Deus de la parròquia. Deus de la parròquia és l'audició que porta a les vostres llars tota la informació de la nostra parròquia, la del Sant Just i Pastor. I també d'altres temes, com són, la societat, la religió i l'humanisme. De reu on es produeix la notícia. Recordeu que veus de la parròquia se met els dimecres a dos quarts d'avui del vespre. O bé la sintonia de ràdio d'Esber en el 98.1 de la freqüència modulada. Com sempre, iniciarem la lectura de l'Avengelli, del proper diumenge, diu Sant Marc. Bon mestre, què haig de fer per posar-hi la vida eterna? Per què em tractes de bo? De bo només ho és Déu. Ja saps què diuen els manaments. No matis, no cometis adulteri, no robis, no declaris en fals contra un altre. No facis cap frau, onra el pare i la mare. Ell li respongue. Mestre, tot això jo ja ho he complert des de jove. Jesús se'l mirarà amb efecte i li diré... Encara et falta una cosa. Vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi. Notícies d'Església. Com cada any, en aquest temps de tardor, la parròquia ret humanatge a la nostra patrona, Santa Maria de Montserrat, a través d'una rumoria que s'ha fet tradicional des de fa uns quants anys. Serà, si adéu plau, el proper 4 de novembre. Ja us podeu inscriure el despatx perroquial. El preu serà el mateix de l'any passat, o sigui, 40 euros tot inclòs. Esperem que la participació sigui tan lluïda com sempre. Nostra senyora, bé que s'ho val. Amb el proper Nadal, que ja s'alvira, arriben moltes tradicions. Els passebres, ters torrons, les Nadales i com no, la loteria de Nadal. Encara que el teu for no siguin els Jocs d'Azar, el costum sembla que ens empenya tots a provar sort. Per què hi s'hi toca? Doncs bé. Ja teniu a la vostra disposició, el despatx de la parròquia, els talonaris de la loteria de Nadal d'Anguany. Tant si voleu un talonari per vendre, com participacions per vosaltres mateixos, ja en podeu disposar. I si toca? A més que toqui, seria un gran bé per la parròquia, no només a nivell individual, sinó que seria un gran bé perquè hi ha moltes necessitats a la parròquia. Moltíssimes. Guardó del Parlament de Catalunya a Càritas. En un acte celebrat el Parlament de Catalunya i en el marc dels actes de la Diada, fau lliurar de la medalla d'honor de la Canbra Catalana en la categoria d'or a òmnium cultural i a Càritas Catalunya. Va lliurar als guardons la presidenta del Parlament, Núria de Sispert, en la presència de Artur Mas, president de la Generalitat. Aquest reconeixement vol onarar el servei de la cultura i la cohesió social d'aquestes institucions. Pel que fa a Càritas, valora el treball de milers de persones, 9.600 voluntaris i 500 professionals quedes de les parròquies, i les 10 diòcesses estan al servei dels més necessitats. De ma passat, dia 12, la mare de Déu del Pilar, patrona de la Guàrdia Civil. Per celebrar la seva patrona, el bisbe Agostí ha estat convidat a presidir l'Eucaristia al proper Divendres o la Vagília. El dia 11 d'octubre, a la caserna de Sant Vicenç dels Ors. Projectes per a la Campanya de l'Empolla. Un any més, els joves cristians de Vilafranca comencen ja a pensar en la Campanya de l'Empolla del 2013, que tindrà lloc el 12 de gener i que en guany arriba la seva trentena edició. Seguint el reglament establert i per tal de facilitar l'elecció del projecte, el qual es destinaran els beneficis, s'ha obert el termini per presentar propostes que es tancarà el dia 9 de novembre. Els col·lectius o particulars interessats poden passar per la rectoria del Vilafranca, al carrer Santa Maria número 12, a recollir les bases o descarregar-les per internet. L'adreça d'Internet és campanya de lampolla.orgiopres2s.com. A la Catedral celebració de Sant Rarimi. A les 12 hores, Eucaristia, en honor del cúpatro de Sant Feliu del Llobregat, presidida pel senyor Visma Agustí. Fins aquí notícies d'Església. Fe i actualitat. S'inicia l'any de la fe. L'any de la fe, convocat per Benet XVI, comença l'11 d'octubre, o sigui, demà, coincidint amb el 50è aniversari de l'obertura del Consell i Bàtica II i el 20è de la promulgació del catecisme de l'Església Catòlica i s'acabarà el 24 de novembre del 2013, festivitat de Cristo Rey. El propè diu menja 14 d'octubre, donarà inici de manera diocesana aquesta iniciativa de l'Església Universal a totes les parròquies del Bisbat i a la Catedral de Sant Llorenç, amb l'Eucaristia que el Bisba Agustí presidirà a les 12 del migdia. Per ajudar tots els viadells a viure en profunditat i en esperit de renovació, aquest any de la fe, el Bisba de Sant Feliu de Llobregat ha escrit una carta pastoral amb indicacions de caràcter formatiu i celebratiu que ha presentat a tots els preveres i diàques del Bisbat. La sèrie de la fe. Amb motiu d'aquest aconteixement de fe mundial, mossèn jo Quim Rius escrivia al Foll informatiu de la parròquia al següent. L'any de la fe. Davant d'aquest títol, dues advertències. Primera, que el fet de dedicar aquest període, que va des del 14 d'octubre d'aquest any, fins al 24 de novembre del 20è al 2013, vol dir que ha de ser un any de profundiment de la fe, participant en actes organitzats, llegint la paraula de Déu, pregant, participant en corsets, conferències. La fe és un do de Déu, però cal ballar perquè sigui una fe viva i encarnada en la vida. En aquest sentit es pot dedicar un any a fer-ho com a persona, grup, comunitat parroquial, diòcesi... i, fins i tot, església universal. Segona, és que, llarg de tot aquest any, usant d'aquest vulletí, comentarem aspectes del que es pugui anar fent. Com experiències diferents, i a la vegada oferirem temes de reflexió per a tota la comunitat, perquè tots hi participin, sentint-los nostres, en el recorregut de l'any de la fe, tant en l'àmbit parroquial com a arxiprestal o diòcesa. El nostre avis, Bergostí, ha manifestat interès perquè es faci un treball que doni bons fruits. Escrita una carta pastoral dirigida a tota la comunitat diòcesana de Sanfaliú de Llobregat, exhortant a fer un renovat esforç per a profundir en la fe en els diferents i possibles camps de la pastoral diòcesana i parroquial, perquè tots en sortim enriquits i poder gaudir de la juillosa experiència de viure més testimonialment la nostra fe, perquè l'àgim madurat i integrat a la nostra vida, no com un cos doctrinal només, sinó com una vivència amb fidelitat a l'Avangeli de Jesús. Ell ha de ser, més i més, el centre del nostre present i avenir. Tot això ja ho sabem. Per la qual cosa, durant aquest any de la fe, se'ns proposa que agudinamitzem més perquè, arreu del món, els cristians presentem un cristianisme més viu i convençut que pugui convence a d'altres i ajudar-nos, entre tots, a que si constatem la pèrdua de valors dignificants de la persona, es puguin redescobrir per viure'ls i compartir-los amb tothom. Queda bona voluntat. Ens trobem en el camí de la vida. No serà un any per imposar-nos amb duresa, sinó de sinceritat amb un mateix i de comunió amb tothom. Que fent el bé, podem coincidir encara que no vinguin amb nosaltres, però que sempre seran dels nostres. Signat, mossèn Joakim Rius. El diari La Vanguardia, la periodista Maria Paz López, ha escrit uns articles on reseen els actes, les commemoracions i els projectes que aquesta convocatòria universal del Sant Pàra que proposa, a través d'aquest any de la fe, i que, a motiu del cinquantè aniversari, de l'obertura del Concili Acomènic Batica-Sagón i Vinter, de la promulgació del catacisme de l'Església Catòlica, s'inicia demà dins jocs, 11 d'octubre, i es per llungarà fins al 24 de novembre del proper 2013. El primer dels actes ha estat l'assemblèa del cine de dels visbes que es va inaugurar al passat diumenge i esclosurarà al proper 28 d'aquest mes d'octubre. El lema d'aquest cínode és la nova evangelització per transmetre la fe cristiana. El cínode és una instància consultiva creada el 1965 pel papa Pau Cisè de resultes del Concili Batica-Sagón, perquè visbes de tot el món intercanviïn experiències i assisteixin el papa en el govern de l'Església Catòlica. No té potestat d'introduir canvis doctrinals i les propostes que faci les ha de ratificar al pontífex. Els cínodes poden ser ordinaris o extraordinaris, temàtics com aquest o territorials, com el que ja es va dedicar a l'Orient Mitjà l'any 2010. Nova evangelització. Segons va declarar el cardenal Tarchisio Bertone, secretari d'Estat del Papa, en una entrevista a la Vanguardia, el propòsit de la nova evangelització no és preparar tècniques noves, sinó rellançar la vida de fer en aquells llocs que tot i saber el missatge de Cris des de fa temps ha restant mercats per un fort secularisme que tendeix a separar la fe de la vida. Entre les iniciatives que han dotat terme hi ha l'anomenada Missió Metròpolis, un programa d'activitats per reavangelitzar grans urbs europees que Barcelona va acollir l'aquaresma passada. Any de la fe. Convocar l'octubre de l'any passat pel Papa per mitjada de carta apostòlica Porta Fidei, Porta de la fe a Lleti, és una invitació a una autèntica i renovada conversió al senyor Únic Salvador del Món. Comença l'11 d'octubre, el dia que farà 50 anys, de l'inici del concili El Batica Segón i 20 anys de l'op promulgació del catacisme. I es prolongarà, com hem dit, fins al 24 de novembre del 2013, festivitat de Cris Rei. En aquest document, Josef Ratzinger, refereix una vegada més a la gran inquietud de l'església catòlica per l'abans de la secularització. Mentre abans es podia reconèixer un teixit cultural unitari, ampliament acceptat per fer referència al contingut de la fe i als valors que inspira, escriu al Papa, avui sembla que ja no és així en amplis sectors de la societat a causa d'una profunda crisi de fe que afecta moltes persones. 5 catalans participen al Sino d'Alp. Lluís Martínez Sistak, cardenal arquivís va de Barcelona, participarà com a pare Sino d'Alp per designació papal. Benet XVI va nominar 4 catalans més en diverses categories. Salvador Pied Ninot, teòleg, Josep Avella, superior generals dels claretians, Emili Turú, superior general dels maristes i Josep Maria Simón Castellví, president de Metges Catòl·lics. Doncs, com hem dit, demà farà 50 anys d'aquest gran aconteixement que va posar el dia a l'Església Catòlica, l'obertura del Concil·li Batica Segón. Va ser, en realitat, un magna esdeveniment per als catòlics de tot el món, per als cristians d'altres confessions i per a la societat occidental que ja s'internaven al camí de la secolarització. Demà, dia 11 d'octubre, es compliran 50 anys de l'obertura del Concil·li Batica Segón. La gran operació de posada el dia de l'Església Catòlica empresa per Joan XXIII. Allegit en la bellesa i aviat etiquetat com a papa de transició, Àngelo Roncalli, el nou pontífex, va projectar un visionari pla de jornamento, així ha passat a la història i a l'italià, com tants altres conceptes Vaticans, que alguns analistes consideren que encara no està completat quan a modernització, mentre que d'altres el veuen com una causa més de la progressiva pèrdua de rellevància social del catòlicisme en països d'antiga fe cristiana. La lluita ideològica interclerencial entre els qui veuen el Concil i Batica Segón com una ruptura entre una església preconciliar, pressuntament fosca i admonitòria, i una església posconciliar suposadament actualitzada i oberta, i els qui el veuen com un procés de reforma, encara en curs, però sense esquivar la tradició, no ha cessat des de les hores. Aquests dies es rebifa a compte del mateix 50 nari. Van et 16 triat, a més, la conmemoració per inaugurar l'anomenat Any de la Fe. Concil i Batica Segón. Per conmemorar la figura històrica del Papa Joan XXIII, impulsor del Concil i Batica Segón, el 4 d'octubre, van et 16, van anar al santuari italià de Loreto, com havia fet Joan XXIII, 50 anys abans, amb el tren. Josep Grasinger ho va fer en helicòpter, i ara us oferim un missatge a l'últim de Joan XXIII. No és l'Avengelli el que canvia. Som nosaltres que comencem a entendre el millor si estem atents als signes dels temps i mirem més enllà. Fins meus, sigueu bones persones. Aquestes foren les últimes paraules que va adreçar per ràdio a tot el món abans de morir. Us oferim ara uns fragments de la crònica d'Oriol Domingo, publicada a l'Avenguàrdia al passat diumenge sobre la presentació del llibre Nova Evangelització en les Escoles Cristianes, del cel·lesià Francesc Riu. L'escola cristiana és autènticament cristiana. Quin sentit té avui en dia i en el futur? Què implica ser ser-ho en el món plural i secularitzat de la Catalunya i l'Europa del segle XXI? I, alhora, en un moment en què l'església catòlica endega un procés de nova evangelització i d'obertura dialogant? En definitiva, com ha de ser de cristiana una escola cristiana? Un sòlit referent en aquest àmbit des de la ciutadania. Un sòlit referent en aquest àmbit des de la década del 70 del segle XX, el cel·lesià Francesc Riu en fa una autocrítica des de l'interior del món eclasial i col·legial. Ho fareu uns principis, unes reflexions i unes propostes per al present i per als propers anys. Tot plegat ho reoneix en el llibre Nova Evangelització en les Escoles Cristianes, editat per EDB. L'ha presentat acompanyat del cardenal Lluís Martínez-Histag a la Facultat de Teologia de Catalunya. Una de les claus de la reflexió i de la llarga experiència de Riu consisteix en situar l'escola cristiana en les cinc últimes dècades i en el context social i eclasial actual, especialment en la societat catalana. Avui, per diversos motius, les escoles cristianes acullen alumnes amb característiques molt diferents de tipus religiós i de la vivència de la fe cristiana. Sovint, les famílies que matriculen els seus fills a les escoles cristianes no demanen que arribin l'ensenyament de la religió catòlica, tot i que no s'hi oposen. Fins i tot, la seva actitud és respectuosa envers d'una educació integral als alumnes que estigui impregnada de valors cristians. En aquesta situació complexa i diversa de cadascent rescolar, Francesc Riu apunta que les escoles cristianes poden convertir-se en un atri dels gentils. Això és, en lloc de trobada de cristians creyents d'altres confessions i d'altres ideologies. Aquesta és una de les grans línies pasturals del pontificat de Benet XVI. L'altra gran línia és la nova envenjalització que pretén que la cultura contemporània estigui més profundament arrelada en l'Avengelli. El filòsof i teòleg Francesc Torralba, consultor del Consell Pontifici de la Cultura, explica que Francesc Riu entén que a les escoles cristianes és possible un diàleg fecund entre creients i no creients, entre cristians i allunyats de la fe cristiana. Un diàleg realitzat a les aules, als claustres docents, a les comunitats de pares i mares. Torralba recalca. És especialment interessant sobre allargar aquesta vocació de l'escola cristiana, la de costar-se als no creients no per imposar un únic model, sinó per proposar un nou horitzó en la vida, un sentit a l'existència, una manera raonable de desenvolupar el difícil, però, alhora, apassionant ofici de ser persona. El cap i a la fi, segons Torralba, la tasca d'humanitzar el món i d'obrir-lo a la lògica de la forma part de l'exustencial de l'avangelització. Presentar l'avangeli al món exigeix, primer de tot, un compromís responsable amb els més vulnerables de la societat. I per acabar, llegirem un escrit del pare Josep Maria Lnvall, que diu... La paz interior actua contra los virus y los tumores. El médico cirujano e investigador de la Universitat de Harvard, doctor Mario Alonso Puig, manifiesta que... La paz interior produce células que actúan contra los virus. La felicidad es una forma de ser y de estar. La felicidad personal está asociada al aumento de un neurotransmisor llamado dopamina. Cuando estamos en este estado de paz interior, el sistema nervioso, el parasimpático, se activa y favorece la producción de células que actúan contra las bacterias, los virus y los tumores. O sea, que la paz interior produce cambios que nos pueden ayudar y nos harán sentir bien y además son curativos. Teresa de Jesús y Juan de la Cruz, ya en el siglo XVI, enseñaban sobre los valores de la paz y del contento interior ella decía. Es importante poner el alma en paz porque todas las potencias se sostengan. Los mismos trabajos, adversidades, cruces, son de tanto valor y tan buena raíz que de ellos mismos sale la paz y el contento interior. Y San Juan de la Cruz urugía busca la paz, tiene el alma en paz, los bienes morales, las virtudes consigo traen siempre paz y tranquilidad. La paz interior, la espiritual, ajuda a la sanut corporal. Hem arribat als moments finals de Beus de la Perròquia. Avui, amb les Beus de Joana Algarra... I Pere Oliver. ...i ha controlat el so i les músiques en Mart i Arnau. Us esperem en aquesta sintonia ràdio d'Esvern al proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I consultant sempre que vulgueu el vostre ordinador, ràdio a la carta, ràdiodesvern.com. Recordeu que al proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores, a tothom, a rebeure i adeu-siau. Adéu-siau.