60 i més. Cada dimecres a les 8 del vespre, aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran. 60 i més. Consells, amenitats, pensaments, curiositats, música, poesia. Tots els temes que poden interessar els ullens de 60 i més. Recordeu els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran? 60 i més. L'agafo jo, que tu estàs conduint. No, ja l'agafo jo, passa mal. Però si és la rita, ja contesto jo. Que no, que no passa res, que puc fer-ho. Dóna'm, rita, estic conduint. Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recordeu, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya. Ara escoltes ràdio d'Esvern. Centonitzes ràdio d'Esvern. La ràdio d'Esvern. Veus de la parròquia. Programa d'informació i formació humana i cristiana de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just Esvern. Ben trobats a mig juidòs de ràdio d'Esvern. Veus de la parròquia, tornen amb vosaltres. Des del dia 19 de setembre, cada dimecres i cada dissabte, estem en els ràdioescoltes de ràdio d'Esvern, l'emissora municipal de Sant Just. Però, debuta. Avui, en aquest moment, l'equip té amb aquesta sintonia. L'equip té amb aquesta sintonia. L'equip té amb aquesta sintonia. Aquest magníficat de TG és un espai que portarà el titulat equip d'E, format per la imaculada Periques. I les persones que ens poden acompanyar avui, Lluís Maria Domena, qui Roger Puig. També, des del micròfon, està parlant amb Lluís Segura. Què pretenem amb aquesta nova temporada d'aquest equip? L'espai et direm l'hora dels likes. Hi ha una apostilla dels likes i dels likes. Exacte. L'hora dels likes i dels likes. Això volem representar que la voluntat de les persones que fem aquest espai és donar la veu precisament i debatre sobre el paper dels likes i dels likes a l'església d'avui. El paper de l'església és important. El paper de l'església és important. El paper de l'església, el nostre sentiment i el de molta gent, ens pensem que el paper primordial a l'església el tenen els ministres, el que podríem dir la jerarquia, i també fins als sacerdots. Però el paper dels que no tenen cap ministeri, els seculars o els likes, hi ha gent desfiran persones, desenjuts o desenjuts, que tenen temes de col·laboració en l'església. Bé, si jo a l'església particular, diríem de la serbòpela, local, desenfeliut i obrigat, o l'església universal. Hi ha una munió de homes i dones que col·laboren, se sent de l'església seva, i han sentit la crida del senyor concretada en el Consell Ibatica II, que empeny els likes a treballar en favor, precisament de l'església, extesa actualment per la nostra terra, i arreu. Abans, però, de parlar del paper dels likes, potser que parléssim del document que el Consell Ibatica II, els 50 anys primers de la seva inauguració, almenys als 162, amb la seva constitució, que és el document important, l'Umengèntium, llum de la gent, llum de poble, dedicat a l'església, parla ja del poble de Déu. I, maculada, el teu entendre, el concepte de poble de Déu que el Consell Ibatica II va deixar escrit és, se costa més aquesta versió, diguéssim, universal de gent ordenada, gent secular, gent like, que abans el Consell Ibatica II. Suposo que el Consell Ibatica II va aclarir coses, i a mi em dona la impressió que va donar un paper en els likes més important, que va donar una figura superior a la que havien tingut fins aquell moment, que comptaven com objectes pacients, diguéssim, però no actius i primordials, com són, no? A veure, aquí em sembla que... És evident que a l'Eglésia la formem tots els sacerdots, els ordenats, els religiosos, i després, doncs, també nosaltres, els likes. El Consell Ibatica II ens ha donat un paper més important a dins de l'Eglésia, i ha hagut gent que s'ha interessat en participar-hi més activament i col·laborar amb les diferents parròquies, o col·laborar a les missions, o amb feines com dins de càrites, o aspectes d'aquests que tenen que veure amb l'Eglésia i que ajuden a les altres persones. Bé, jo és el que em trec així en principi, doncs que els likes, en aquest moment, tenim un paper més important i que hi ha persones que sempre és molt seriosament. Per mi, la novetat que ho consigui ser aquest reconeixement abans del paper dels likes, abans d'entretenir-se en desenvolupar, que ho està fent, que ho ha fet, veja el Consell I, el paper dels likes, que és el que tu deies clarament, va remarcar molt el concepte de poble de Déu, indicant que aquest poble, que és el carrer, diguem-ne, les benediccions, és també l'encarregat en el seu conjunt de fer avançar aquest rende de Déu, que és propagar l'Avengeu i explicar qui és Jesucrist, en el seu conjunt. Fins en aquell moment, i encara hi ha sectors cristians que sumin una mica com el temps abans del Consell I, aquesta feina de predicació, de celebració d'impuls, queia, exclusivament, sobre els sacerdots. És a dir, bé, que els likes eren abans passius, revien en tot cas la paraula, revien en tot cas els sacerdots, però no tenien aquesta participació. El poble de Déu, que el Consell I compara amb l'entit poble d'Israel, triat pel senyor, com per preparar el poble més universal que seria l'església, i preparar la vinguda de Jesucrist, és ara el poble de tots els metgejats. Bueno, és això que sempre hem sentit el poble escollit, i en realitat, són tots pobles escollits. Tothom està cridat, jo m'ho miro de la següent manera. Tothom és poble Déu, certament, tan rosa, i Déu és part de tots, i Déu estima tots els homes. El coneguin o no coneguin, siguin de l'església o no. Els que descobreixen Jesucris i donen una resposta, que vol dir que l'accepten, que en certa manera segueixen una mica el seu rita, són metgejats, accepten els sacraments, etc. Estan, potser, amb un grau més directe de rebació, o tenen capacitat de resposta. No? Són com diverses graduacions de pertanya a aquest poble de Déu. Bueno, dona l'imperció que les diferents gradacions que dius tu, en la primera, la que ens acostaria més al poble de Déu, seria el fet de participar en els sacraments. D'haver rebut el baptisme, la confirmació, i de rebre els altres sacraments en el moment en què correspon. I després vindria, doncs, bueno, també el Consell Li Baticà II també parla del poble d'Israel, i nosaltres, cristians, són una mica la continuació del poble d'Israel, però l'herència. Però també l'inclou, aquest dintre, igual que l'inclou amb un efecte al poble musulmà. Els crients d'altres religions. Començant per aquesta. Començant per aquesta, doncs, perquè també és una filla de l'Antic Testament. I després ja venen els homes de bona fe, diria jo, que són persones que busquen Déu o no, o potser no busquen exactament Déu, però busquen, doncs, omplir la seva vida de sentit. El bé comú. El bé comú, l'amor al plòxim. Sí, la gran novetat amb aquesta línia del Consell Li, que dius tu, és reconèixer que fora de l'església pot haver-hi salvació. Exacte. Tens aquell moment que et quedaves closa. Sí, sí, sí. I per tant, tots aquests elements, aquestes persones que has mentat, primer de tot, estan quedades a incorporar-se a l'església, a conèixer Jesucrist, això queda clar, però també es pensa i es creu i es diu que Déu les acull amorosament. Per tant, el poble de Déu amb les diferents manifestacions i graus de participació, en definitiva, són tota la humanitat, encara que en propietat, diguéssim, probablement dit, són els fidels que coneixin Jesucrist, o que estan dins de l'església. Exacte. Per què tenim també els seglars, els likes, l'obligació de fer avançar la banca de Jesucrist? Aquí podríem xifrar o esmentar l'Evangeli, concretament de Sant Joan, el capítol 20, que diu Jesucrist. Neu, els apòstols, els envia. Aneu per tot el món anunciant el meu Evangeli, ensenyant a agents i batejar-les en el meu pare o fill dels pizzans. Ensenyar-les a guardar això que jo us he menat. Jo estaré amb vosaltres sempre, fins a la consumació del món. Aquest mandat, aquest comandament, inclou a tots els homes. Jo crec que això et va diferent. En els ordenats, en els religiosos, els dona aquest missatge, aquesta ordre, per dir-ho d'alguna manera. En els altres, no és tan contundent, sinó que una mica, si tu creus una cosa o estimes alguna cosa, et sortirà a parlar-ne, actuar, fer aparèixer com algú que creu en aquesta manera de pensar i de fer. Jo crec que les coses van per aquí, que no es tracta tant de que els seglars, o laics i laiques, haguem d'anar a predicar, però potser sí que podem predicar amb un testimoni de vida, d'actuació, de relació amb els altres. Fixa't que en el capítol 4 de l'Oven Gentium, quan ja parla dels laics, diu-lo o concili. Perquè si tot el que s'ha dit sobre el poble de Déu es dirigeix per igual a laics, religiosos i clergues, tant mateix, en els laics, homes i dones, per raó de la seva condició i missió, els corresponen particularment en certes coses, que són aquestes que es diu tu, del testimoni de Jesucrist, en els seus ambients propis, i es menta clarament la família, entre tu i la família, i després parla d'altres espais, que seria el món del treball, el món social, el món de la cultura, etcètera. Per tant, és una missió la que tenim que fer nosaltres, com a laics, la mateixa de l'Església, que és magisterial, també podem ensenyar la paraula, pastoral, també podem participar en la governança de la Comunitat, s'ha sortut al, oi aquí, qui celebra l'eucharistia i els seglements, en realitat és tota l'Església i tota la comunitat concreta, encara que presidida, per un coordenat, si potser hi n'hi ha realment, llavors segurament ens tocarà més responsabilitat amb els laics debat d'aquesta mancança. Jo penso que clar aquí, l'única cosa és que predicar, no sé si realment podem predicar, perquè la ordenació ens suposa previamente tot una formació que potser no tots els laics tenim. Això per una banda i per una altra banda, fins ara no es permet els laics, és consagrar. Aquesta és la diferència important, que clar, substituir completament els capellans serà una cosa difícil, si les coses no s'organitzen d'una forma diferent. Però en molts aspectes sí que es pot fer la substitució. A mi em sembla que l'esprit de concili és de col·laborar, de participar, no pas de per tant ningú, ni de substituir. L'únic que les cirurgis actuals, les comentàvem l'altre dia a la paròquia de Sant Just, que hi ha zones no gaire llanyes d'aquí, cap al Penedès, Agarràf, etcètera, que hi ha capellans, el seu càrrec, no sols potser 7 o 8 paròquils, sinó 4 o 5 pobles diferents. Llavors, esclar, hi ha dominis que no poden anar-hi, i l'aig preparat fa celebracions a l'absència d'Eclerga. També hi ha una missió, hi ha un terreny, un camp grandiós per treballar, ho esmentaves tu abans, que és amb l'emissió caritativa. Aquest és l'emissió de l'església, sobretot de tensió als més pobres. Molt bé. Jo no sé fins a quin punt el Consili Batica II ha parlat d'això, perquè realment ha tingut que anomenar totes aquestes persones que estan fent aquest servei, que ja estàvem fent aquest servei abans del Consili. I el que ha fet el Consili, d'alguna manera, és reconèixer aquesta feina i aquesta missió que estan complint aquestes persones. Ara això ho dic, perquè normalment les coses es fan primer i després en parla. Sí, que és cert. És veritat que fa molts anys, no és després del Batica II, sinó que fa molts anys que hi ha molts likes, molts seglars, que estan treballant en benefici dels més necessitats. Cert, això, i és un reconeixement en aquesta feina, i també sembla un petit missatge amb els clergues, que donguin una mica de canxa, de joc, de delegació, possibilitats amb els likes de participar més properament en unes tasques a classeals. És a dir, es donin compte que tenen likes de prop, que aquesta voluntat de likes de participar és reconecuda pel Consili i que ho facin. Estic llegint d'aquest document romén gentiu. Diu, els likes poden i han de desplegar una activitat molt valiosa en ordre a la banjabilització d'un munt. Ja que, si algun d'ells quan falten els segrats ministres, o quan aquests es veuen en impossibilitats per un règim de persecució, etc. els supleixen en certes funcions segrades, segons les seves possibilitats, i si altres molts esgoten totes les seves energies a l'acció apostòlica, és necessari que tots contribueixin al creixement del regne de Déu. Per això que es dediquin els likes a un coneixement més aprofundit de la veritat revelada. I demanin a Déu, en instància, en existència, el do de la sabidoria. És a dir, ens insta a formar-nos. Sí, i mira, tu vas pensant en això i jo estic pensant en una altra cosa. Moltes vegades jo penso que vingui i quan resem el pare nostre, que el regne de Déu vingui a nosaltres. Doncs jo crec que, de les persones més vinculades a l'església, encara que siguin creients o no, són les persones que treballen per la pau. Perquè al final, el regne de Déu, què serà si no això? Doncs què millor podem aconseguir en aquest món que la pau entre els homes, entre els pobles, entre... No? Sí, sí, sí. És a dir, que jo, el regne de Déu, el veig així. El veus a la terra? El veig... La terra pacificada. Pacificada amb dignitat, amb accés a les condicions. La justícia, la pau i la justícia, per mi, van molt unides. Aquí podríem dir també l'alimentació per tothom. El dret d'explicir a l'aigua mutable, en lletra. Doncs a part d'aquesta gent que estan treballant per millorar les condicions de les persones més necessitades, doncs la gent que estan treballant per la pau, per mi, són persones que s'han de considerar dins com especials molt vinculades a l'església. Fixa't que hem pogut trobar també un altre paràgraf de l'aliment gènium que parla, en certa manera, el que dius, tio. Diu que els laig han de contribuir fil·lesment a que els vents creats, d'acord amb el design del creador i la paraula de Déu, siguin promoguts mitjans de treball humà i la tècnica i la cultura, per utilitat de tots els homes sense excepció. I així els vents siguin convenientment distribuïts entre ells, entre tots els homes. I a la seva manera es conduveixi el progrés universal en llibertat humana i cristiana. És això una mica el que deies? Sí, jo ho deia en paraules més senzilletes, digués. Ja està bé, ja està bé. Bueno, i t'he interromput amb el que tu parlaves de la obligatorietat de formar-nos, de conèixer més la paraula de Déu. I et sembla bé? Jo crec que això és, primer, que sempre és enriquidor. I que t'obra el pensament i et fa donar tant de coses que, si no, et passen desapercebudes. I, bueno, també és un aspecte que és important a considerar-lo. Molt bé. La participació dels likes té unes formes concretes. Una és els consells pasturals, dels quals, si vols, després en parlem. Perquè, precisament, el mateix consell li va dir que els pastors han de reconèixer, promoure la dignitat i la responsabilitat dels likes amb la església. L'IMMA acaba de ser escollida, i a presposació ja s'ha iniciat, com a consellera del Consell Pastoral de la paraula que és en Just. Creus una mica que aquests consells, o que fins ara pots arribar a dir, van amb aquesta línia de donar una mica de pas, paraula i oportunitat per dir-ho així dels likes, de participar, una mica fins i tot amb la estructura de les paròquies? Bé, jo només he assistit a una reunió, però va ser la reunió que vam fer conjuntament el Consell que es despedia i els que entravem nous. I a mi em va sorprendre molt gratament veure que, bueno, la relació entre aquests... els membres del Consell anterior, la relació entre ells i amb el rector, em va semblar una cosa molt maca, que donava la impressió que hi havia hagut un feedback, un escoltar segons els altres, molt positius. I em va sorprendre molt gratament veure que el fet d'haver participat en el Consell Pastoral es considerava, o les persones que van parlar van dir que els havia enriquit en ells des del punt de vista cristian. Que s'havien sentit que milloraven com a persones i com a cristians. Això va ser un testimoni molt bonic que van donar a diverses persones que van parlar en el moment de convidar-se. Molt bé, durant l'hora dels laics i les laiques, aniran, diguem-ne, descilant o seran cridades, persones d'aquest Consell i d'altres llocs. Permeteu-nos, amics oidors, que llegim, entre l'Emma Colada i jo, els temes que voldríem anar desenvolupant al llarg d'aquests 9 mesos de programa. Sempre en aquesta línia de la participació dels laics i de les laiques. Avui hem dedicat l'espai radioifònic que s'entén per participació dels laics i ens hem remès els documents d'Opatica II. Però també parlarem... del camp del poble, de l'escola Cantorum, el petit cor. També, de l'atenció als malalts, és a dir, la pastoral de la salut. Els moviments especialitzats, justícia i Pau i Aco. Podrem parlar també del servei a l'altar, és a dir, l'escolenia i la col·litat. La catequés i d'infants i d'adults. La governança parroquial, cifrada o basada en la Junta d'Economia i el Consell Pastoral. Qui proclama la paraula de Déu, els lectors. També parlarem de l'acolliment pels sacraments, sobretot de l'aptisme i del matrimoni. Una cosa molt bonica, l'acompanyament musical, l'Orga de la nostra parròquia. Ens volem entretenir, si tenim temps sobre càrites, que seria la caritat cristiana. I finalment? I finalment, de presència clasial en els mitjans de comunicació, la ràdio Internet. I aquí estem nosaltres. La ràdio de més serveix per divulgar l'Evangeli. És voluntat del programa de veus de la parròquia, començar o acabar, no amb la seva totalitat, sinó amb un paràgraf, amb un passatge de l'Evangeli de Dimengecabé. Endavant, Inma. Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixables els renyaven. En veure-ho, Jesús es va indignar i els digués, deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el regne de Déu és dels qui són com ells. En veritat us ho dic, qui no aculli el regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas. I els prenia amb braços que ens van aia tot imposant-los les mans. Doncs aquest passatge de l'Evangeli de Marc ens parla d'aquesta voluntat de Crist, de reconèixer els homes com a infants, potenciar la frescó, potenciar la sinceritat dels infants i tots els homes. Moltes gràcies, amics joïdors. Gràcies imaculada. Els d'altres col·laboradors s'estan escoltant per ràdio. I els joïdors serà fins la setmana que ve a veus a la barroquia. Fins aviat, doncs.