Veus Parròquia del 26/10/2016

A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Catalunya ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat, número 2. El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida, i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història de mort molt meca. Indudablement la presència d'aficionats d'un cut i de l'altre era impressionant. I clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a una. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Veus de la parròquia? Música sense etiquetes ni dades de caducitat. L'audició de ràdio d'Esvern que porta a casa vostre tota la informació de la parròquia del Sant Just i Pastor de Sant Just d'Esvern. Tots els temes de caire religiós, humà i social, que es proveixen en el moment, procurem tractar-los en aquests minuts de ràdio, que són amb vosaltres tots els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i, en segona audició, els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Avui us oferim notícies d'Església i feia actualitat. Sempre en aquesta sintonia de ràdio d'Esvern, el del 98.1 de la Freqüència Modulada. Recordeu que, com cada any, el propèdia 1 de novembre, festa de tots sants, es faran dos actes de profund respecte i record per les persones estimades que ja no són amb nosaltres. A dos quarts d'una del migdia, la Coral Armonia de l'Associació de gent gran de Sant Just farà el tradicional concert en homenatge als nostres difunts. I a les 16.30 de la tarda, o sigui, a dos quarts de cinc, farem la pregària comunitària com tots els anys, presidida pel nostre senyor rector, mossèn Joaquim Rius. El dimecres dia 2, a les 8 del vespre, el Temple Perroquial, memòria de tots els sants fidelos difunts amb la celebració de la ecuaristia. Ja teniu a la vostra disposició el despatx perroquial als talonaris o bé participacions dels sortells de Nadal. La sort és a punt de ser amb nosaltres. Animeu-vos. Segona etapa del Pla Pastoral, curs 1617, paraules de mossèn Joaquim Rius, el full informatiu. En aquesta segona etapa del Pla Pastoral, a la nostra diòcesi, marcat pel lema bengèlic, estimeu-vos, com Jo us he estimat, diu el nostre viva en el fulletó explicatiu. Aquest no serà només un manament d'imitar-lo a ell, sinó sobretot una conseqüència de l'amor que ell ens té. Estimeu-vos, perquè jo us he estimat. La saba que manté vives les sermens unides a la soca del CEP és la mateixa saba que vincula uns i altres entre sí, com a membres d'una mateixa comunió. La unitat de la nostra església és una mateixa i un mateix amor compartit, l'esperit sant que ens ha estat donat per Jesús. Des de l'àmbit perroquial, a l'arxip restat, i fins al dió s'ha donat aquest curs, volem potenciar una sèrie de valors en el marc de les tres crides, que se'ns fan a partir del resultat de l'enquesta que es va fer fa dos cursos a les parròquies. Crida a l'autenticitat de vida, crida a la evangelització, crida a la renovació de estructures. Tot això ve explicitat en el follador esmentat anteriorment. Recordem, doncs, les paraules del nostre visbe gustí, sota el títol, estimeu-vos els uns als altres, com ens diu la Evangel·li de Joan, l'església comunió de germans que s'estimen. Quan el curs passat ens feien ressò de la crida de Jesús, manteniu-vos en el meu amor, ja sabíem que al camí ens portaria aquesta altra paraula, estimeu-vos els uns als altres, entre una paraula i l'altra, en efecte, hi ha una connexió necessària. Si complim una, viurem l'altra. Estimeu-vos, com jo us he estimat, no serà només un manament d'imitar-lo a ell, a Jesús, sinó sobretot una conseqüència de l'amor que ell ens té. Estimeu-vos, perquè jo us he estimat. La saba, que manté vius les sermens unides a la soca del CEP, és la mateixa saba que vincula uns i altres entre sí, com a membres d'una mateixa comunió. La unitat de la nostra església és una mateixa vida i un mateix amor compartit, l'esperitzant que ens ha estat donat per Jesús. Sentim un desig intensíssim de complir aquesta crida de Jesucrist. Precisament perquè veiem que cada dia, com estem de lluny, de viure una veritable comunió de germans fonamentada en l'amor a Crist. En guany se'ns obre un nou camí, ampli i apassionant, el camí de trobar-nos i reconeixernos en l'estimació mutua, segons aquella comunió que amarà la diversitat d'adons i milisteris. Signat pel bisbe de San Feliu Agostí Cortés Soriano. Això ho trobareu dins del follador. Jo sóc el CEP i vosaltres, les sermens, del Pla Pastoral 2015-2018, que el podeu demanar a la parròquia o al bisbat. Bé, segueix, mira. Em faig meves, novement, les paraules del nostre bisbe que expressen el sentit de cap a on cal dirigir els nostres passos, la vivència personal i com a comunitat oberta i acollidora. Sentim un desig intensíssim de complir aquesta crida de Jesucrist. Precisament perquè veiem cada dia com estem de lluny de viure una veritable comunió de germans fonamentada en l'amor de Crist. Dengüany se'ns obre un nou camí ampli i apassionant, el camí de trobar-nos i reconèixernos en l'estimació mútua, segons aquella comunió que amara la diversitat de dons i ministeris. Hem d'esmarçar-nos perquè en el rei de fons de tota la nostra activitat personal i com a comunitat, estigui marcada pel contingut que dona sentit al fet una església que és una comunió de germans que s'esforça per estimar i acollir tothom. No n'hi ha prou en tenir clars als principis. Cal que aquesta s'encarnin en la realitat personal i en l'activitat pastoral de la parròquia amb activitats, reunions i accions obertes a tothom per unir-nos amb tota la riquesa de possibilitats que ens pot oferir la circunstància de ser una comunitat cristiana. Alguna cosa ja hi ha en marxa des del curs passat que cal acabar de concretar i en ganes i sense durar-nos mirar de dou endavant. Va a dir que quan tot aquest projecte es va concretar a nivell diucessà el Papa Francesc va condicionar tot el centre d'atenció ecolestial vers l'any jubilar de la misericòrdia que va fer fixar la mirada en d'altres motivacions i accions pasturals. Esperem que concretarem, tant a nivell perroquial com a arxip astral, el que havia de seguir durant el període d'aquest curs que ens ajudi a tots a ser més obels, acollidos i disposats a ser més fidels a Jesucrist i al nostre compromís de cristians, l'anàlisi ha cognat mossèn Joaquim Rius. La perroquia dels sants Justi Pastor va celebrar un acte solemnre al passat diecetze, d'amoració dels cent anys de l'arribada de mossèn Antoní Notenes l'any 1916, com a rector de la nostra parròquia, que havia estat, sense rector, fix durant 50 anys. Ell va ser, al llarg de 37 anys, l'ànima de la parròquia, organitzant arxius, fundant l'escola cantòrum amb 70 cantors d'endò sexes, i, a més, va impulsar la divulgació i conservació de la nostra llengua per mitjà de les escoles Núria. Això d'aquell temps tenia un gran valor, perquè la gent que no vivíem a Sant Just de classes en català no tenien pràcticament en lloc. O sigui, que va fer una gran labor i les escoles Núria recordem que van estar en ple funcionament fins fa fa pocs anys. Diferents generacions de Sant Justens han estudiat en aquesta escola emblemàtica aconseguint una formació acadèmica excel·lent i un sentiment... Si hi ha unes paraules, Joan, la figura de mossèn Antoní. Ovi, com aquí, li deia un millor... Tota la vida, Antoníno? Antoníno o Antoníno. Bé, i diem mossèn Antoníno, com ara dèiem, com als feligressos i el poble en general, hem conegut tota la vida aquesta figura legendària. Contestant una mica al seu nebot, el monjo de Montserrat i l'Ari reguer, que tot fent una recenya històrica del personatge va insistir en que el seu nom correcte en català era Antoní. Després, dos feligressos van recordar amb les seves experiències personals la gran relació que mossèn Antoníno va mantenir amb les famílies de la parròquia a través dels 37 anys que va administrar-la. Recordem la seva gran tasca en la reconstrucció del temple parroquial que havia estat cremat durant aquella gran desgràcia que fau la guerra civil. Finalment, l'escola Gregoriana de Catalunya, que havia estat convidada a la sola humitat, va posar punt i final a l'acte amb una actuació extraordinària. Informació sobre l'Arxiu Històric dius César. L'Arxiu Històric dius César, en el marc del seu procés de concentració, sanejament, catalogació i digitalització, continua avançant, en guany, en la línia de bon entès amb la Direcció General de Fers Religiosos, del Departament de Gobernació de la Generalitat de Catalunya, el Departament de Patrimoni del Bisbat, ha solicitat la subvenció per actuacions de conservació, preservació i difusió del patrimoni literari o documental de temàtica religiosa, gràcies a la qual ha pogut digitalitzar els arxius de la parròquia de Santa Maria del Bruc, monistról de Montserrat, Sant Pere de l'Avern i Sant Pere de Jolida, dipositats a la seu diosa sana. Aquesta acció representa una millora excepcional en la custòdia i protecció de la documentació original, i a que un cop realitzada la digitalització permet la consulta presencial de les imatges sense manipular els originals i reberteix sobre la guarda del patrimoni documental sedit per a la seva protecció. La digitalització de les parròquies permet fer accessible un patrimoni documental excepcional a la societat civil, historiadors, genealogistes i es de bé, a l'hora, una altra porta oberta per al diàleg entre l'església i la societat. Al mateix temps, dibuixa noves vies per treballar conjuntament amb administracions o grups d'estudi i permet aprofitar sinèrgies per a fer pedagogia del paper de l'església com a motor de dinamització cultural, de vertebració i de cohesió social durant molts segles. Heu escoltat notícies d'església. Us oferim ara Fer i Actualitat. Acabem de celebrar l'anual jornada del dòmon aquest any amb un lema força significatiu. Sur de la teva terra. Que què signifiquen aquestes paraules? Ens ho explica aquest fragment de l'exultació apostòlica Evangeliga Bodium. Tots som convidats a acceptar aquesta crida, sortir de la pròpia comunitat i atrevir-nos a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de l'Evangeli. Aquest és el compromís al qual ens liguen tots aquells que senten la crida i segueixen la veu de Déu. Ser la comunitat missionera amb els propers i els de fora. Ser l'església pobra per als pobres. Fer nostres els seus sofriments i esperances. Ser la comunitat que surt a l'encontre dels altres. Marginats, amb grans, creients d'altres religions o conviccions. Ser la comunitat que anima les vocacions missioneres a respondre a la crida del senyor. Creiem que a l'empara d'aquesta exhortació, Evangeliga Bodium, el nostre visbe agustí va escriure en la portada al full dominical, en la secció Ressó de la paraula, el seu article més enllà de la teva terra. Diu així. Cada any, la jornada mundial de les missions ens suscita pensaments i sensibilitats que potser romanen adormits en la nostra inconsciència. Del seu estat letàrgic, ens som sumint responsables i hem d'agrair que els missioners ens hi desvellin amb el seu cric profètic. És el cas de la jornada del dòmum d'anguany. Cadur parlem a aquell mandat de Déu Abraham. Surt de la teva terra. La cita complerta és vés-te'n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare cap al país que jo t'indicaré. Així ho diu el capítol 12 del Gènesi. Aquesta crida encaixa en la invitació a sortir que fa el papa francès. La fa repetidament a tota l'església. Ens diu que hem de ser una església cap en fora. És una crida per altra banda, ben oportuna pel fet que els missioners són aquells que efectivament han sortit, deixant la pròpia terra per anar lluny, portats pel que ells han discernit que era la voluntat de Déu. Ells són els que han fet cas literalment a aquesta crida. Els hem de creir que, si més no, siguin ells l'església mateixa que surt, tot ho veint Déu. Nosaltres, però, ens quedem aquí. Quin significat té aquesta invitació per a nosaltres? També hem de sortir deixant la nostra terra? Sense dubte, aquesta marxa té un significat important i profund. Un mandat, significat i profund. Pensem en el que vol dir la teva terra. Vol dir, òbviament, l'espai físic on vivim. Segons aquest significat, la crida no tindria massa transcendència, donada la gran mobilitat que hi ha avui a la societat. Les fronteres físiques semblen disoldres, però, en realitat, no es disolen tant com ho sembla, si tenim present un significat espiritual o simbòlic del mandat de Déu. Ens expliquem. La nostra terra és tot allò que considerem nostre, de la nostra propietat, tot allò que ens pertany per dret, que hem aratat o que hem conquerit amb el nostre poder, que ens dona seguretat, tranquil·litat, vanestar, categoria i, fins i tot, en sentit positiu, autoestima i identitat psicològica i social. Preservar tot això em sembla natural, però hem de fer dues observacions. La primera és que, sovint, preservar tot això que tenim ha de haver un absolut i un moviment egoista. De fet, es donen altres fronteres més importants, més poderoses, més consistents, que provoquen murs cada vegada més compactes i insalvables. Són les fronteres que envolten la terra nostra, protegint-la i preservant-la de qualsevol agressió externa. A causa d'aquestes fronteres, potser preservem el que és nostre, però tampoc no sortim nosaltres. Estem instal·lats una per doble, perquè ens prenguin el que és nostre i por per perdre nosaltres en la sortida. Aleshores, la crida de Déu es de haver un cric profètic contra una vida vestida a base de castells hermètics i inexpugnables. La segona advertència és que si el moviment de protegir i defensar el que és nostre és natural, la crida de Déu de Jesucrist va sempre més enllà d'allò merament natural. En això consisteix la seva novetat revolucionària. No només ens diu que endarrocar murs i sortir de la nostra terra és humanament bo, sinó també que hi ha una realitat i un motiu que fa d'allò humà i natural un bé relatiu. Aquesta realitat i motiu més fort és la mort de Déu viscut a la terra, tal com ens va mostrar Jesucrist. Un veritable mísioner és una persona sense fronteres. Sortint de la seva terra com a seva ha superat tot mur i tota distància. Podem dir que ha relactivitzat tot límit perquè en ell pesa molt més l'absolut de l'amor de Déu, que és universal i concret. El mísioner surt amb pes per aquest amor cercant aquell que més necessita conèixer-lo i gaudir-ne. No tots farem el mateix, però tots hem de participar de la sortida mísionera, també preferint l'amor universal de Déu a tot allò que tenim com a terra de la nostra propietat, signat Agostí Cortés Soriano, visba de Sant Feliu de Llobregat. Seguim amb aquest tema, que gairebé omple el nostre espai d'actualitat d'avui. Escoltarem fragments del missatge del papa fet el dia del dòmon, o sigui, el passat diumenge. I diu així. El gran risc del món actual amb la seva oferta de consum múltiple i aclaparadora és una tristesa individualista que brolla del cor còmode i avar, de la recerca amb l'altissa de plaers superficials, de la consciència aïllada. Per tant, la humanitat té una gran necessitat d'aprofitar la salvació que ens ha portat Crist. Els de Xebles són els que es deixen agafar cada vegada més per l'amor de Jesús i marcar pel foc de la passió pel regne de Déu, per ser portadors de l'alegria de l'Avangeli. Tots els de Xebles del senyor estan cridats a conrear l'alegria de l'avangelització. Els vismes, com a principals responsables de l'anunci, tenen la tasca de promoure la unitat de les grés i el local en el compromís missioner, tenint en compte que l'alegria de comunicar Jesucrís s'expressa tant en la preocupació d'anunciar-lo en els llocs més llunyants, com en una sortida constant cap a les perifèries del territori propi, on hi ha més persones pobres que esperen. A moltes regions es casegen les locacions al sacerdosi i a la vida consagrada. Subint al motiu d'aquesta situació, és que les comunitats no hi ha un fervor apostòlic contagiós, per la qual cosa els manca entusiasme i no desperten cap atractiu. L'alegria de l'Avangeli neix de l'encontre amb Crist i del fet de compartir els pobres. Per tant, ànim, amb les comunitats perroquials, associacions i grups, amb viure una vida fraternal intensa basada en l'amor a Jesús i atenta a les necessitats dels més desfavorits. On hi ha alegria, fervor, desig de portar Crist, els altres, surteixen les vocacions veritables, entre les quals no s'han d'oblidar les vocacions laicals a l'emició. Déu estima el qui dona amb alegria. La contribució econòmica personal és el sign d'una oblació d'ells mateixos, d'un lloc al senyor i després als germans, perquè la nostra ofrena material es converteix en un instrument d'avangelització de la humanitat que es construeix sobre l'amor. Estimats germans i germanes. En la jornada mundial de les missions, el meu pensament s'adreça a totes les esglésies locals. No deixem que ens robin l'alegria de l'avangelització. Us convido a submergir-vos en l'alegria de l'Avangeli i anudri una amor que il·lumini la vostra vocació i missió. Us exhorto a recordar, com en un palagrinatge interior, el primer amor en què el senyor Jesucrist encès el cor de cadascú, no per un sentiment de nostàlgia, sinó per percebarant l'alegria. El deixeble del senyor per saber amb alegria quan està amb ell, quan fa la seva voluntat, quan comparteix la fe, l'esperança i la caritat evangèl·ligues. La nostra audició, veus de la parròquia, sempre divulga temes de fe, però a l'hora, socials, em veu de qui té l'autoritat per exposar-les. Escoltem fragments de l'escrit Necessitem Travall de Cent, que Joan Enric Vives, el que visba d'Urgell en la pàgina de religió, del diari La Vanguardia del passat diumenge, ens diu. Necessitem Travall de Cent. Els visbes de Catalunya de forma conjunta acabem de reclamar fa ben poc l'atenció dels cristians i de la societat catalana sobre el compromís necessari i urgent, perquè tothom pugui aconseguir una feina de cent en condicions de llibertat, equitat, seguretat i dignitat humana. A Catalunya continuen avent més de 650.000 persones aturades, més de 4.600.000 persones al conjunt de l'estat espanyol, segons dades del començament d'aquest any 2016. En els darrers anys s'han aplicat algunes mesures en favor d'una recuperació econòmica que han comportat en molts aspectes un capgirament de les condicions de treball de moltes persones pel que fa a la temporalitat, el tipus de jornada i el seu nivell salarial avui en l'ocupació, que no garanteix sortir de la pobresa, com ho demostra, el fet que el nombre dels anomenats treballadors pobres baixi creixent de manera progressiva. El camí cap al treball de CEN hauria de ser una prioritat en les polítiques dels governs i en els objectius dels agents socials i empresarials. L'economia no pot ser mai un absolut. Ha d'estar sempre al servei de les persones. Com diu el papa Francesc, no és acceptable una economia de l'exclusió i la desigualtat que mata. Si ha anat, Joan Enric vives Arcadís Batorgé. Ja estem en els moments finals de l'audició Beus de la Parròquia. Avui amb les Beus de Joana Algarra i Pere Oliver. El Carles Hernández avui, per motius de salut, no ha pogut ser amb nosaltres, però hem comptat amb l'estupenda col·laboració de l'Andrea Bueno, que ens ha posat les músiques i han cuidat del sol. Us esperem aquí, a ràdio d'Esvern, al proper dimecres, a dos quarts de vuit del vespre. Recordeu que dissabte repetirem aquesta audició, si deu vol, a dos quarts d'onze del matí. A vosaltres a tothom, adeu-siau!