12–13 de novembre, a les Dominiques de Vallirana i la parròquia de Sant Mateu.
• Participació de 300 infants i joves de diverses parròquies (Sant Feliu, Corbera, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Esparreguera).
• Direcció de Mn. Daniel Palau, amb activitats lúdiques i formatives; monitors fins diumenge migdia.

4) Nadal fa 100 anys a Sant Just d’Esvern (1926–1936)

Costums i ritus

• Confessions en dues tandes: 24 al vespre i a partir de les 4 h del 25; comunió sovint a misses concretes.
• Missa del gall a les 5 h (a punta de dia, quan cantava el gall), sovint cantada amb el cor parroquial i adoració de l’Infant.
• Quatre misses el dia de Nadal (dues solemnes), i rosari a les 16 h.
• Pràctica del "ves a pau": tauleta metàl·lica o noble amb imatge sagrada que es besava com a signe de pau.
• Materials i preparatius: cera, encens, albes, casulles, estovalles; cors parroquials de qualitat i Nadales.
• Notes històriques: explicacions sobre pessebres, Terra Santa, i un pessebre popular fet per nois de catequesi (1933–1934).

Idea força

• Un Nadal més ritualitzat i madrugador, amb èmfasi en la confessió, la comunió i la vida coral.

5) Agenda actual de Nadal a la parròquia de Sant Just d’Esvern

Dates i horaris destacats

• 11/12: Concert de Nadales entre misses (Casa d’Extremadura, corals locals).
• 24/12: Missa familiar (18 h) i Missa del gall (20 h, anticipada); després, trobada als locals parroquials.
• 25/12: Misses a les 9:30 h (residència), 11 h i 13 h; a les 21 h, Concert de Nadal de l’Orfeó Enric Morera a l’església.
• 26/12 (Sant Esteve): Missa a les 20 h (no de precepte).
• 30/12 (Sagrada Família): Missa a les 20 h amb invitació especial a aniversaris de 25 i 50 anys de matrimoni (contacte abans del 27/12).
• 31/12: Missa de vigília (19 h).
• 01/01 (Santa Maria, Mare de Déu; Jornada Mundial de la Pau): Misses a les 11 h i 13 h, amb reflexions del grup Justícia i Pau.
• 05/01: Sense vigília d’Epifania per la Cavalcada de Reis; a la placeta de l’església, petit pessebre vivent on els Reis adoren l’Infant.

Idea força

• Nadal participatiu i comunitari, amb litúrgia, música i tradició — del pessebre vivent a la Cavalcada de Reis.

6) Cloenda i música

• Recordatori de propera emissió i música final: "Where Have All the Cowboys Gone?" com a peça de comiat.