Veus Parròquia del 21/9/2016

I don't wait till the end of the earth. Don't wait, vacation is over. Don't wait till the end of the earth. Don't wait, vacation is over. Don't wait... Un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Avui podreu escoltar als espais notícies d'Església i fer i actualitat. Seguint l'ordre habitual del programa, llegirem en primer lloc uns fragments de l'avangeli del proper diumenge. Dius en lloc. En aquell temps, Jesús digués als ferisseus. Hi havia un home ric que anava vestit de porpre i d'allí finíssim, i cada dia celebrava festes esplèndides. Un pobre que es deia Jatser s'estava estirat por el seu portal amb tot el cos nefrat, esperant satisfer la seva fam amb les engrunes que queien de la taula del ric. Un dia el pobre morir i els àngels el portaren a la falda d'Abraham. El ric també morir i el van s'apoltar. Arribat als païs dels morts i estan en un lloc de torments, als sals, ulls, veia de lluny Abram, amb llàxar a la falda, el cridar i l'hi diguer. Abram, pare meu, apiada't de mi, i envia llàxar que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo molt en mig d'aquestes flames. Abram li respongue. Filmeu, recorda't que en vida et van tocar vents de tota mena, i allàtser, mals. Però ara ella ha trobat console, i tu, sofriments. El ric digue. Llavors, pare, et prego que l'envies a casa meva, i tinc encara cinc germans, que llàxar els adverteixi, perquè no acabin també en aquell lloc de torments. Abram li respongue. Ja tenen moisés i els seus profetes, que els escoltin. El ric contestar. No, pare meu, Abram, no els escoltaran. Però si anava a trobar-los algú que torna d'entre els morts, sí que es convertiran. I li diu, Abram. Si no fan cas de moisés i dels profetes, ni que ressuscités algú dents els morts, no es deixarien convence. I ara podeu escoltar notícies d'Església. Els nens que desiguin fer la primera comunió han d'estar cursant, com a mínim, tercera primària. Es poden inscriure a la que ataquessi, i es poden escoltar les notícies d'Església. Els nens que desiguin fer la primera comunió han d'estar cursant, com a mínim, tercera primària. Es poden inscriure a la que ataquessi els dies 26 i 27 al despatx de la rectoria, a la tarda de dos quarts de sis fins a les set. Els que ja tenen fet el primer curs també s'han d'inscriure per completar el segon. I aquells nens que ja han participat en la Eucaristia i de si t'incontinuar al camí de la que ataquessi, i el pròxim curs també s'han d'inscriure als mateixos dies i hores, 26 i 27 al despatx perroquial de dos quarts de sis fins a les set de la tarda. Per imperatius d'agenda, la Romeria Montserrat es farà castany el proper dia 2 d'octubre. El preu tot inclòs és de 40 euros, transport i dinar. Però recordeu que teniu temps per inscriure-us només fins diumenge dia 25 al despatx perroquial. M.Rocarroig ha estat nominat rector de la parròquia de Sant Josep, de Sant Vicenç dels Sorts. Li desitgem a mossèn Anton el millor del millor, en aquest nou càrrec i en aquest nou poble, un poble tan agradable com Sant Vicenç dels Sorts. I una altra notícia. El Sant Pare ha nominat amb un senyor Sebastià Talta, avui administrador apostòlic de Mallorca, que acompanyarà amb la tasca d'avís veuxiliar de Barcelona, que exerceix des del mes de març de l'any 2009. Demà comença el 161er pels Grinatges de l'Hospitalitat de l'Orders, amb la participació de les diòsesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i de Rassa. Aquest pels Grinatges es parlongarà fins al propèdia 26 o sigui dilluns que ve. I s'enmarca juntament amb el que es va fer el passat estiu sota el lema Mísaricordiosos com el Pare, el motiu del jubileu de la Mísaricòrdia. S'ha creat la parròquia de la mare de Déu de Montserrat a Viladecans i el temple de la Montserratina de Constituïtara com a nova parròquia de Viladecans. S'acosten les últimes jornades d'aquest any jubilar de la Mísaricòrdia. Amb aquest motiu, mossèn Joaquim Rius ens fa una reflexió a través del full informatiu de la parròquia. Reflexions sobre el nostre tenen anar respecte a aquest any jubilar i les possibles conseqüències que sobre l'esperit dels cristians hagi pogut influir de cara al futur. Diu així. Fins al novembre, any jubilar de la Mísaricòrdia. Recordem que ho podeu trobar al full informatiu del dia 11 de setembre d'anguany. I diu així. Anem mantenint cartells, estampes i altres publicacions per l'any jubilar de la Mísaricòrdia, perquè no oblidem que fins a finals de novembre estarem en aquest temps en el que accentuem. I a nivell personal hem d'insistir en el camí de conversió que és convenient que tots assumim com a distintiu cristià en mig del nostre món d'avui. Ja ho hem estat fent per cent en d'altres moments, però ho fem ara en tornar a aprendre el treball del nou curs. Potser el temps de vacances pot haver refredat tota l'atenció que preteníem quan s'inicia el camí vers l'assoliment d'aquesta identitat qualitativa, que és la Mísaricòrdia, per transformar-la en obres i veritat. Tot un camí que no és fàcil, perquè atenya l'ambient espiritual de la nostra condició humana i campanya la nostra manera d'actuar amb els qui trobem en la vida de cada dia. No es tracta de ballar per fer obres que les podem considerar de Mísaricòrdia per les seves característiques o resultats, sinó que hem de ballar per ser nosaltres Mísaricordiosos. L'essència d'aquest any jubilar intenta fer-nos descobrir que hem de ser persones que el punt de referència ha de ser Jesús i, com ell, assumir el ser Mísaricordiosos és tant atents a la seva manera d'obrar envers els qui ho necessitaven especialment, però obert a tothom en la manera de tractar-los. I continuo medient. La imatge evangèlica de l'abrabo i del dolent, que es coneixen pels seus fruits, així mateix la persona es manifesta, que és Mísaricordiosa de veritat per les seves obres. Aquesta identitat és per sempre com a distintiu cristià. És la identitat diferenciada. Va a dir que ha d'impregnar tota la vida personal i el tracte en comú. Això exigeix, és constantment, en la comunió amb Jesús, que ens mostra la identitat de Déu pare. Així ha de ser la nostra vida. Ens cal, per tant, estar atents a llarg del recorregut de l'any per a contrastar la nostra manera de fer amb la identitat plena d'amor, com Jesús ens demana, i poder oferir els qui ens envolten especialment, els qui pateixen, alguna situació especial. La conversió ens cala tots. Aprofitem aquest temps que manca fins al novembre. Esdevinguem homes i dones que per la seva misericòrdia fan més possible la nova violència, l'alliberament, l'acolliment dels diferents, l'atenció els qui pateixen més, el regalar més del que som als altres, el suportar les diferències, que tot afavoreix la pau d'esperit que anem tota persona. Signat per mossèn Joaquim Rius. Recordem que el full, com tot el que es parla en tots els fulls, ho podeu trobar també a la web de la parròquia. Després d'aquestes reflexions de mossèn Joaquim, tanquem l'espai Notícies d'Església. Fè i actualitat. L'actualitat més propera és la de la festivitat de la Mercè, que ho serà quan aquesta audició surti en diferit el proper dissabte. En aquest motiu recollim les sentides paraules de l'arquivisba de Barcelona, Monsenyor Joan Josep Pumella, publicades al diari La Vanguardia del passat diumenge. I també el full dominical del bisbat de Barcelona, i que podeu trobar també a la web del bisbat. Diu Monsenyor Joan Josep Pumella. Benvolguda, mare de Déu de la Mercè. D'aquí uns dies celebrarem la festa de la mare de Déu de la Mercè. Per això participarem en aquesta festa com a arquivisba de Barcelona i muniré amb goig els que feliciten la mare de Déu en el dia de la seva onomàstica. Amb aquest motiu, voldria establir un diàleg cordial i senzill, com el d'un fill amb la seva mare. Si ja fa 9 mesos que sóc amb vosaltres, li voldria dir a Maria, la mare de tots, com em sento després d'aquesta marxa que va començar de manera sorprenent per mi, perquè ni la vaig buscar ni la vaig desitjar. Benvolguda, mare de Déu de la Mercè. Et confesso, mare, que vaig venir a Barcelona amb cert amor i tremoló. No sabia si s'hauria d'adaptar-me a la vida d'una ciutat tan gran i complexa com és aquesta. Després d'aquests 9 mesos, puc dir amb goig que em sento acollit i valorat. Tot i saber que no sóc perfecte. La gent ha estat i és molt comprensiva amb mi. Em sento com un germà més que camina braç a braç amb tots, procurant portar molt a dins del meu cor, els goig i sofriments de tota la gent. L'arxidiòsasi de Barcelona és un reflex de la complexitat del nostre món. Barcelona és una ciutat cosmopolita a la qual es troben els valors més vells i soblims, i alhora, els sofriments i els desconserts més dolorosos, més dolorosos del nostre món modern. Moltes persones han donat un sí generós i valent a Crist, el vostre fill, i el segueixen amb fidelitat i sense cap damor. D'altres s'han enllunyat del camí de la fe, o bé viuen sense referència a valors religiosos i transcendents, o bé ni es plantejen les qüestions religioses. Però he descobert, en satisfacció, que en tothom hi ha una gran sensibilitat per donar resposta i ajudar els germans més desprotegits. Hi ha un gran corrent de caritat fraterna que es reflecteix en tantes i tantes organitzacions de solidaritat, tant d'inspiració cristiana com càrites, com d'altres de caràcter civil. A la Jornada Mundial de la Joventut, celebrada aquesta estiu a Polònia, he pogut descobrir que molts joves estimen Jesucrist, volen seguir les seves petjades i estan contents de partant-hi a l'església. Viuen la fe sense complexos i en ventrega generosa als més pobres i necessitats. Ells ens auguren un futur esperançador, tant per l'església com per la societat. Felicito aquests joves i els poso sota la protecció de mare plena de tendresa i de misericòrdia. Els animo a continuar per aquest camí de seguiment de Crist i a no deixar el grup cristià a que pertanyen. Junts es poden afrontar millor els reptes que ens planteja la vida. Moltes persones em pregunten com veig la situació social i política de la nostra terra catalana. Només et demano, mare de Déu, que tots aquells i aquelles que tenen alguna responsabilitat i influència social i política treballin pel bé comú i per la construcció d'una societat més unida, més lliure i més justa. I per aconseguir-ho cal sumar forces. Tot junts podrem més que separats. No hauríem d'escloure ningú d'aquesta tasca que ha de crear molts ponts i d'atendre els pobres i necessitats i d'establir àmbits de cultura i formació de valors humans. No és admirable el que va fer la venerable Barcelona d'Orotea de Xopitea? La seva vida es va conformar en dos grans eixos des del seu profund amor a Déu expressat en la cura dels més necessitats. Aquests són els dos eixos que van donar lloc a l'obra social extraordinària i pionera en la seva època, la formació dels joves i la preocupació per les persones més humils. Decitjo que en aquests moments de la història trobem en aquesta terra persones amb aquesta mateixa empenta i aquesta mateixa perseverança. Aquest país s'ho mereix. Mare de Déu de la Mercè, protegeix tots els barcelonins i tots els catalans, ajuden a caminar amb esperança disposats a abraçar tots els germans per tal de construir una societat més fraterna i més humana. Poso a les teves mans de mare el meu ministeri pastoral que vull exercir com es pot llegir en el meu lema episcopal, per l'entrenyable misericòrdia del nostre Déu, que la misericòrdia sigui el mòbil de totes les meves accions pastorals. Signat Joan Josep Homella, arcavisba de Barcelona. El passat dissabte, Barcelona va viure a la nit de les relacions amb portes obertes a 24 comunitats. Segons el model iniciat, fa 4 anys per Berlín, preparat pel grup de joves de la associació UNESCO pel diàleg interrel·ligiós. Fins a 24 comunitats religioses, per tenyents a 12 crèdols diferents, van obrir les seves portes per mostrar que són espais de trobada. La parròquia catòlica de Sant Ignasi de Loyola va convidar el pare Víctor de l'Església Evangelica de Badlem a una xerrada. El centre cultural islàmic català va organitzar una xerrada en conversos, i la comunitat joveva, etit, va organitzar una visita a la sinagoga. Un aconteixement molt important va ser la jornada mundial de la joventut. Hi ha esmentada per l'arca-visba en el comentari que us acabem d'oferir. A motiu de la jornada, el Foll Dominical dels Bisbat va publicar una recenya escrita per en Samuel Gutiérrez, un jove que cursa, segon de Teologia, al Seminari Conciliar, i que diu així. 1730 de juliol de 2016, el sol de cau al Campos Misericòria de Carcòbia, on prop de 2 milions de joves procedents de reu del món han estat convocats pel Papa Francesc per participar en una nova edició de la jornada mundial de la joventut. És un dels moments culminants d'aquest gran esdeveniment eclasial en la terra de Sant Joan Pau II, gran impulsor d'aquestes jornades. Francesc aconsegueix calcom insòlit inesperat, que 2 milions de joves facin silenci davant del sentís més sagrament per manifestar al món el seu anell de fraternitat. No volem cridar contra ningú, no ens barallarem, no volem destruir ni insultar, no volem vencer l'odi en més odi, la violència en més violència, el terror en més terror. Nosaltres avui som aquí perquè el senyor ens ha convocat, i la nostra resposta a aquest món en guerra té un nom, fraternitat, comunió, a germanament, família. Celebrem el fet de venir de cultures diferents i ens unim per pregar, que la nostra paraula, que el nostre millor discurs sigui unir-nos en pregària. La Sena és corporadora i expressa l'ànima de tota la jornada mundial de la joventut. La pregària jove de l'església crida amb el seu silenci que una altra manera de construir el món és possible. El senyor, afegeix el papa, que confia plenament en els joves, vol fer un dels miracles més grans que podem experimentar, fer que les teves mans, les meves mans, les nostres mans, es transformin en signes de reconciliació, de comunió i de creació. Ell vol les teves mans per continuar construint el món d'avui. Ell vol construir-lo amb tu. I tu què responds? Sí o no? La resposta és un ànima incontundent. Sí. Els dos milions de joves convocats per Francesca Cracovia sota el lema Felissos, els misericordiosos, ha acollit amb entusiasme el desafiament planejat pel visbe de Roma i es comprometen públicament davant de Jesús Eucaristia i davant dels seus germans a deixar la seva petjada en la història. Entre ells, una trantena de joves de la diòsasi de Sanfaliu, procedents de Vilafranca del Penedès, Castell de Fels, Sant Joan d'Espí per llejar i Sanfaliu de Llobregat. Així, com del moviment cristianis Felaisi, han pelegrinat amb el secretariat interdiós de la joventut. Altres no han fet o han fet en diverses comitives. Tots abrasen aquest repte fascinant, canviar el món amb el seu testimoniatge, coherent de la vida cristiana. Han recorregut milers de quilòmetres des de Catalunya per celebrar juntament amb altres joves d'arreu del món que Jesús és viu en mig d'ells i completament amplar el sentit de la seva vida. Després d'un emotiu intens pel grinatge per Polònia a través de Txestócova, Badovice i Auschwitz, han arribat a Cracòvia per ser enviats pel Sant Pare cap a l'aventura de la misericòrdia, l'aventura de construir ponts i endarrocar murts, l'aventura de donar-li el pobre a les persones que es troben sols i abandonades a qui no troba sentit a la vida. El Cristià, que no viu per servir, afirmarà, després, el papa francès, no serveix per viure. L'experiència viscuda durant 10 dies no es pot expressar en paraules. Només Déu coneix el treball que l'esperit ha fet en els seus corps. Els joves tornen cansats a casa, però feliços i impressionats per l'hospitalitat d'un poble, el polonès, que els ha donat tot sense esperar res a canvi. Polònia és terra de misericòrdia. Santa Faustina Kowalska i Sant Joan Pau II en són molt bons ambaixadors, però no només ells, a les jornades mundiales de la joventut, els pelagrins han pogut descobrir les arrels d'un poble admirable que ha patit moltíssim al llarg de la seva història i que ha resistit gràcies a la seva inconmovible fe cristiana. Giacuse Vazzo, moltes gràcies, signat per Samuel Gutiérrez, segon curs de teologia, el Seminari Conciliar. Tots els actes del Sant Pare són molt importants, però potser el que destaca en l'actualitat va ser la canonització de la mare Teresa de Calcuta. En més de 1.000 fidels a la plaça de Sant Pere, el Papa Francesc, en paraules plenes d'emoció, va lluar la figura petita i encongida físicament, però més que immensa, per la seva qualitat espiritual pel seu amor adeu, demostrat en les persones més desafavorrenides de la societat, els més pobres, dels més pobres, els més malalts, i per aquells els que quedaven poques hores de ser en aquest món. D'aquesta figura tan extraordinària, recordarem algunes de les seves oracions plenes de sentiment que s'han anat publicat en el full dominical del bisbat. Comencem per aquesta. Per l'església. Oh senyor, et prego per l'església. Hi ha pels carrers moltes esglésies, malgrat tot tu saps, oh senyor, que només n'hi ha una d'església. Dona'ns amor i misericòrdia. Només així, un dia, totes les esglésies podran esdevir-ne una. Tu mateix has dit, com jo i el pare som una sola cosa, l'església hauria de ser igualment una sola cosa. Oneix-nos-a tot, senyor, amb la teva força, amb la joia i l'amor, i dona'ns la pau a nosaltres i a l'església a ment. El temps. Oh senyor, et donem gràcies pel temps. Quan deixes caure la pluja, te'n donem gràcies. Quan fas brillar el sol, nosaltres preguem. Quan desencadenes la tempesta, nosaltres confiem en tu. Quan ens fas notar el fred, cerquem l'escalf del teu amor. Oh senyor, creador del sol, de la lluna i dels estels, del vent de la tempesta i del mar. Sabem que al centre de tot tu i ets juntament amb nosaltres. Gràcies pel temps, oh senyor. Amen. Gràcies. Hem arribat als moments finals de Beus de la Perroquia. Avui us hem parlat Joana Algarra i Pere Oliver. Ha controlat el so i ha posat les músiques en Carles Hernández Ríos. Us esperem aquí, a Ràdio d'Esvern, al proper dimetre a dos quarts d'avui del vespre. Recordeu que al proper dissabte repetirem aquesta audició, si deu vol, a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores a tothom. Adéu-siau. Gràcies per veure'ns. Aquest dissabte torna el futbol s'enjustem a Ràdio d'Esvern, a partir de tres quarts de set de la tarda, a l'Ètica Sant Just Juniors.