Veus Parròquia del 6/3/2024 — Quaresma i Setmana Santa: símbols (vella Quaresma, el número 40, dejuni, processons) i la Festa de Sant Madí (Collserola i Gràcia)

Visió general

L’episodi se situa en una mena de “terra de ningú” del calendari litúrgic i aprofita per oferir un recorregut molt complet per la Quaresma i la Setmana Santa: el seu sentit, els seus símbols i costums (com la vella Quaresma, el dejuni i la cuina tradicional, les passions i les processons amb els armats/manaies). A la segona meitat, s’endinsa en la simbologia vegetal del cicle pasqual (olivera, palmera i llaurer, entre d’altres) i tanca amb una secció d’història local sobre la Festa de Sant Madí (Sant Medir) i la seva romeria a Collserola, amb especial atenció a la tradició de Gràcia i records de Sant Just Desvern.

"Serra a la vella, plat d’escudella; serra al belló, plat d’escudelló."

Temes principals

• Quaresma: sentit i símbols

- El número 40 a la Bíblia i la tradició; la vella Quaresma com a calendari popular; dejuni i abstinència i el seu impacte a la cuina.

• Pràctiques i cultura popular

- Conferències quaresmals, passions (Olesa, Esparreguera, Sant Vicenç dels Horts) i processons catalanes (Tarragona, L’Hospitalet) amb armats/manaies.

• Simbologia vegetal de Setmana Santa

- Olivera (pau, saviesa, fecunditat; Getsemaní; Diumenge de Rams), palmera (victòria, martiri), llaurer (triomf, immortalitat) i altres referències (isop, mirra i àloe, xiprer; Gaudí i la Sagrada Família).

• Festa de Sant Madí (Sant Medir)

- Origen de l’ermita, llegenda del sant i el bisbe, romeria moderna impulsada per Josep Vidal i Granés, desfilades i llançament de caramels; records de la participació des de Sant Just Desvern.

Punts clau destacats

• La “vella Quaresma” actua com a calendari popular de set setmanes que visualitza l’austeritat i les privacions del període.
• El número 40, simbòlic a la Bíblia i en la tradició comparada (Mircea Eliade, sistema pitagòric), reforça la idea de prova i preparació.
• Dejuni i abstinència: purificació del cos i identificació amb la Passió; fort impacte històric en la cuina de Quaresma (bacallà, cigrons, espinacs, bunyols).
• Processons i armats/manaies: identitat pròpia a Catalunya (Tarragona, L’Hospitalet) i valor patrimonial; preparació exigent de les esquadres.
• Simbologia vegetal:

- Olivera: pau, santedat i força; presència clau a Noè, Judit, el Temple i Getsemaní. - Palmera: triomf sobre la mort; símbol dels màrtirs; vinculació bíblica i llegendes apòcrifes. - Llaurer: victòria i glòria des de l’antiguitat clàssica fins al Diumenge de Rams.

• Sant Madí (Medir): romeria arrelada amb fort component cívic-festiu a Gràcia, vinculada a la prometença de Josep Vidal i Granés i amb memòria viva a Sant Just.

Detall per blocs

Quaresma, sentit i costums

• Definició litúrgica i marc temporal; vella Quaresma com a recurs pedagògic popular per comptar les setmanes fins Pasqua.

• El número 40: diluvi, desert d’Israel, Moisès al Sinaí, Elies, regnat de David i el dejuni de Jesús; lectura simbòlica (Eliade, sistema pitagòric, el 4 com a ordre del cosmos).

• Pràctiques: dejuni (Dimecres de Cendra i Divendres Sant) i abstinència de carn els divendres; translació a la cuina (bacallà, arròs, cigrons i espinacs, bunyols).

• Cultura popular: conferències quaresmals, passions (Olesa, Esparreguera, Sant Vicenç) i processons (Tarragona —interès nacional— i la Cofradía 15+1 de L’Hospitalet), amb protagonisme dels armats/manaies.

Simbologia vegetal de Setmana Santa

• Olivera: arbre de pau, saviesa i fecunditat; oli per a sagraments (baptisme, unció, ordenació); presència bíblica (Noè, Judit, el Temple, Getsemaní) i a la tradició del Diumenge de Rams.

• Palmera: origen desèrtic, símbol de triomf i vida; acollida de Jesús a Jerusalem; identificació dels màrtirs amb la palma; llegenda de la fugida a Egipte.

• Llaurer: mediterrani, victòria i immortalitat; arbre d’Apol·lo (ninfa Dafne); corones als vencedors; creença protectora contra llamps; branques beneïdes el Diumenge de Rams.

• Altres: presència d’oliveres, palmeres i xiprers en claustres; lectura vegetal a la litúrgia (Isaïes, gra de mostassa); isop a la Crucifixió; mirra i àloe en el soterrament; xiprer com a fusta tradicional de la Creu; lectura simbòlica de l’“arbre de la vida”.

Sant Madí (Sant Medir): història i romeria

• Ermita romànica a Collserola (terme de Sant Cugat), prop de la via romana Barcino–Castrum Octavianum.

• Llegenda: el bisbe Sever i el pagès Madí; el ‘miracle’ de les faves florides; martiri conjunt.

• Romeria moderna: impuls de Josep Vidal i Granés (forner); prometença i processó de Gràcia amb cavalls, colles, missa a l’Explanada del Miracle, medalleta amb fava i llançament de caramels.

• Memòria local: participació des de Sant Just Desvern (Parets Cerdà, autocars Molist), records familiars i declivi d’aquesta sortida amb el temps.

Frases i imatges destacades

• > "Getsemaní vol dir turó de les oliveres."
• > "Les corones de llaurer... símbol de victòria i de glòria."
• > "Els llaminers, en lloc de fer sacrifici... en fan festa grossa."

Glossari mínim

• Vella Quaresma: figura popular de set cames per comptar les setmanes fins Pasqua.
• Armats/Manaies: comparses vestides de romans que desfilen a les processons.
• Isop, mirra, àloe: plantes/espècies amb ús ritual i funerari a la Passió.