Veus Parròquia del 5/10/2016

60 i més. I a més, a més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música de caducitat. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més aprofiteu. Béus de la Perroquia. La Perroquia dels Sants Just i Pastor és a les vostres llars per informar-vos sobre temes de fer, accions perroquials, assumptes socials i autoritat en torn de l'església. Béus de la Perroquia se met als dimecres a dos quarts d'avui del vespre i, en segona audició, als dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Avui podeu escoltar Tynestra de Justícia i Pau. Bona tarda. Quima, què tal? Molt constipats. Estan molt divertits. Estàs com una sopa. I el Jesús, què li passa? El Jesús també el tenim de baix. Mare de Déu. Hem començat malament la temporada. Mare de Déu, el primer dia i comencem a estar tots més fotuts que l'una. És a dir, que no intentarem. No, mica, mica. Esperem bons. Esperem un parell de dies o tres. Esperem, esperem. I acabem amb normalitat. Tots tres, de nou. Però avui sento ja soletes. I no de Déu. Tenim el Carles. El Carles està allà tan quiet. El Carles està allà tan quiet. I no es contagia dels virus. Sí, perquè realment... Afortunadament... Ví, doncs, quantes coses podem explicar? Aquests dies... La parroquia el dia 2... El dia 2 va marxar cap a Montserrat a la Romària. S'ho van passar molt bé. Ja n'hi vaig poder anar, perquè com que coincidíem les seves, ens vam repartir unes vegades cap a la Romària, i els altres cap a la caminata. I jo, com que em toca caminar, doncs no vaig poder anar tampoc. Perquè el Juno i una mica és que et xerrau. Sí, no. Tant la caminata que permet que el cami... Ara que surtis al Cremallera, la pujadeta, l'estada amb peus, quan hi ha tanta gent és molt difícil. És complicat dir-ho, que hi havia moltíssima gent a les altres Romàries. Sí, sí, sí. Però bé, la xerrada que vam tenir amb la Vatx, superbé, amb el rector Vaja, molt bé, i diu que els va fer una explicació... Quin rector hi havia? Doncs ara m'has matat el rector, que no me'n recordo, sé que em van dir el nom, però no me'n recordarà. No els diríem pas Josep Enric. Sembla que ara no ho és. No em sona aquest nom. Ara m'has matat. Doncs ara que els va fer una explicació, superbé de la base de l'1 i tal, superbé de tots els simbolismes de cada imatge, es veu que va ser superagradable. Sí, en sembla que ara és historiador el món joc. Es va agradar molt, la veritat és que... que vaig parlar que en aquest cas era amb els pares, que són els que van anar a dir que els va... Va ser una de les visites que anien, oi, en aquest cas jo no, però ells que hi van cada any també, diu que aquest any és super, superbé. El grup també era la sempre. Hi ha alguns mesos que faia anys que li havien anat i aquest any han tornat. Van estar tots molt contents, van venir molt a gust, i ara esperar l'any que ve amb altra vegada. A mi tant. O sigui, normalment es fa el novembre, però aquest any... Saps què passa? Això sí que és veritat que el novembre que els hi passava, que quan no agafen pluja, és quan no agafa més fred. Sí, amb el temps. Ui, hi ha molt serrat. I llavors van decidir intentar-ho davant, i la veritat és que quan es van proposar-ho, i a part que quan es van proposar també, és veritat que amb un serrat el senyor de dir que podien inhibir-los. No hi havia problema, tampoc, per fer-ho. No hi havia tant en accés de Roma. I llavors va ser quan ho van fer-ho, però convidem el resta dels ullens, perquè hi hagi que ve, si es vol anar a apuntar, que s'apunti. Sí, tant que sí. Perquè va la pena. A més, com que també et deixen una mica lliures, si algú no vol fer tota la certitat, se'n pot anar al museu. Que per cert, aquest any hi havia una exposició molt bona, que jo vaig pensar si pujo, potser hi vaig saber, perquè quan hi vaig m'agraden el museu que hi ha. I es veu que hi havia una exposició, el que passa, que bueno, per temps sé que m'hi van poder anar, però baixa que sigui algú i s'hi vol anar, és la oportunitat per anar-hi. Has de passar molta estona, el museu, de tot el que tu faré. L'any passat que hi vaig anar, em vaig tirar 3 hores, perquè ens van avisar dient, escoltem, és a la hora de demanar, heu de començar a sortir del museu, sí o sí, i llavors vos veu haver de marxar. L'última part, que és la la fusta i tot això que està baix, veu haver de fer una mica de carrera. Però bueno, una meravella. Ja la caminata amb la seva dona estopenda ben bé. Vam anar amb la Dolors Cardona, entre altra gent, però com que la Dolors Cardona també està amb Justícia i Pau, també hi ha el Jesús, no el Jesús Castro, perquè el Jesús Castro se'n va a la Montserrat, hi havia l'altre Jesús, que també és de Justícia i Pau, i vam anar a passar ja i vam fer la caminata superbé i cantant. Vam també anar-hi. Vam fer fins a la plaça Mireia, i després vam començar a baixar trencant, per anar a trobar totes les fontes, totes les rondalles. La veritat és que potser hi va haver molts grups que van molt ràpids, van arribar molt d'hora, la teneu. Però nosaltres, com que no teníem pressa, perquè era una caminata, vam cantar... Vam fer així. Vam fer una mica de tot. Molt bé, molt bé. Sí, tens raó, perquè quan jo venia cap a missa vaig veure moltes persones con los pertrechos de anar a caminar. Sí, sí, molt bé. Doncs el temps va acompanyar, no feia molta calor, per tant, no es podia fer. Ni el sol m'ho l'estava molt. S'estava bé, s'estava bé. I res, ja la vaig aprofitar per anar al teatre a veure xapa i pintura, m'assellaré la manxa, que és una obra de teatre que fa el centre de cabina, i realment, que és xapo. A quin teatre? La mena de la Trium de la vacança. Ho vam fer perfecte. És una obra de teatre per treure'ls al barrer, tant per als nanos que ho fan, com per als moniteus que es capten bé, fan que la obra de teatre sigui una realitat i que faci que tot sigui surti a la perfecció. A més, involucra el públic. Va ser una obra de teatre que a mi se'n va fer supercurtes. Quan vaig anar a comptar, ho havia acabat, i vaig dir, ostres, seria bo intentar portar aquesta obra de teatre aquí al poble. Ara també fan escola de teatre als nanos a la Taneu, no? Sí, sí, sí. Seria un qüestió de proposar-lo. A l'octubre també fan teatre als 50, algú de 50, no? Sí, sí, sí. No hi ha una teatre que no sé quina és, però sí que el 6 d'octubre tenim teatre aquí a la Taneu. El que passa és que és una pena, però el públic, que a vegades no respond. No, això... És l'allàcima que et fa. Aquí és enjust, o bé, és que s'ha solat per les seccions, una sobre l'altra. No ho hauria, sense tenim xou, perquè tenim les sardanes, que com sabeu, i a la tarda tenim teatre. Per això que... Una cosa sobre l'altra és difícil, l'has d'escollir, o has d'acordre tot arreu, que no és possible. Doncs bé, doncs mira, avui... avui volíem parlar d'un tema que jo crec que és el que comentàvem, abans de que estiguessin en antena, o comentàvem la jovena, que ens ha fostat dur de mica, que sigui el no a Colòmpia, a la Pau de la Pau de la Pau de la Pau de la Pau. És incomprensible. 50 anys de guerra. Que continuï la guerra. Que és absoluta. Aquí, aquí han... aquí han demanat l'opinió. Qui ha anat a dir el seu pare? No ho sé, perquè jo realment intentàvem esbrinar els motius, perquè tu llegies l'acord, i l'acord, per mi era a favorar plaça. Portàvem 54 anys llubant, amb guerres, amb gent morta, que s'ha anat mort una mort tardat, gent que ha marxat desplaçats per tot el que ha passat, no? I dius, bueno, després de 4 anys... Bueno, el 4 anys de diàleg per arribar a aquest acord, vull dir que no ha sigut un acord fet de monari, sinó que han sigut 4 anys de negociar, de parlar-ne, i quan semblava que tot estigués fet, resulta que, a l'hora de votar, suposadament al poble, diuen no... Potser és que no estan molt acostumats a votar els colombians. No ho sé, perquè realment... O, com tu ho deies abans, també, que em semblava tot tan dat i benit. Sí, perquè si llegies a l'acord de Pau, no es basaven en 6 punts, no? Un és el recorreixement del patiment de totes les víctimes del conflicte, per tal d'acabar amb la impulitat, és a dir, establir la veritat, fer justícia dels aquells que van... que van fer aquesta barbaritat, no? I que, evidentment, aquests fets no es tornin a repetir en llarg del temps, perquè potser que donen un temps estigui esperat i al cap d'un temps tornin, no? S'han aixat totes les violacions que es havien fet, perquè s'han violat molts dels humans, no? S'han traït... dels seus pobles, i tant, els han pres les terres, els han mort, escolta'm, és que ha sigut una cosa horrorosa. I de cop i volta que veigis, que diuen que no. Això és el que no... No he acabat d'entendre, no? Sembla que... Bueno, si busquem així informacions, perquè veure que busquem, no? Per què hem dit que no? Bueno, segons alguns dels diaris, el periódico, per exemple, és una lavada abstenció, jo crec que rafiaven molt possiblement. Sí, el que veiem és que s'han fet. I un 62,57% no van a votar, el qual és moltíssim. I, a més, amb una cosa tan seria, com acaben unes guerres, i uns conflictes, t'hauria també... Les enquestes donaven un sí, tant tan assegurat, que una vegada més les enquestes van fallats. Han fallat, han fallat. I ens baixem caragudes, i em fa l'efecte que l'altre president no l'interessava pas gaire. Bueno, jo crec que no, també estic amb tu. No volia pas... pas arreglar-ho, jo crec, l'altra part. També es havien parlat de polítiques de la reforma tributària. És a dir, i cada cop hi ha plegat, és veritat que el president, Juan Manuel Santos, és veritat que deia que s'havia de fer una reforma tributària, s'havien de fer una reforma. I que no fos per aquí, que la gent agafés por, i també no ho deixin. O que li toquis el crustó, segons qui. Segons qui no els hi ha res, perquè clar, una de les coses que havien de fer s'havia de voler anar narcotràfic. I sí que amb realistes, però en aquestes parts, anar narcotràfic... O sigui, dona bastant. Dona molta vida, sí. Segons aquí. Segons aquí, evidentment, és que a més semblava molt bo perquè hi havia un desenvolupament agrarari. Per tant, la gent tornava a tancar les terres, tornava a tenir crèdits, podien tornar... A fer una vida normal. A fer una vida més o menys tranquil, sense garrilles, que evidentment no seria un procés de vull perdonar, sinó que portava... Trinarà el seu temps, però les arrels estaven posades. No, però a més, el cip l'ha fet de dir et dono un termini X per retornar-me les armes, i era una tranquil·litat. I que ells havien assegurat que les tornavien. El que l'ha fet el que va fer era que volien estar durant un temps, volien estar aits del govern, però això no se'ls va dir pas que, no? Vull dir que podien estar dins la de la pràctica. Tenia una mica de dret a sobre de com es desenvolupava. No hi havia cap problema. L'únic que sí és veritat, és que es condemnaven els assassinats que es havien fet d'aquesta manera tan barruera. Perquè hi ha molts de l'esfarc havien anat poble per poble demanar perdó de totes les malècies que havien arribat a fer. El que passa és que per arribar està a 54 anys o 52 o 50 d'aquesta manera. Però ja és que s'ha volgut acostumar. Ja és que donen la sensació... És el que vas dir. Quan veiem segons les imatges es diem que els nostres ulls s'acostumen a veure certes imatges. Que abans es produeixen molt efecte. I ara es veiem i diem... És normal. És a dir, recordo que quan venien tots els... a la gent amb les pateres, i veiem... És una altra posbaleidad. Mira, és amor. Vull dir, potser és que ens acostumem a veure imatges doloroses, o fins i tot el dolor, que llavors hi ha coses que no les han anat bé. Sí, és com una mica de defensa. Jo penso que sí. Perquè si tot allò que és tan horrible et faràs continuament com tu dius, llavors és terrible. O sigui, acabaries morint de pena. És que de veritat, és que de veritat és que dius no entenem com algú pel regeixar la pau. Com és possible? Com a justícia i pau, com ve, diu el nom. Ens és molt complicat, perquè, a més, vam fer una nota de premsa, vam dedicar el nostre temps, a més, estàvem tots molt contents. A més, si ho sabeu, tenim la taula de la taula per colòmbia, que ja estàvem a dintre, hem treballat molt de temps amb la taula per colòmbia, hem estat treballant en diferents organitzacions, i de cop i volta vam estar molt contents. I és veritat que algú de la casa, com dic jo, era una mica absèptic que va dir ui, que ens poden sorprendre resultats. I la veritat és que ningú ens el vam escolar. No se'l creia. Qui pot renunciar a viure amb tranquil·litat, o viure en pau. Una vegada més el ser home ens ha sorprès. Avui amb un altre aspecte, amb un altre tema, que també ens toca de prop, un dels tertulians deia que normalment que els com es diu les votacions, tot això, qui les promou, les perd. Diu, fitzeu-vos, i ha donat tota una sèrie. Sí, sí, sí. Sí, sempre favoreix a la banda contrària. El que no diu res, el que està aquí, ja està esperant. Sí, sí. Però com és possible que la mentalitat de la gent pugui ser manipular-te d'aquesta manera? Perquè, a més, és que en aquests altres violents, en aquests anys se'n mor fills i tot nens. Ui, tant! El fet que tu puguis anar tranquil pel carrer sense tenir la por de que poden agredir o que poden agafar el teu nen. Hi ha les dones que ens s'ha arrestat i tenen família dintre de... I aquells crius han nascut en aquest ambient de guerra. Que tu puguis aixecar-te un matí, no sentir soroll i anar per els carrers d'aquell ú. Sortim una metralleta avui per demà. És complicat d'entendre. Jo crec que... Aquí la pau no servei per res. Jo crec que s'haurà de fer una lectura i més profunda i saber a part que no hi hagi alguna cosa que se'ns escapa. Potser sí, que no s'ha d'explicar. Exacte, o que hi hagi algun... Aquí l'hem resumit molt, però que en 296 pàgines. És a dir, que a la millor hi ha algo per aquí que no s'ha d'escapar i que no era bo per la població. Però havia de ser molt dolent perquè sortiu una. Però ens ha passat igual que en Blodalón, com en Blodanglaterra, que no marxaríem que el famós Brexit i al final també ens va sorprendre molt que marxaves. Això deia que... qui ho havia promogut, que li semblava que guanyaria el referèndum que l'ha perdut. Doncs mira, també ens ha sorprès de la mateixa manera d'anar. És diferent, perquè ells encara mantenen les seves avantatges. Perquè no oblidem que la Citi està al control del diner de tot el món. Agradi o no agradi. Ells s'han permès al luxe de no entrar dintre de l'euro. No ho havien dit, que mentre no hi hagués una política econòmica comuna... Sí, però com una, com? Perfectament que això no s'ho agradi. Això és impossible, perquè cada país vol tenir el mateix. És molt difícil. Què passa, que és la veritat que era una dels... Jo recordo l'any 86 quan va l'entrar i quan estudiaves el tema de l'Unió Europea, una de les primícies era fer una política econòmica única. Sí, fiscal. I dius, d'entrada, els seus són totalment, de tots els països que estem dins de l'Unió Europea, estan clar que estan en desequilibri totalment. Absolutament. Llavors, els que cobrem menys digues això amb una empresaria dirà si corrents. Sí, sí, sí. Impossible. Els impostos són més elevats, al qual jo estic d'acord, sí, si jo tinc uns impostos elevats, he de tenir un sou que correspongui. Però clar, si em supuges uns impostos però el salari el tinc com el tinc, estic clar que jo cada dia et sale més pobra, que és el que passa. Ojo, he estat vivint fora del país i sí, he viscut en la terra, sí, clar, igual que he estat a Noruega, però sí, clar, traient un 40% del teu sou. Però què estaves? Amb això com estaves de cobert? De cobert. No pagaves escoles, a la universitat en molts casos és gratuïta, alguns transports, tenies una enfiditat de coses al teu voltant. Sí, sí, sí. Però clar, el sou també anava en proporció a tot aquestes coses. Si a mi em poses una política d'impostos com la que està al rest d'Europa, no, no, pobresa, pobresa, encara que treballis. Tenim pobresa, doncs imaginen, en la troba tenim, mentre no hi hagi una política única fiscàlia econòmica, jo no canvia la moneda, perquè per ells era molt còmoda, que tenia la poder de la ciutat i que ells puja ni baixa en els interessos. Com volen, i com volen. Vinc gos i qüestiona la seva política bancària, vinc gos, no, no, no, no. Ells tenen allà el control de tot el món, o sigui, a veure, també és veritat que tenen la commonwealth, és a dir, ells poden jugar a diverses bases, d'Europa i commonwealth. Quan m'interessa una cosa, me'n vaig fer un gantor i quan m'interessa no me'n vaig cap al altre. No hi ha com ser mig dominador de mig món. Vull dir, a Anglaterra, això perdia molt poc. En el fet de marxar, perquè la seva moneda li queda igual, va tenir els principis, fixeu-vos, que l'entrevada era molt bona, perquè és veritat que els va baixar la moneda i els governs bancaris es van espantar, però ell ja tenia la reserva feta per posar tots aquells diners que podien marxar. Tenien tot planejat. No van tenir cap problema. Han desapareixent tants saldos que el problema. Agafo que tots els dipòsits que han sortit ja estiguin preparats. I els van posar, els van estrenar el moment que aquí passa i això és una catàstrofe. Una catàstrofe. Però allà ho tenien tot molt, molt a pamar, és a dir, en tots aquests mesos que havien estat, si no ens anem, ens carem, ells havien fet les seves bocetes. Havien fet. Clar, doncs anem. Què passa? Els blancs es destabilitzen, els mercats baixen, agafos, trec la caixa i els poso sobre la taula. Ho tinc destabilitzat de nou. Potser també hem de prendre a ser previsors. Sí, que no ho som. Que aquí no tenim aquesta política. A banda de no tenir la probabilitat, tampoc no tenim diners. Ara no. Ara ja és impossible. I quan he hagut la bombolla, què feies amb la bombolla? I esperat, aquesta bombolla. Perquè aquesta és pujada una altra vegada tan gran de compra de pisos i tal. Que no tornem... Que no tornem a fer el mateix asastre que fa des del 2009 que vam començar, que no la tornem al dia. Perquè tenim una desvantatge envers aquella època, els sous són més baixos que en aquell època. A la llibertat. No, no. No es tirarà més el braç que la mània. No penso que no, però aquí també hi ha una part, que són els bancs. Vostè, Quincelerity. Però eren els bancs els que enredaven a la gent també, si mal no bé. Sí, perquè et deixaven posar... I posi-vos-te el cotxe. I posi-vos-te, si vol canviar la noia era posi... Clar, l'augment de ingressos, de feina feta, semblava que... I no. I a més hem de vigilar, perquè tenim uns interessos molt baixets. Que si no en tenim interessos. Segons en quines operacions? Vull dir que són baixets, però clar, només que hi hagi en algun moment alguna pujada, l'hauria d'haver estat puja, i segons com tinguis tu, l'època amb reta variable, ja estàs, pots estar pagant 500 euros a 600, i d'avui parlar-me de si fa una pujada molt beixa i passar-te mil i pico. Ojo, com organitzem això dins de les famílies? És a dir, que el banc, que hauria de fer un paper molt d'educador. I educador, és a dir, mire, vostè té un sou de mil, però vostè no pot pagar una hipoteca que sigui el 70% del seu senyor. Però hi havia la picarresca, també, llavors molta gent, clar, cadascú mira les seves avantatges, venien dos o tres o quatre, feien un fons comú, posaven tres o quatre persones al pis, el nombre d'aquestes persones, i llavors havien anat pagant perquè tots treballaven. Ara, en el moment que van deixar de treballar, aquí va venir la Catomba. Sí, sí, no, no. Vull dir que hem de vigilar molt en compte el que fem i no pensar que tot és... El meu pare, a casa meva, van estar fent... perdoneu-me per personalitzar, vam estar fent una casa durant 17 o 18 anys. Vam anar a viure que el terra encara estava feta amb ciment només. El quarto de bany ha acabat de posar el més impercindible, però ell deia que sac de ciment que necessités el volia pagar. Clar, i la meva mare s'enfadava, em podies demanar un crèdit, perquè escolta'm tu tens un bon treball i tal que qual, i tens ingressos i això. No, no, no, no. Jo no vull... Sempre havia estat així. Posar-se al llit i no veure res. Sí, sí. Ell és això dels prestecs i això el posava, i les hipoteques, això el posava... No, no, de cap de les maneres. I potser és la manera de funcionar. Sí, bueno, és que a veure el que compres pagues. Clar. El que passa és que els americans se'n s'han ensenyat que mira, els terminis es poden fer moltes coses. Sí, sí, això també és veritat, però ojo perquè els terminis tard o d'hora els has de pagar igual. Ah, els has de pagar? I a més, amb ingressos. Perquè ha dit que ho te'ls perdona. No, no, no, d'absolut. I no regalar, com d'igual, no regalar... Duros a quatre pecetes, que és impossible. Llavors, hem d'anar molt amb compte per no tornar a entrar a una voràgine que, ojo, que les hem passat a les xungues i ja estem passant a la carrera. I les estem passant. I hi ha gent que ha dit que treballant i tot són pobres perquè no hi arriben. Doncs clar, és que ara en són els 1.000 euros. O 900 euros, ja em diràs tu. Comences a repartir, i llavors què? O menjar el dia, no? Perquè aquest és el més forç del món. Aquest any hem tornat a tenir augment de beques menjador. Llegia l'altre dia. No sé si m'uniforma de càlides o vaig llegir-ho. I aquí vaig veure que estaven cobertes. Sí, no, vaig sentir uniforme de la Generalitat, que va dir que sí, l'antiga consellera d'ensenyament va dir que les beques menjador, que les criatures, almenys a mig dia, tenien un plat en condicions, venien un equilibrat. I que el que no podia, va ser difícil a l'Histiu. A l'Histiu no hi ha escola. També es feien unes beques, també. Sí, van fent les beques l'Histiu, per menjar la creu roja també em va fer unes. Sí, però és clar. M'agradaria saber quants nens algun dia no han fet cap àpat, un mensú que aquí ens ha passat. Sí, que algú ha passat amb un trosset de base i l'ha pogut aconseguir. Jo penso que sí, avui dic que no. I abans et comentava això del poble aquell que està tan destroçat del terremot, del terremol aquell tan espantós que estava tot per terra. I la figura del seu pare, la càmera, el va enfocar tant remenut, tan petit, envers a tot el... I ell reçana allà. És l'únic que podem fer per ells de moment. Perquè ja no es tracta de vegades de diners, eh? Es tracta de totes les mans que han de contribuir... És que s'ha atxacat l'odeser. És treure tota la runa. És que ja no és allò que arribo i faig una parcera, no? He d'anar-te ja per poder començar a treballar. I on poses tota aquella runa, entre altres coses. Sí, sí, sí. I a més, que falten mans. I que hi ha gent que aquestes mans se les ha de pagar, també. Sí, sí, no. Aquest problema és... És gros. Molt gros. És fàcil, eh? No estem preparats per aquestes coses tan horroroses. No, perquè penses que volumment es diu... A mi mai em tocarà, saps? Sí. Això no em passarà a mi. I, ostres, però... I passen coses, perquè... Per què passen coses? Va ser un damor gran i després molts... Molts, moltes... Moltes rèpliques, moltes... La rèplica es van ser jo, crec, que també van fer més mal, perquè les poques cases que es havien mantingut, el camp d'on per ell van caure. Van caure. Ens encara va destruir més, perquè potser inicialment es via avir. Penses, el que ha costat fer els camins, les carreteres, les conduccions d'aigua, més o menys una certa estabilitat amb un poble i, en un moment donat, la natura és dolenta, a vegades. Bueno, és que a veure, a vegades també ens preguntem una cosa. Vam mirar-ho aquí al poble, potser no ha passat tant, però és veritat que aquí ens passaven rieres. I hem construït sobre les rieres. Sobre les rieres. A veure... Esperem que s'hagi fet amb la conducció i la desviament d'aquesta aigua amb prou seny i amb prou força. Sempre diuen, no, que l'aigua torna al seu origen, i es diu que aquí hi ha inconstruccions... Mira, a una de les fons, sembla que és la plaça Mireia, tenia un cabal extraordinari, i ara no hi ha cabal. Què passa? Per on ha marxat aquesta riu? Aviam. Jo l'altre ja comentava, que feia una mica d'ecologia d'això, just a la fusta, on s'ha anat d'aquesta aigua? No ho sé, però per algun lloc hi és. Per molt poc que plou, aigua n'hi ha... Hi ha moments que acaben molt micres. Llavors s'està canalitzant d'una altra manera, però ui, amb això... Sí, sí, hem arribat una miqueta a la fi del programa d'avui. El programa se'n fa molt cura, perquè, com veieu, ens aquí xerrem. Sí, xerrem molt i molt. Bé, sobretot, saludar al Jesús. I també hi ha viats i el tractament que t'han donat... Resulta que és que m'han posat allà. És antipàtic, però mira, és a fi de bé. Sí, esperem, esperem. Doncs Carles, ja pots posar la sintonia a final. I mira, ens acomiadarem. Espero que el dissabte sortim, entenc, en segona audició. Aleshores, molt bona nit, per avui dimecres i molt bon dia, per al dissabte, fins a la propera. Adéu. I ara, a les portes, tràdio d'esper. Sintonit's, tràdio d'esper. La ràbia s'enjust. L'horari del dit, tot tu. Ràbia s'enjust.