Quaresma i renúncia de Benet XVI; centenari a Montserrat

Veus de la parròquia. Aquesta és l'audició de la parròquia del Sant Just i Pastor a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Us oferim espais sobre temes de caire religiós, humà i social dintre d'aquest programa que és amb vosaltres els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Avui podreu escoltar notícies d'Església i fe i actualitat. Iniciem l'audició d'avui amb la lectura de l'Evangeli del proper diumenge. Diu Sant Lluc En aquell temps, Jesús, ple de l'Esperit Sant, s'entornà del Jordà i durant quaranta dies l'Esperit el conduïa pel desert i era temptat pel diable. Durant aquells dies no menjava res i a la fi queda extenuat de fam. El diable li digué Si ets fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa. Jesús li va respondre Diu l'escriptura que l'home no viu només de pa. Després, el diable s'aldugué amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra i li digué Et puc donar tot aquest poder i la glòria d'aquests reialmes. Tot m'ha estat confiat a mi i ho dono a qui jo vull. Adòra'm i tot serà teu. Jesús li respongué L'escriptura diu Adora el Senyor al teu Déu, dona culte a ell tot sol. Després el conduí a Jerusalem, el deixà dalt la cornissa del temple i li digué Si ets fill de Déu, tira't dalt a baix des d'aquí. L'Escriptura diu que ha donat ordre als seus àngels de guardar-te i que et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ens sopeguin amb les pedres. Jesús li respongué Diu l'escriptura, no temptis el Senyor, el teu Déu. Esgotades les diverses temptacions, el diable s'allunyà d'ell esperant que arribés l'oportunitat. L'oportunitat Notícies d'Església. Continua a la parròquia l'itinerari de renovació cristiana. Després de la bona acollida, de la trobada del passat gener, sota el lema d'enguany, vine i veuràs, us convidem a assistir el proper divendres a una nova sessió d'espiritualitat en bona companyia, des de les 9 fins a les 10 de la nit. Una hora per pregar, per dialogar sobre temes de fe, per reformar-nos en les nostres creences, per compartir experiències espirituals, per retornar-nos a vivències de fe que potser teníem una mica oblidades. Si sents aquesta inquietud, et proposem unes trobades per escoltar la paraula de Jesús de manera viva i nova. Són trobades obertes, de lliure assistència. No hi tens res a perdre. Per què no ho proves? Bé. Aquí hi ha el calendari de trobades a Sant Just d'aquest moviment Vine i veuràs. És a la parròquia del Sant Just i Pastor, com tots vostès saben, a la plaça de l'Església número 4. Bé, després d'aquest 15 de febrer, el proper divendres, tenim les properes reunions el 15 de març, el 19 d'abril, el 17 de maig i el 14 de juny d'aquest any. Per a més informació podeu adreçar-vos a... Parròquia del Sant Just i Pastor, telèfon 933-711-297 o bé escriure a veniuiveureu.gmail.com El viacrucis durant la quaresma. La pràctica d'aquesta devoció aquest any, de moment, es reduirà a tres ocasions durant el temps quaresmal. El tercer diumenge de quaresma, al monestir de Montsió, a Esplugues. El diumenge de Rams, a la residència llarg Nostra Senyora de Lourdes. I el divendres sant, al voltant de la nostra església. Diemenge que ve, el dia 17, a les 20 hores, 8 del vespre, Desverre Accions ha organitzat un concert amb coral i orga a les iglesias. L'aportació econòmica és de 6 euros. I recordem que avui és dimecres de cendre. O sigui, els que pugueu, encara hi sou a temps, d'anar aquesta tarda a la celebració de les 8. Sí, perquè aquesta tarda, precisament... A la parròquia s'ha fet el dimecres de cendre per qui heu volgut i sobretot pels nens. Pels nens hi ha estat més d'hora. Clar, seria massa tard quan aquí véssim. Ja no podem donar la informació perquè ha estat a les quarts de sis de la tarda, penso. Però pels grans sí, hi ha celebració ara a les vuit. Nosaltres no podem, estem aquí a la ràdio fins a les nou. Però, si pugueu, a les vuit en punt a la parròquia. Els diners recaptats el passat diumenge en la campanya contra la fama en el món, mans unides, seran destinats a l'ampliació d'un internat situat a la parròquia de Bembereke, al nord-est de Benin, límit entre Níger i Nigèria. Aquesta ampliació comprèn quatre dormitoris, cuina, menjador i magatzem. El responsable del projecte és Alejandro Rodríguez Catalina, de la missió catòlica de Bemberequé i el cost pressupostat és de 39.415 euros. Aquesta és la tasca signada als arxiprestats de Bruguers, Sant Boi, Sant Feliu, Sant Vicenç i Montserrat. O sigui, es pronuncia Bemberequé. Perdoneu que jo he pronunciat benvereque, m'he oblidat d'un accent a la R. Benvereque. Com realment ho coneixem ben bé l'idioma d'aquell país, aquí està accentuat el benvereque. No conec la pronúncia, ho he fet el millor possible. Recordem que la campanya contra la fam, com ja sabeu, és la tasca que porta a terme mans unides, com ja hem dit abans, i aquest any amb el lema no hi ha justícia sense igualtat. Si desitgeu fer-vos col·laboradors, podeu dirigir-vos a la seu a Barcelona, Pau Claris, 190, Primer Primera, o bé a qualsevol banc o caixa d'estalvis. Primer diumenge de Quaresma, 17 de febrer, a les 7 de la tarda, durant l'Eucaristia, presidida pel bisbe Agustí, tindrà lloc també el rito d'elecció que s'inscriu dins el procés catecumenal per adults. Aquest rito... Es fa a la catedral i consisteix a que el bisbe diocesà aprova el camí formatiu dels catacúmens i són escollits per iniciar la darrera etapa que culminarà amb la recepció dels sagraments del baptisme, confirmació i eucaristia a la vetlla pasqual o bé en el període de Pasqua. Ahir, dia 12 de febrer, memòria de Santa Eulàlia, patrona de Barcelona i cotitular de la Catedral. Jova barcelonina que morí màrtir l'any 304, quan només tenia 13 anys. Les seves relíquies reposen a la cripta de la Catedral de Barcelona... instal·lades en un majestuós sarcòfag. I en la seva memòria tenim les 13 oques blanques de la catedral de Barcelona, recordant l'edat de Santa Eulària, i que ella, Eulària o Eulàlia, es pot dir de les dues maneres, i que ella, doncs... Olaia. Olaia, ella, guardadora d'oques, i d'aquí ve que molta gent no sap el significat i el sentit d'aquestes oques, però que sempre, sempre n'hi ha 13, que és l'edat que ella tenia. Sí. Molt bé. Doncs... Heu escoltat Notícies d'Església. Fe i actualitat Al voltant de migdia del passat dilluns, en una reunió amb cardenals sobre noves canonitzacions, el sant pare Benet XVI va conmocionar el món anunciant en llatí la seva decisió de renunciar al papat. Segons deia en titulars El Periódico, Giovanna Kirri, de l'agència ANSA, va donar la primícia tot traduint la del llatí, que és l'idioma oficial de l'Església Catòlica. Aquest és un recull de la crònica d'en Rosent Domènech, corresponsal del periòdico a Roma. Diu així. El papa renunciarà a finals d'aquest mes perquè considera que no té la força física i mental necessària per exercir adequadament el càrrec que li va ser confiat en la seva elecció l'any 2005. Es tracta d'un acte d'honradesa intel·lectual i de coratge, potser d'una revolució en la història futura dels papes, però al mateix temps del reconeixement de la seva incapacitat per governar 1.200 milions de catòlics en els temps actuals. Un historial mèdic propi de l'edat. Una salut fràgil, amb cansament, hipertensió, artrosi i diabetis. La disminució de les forces físiques a què va al·ludir ahir el papa a l'anunciar la seva abdicació no és nova, encara que les últimes setmanes ha donat signes que la seva salut pateix un notable deteriorament. Des de fa un mes, Benet XVI avança sobre una plataforma mòbil fins a arribar al lloc on imparteix la missa dominical al Vaticà. La seva fatiga és evident. Com ja va dir el dia del pontificat de Ratzinger, l'abril del 2005, el seu germà George, sacerdot de 89 anys que viu a Ratisbona, Alemanya, va donar-hi una justificació humana a les decisions del papa. L'edat colla, va dir. Fa set anys, George es va declarar molt espantat al saber que el seu germà era el nou pontífex. No sé si tindrà prou salut, va dir. És molt gran. Creia que aquestes serien raons suficients perquè no fos elegit. Ratzinger va patir el 1991, als 64 anys, un accident vascular que li va causar una hemorràgia cerebral per la qual li va quedar afectat l'ull esquerra. La crisi va ser superada, però van persistir les seqüeles, recurrents marejos i un cansament intens entre les principals. Les escasses informacions que aludeixen a la salut del papa parlen que té artrosi, hipertensió i una mica de diabetis, res d'estrany en un home de la seva edat. Tot forma part del procés natural, va apuntar ahir George, que va assegurar que coneixia la decisió del seu germà que va dir que Joseph vol més tranquil·litat a la seva vida. Arran de la renúncia de Josep Ratzinger, el Vaticà haurà de fer front a una etapa extraordinària en la seva història. Amb un papa encara viu i que es retirarà a la vida privada, l'Església afrontarà aquest delicat moment adoptant les regles previstes en cas de mort d'un pontífex i donarà inici, després de la renúncia papal, a l'anomenada fase de la seu vacant, que preveu que la pràctica totalitat dels ministres i consellers de l'anterior govern pontifici dimiteixin en bloc. Excepció només d'un grup de cardenals i bisbes que seran els únics exemps de dimitir immediatament. Recollim ara l'anàlisi que sobre la figura del papa Benet XVI fa Armand Puig, que és degà de la Facultat de Teologia de Catalunya. El coratge d'un papa. El dilluns 11 de febrer, al migdia, el papa Benet XVI ha fet pública la seva renúncia a la Seu de Pere. Aquesta renúncia serà efectiva el dia 28 de febrer. El bisbe de Roma i cap de l'Església Universal ha sorprès el món sencer amb un anunci que es justificava des de la seva consciència lliure, davant de Déu i des d'una certesa que era resultat d'una reflexió madurada i també amb la pregària. Josep Ratzinger sortia de la història com hi havia entrat, amb la saviesa i la discreció d'un professor, amb el coratge i la lucidesa d'un gran intèrpret del temps present, i amb la força espiritual del bisbe de Roma. El vell docent de teologia donava l'última lliçó, no des de la càtedra universitària, sinó des de la seu de Pere, i la donava, com a pastor i home, de fer insubornable en el Déu de l'amor. Era una lliçó exemplar, fins a cert punt anunciada, però de gran trem i solidesa. Benet XVI haurà estat el papa teòleg, pensador profund entre els millors de la seva època, home del Concili Vaticà II, amic del diàleg amb el món, amb la cultura i amb l'art, autor de milers de pàgines, entre encícliques, homilies, cartes apostòliques, discursos, obres científiques i de divulgació, interlocutor d'Avermes, articulista de Financial Times, escriptor d'una biografia sobre Jesús en tres volums que s'ha difós arreu, pelegrí als cinc continents com a pastor i guia de milions de persones. I alhora? Haurà estat un home senzill, humil, de paraules afables, un xic tímid, que ha defensat la causa de la dignitat de la persona, que ha viatjat també a les regions pobres de la Terra... qui ha dit una paraula carregada de sentit en tants moments. Benet XVI haurà estat un dels homes que millor ha representat la consciència moral del nostre món en una època de gran fragilitat en el terreny ètic, concretament en el camp del comportament personal, social i polític. L'Església, que peregrina Catalunya, ha rebut una atenció particular per part del Papa, La rebuda gràcies al cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, el qual ha mantingut una relació estreta i cordial en Benet XVI. El papa ha conegut de prop el nostre país, sobretot arran de la seva visita a Barcelona els dies 6 i 7 de novembre del 2010. Cal dir que el papa va voler venir a la nostra ciutat a consagrar la Basílica de la Sagrada Família. No és un fet habitual. el papa, home de fe i de gran percepció històrica, va voler deixar clar que la Sagrada Família no era tan sols un gran monument arquitectònic, sinó que, per damunt de tot, era la Catedral d'Europa, una icona de la presència de l'Evangeli de Jesús enmig de la ciutat secular. Aquell dia, el papa va anar més enllà del que Gaudí havia anat. Aquest havia volgut vestir en paraules seves la gran església. Benet XVI la va convertir en un símbol del misteri cristià plantat al vell mig de la ciutat i dels afanys de cada dia. Se'n va discretament un papa profund i coratjós després d'un pontificat curt i intens, no excem de qüestions ruents dins l'església. El tema dolorós de la pederàstia i en el món la crisi econòmica que particularment el nostre país colpeix tantes persones. Se'n va un defensor civitatis, un defensor de la fe cristiana i de l'humanisme, empaltat en l'Evangeli, cridat a contribuir a la construcció del món del segle XXI. Arreu del món, l'anunci de la renúncia del Sant Pare ha tingut una enorme ressó. De tots els països que han fet palesa la seva impressió, destaquem la dels Estats Units, on Obama no es catima elogis ni pregòries. El president Barack Obama va demostrar ser conscient de la transcendència de la renúncia del papa, tot i que el país que lidera no és majoritàriament catòlic. 77 milions de nord-americans, cosa que suposa el 24% de la població davant de més del 50% de protestants. Obama, que va rememorar la trobada càlida que va tenir amb Ratzinger al Vaticà el juliol del 2009, no va escatimar en agraïments i pregàries per a Benet XVI. Aprecio el treball que hem fet junts aquests quatre anys, va dir Obama. Recordem també que entre els papables hi ha l'arcabisbe de Nova York i cap de l'Església Catòlica als Estats Units, Timothy Dolan. Després d'aquesta àmplia ressenya sobre la decisió del Sant Pare, continuem amb temes d'actualitat religiosa. Centenari de la benedicció abacial d'Antoni Maria Mercet, una de les personalitats que han fet possible la vida i la projecció del Montserrat d'avui. Reportatge d'Oriol Domingo, sota el títol Un abat providencial, publicat a La Vanguardia en la secció de religió. La vida i la projecció del Montserrat d'avui ha estat possible gràcies al poble creient i a personalitats com Antoni Maria, Mercet i Poal. De vida relativament curta, Antoni Maria Mercè tingué una etapa abacial intensa i llarga, del 1912 al 1946, o sigui que fouabat 34 dels seus 68 anys de vida. Ara es commemora el centenari de la seva benedicció abacial. La seva obra és ingent en els àmbits eclesial, monàstic, litúrgic, cultural i cívic. Una actuació gegantina realitzada en una època de vitalitat extraordinària, però sacsejada per greus esdeveniments socials, econòmics i polítics. Els esdeveniments se succeeixen durant set dècades vertiginosament. Renaixença, mil·lenari del monestir de Montserrat, moviments rabassaires, bases de Manresa com a projecte d'autonomia de Catalunya, setmana tràgica, primer congrés litúrgic de Montserrat, començament de la publicació de la Bíblia de Montserrat. Creació de la Federació de Joves Cristians, actuació de personalitats com el bisbe Torres i Baixes, Enric Prat de la Riba, Pompeu Fabra, Nicolàs Dolbé, Francesc Macià, la dictadura de Primo de Rivera, supressió de la mancomunitat, Segona República Espanyola, Guerra Civil, dictadura de Francisco Franco, prohibició del català, fins i tot en el culte, execució del president Lluís Companys, nacionalcatolicisme, i mort del cardenal francès Vidal i Barraquer a l'exili. Déu-n'hi-do per digerir això en tota una vida. Ara Montserrat commemora el centenari de la benedicció abacial del pare Mercè. Ho ha fet amb una missa conventual al monestir presidida per l'abat Josep Maria Soler. El pare abat Mercè va ser l'home providencial que Déu donar al nostre monestir en moments crucials. El seu lema bacial va ser Indomino confido, o sigui, en Déu confio. Ell va confiar en l'ajut del Senyor i actuar amb l'aportació dels seus col·laboradors, segons el pare Soler. L'abat Soler... Es refereix a les actuacions impulsades per Mercè. Renovació monàstica, apertura de la comunitat de monjos a les noves idees que es vivien a Europa, impuls a la cultura, enviant els monjos a estudiar a l'estranger, renovació arquitectònica del recinte monàstic amb la col·laboració de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, ampliació de l'arxiu, de la biblioteca i de la impremta. Recolzament a l'obra del pare Bonaventura Obac a Terra Santa amb la creació del Museu Bíblic. Promotor del primer congrés litúrgic, catalanització de la vida de la comunitat i promotor i defensor dels drets de Catalunya. Com tants catalans catòlics, Mercè va ser perseguit per bàndols enfrontats abans, durant i després de la guerra. Soler recorda que l'abat Mercè va tenir dificultats amb les autoritats civils i militars durant la dictadura de Primo de Rivera i també amb els superiors eclesiàstics. I no diguem durant el règim franquista, l'abat Mercet constatar que ell no era una persona grata degut al seu catalanisme. Un homenatge a l'abat Mercet, organitzat per diverses entitats vinculades a Montserrat, es va celebrar a l'Ateneu Barcelonès el passat dia 7. Van intervenir l'abat Josep Maria Soler, el monjo Josep Massot i Montaner, autor del document llibre Els creadors del Montserrat modern, i l'historiador francès Fontbona. La coral d'antics escolans de Montserrat va cloure l'acte. Bé, hem arribat als moments finals de Veus de la Parròquia. Avui amb les veus de Joana Algarra i Pere Oliver. Ha controlat el so i les músiques en Marc Pere Arnau. Us esperem en aquesta sintonia Ràdio d'Esvern el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores... A tothom, moltes gràcies i adeu-siau. Adeu-siau. Fins demà! Fins demà! Bona nit.