Veus Parròquia del 19/10/2016

tots els dimecres a les vuit del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les onds en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. Primer, pense en les ones, 98.1 FM. Després, internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Radiodesvern. Cada dia, més a prop teu. Radiodesvern, 98.1 FM. Beus de la parròquia. Programa d'informació i formació humana i cristiana de la parròquia del Sant Justi Pastor de Sant Just Desvern. Benvolguts, oïdors de Reus Desvern. L'equip D de veus de la parròquia comença a un ocurs. En guany, format per anar a l'Hemapèricas i en Lluís Agura. A les vies d'això, el moter és Carles Hernández, que ha delegat que diguem el seu nom. Volem parlar de l'encíclica ecològica del Pava Francesc. Aquesta collita d'esperança d'en Nacho Béjar ens introdueix aquesta encíclica publicada a REL de l'escriptura i del pensament del Pava Francesc, que no solament fa unes reflexions, sinó que ell mateix demostra unes actituds que estan significant una renovació clara de l'església, tan desapostavista intern com d'obertura al món. Nacho Béjar ens acompanyarà al llarg d'aquest curs amb aquest equip D de veus de la parròquia. És un compositor cantant, guitarrista i productor musical madriveny. S'ha publicat dos discs en solitari. Un ha format part del duet sonora i ha composat la nat roja per a Miguel Ríos, entre d'altres. Molt bé, anem a parlar d'encíclica l'Audat Ossí. En primer lloc, permeteu-me que comentem una mica com a títol de les encícliques. Les encícliques són cartes inicialment adreçades al públic. Els fidels catòlics que tenen per nom el començament les primeres paraules de la carta. L'Audat Ossí, mi senyor, és elevat sigues, senyor meu. Aquest ci no és un ci afirmatiu, sinó un ci verbal. És del temps imperatiu, o subgentiu, és igual, d'obert sum, sume-s-s-u-s-s-s-u. Per tant, elevat sigues, senyor meu. Aquesta vegada, l'àmbit d'aquí va adreçar d'aquesta carta encíclica supera clarament no solamente els fidels catòlics, sinó els cristians, i arriba, a més, eu expressa, en voluntat de que arribi a tota la humanitat. A veure, imaculada, com comença l'encíclica aquesta? A veure, comença amb el següent paragraf. Diu, lluat sigues, senyor meu, cantava Sant Francesc de Sis. Sant Francesc de Sis està molt vinculat al Sant Pare actual, i en aquesta encíclica, en concret, com veurem després. En aquest formós cántic, diu el papa, ens recordava que la nostra casa de tots és també com una germana, amb la qual compartim l'existència, i com una mare vella, bonica, que ens acull entre els seus braços. Lluat sigueu, senyor meu, per la nostra germana terra, la qual ens sosté i governa i produeix diversos fruits amb acolorides flors i herbes. És a dir, primer concepte, la terra és germana i mare nostra. Per tant, l'hem de cuidar com si el nostre familiar fos, que ho és. Que ho és. I continua. Aquesta germana clama pel dany que li provoquem a causa de l'ús irresponsable i de l'abús dels vents que Déu hi ha posat. Hem crescut pensant que érem els seus propietaris i dominadors, autoritzats a espoliar-la. La violència que hi ha en el cor humà, ferit pel pecat, també es manifesta en els símptomes de malaltia que advertim en el sol, en l'aigua, en l'aire i en els éssers vivents. Per això, entre els pobres més abandonats i maltractats, hi ha la nostra oprimida i devastada terra, que jamega i sofreix dolors de part, diu Sant Pau a la Pistola Romance. Oblidem que nosaltres mateixos són terra, diu el Gènesis. El nostre propi cos està constituït pels elements del planeta. El seu aire és el que ens dona l'alè, i la seva aigua ens vivifica i restaura. Un altre concepte molt clar és que el papa considera, i sembla que podem estar-hi tots d'acord, que aquesta prepotència de l'home ha fet ferir la terra. I que, per tant, la terra, si no invertim aquesta acció en vers ella, podria acabar extingint-se i podria acabar, diguem-ne, enoreant la mateixa vida, sobretot humana, d'un món de la seva fase. El papa també cita, a la menys de la paraula de Déu, que a la terra s'expressa això, que la terra jamega i sofreix, perdó, dolors de part. I que també nosaltres mateixos som terra. Havíem parlat que el Sant Francesc de Cis ha sigut un clar inspirador en la vida del papa francès. Jo voldria recordar que abusar-se el nom de Francesc ja va ser tot d'una declaració d'intencions. Volia inspirar-se en qui va ser un revolsiu per l'església i la seva època. Retorna l'Avangeli, retorna Jesús de Nexaret, retorna la persona humana, retorna la natura. Un canvi profund, radical des del cor. Des d'aquesta opció, vol arribar a l'estil profund d'aquell home de Déu. Senzillesa de tracte, austeritat natural, paraula clara, autenticitat d'un missatge. I fer-ho amb senyals i símbols ben expressius, tant en l'iturgia com en els viatges. No sé, companys de taula, si us va sorprendre l'elecció del món de Francesc, com a patró, com a nom del papa. Que, per cert, es fa dir més aviat visba de Roma, amb un pla d'igualtat amb els altres companys, diguem-ne, de responsabilitat eclasial. Us va sorprendre, us agrada, què en dieu? Home, veient el resultat que ha donat després, perquè aquestes coses abans de començar, tu pots imaginar, pots presumir-ho, però no en tens la certesa, però és més, un cop hem vist els actes, amb les diferents decisions que ha pres, com ha vist va de Roma, doncs, es trobo que és un nom molt encertat, i que fa molt... Illumina va ser va trajectòric. Exacte, no és allò que, per exemple, el nom no fa la cosa. Doncs en aquest cas, no sé si la cosa o el personatge fa el nom, però en aquest cas sí que el trobo molt ben... o ben conjuntat. Un altre aspecte significatiu és que no s'ha posat francès primer. Clar. Francès, simplement. El senyal més de cordialitat, de proximitat... i de retornitat. Jo crec també que... que el nom de Francesc de Sis, perquè sense Jesuita s'hagués pogut posar a Francesc Xavier, i ha quedat molt clar, Francesc de Sis. Insisteix-ho en el que ja heu dit vosaltres. Em sembla que el seu interès era... dir-nos que... que el seu interès era en els pobres. I quan està parlant, en aquest encircle, que està parlant de la terra, i de l'ecologia, i de la cura de la terra, el mateix temps està dient que el fet malbé la terra, aquí perjudica més, és els més pobres. És a dir, que jo crec que ell ha volgut... encaminar-se directament cap aquí, no? I en moltes coses s'ha saltat, s'ha saltat bisbes i s'ha saltat baticans, i moltes coses per anar directament a les persones concretes. Ha volgut ser molt pastor. Ell ho va dir des del primer dia, no?, que volia fer olor d'ovella, o que els bisbes havien de fer olor d'ovella, però jo crec que aquest ha sigut el seu interès. I ara em venia el cap, també, que potser pel fet de ser un bisbe, que ve del continent americà, presentament del... Argentina, eh? Sí, de l'Amèrica Latina, de l'Amèrica del Sud, i sent un continent com és molt ric en recursos naturals, en naturalesa, trobo que hi pot donar una visió molt més propera, que no pas des d'un continent molt més industrialitzat, com podria ser l'europèu. Potser es té una consciència ecològica des que hi ha moviments ecologistes a Europa, però què menys? Un continent especialment natural com és l'Amèrica. Molt relacionat amb la Terra. Exacte. Per exemple, les cultures endines tenen el concepte de patxa mama, que deien les cultures més del centre. El concepte de la Terra està molt vinculat a Amèrica. Molt viu. Em plenarem això, aquesta visió fins i tot poètica, de Sant Francesc, respecte a la seva concepció de la natura, però fem un petit interval musical. L'endemulé, l'endemulé, una coseta d'esperança. L'endemulé, l'endemulé, una coseta d'esperança, que no s'acaba. L'endemulé, l'endemulé, una coseta d'esperança. L'endemulé, l'endemulé, una coseta d'esperança. L'endemulé, l'endemulé, una coseta d'esperança. L'endemulé, l'endemulé, una coseta d'esperança. L'endemulé, l'endemulé, l'endemulé, la coseta d'esperança. Per altra banda, San Francesc, Fidel a l'escriptura, ens proposa de reconèixer la natura com un esplèndid llibre, en el qual Déu ens parla i ens reflecteix quelcom de la seva furmosó i de la seva bondat. A través de la grandesa i de la belleza de les criatures, es coneix per analogia l'autor. I la seva eterna potència i divinitat es fan visibles per a la intel·ligència, a través de les seves obres des de la creació del món. Bé, arribem al punt poètic o més sensible de la vida de San Francesc. Estem parlant de San Francesc 6. Vida i actitud que ha inspirat el papa Francesc cúgredament en moltes coses, però avui parlem d'aquesta redacció de l'encíclica l'audat o sigui. San Francesc va arredactar un hymne, una glosa, un can. Ens hauria de girar la seva part més important en Roger Puj. Concretament, Lluís, és el càntic del germà sol, que entre d'altres versos diu... Lluat, siguis senyor, amb tot el nombre de t'escriatures, que tu il·lumines mentre dura el dia, i el cim de totes m'estre sol, nostre germà, vell, radiant, de tanta resplendor, que ens dona de l'altíssim entenent. Lluat, siguis senyor, per la germana lluna i pels estels que feres clars, luminosos i vells. Lluat, siguis senyor, pel germà vent, per l'aire, el núvol i la serenó, i tot el llei de temps, car per ells, a les teves criatures, dones manteniment. Lluat, siguis senyor, per l'aigua, la germana servidora i humil, preuada i casta. Lluat, siguis senyor, pel germà foc, amb ell il·lumines la nit, i és vell, i gai, sapat i fort. Lluat, siguis senyor, per m'adona la mar terra, que ens n'odreix i ens governa, i lleve fruits i herbell i flors a colorides. Bé, quin és la voluntat del poble francès que ha fet aquesta encíclica? Ell diu que fa una crida, i ho planteja la següent manera. El desafiament urgent de protegir la nostra casa de tots inclou la preocupació d'unir tota la família humana en la recerca d'un desenvolupament sostenible i integral, ja que sabem que les coses poden canviar. Ell pensa que pot canviar, però ens hem d'unir per la protecció de les coses creades i també pel desenvolupament sostenible i integral. És a dir, que la gent pugui viure sense necessitat d'un malgast de la natura. És això? Ho veieu per aquí? Sí, és que no hi ha una altra. L'aire que tenim és com la paraula. Si l'aire està corromput, si l'aire està entre pels pulmons i ho fega la vida. I llavors aquí veu la responsabilitat personal de cadascú. Faig una invitació urgent a un nou diàleg sobre la manera com estem construint el futur del planeta. Necessitem una conversa que ens uneixi a tots perquè el desafiament ambiental que vivim i les seves arrels humanes ens interessen i ens impacten a tots. És a dir, necessitem un canvi, una conversió, una manera d'entendre la relació amb la natura i la relació amb els demis, sobretot amb els pobres. Aleshores, el que jo capto d'això és que està dient que no és només un canvi que es reclamaria a les grans companyies que fan malbé, ja ho sabem, no? Fem malbé el medi ambient, sinó que una mica ens responsabilitza a tots i cadascú. És a dir, que cadascú de nosaltres ha de fer un tom en la seva forma de vida, o sigui ens reclama més austeritat. D'aquí, d'alguna manera, ens acusa a tots plegats d'agullisme, que pensem només amb nosaltres, amb consumir, amb passar-ho bé i que hauríem de responsabilitzar-nos cada un de nosaltres del que passa en el món en general, a les persones i a la matèria o a la terra en què estem vivint. I una mica clama, evidentment ell com a autoritat tan important com és la que té, doncs ell pot també clama a les companyies, als polítics, als dirigents de les nacions, però també ens està dient que cada un de nosaltres ha de posar el seu granet de sorra per fer aquest canvi que és imprescindible. Aquella acció puntual vers un canvi global. Les petites accions de cada dia i que passen per l'austeritat. Aquí dirigeix això. Diu, espero que aquesta carta en silica, que s'afegeix el Magisteri Social de l'Església, ens ajudi a reconèixer la grandesa, la urgència i la formusor del desafiament que se'ns presenta. És a dir, ens exigeix a tots, ens orgeix un desafiament nou, que és la protecció de la natura com a obra creada de Déu, posar el servei dels homes, però el servei, com a administradors, no com a propietaris que podem malmetre. Fem un darrer canvi d'escanys musical per anar a última part del programa d'avui, que serà quina impressió n'ha tingut el món d'aquesta en silica del papa. A partir d'una opinió generalitzada de la premsa, i de particulars, i d'articulars... que han valorat positiuament aquesta intervenció del papa amb temes medi ambientals, per tant posant la preocupació medi ambiental com a una de les prioritats de l'Església catòlica, anem a llegir un parell d'opinions contrastades. Primer, Roger, d'aquí és? Sí, és una opinió que portaria a partir d'un encíclic a par l'humanitat de Carreg de Jordi López Camps, que havia estat director de fer religiosos de la Generalitat de Catalunya. I bé, entre d'altres coses, el que vindria a dir és el següent. És una extraordinària encíclica del papa francèsc. Un dels encerts de la primera encíclica ecològica de l'Església Catòlica és que està dirigida tota l'humanitat. L'altra és que soneixen els problemes ambientals i socials. Només hi ha una crisi que unifica la causa de la natura amb la causa dels pobres. És una crida canviar el que fem i ajudar a reconciliar la societat moderna i les seves persones amb la creació. L'audat o sigui, introdueix una espiritualitat, l'ecològica, que supera la mirada de l'obra de Déu massa centrada en l'home. Tots som responsables de mantenir el que deu crear. I tots hem de gaudir-ne. La visió integradora de l'encíclica harmonitza l'existència humana amb la creació i és una crida de la conversió ecològica per tenir cura de la casa comuna, superant les lògiques que la malmeten i que també oprimeixen a les persones. És a dir, no hi ha dues crises. La crisi social, la crisi ecològica, és la mateixa. Una porta l'altra, són dues visions, però és el mateix plantejament. Hem llegit, a través de les paraules d'en Roger, l'opinió d'un like, que és exdirector, de fer-se revisiós de la Generalitat. Però és el punt de vista clasial, el teòleg i el xiprés de la nostra parròquia... De la nostra parròquia o el bisbat? El xiprestat. És en Josep Gaspard Mora, i ell diu a l'Audator si una visió global del món que cal salvar. I diu, l'enciclopèdia del papa Francesc assumeix definitivament la dimensió ecològica en la comprensió cristiana de la salvació. L'encíclica rebateix, diverses vegades, que el problema cada dia més greu de la destrucció de la naturalesa... i el desafiament d'un nou ordre sostenible, formen part del sofriment dels pobres. La terra entra a formar part dels febles, que cal respectar i estimar. El papa insisteix que el problema exigeix el diàleg de tots. En aquesta tasca, justifica la portació cristiana i eclasial com una obligació i un dret en mig de la pluralitat actual. Fa una crida a la conscienciació més profunda de la responsabilitat humana, i a la conversió personal i exigent davant la veritat de la nostra vida i de la nostra terra. Els que es tanquen a aquesta crida són tant els poderosos com els que miren cap a una altra banda, com si el problema no els concernís. Impressionen les últimes paraules de l'encíclica presentant la seva llarga reflexió a la vegada joyosa i dramàtica. Això és el que diu mossèn Gaspar Mora. Efectivament, les grans empreses, els grans depredadores, estrellent patroli, segant i talant els arbres de l'Amazònia, tindran un pes més sobre les seves consciències a partir d'aquesta encíclica. I del corrent que es pugui ajudar a fomentar les paraules del PAP Francesc. El programa arriba avui al seu termini. Aquesta encíclica té diversos capítols, concretament en T6, i cada un d'aquests capítols serà tractat en un programa de Vesdevenidor. Cada quatre setmanes l'equip d'Ei tornarà a les zones de la nostra població. I, maculada, com poden obtenir els nostres radioscoltes, que són molts, l'encíclica llogat sigueu, és a dir, l'abrat o sí. Com es pot comprar? Es pot comprar, primer, es pot encarregar que el llibre té, deixem que faci propaganda, no?, ara que tenim una llibreria tan fantàstica en el poble, és qüestió de demanar-li que la busquin. Segur, és un primer punt. Un altre és anar-la a buscar a la llibreria Claret, al carrer de Lloria. Lloria Casp o algo així. Sota Casp, abans de la plaça Orquinauna. I per altra banda, jo me l'he baixat per Google. Clicant a l'audat o sí? Clicant a l'audat o sí. No he posat ni encíclica, només he entrat a Google posat l'audat o sí. Que no et donin gat per llibre, perquè t'han donat la versió castellana. Bueno, però també tinc la catalana, no pensis. El que passa és que la catalana la tinc de fa dies i no l'he trobat ni tornat a imprimir. O sigui que tenim almenys tres vies per trobar-la, fàcil, tothom m'hi pot arribar. Si us llegiu el capítol primer, que aquest l'he d'avui era una introducció, serà el tema d'aquí quatre setmanes. Volem acabar amb la pregària Sant Francesc, també molt coneguda. Senyor, fes de mi un instrument de la teva pau. On hi hagi odi i posi amor. On hi hagi ofensa i posi perdó. On hi hagi discòrdia i posi la veritat. On hi hagi dubte i posi fer. On hi hagi desesperació i posi llum. On hi hagi tristesa i posi la joia. O, mestra, fes que jo vulgui més aviat consolar que no passa consolat. Compendre més que no passa compress. Estimar més que no passa estimat. Perquè és donant-nos que obtenim, és oblidant-nos que ens trobem, és perdonant que som perdonats, és morint que ressuscitem a la vida eterna. Després...