Quaresma: reflexions, Missió Metròpolis i agenda

Si vols saber el que passa al teu costat, escolta'l just a la fusta. És un home que va començar a fer teatre molt jovenet. Home, evidentment té un objectiu de potenciar el que és el teixit econòmic. I això nosaltres no hi estem gens d'acord. Bé, tota la plataforma és ben coneguda, que és no organitzar la vall. Dit així... M'ha sonat malament. Estic molt content de recollir aquest premi. De dilluns a divendres, entre les 10 i la 1, just a la fusta, vivim Sant Jús en directe. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem. The Hill of the Leeds, every afternoon from five to seven. A radio just burn. El senyor Marito què fa? Vostè m'ha dit que volia així com internacional. No, ja no li he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leeds. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... Fins demà! Veus de la parròquia. La parròquia a casa vostra a través de ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Cada dimecres a dos quarts de vuit del vespre i cada dissabte, en diferit, a dos quarts d'onze del matí, som amb vosaltres per tractar temes de religió, problemes socials i de caire humà. Sempre en aquesta sintonia. Ràdio d'Esverna. Estem en temps de quaresma. Quaresma que s'inicia, com saben tots vostès, el passat dimecres de cendre. Escoltem les reflexions litúrgiques que ens fa el missal festiu publicat per edicions de l'abadia de Montserrat sobre el dimecres de cendre. Inici d'aquest temps de meditació, temps d'endinsar-nos dintre del nostre esperit. Com a preparació d'aquells dies tan assenyalats per a nosaltres, els cristians, com són els de la passió i mort de nostre Senyor Jesucrist, seguits per la gran joia de la seva ressurrecció. Dimecres de cendra. Jesús, en el passatge del sermó de la muntanya, propi d'aquest dia, assenyala l'almoina, la pregària i el dejuni com els mitjans que afavoreixen la conversió. Són tres elements que frueixen de tradició cuaresmal precisament perquè el Senyor els esmenta. Però de seguida ja veiem quin caràcter els dona. Han de ser fets en el secret, altrament aboquen a la hipocresia la temptació que tenim els qui admetem que la cessi ha d'afavorir la perfecció de la caritat. Per evitar aquest escull, tres pautes poden controlar la quaresma. La principal, acessi, ha de ser viure la vida de cada dia amb el màxim d'intensitat i de perfecció, tot fent les coses ben fetes per amor a Déu. Que la paraula de Déu sigui gustada més agondosament en aquests temps, perquè allò que és el nostre aliment habitual, ens alimenti de debò. Si la conversió és un sortir d'un mateix per obrir-se a la caritat de Déu, cal no fer-se esclau d'allò que sembla millor, sinó tenir l'obertura de deixar-se judicar pels altres encara que aquest judici pugui ser limitat. La celebració eucarística d'aquests dimecres és ja un bon exemple pràctic d'aquests punts. quan a viure amb més intensitat que la resta de l'any, cal aplicar-ho molt especialment a la celebració de l'Eucaristia durant la Quaresma. Si la missa és i ha de ser el centre de l'expressió personal i comunitària, és aquí on convé aplicar tot el primer esforç de conversió. Que la compartició del pa i del vi, santificats per l'Esperit Sant, sigui el signe més clar de la comunió Pel que fa a la paraula de Déu, la proclamació d'aquesta paraula enmig de l'assemblea litúrgica ha de ser el nervi que donarà sentit a la lectura de la Bíblia, al seu estudi, a la reflexió personal que en fem. I en tercer lloc, Ja que l'Església ens invita a manifestar avui el nostre desig de conversió a través del signe de la imposició de la cendra, hi podem trobar una ocasió per practicar la conveniència d'obrir als altres les nostres expressions espirituals. És un signe que ha de disposar tothom a la llibertat d'esperit, a la creença en l'Evangeli, objecte de tota la nostra vida cristiana i molt especialment de l'Observació Quaresmal. Aquestes han estat les reflexions quan el divendres descendra. Però el missal festiu segueix parlant-nos sobre els diumenges de quaresma. O sigui, després del dimecres, passem a la litúrgia de la paraula del diumenge. Els dos primers diumenges de quaresma, amb la repetició anual dels evangelis de les temptacions i de la transfiguració de Jesús, ens parlen també de les proves i de la transformació de l'home. És natural que sigui així. Jesús, fet en tot com nosaltres, llevat del pecat, No havia de quedar esclos ni de la prova que representa la vida de l'home sobre la Terra, ni de la progressiva glorificació a què tots estem cridats. Tant l'una com l'altra, però en ell tenim característiques diferents. Aquest diumenge ens toca examinar la temptació, la prova. En la nostra vida ordinària, la temptació no és cap artifici posat per no sé quin Déu que es complouria a mirar des de fora les peripècies humanes. No, la temptació, la prova, és la situació normal o extraordinària davant la qual hem de reaccionar posant Déu i posant-nos a nosaltres mateixos en el lloc que ens correspon. Les temptacions foren per a Jesús... l'exercici de la seva llibertat humana en funció de la missió messiànica per a la qual el Pare l'havia enviat al món. El poble d'Israel, poble messiànic, havia sucumbit a l'egoisme, a l'espectacularitat, a l'afany de poder. Jesús, en superar en el desert i al llarg de la vida aquests esculls, donava a entendre en què consistia el regne de Déu que predicava. L'home considerat individualment o formant església pot caure en els tres paranys clàssics, però l'exemple de Jesús és un punt de referència encoratjador. La Quaresma, en tant que exercicis espirituals de tot el poble cristià, comença posant-nos al davant la figura de Jesucrist en una dimensió que ens el fa tant o més humà que els bolquers de Batlem o els planys del Calvari. Si l'home no tingués la possibilitat d'escollir quina escala de valors construeix davant de Déu i de si mateix, no seria lliure. Meditar l'Evangeli de les temptacions del Senyor és creure que l'home, malgrat tot, encara pot viure en llibertat. També, per mitjà del full informatiu de la parròquia, ens parla de la quaresma mossèn Joaquim Rius. Aquestes són les seves paraules. La gent, en general, parla de la quaresma com d'un temps que no es pot menjar carn i cal menjar peix, que hi havia unes bulles que si les compraves a l'església ja podies menjar carn, que és temps per fer sacrificis i penitències, i això durant un temps fins arribar a la Setmana Santa, Els més interessats diuen la Pasqua. Tot és veritat, però si no en saps els motius ni amb quina finalitat es fa aquest exercici cuaresmal no serveix de res. Cadascú de nosaltres entrarem dintre d'aquest temps especial en la vida de la litúrgia i de la praxi cristiana particular i fins a algun gest comunitari. És bo que ens fem nostre el sentit que li volem donar perquè ens sigui un temps profitós no per imperi legal o social, sinó per un convenciment de fe i com a instrument per ajudar-nos a que ens anem convertint en homes i dones nous en els valors de l'Evangeli, tot esperant la gran celebració de la Pasqua. Des de la mirada cristiana de la Quaresma, hi ha una colla de punts a ressaltar que no ho són tant per la seva importància actual, perquè alguns aspectes són de connotació històrica absoluta. passada en la seva expressió, com per la seva qualitat ben actual d'algun d'ells i vàlids en els nostres dies segons l'actitud amb què els podem dur a terme en la nostra praxi personal o comunitària. El dejuni pot sonar desencaixat, però l'hem valorat des del punt de vista de filosofia oriental. Això vol dir que la importància del dejuni és el valor intrínsec i el sentit que li donem que fa que sigui important per al comportament humà. Pot ser un valuós mitjà de domini dels propis instints per a fer-nos madurar com a persones que és qui ens fa el paper que fa el menjar, sinó a moltes d'altres coses, accions, maneres de fer, que les poden millorar i fins prescindir per a millor servir als altres, complaure, valorar i estimar. Quan la gent parla de les butlles que es compraven i poder menjar carn als dies prohibits, que eren molts, val a dir que el que es pretenia, aleshores, era mitjançant les aportacions econòmiques ajudar necessitats socials. El sacrifici de l'aportació econòmica compensava la del dejuni. La pregària. Un altre element que es valora amb una paraula diferent que és meditació, i que posen en pràctica mètodes també orientals. La veritable pregària cristiana no són recitacions d'oracions formulades només, sinó la meditació i contemplació de la paraula de Déu en l'Evangeli i adonar-se que aquella paraula dona un sentit nou i total a la vida, perquè és conseqüència d'aprofundir en l'amor i la intimitat espiritual de la persona del mateix Jesucrist. Que per fer-ho va bé tenir en compte actituds i postures del cos. Això segur, segons la postura del cos, es predisposa millor per la pregària. Que postures del ioga poden servir, també. Ara que per fer això ja no cal acudir al punt de referència de l'Evangeli o de Jesús i sí d'un guru oriental, és el que no comprenc. És aquest un altre aspecte que n'hem perdut el nostre valor religiós i cultural per esnovismes mediàtics. L'almoina. Tant el dejuni com la pregària i l'almoina són valors proposats pel mateix islamisme com a elements que ajuden en el procés de conversió. Ja deia en l'escrit anterior que molts aspectes coneixen perquè com a fonament de la persona són el mateix, encara que ens diferenciem en les maneres de viure'ls i el seu sentit. L'almoina mira vers els altres i pretén ser una resposta davant el problema que pateixen d'altres germans nostres. Com podem ajudar si estem tancats per les nostres conveniències? Si l'objectiu de la vida és viure-la jo el millor possible, sense preocupar-me del món que m'envolta, com puc encaixar en la meva condició de cristià? Que la vida és per oferir-la i vetllar perquè d'altres visquin, ja que se m'ha regalat per Déu, per oferir-la. L'almoina és l'expressió pragmàtica de la donació de la vida que ha d'orientar tota acció humana. No és beneficència, sinó donació de vida, amb amor, i per ajudar a viure l'altre en l'amor, la justícia, la veritat que es vol compartir. Si ens fixem en aquests valors i mitjans cristians, ens poden unir amb moltes persones que no pensen com nosaltres i no venen amb nosaltres, però sí que som dels nostres si ho fan amb aquestes finalitats. Val la pena conèixer i estimar tot el que és nostre i defensar-ho encara que sembli oportú en el nostre temps. No es tracta de polèmiques, sinó de maneres de viure la Quaresma pensant en la novetat de vida que ens aporta la celebració de la Pasqua. Signat mossèn Joaquim Rius. Em deixes dir una cosa petita petita d'un gran mestre de ioga? Un gran mestre de ioga que deia en les seves sessions... que si les sessions de ioga no serveixen per anar des del llindar de la selva fins al peus de Jesús, no serveixen de gran cosa. Una gran paraula. Sí, sí. Heu escoltat una reflexió sobre aquest temps de recolliment, d'invitació a la meditació, la quaresma, temps de preparació a una de les festes més assenyalades del calendari cristià, la Pàsqua. Preguem Déu perquè ens ensenyi a perdonar. En aquest temps de quaresma és el més adequat. Nosaltres vivim el nostre percent de la vostra paciència i del vostre perdó i no tenim ni pietat ni valorença pels altres. Pare, ensenyeu-nos a perdonar. Feu que guardem sempre obert el camí que ens porta als altres. Que l'aprenguem d'aquell que ens ha cercat infatigable. i que, fidel fins a la fi, ha portat el pes de l'amor. Jesús, Nostre Senyor. Notícies d'Església. Paraules del Sant Pare arran d'aquest temps de Quaresma. Sempre que m'invoqui, l'escoltaré, diu Déu al seu poble. Amb fe i amb esperança, les comunitats cristianes ens posem en camí de conversió, Un camí que ens durà cap a la Pasqua perquè volem que les celebracions de la vida nova de Jesús ens trobin profundament renovats. Les tres accions clàssiques de la Quaresma, pregària, dejuni i el moina, tenen una especial urgència en aquest temps en què molts homes i dones viuen el drama de l'atur i la crisi econòmica. Espiritualitat, conversió i solidaritat han de ser consignes per aquest temps. Reunions a la parròquia. El divendres dia 2, a les 16.30, dos quarts de 5 de la tarda, les catequistes. També el divendres dia 2, a dos quarts de 9 de la nit, curset bíblic. Creu del Pedró. El proper diumenge, dia 4 de març, i després de la missa de les 11, el peu de la Creu del Pedró, que ha estat traslladada a un lloc més digne, hi farem una pregària recordant el 57è aniversari de la seva col·locació. Recordem, eh?, després de la missa de les 11. De les 11. Sí, seran les 12, més o menys. Més o menys. També s'hi farà memòria de la ballada de sardanes d'aquella ocasió amb la mateixa coble que tocarà les mateixes sardanes d'aleshores. Jornada de portes obertes 2012 a l'Escolania de Montserrat. Dissabte. Dia 3 de març, aquest proper dissabte, el que ve a les 10 del matí, jornada per a nens a partir de primer de primària. Es prega confirmació. Telèfon 93 877 77 67 o bé a la web escolania.cat. Vine a gaudir d'un dia d'espiritualitat al Santuari Ecològic del Castell de Gallifa, l'únic temple del món dedicat a la Mare de Déu de l'ecologia. Dissabte, 10 de març de 2012, sortida des de la plaça Verdaguer a les 10 del matí. Ens repartirem en cotxes particulars. El preu, molt assequible, 3 euros. Estada més visita guiada. Es recomana d'una càmera fotogràfica. Organitzat pel grup Nostra Dona de la Parròquia. Confirma assistència abans del dia 3 de març a Núria Jiménez, al telèfon 93 499 07 15. O bé a Dolors Cardona, telèfon 93 372 20 27. Molt recomanable, eh? Molt recomanable. I veig estar l'estiu passat i és tot un goig. No sé si encara ens rebrà mossèn Dalmau. Potser sí. Segurament. Segons com estigui ell en bona forma física, perquè de forma espiritual i mental està plenament bé, és meravellós poder parlar amb ell, aquest estiu passat em va ser tot un goig. Poder assistir-hi. Poder assistir-hi i poder participar dels actes que s'hi fan. Molt, molt recomanable. Molt bé. Doncs heu escoltat Notícies d'Església. Fe i actualitat. A la secció Paraula i vida, de la Vanguardia del passat diumenge, el senyor Cardenal Arcadisba de Barcelona, Monsenyor Lluís Martínez Sistach, ens deia... La Quaresma és un temps de preparació per la Pasqua, d'aprofundiment i examen en la fe per als creients. També és un temps de missió, és a dir, la proposta de la fe i d'invitació a revitalitzar-la per part d'aquells cristians que s'han refredat o s'han allunyat de l'Església o de la pràctica religiosa. Per descomptat, aquesta proposta de fe convé fer-la en un clima d'humilitat i cordialitat, no pas com una ocasió de fer judicis o retrets. Valgui aquest pròleg d'intencions i propòsits per dir com volem que es realitzi la missió Metrópolis, que durant aquesta quaresma es farà de manera simultània a dotze grans ciutats europees. Aquesta iniciativa la promou el Pontifici Consell per la Nova Evangelització que presideix el teòleg i arcabisbe Rino Fisicella. És un organisme nou que ha estat creat per Benet XVI que viu intensament la preocupació per la proposta de la fe cristiana als homes i dones d'avui. La Nova Evangelització no és altra cosa que la proposta de la fe de sempre tenint en compte les condicions i les necessitats de l'home d'avui. Cal pensar que presentar la fe cristiana és, sobretot, presentar Jesucrist, perquè, com ha dit el Sant Pare a la seva primera carta encíclica, no es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb un esdeveniment, amb una persona que dona un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva. Els cristians sempre ens hem de plantejar quin testimoni hem de donar de Jesucrist al món, perquè creiem que la seva persona i el seu missatge són un gran bé per a les persones i també per a les societats. Benet XVI, en aquest sentit, ha proposat a tota l'Església dues iniciatives. La primera ha estat convocar un any de la fe, que començarà l'11 d'octubre d'enguany, en el 50è aniversari de l'obertura del Consell i Vaticà Segons. La segona iniciativa ha estat la convocatòria del Sínode dels Bisbes, que es reunirà a Roma el proper octubre i que se centra en el tema La nova evangelització per la transmissió de la fe cristiana. En aquest context eclesial s'inscriu la missió Metropolis que tindrem a Barcelona. Els arcabisbes de les 12 ciutats que la celebrarem es van reunir per primera vegada el dia 11 de juliol de l'any passat i ens hem tornat a reunir, diu el senyor Cardenal, el 9 de gener passat per intercanviar reflexions. Amb les paraules d'aquesta comunicació, desitjo sobretot expressar l'esperit que ens mou a l'hora de fer aquesta missió. Aspira a proposar la fe, no a imposar-la. No ens mouen afanys proselitistes, però sí el de donar un testimoni convençut en un clima de diàleg i de respecte a les opcions de les persones. Amb aquests propòsits l'hem preparat i ja des d'ara la volem oferir amb esperit fraternal a totes les persones a les quals pugui interessar. Com dèiem abans, està signat per en Lluís Martínez Sistach, cardenal-arcabisbe de Barcelona. Lluís Martínez Sistach Evangelia al Palau. Barcelona endega la missió Metropolis Vaticana amb una lectura de text, textos de Marc. Crònica de la Vanguardia signada per Maria Paz Lop. Una lectura de fragments de l'Evangeli de Marc al Palau de la Música Catalana serà el plat fort a Barcelona de l'anomenada Missió Metropolis, un pla de reevangelització d'urbs europees endegat pel Vaticà en què participen 11 ciutats més. És un altre efecte de la visita de Benet XVI al 2010 per dedicar la Sagrada Família. Des d'aleshores ha crescut el nombre de visitants del temple i també l'Església de Barcelona s'ha ubicat de manera particular en l'estratègia de la Santa Seu. La missió Metrópolis, concebuda pel puntíssim Consell per a la nova evangelització que presideix l'arcabisbe Rino Fisichela, persegueix el retorn a la pràctica religiosa de persones de països d'antiga presència catòlica on la fe ha perdut terreny. La secularització en les societats europees els últims 30 anys ha estat vertiginosa, va argüir el cardenal Lluís Martínez Sistacs en roda de premsa dijous passat. Parlem de nova evangelització, ja que hi ha altres reptes de llenguatge, expressió i mètodes. Amb aquest objectiu arrenca aquesta missió en què, a més de l'Arxidiócesi de Barcelona, hi trobem Budapest, Brussel·les, Dublín, Frankfurt, Lisboa, Liverpool, París, Turí, Varsovia, Viena i Sàgref. Per a totes, El Vaticà ha editat un llibre amb l'Evangeli, segons en Marc, en els idiomes pertinents i a la portada del qual es distingeix una foto de la Basílica de Gaudí. Llegirà l'Evangeli al Palau el diumenge 4 de març a les 6 de la tarda, entre altres veus. La soprano Montserrat Caballer, el baríton Joan Pons, el físic David Jou, el jurista Eugeni Gai i els periodistes Luis de l'Olmo, Josep Cuní, Sílvia Còpolo i Arturo Sant Agustín. L'aforament és de 2.000 persones i les invitacions gratuïtes es poden obtenir a l'arcabisbat. L'arcabisbat Hem arribat als moments finals de Veus de la parròquia. Avui amb les veus de... La Joana Algarra i en Pere Uribe. Ha controlat el soi i les músiques en Marc Pere Arnau. Us esperem en aquesta sintonia Ràdio d'Esvern el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins aleshores a tothom, adeu-siau. A reveure, adeu-siau. Adeu. Gràcies.