Veus Parròquia del 9/11/2016

i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Tens més de 140 punts de punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Carrem un cerrat número dos. Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut per a mitjans electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI. I t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just, avinguda a l'Indústria, sense nom. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram. I ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Ràdio Desvern, cada dia, més a prop teu. Deus de la parròquia. L'Audició de Ràdio Desvern, que porta a casa vostra tota la informació de la parròquia dels sants just i pastor de Sant Just Desvern. A l'aigua de Caire, religiós, humà i social, que es produeixen en el moment, procurem tractar-los en aquests minuts de ràdio, que són amb vosaltres tots els dimecres, a dos quarts d'avui del vespre i, en segona audició, els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Avui obrirem la finestra de Justícia i Pau. Bona tarda, Quima. És un quadre d'una obra, una suïta, una sintonia, una altra, una altra, una altra. M'agrada. Bé, aquests dies, com sabeu, hi ha hagut eleccions, avui hem sabut notícies, una mica moguetes, però deixant ja les notícies de Caire de votacions, tant d'un lloc, com d'una manera, deixem-ho estar. Aquesta setmana va publicar l'intermont, va publicar un informe sobre les desigualtats, salàvials que tenim, és a dir, cada dada més, els creixen les desigualtats. I era una mica, no us l'explicarem tot, perquè més és llarg, però comença a ser preocupant, perquè aquesta desigualtat cada vegada es va fer més gran, perquè els directius cobren moltíssim, i les persones d'un altre nivell, no arriben ni al salari de mil euros. Llavors, això comença a ser preocupant, perquè tu has de viure amb el que cobra. Suposo que tothom treballem per poder viure amb el que teniu. Si el meu salari no em permet ni arribar a final de mes, ja no tinc l'hipoteca, és que n'hi ha els lloguers dels pis, els lloguers que estan per sobre del salari, i ara s'estan pagant un salari d'una mitja d'un 700 i pico. Hi ha lloguers que són aquesta quantitat, les de compte que has de menjar, les de pagar les factures... I si se tenen criatures? Hi ha un digressió en nanos. Aquest informe ens havia dit això, que a Espanya la crisi econòmica havia provocat una devaluació molt generalitzada dels sou, i hi havia moltes desigualtats, entre altres coses, joves i dones són els més perjudicats. Les dones per arribar... Ah, tenia el mateix salari que un home, ha de treballar 50 hores més, per poder arribar al salari d'un home. I evidentment... Això ja és endèmic, perquè això ja es produeia quan ma mare treballava, treballava amb una fàbrica, amb una cadena, feien cargols, amb una cadena, i al costat d'un home li feia la mateixa, o més menys producció, i guanyava un tant per cent, però amb molt superior per sota. I això no entenc com no s'ha pogut arreglar, és que no li trobo tant de diferents, és a dir, tu el gafes, fas un contrata i el contrata és tipus, per dir-te alguna cosa. I definit, de 160 hores al mes, 1.500 euros per tothom. I si vols premiar a la producció, llavors no és de productivitat. Ah, això mateix. Tu tens alguns components, però el mínim hauria de ser. Aquest informe, que de veritat us el recomano, perquè parla de moltíssimes coses, també diuen que, com podem mitigar-les, una d'elles és que el salari mínim, com a mínim, arribi als 1.000 euros. No sé si sabeu, però en el ple de l'Ajuntament es va fer una emoció, l'equip de govern va aprovar fer una emoció que s'havien de tenir salaris de 1.000 euros i que s'intentaria contractar sempre a empreses, que són empreses que fan un concurs públic d'empreses que vinguin a treballar a l'Ajuntament, una de les claus la serà aquesta, que han de garantir que el salari que cobren aquelles persones és de 1.000 euros. Perquè ens estem donant en compte que amb menys de 1.000 euros qui viu? Si has de pagar el lloguer com tu dius, un lloguer més barat de 700 euros i a poc. És impossible. També d'intentar les escales laborals, l'establiment de les escales salarial fer-les més justes, perquè són desorbitants. Com pot ser que un directiu cobri 10 vegades per sobre de la mitja del centre de treball? És impossible. També, perquè teníem uns amics i que era un directiu i deia que les vates blanques fan més producció perquè, com saben, treuen més producció que les vates blaves. I en aquell moment que em va comentar això, vaig pensar, fill meu, en qüestió sociològica estàs a zero. Jo sempre dic el mateix, els que fem tenim càrrecs mitjos que estàs en el despatx i és una funció que, evidentment, són tota l'àrea financera, però sempre em pregunto, jo puc treballar i fer cosa financera perquè tinc un senyor que m'està muntant un producte que jo venc sense que aquesta persona munti el producte, jo no venc i no m'arriba res. Ostres, el meu treball és més important que el de l'altra persona. Jo diria que no. És un conjunt, sempre anem. Si algú diu que és més, aquell em permet vendre, però no em produeixo, en aquest no diria un mal, jo no sóc productiva a nivell de treure un producte final. Tu administres la producció que fa res més? Si no tinc un bon tècnic amb la producció o amb gestió a nivell d'equip de producció, és que jo no faig res. Ostres, mirem-ho que sí, que ens diem si vull un ganavat directiu que faci... ahú, ahú. Què hi administres? La part que des de producció no produeix. És que sense ells, les empreses no funcionen. Una que produeix no funciona. I és curiós, veure que cada vegada, i amb la crisi, això s'ha anat fent més gran, tenim un problema. Fas que el treballador entri en pobreses dins de l'exclusió social treballant. Imagina't i no treballa. Perquè des del 2008 fins ara s'ha anat baixant d'anar augmentant. I, a més, tot el que del nostre voltant sí que ens ha augmentat, perquè ens van pujar a l'hi, entre altres coses. La llum està demostrat que han pujat un 20% des d'abril d'octubre. Un 20% i ara, precisament, de cara a l'hivern, que moltes coses es fan amb llum. Jo tinc tota la casa elèctrica, i em trobo que tampoc estic tan a casa, perquè no estic molt a casa, però per la potència contractada l'altre dia em vaig mirar, perquè vaig pensar una altra vegada, que deia que el 84 i pico d'euros quan no cuino. I miro i dic, potència contractada, 56, tot el que et dic, i em poso, consume, és a dir, que jo utilitzo 5 euros amb 65. I dic, banks, perquè clar, que estic pagant 84, de lo qual he consumit només 5. Tot el que ets llibre són indirectes, M'han fet posar un d'aquests contadors a l'Àlex i els piqui guais, aquests en macos, que ells ja no han ni de venir, si volen, ja no cal ni que recullin el paperet, perquè ja se suposa que llegeixen. Quina feina et dono jo, com us ho agraeixo, i com jo, però no he sigut la gent. No, la gent ningú a mirar-te al contador ni res de res. No, no, si ho analitzes tot, dius, ostres, estem generant. Només és que quan tu et reps un sou, aquest sou, si tens una miqueta més, et permet comprar, el qual fas consum, i la roda gira, d'aquesta manera, si no... Aquesta és naturat. Clar, és que pares tot el consum, és a dir, jo que penso, ostres, no, mira, estalviaràs una miqueta, perquè si se m'espatlla algú, hauré de tirar d'aquest algú. Vam-ho. Deixem-ho, el qual dius, aquest més, doncs no compro això, jo compro un altre més, no? I dius, ostres, la classe mitja que abans permetia aquests moviments, doncs, bueno... És la que aflora, diguéssim, l'economia d'un país. Sí, que dius, mira, va, aquest any potser en canviaré a fer-hi cortines noves, per dir-us un exemple. No, però les cortines tiren. I tant. Mentre no caiguin atroços... I ja no parlem si ens anem a veure els joves. Ah, i els joves és un altre problema i gros. És que és un 24% d'atur juvenil, dius, no? Però, clar, és que no es poden independitzar, plantegar-se, marxar de casa, si llegeix aquest informe, és que no, és que és impossible. No, no, no, no poden mantenir, encara que visquin tots dos, i treballin tots dos, perquè com els sou, són mínims, doncs... Escolta'm, ja m'explicaràs. No, no, és que ja dius, és que no poden accedir a la feina. I no poden, i tenir una criatura ni plantegar-s'ho. No, que va, però és plantegar-s'ho. A part d'accedir, que dius, bueno, ho accedeixen molt laborals, sí, sí, m'agradaria accedir, és el món laboral, però no pretenguis pas en aquest entenament molt laboral, independitzar-te com fa anys, feia molts. No, i tant, mira. Però dius, no, ja accedir a una vivenda de llogueria amb els lloguers que hi ha, que també estan pels núvols, dius, a veure com es menja això. Una hipoteca, segons com, no la pots agafar, perquè també et demanen, a més, les situacions familiars de cada persona canvien. Avui està sol, demà pots estar acompanyada. Ah, això mateix. Avui ets parella, el dia de demà, doncs ja no ho veus. I dius, i perquè hi haurà un pis de 4 habitacions si no he fet una mica de sol, o sola. Té molt de sentit, no? Però és que, clar, el món del lloguer, tu mires a la... Dius, però no puc pujar tant el lloguer. Molt. Ostres, tu. És que el lloguer és el que ha pujat més sempre. Moltes gent es va plantejar de fer una hipoteca, perquè deies, pago, mira, de moment faig un pagament fort. Però després el manteniment era igual o més petit que no el lloguer que pagaves. Sí, sí. Doncs a Europa és el revés. A Europa et donen incentius perquè no compris, perquè lloguis i que fem el revés. Sí. Les polítiques, quasi-casi, estan més perquè compris que no pas perquè lloguis. Això mateix. I jo ben avui dia no es pot ni plantejar-ho, i jo ben en 25 anys, com fa anys, algú podia fer-ho actualment. És impossible. Nosaltres, jo tenia 23 i el meu marit, 27, quan es ven casar, anaven justets, però podies pagar un lloguer que era alt, perquè aquí s'enjuus sempre ha sigut alt, i apagaven mil passetes de lloguer, però mira, el que ho guanyava i com es van caparrar, que deixés de treballar, perquè ella l'ajudés amb una empresa auxiliar petitona que tenia i li portava l'administració, doncs esclar, vaig deixar de treballar, que va ser una veritable equivocació, perquè haguessin portat una vida una mica més... Més tranquil·la. Sí. Però de totes maneres, de bo, no estic... No, no, mai m'has empigut greu perquè vaig poder cridar les criatures a casa. Vas poder estar a casa amb els ulls. Sí, i també treballava i et dic... Ara no, és que ni això. Ara has de plantejar que si tens nens, com a mínim han de treballar els dos. Sí, sí. Perquè no hi et dones, tinguis un super sou i diguis, vale, però si no has de treballar sí o sí els dos, perquè els números no surten. No surten de cap de les nens. I si fas a llista dels pros i contres d'anar a buscar un nen com actualment estem fent, doncs aquí tens l'error que moltes vegades dius, ni m'ho plantejo. No, no, no. No t'ho pots plantejar. Perquè n'han molt bé, n'han molt bé, doncs tenen els seus gastos. Sí, sí. O sigui, el nen té molts despeses. Fa uns anys era un milió de passetes l'any. Imagina't. Calculat. Vol que és sobre alimentació. Perquè les mares si treballen malament poden donar mama a la criatura. No, no. Vitamines, malalties, que les criatures... Me n'agafen. La d'això, el llarg d'infants... Escolta'm, ja m'explicaràs. Jo sempre he criticat el xique aquest, que us en recordeu el xique molt bé, no? Sí, sí. Jo, quan va sortir, vaig pensar, perquè era tonteria, no? Són totus. La veritat, ho vaig pensar. Era en 2.500... Sí, i dius, a veure, a mi no em soluciona res aquest 2.600. A chinessos, el meu fill treballa amb un qüestió de medicina, i venien els chinitos, venien... No, la senyora no havia tingut el primer... No, el primer atac de... O sigui, el primer dolor de part, que ja venien a reclamar... Els 2.500. Els 2.500 euros, els chinitos. Perquè, normalment, clar, ells treballaven, ja incontaven que la criatura els importaria això. I això? Sí, sí. Jo sempre he pensat que aquest xique era un engany, perquè jo prefereixo més que em diguin, miri, si vostè teu nen, doncs dels 0 als 3 anys, tindrà la guarderia gratulitat, per exemple. Ah, això mateix. I dius, o els volquers no tindran ni IVA ni res, tindran el reduït, perquè és una necessitat bàsica. Clar que sí. Jo, donant tot això, els 2.500 euros posa, te'ls en vulguis, però no cal que me'ls donguis, perquè estigui, per mi, estirar els diners. I prefereixo més una cosa continua. La idea era fomentar la natalitat del país, que també havia baixat molt. Tu calcula, posa uns 400 euros, una guarderia, o a poc, 10 mesos, ja està. No arribes ni a pagar-te un any de guarderia amb els 2.500 euros. I després queda el niño por. I el niño que fas en una criatura, és que, clar, dius... Sí, la cosa no està ben calculada. No, tenim ben calculada. El problema és que a Espanya va per la quarta, com amb les igualtats salarials. Normalment, la nostra economia sempre estava basada en sols baixos. Sí, el que passa és que la economia... Les empreses venien aquí en temps molt llunyants, venien aquí perquè cobrava la gent, cobrava a poc, i a més a més no feien ni un dia de vaga en tiempos lejanos. I per això tothom li agradava venir a gastar-ne aquí, perquè eren altres llocs, tenien els seus drets laborals, i quan una cosa no funcionava bé feien les seves vagues legals, i aquí no, eren 365 sobre 365. I si hi havia que fer hores extras, ni protestar. I és clar, basada en aquesta economia, que realment de drets laborals, 0-0, al llavors és clar. Un país no pot tirar endavant. No, així és impossible. Sí, no hi ha. Ara ens trobem que amb les les igualtats serà difícil, perquè resulta que la productivitat va per un cantor, i els sols van per un altre, quan normalment el que has de fer és equilibrar-ho, i actualment no. Un està caminant per un cantor, puja la productivitat i es canya, que hauria de pujar el salari. Doncs no. El salari baixa o s'ha estancat, perquè és del 2009, o per sota o s'ha estancat. Sí, són per sota, són contractes d'aquests de paròres, a vegades. A més, això va en contra del benestar. De la pròpia economia. I de l'economia del benestar, que sempre hem dit, ostres, tenim un benestar, i no tindrem, senyors, amb això, no podrem tenir mai un benestar. Perquè totes les accions que anaven sobre el benestar social i coses d'aquestes les anirem perdent, són els baixos, cotitzes menys. Automàticament, tot això que ens entrava dintre del benestar, que deia, en posaríem una sanitat... I el dia de demà, la sanitat... La sanitat, l'espància, les escoles públics de qualitat, etcètera, amb salaris baixos, com que la cotització també és baixa, tant de més i més. La caixa no s'omple. No s'omple ni per llogar-hi cadires. En fi, això era comentar-vos, que si teniu ganes de llegir-vos, l'informe són una xanta plana. Si algú vol, la pàgina d'Intermón... Intermón. El titular és Baja en los salarios, que fer la desigualtat, l'impacte de les diferències salariales en los hogares. I fa una radiografia de com tenim l'economia en el país com un treballador pot ser pobre i pot entrar dins del que es diu... I treballant, eh? I treballant. I fer-li, potser, més de 10 hores. Això és seguríssim. Quin és el... Bueno, el Jesús avui ens ha portat un article que posa bombolles, globus i dirigibles. I el llegirem entre la Joana i jo, una miqueta, i després nosaltres dues el comentem. Això mateix. És un text per reflexionar, i lliga una miqueta també amb el que acabem de parlar de les desigualtats salarials i una mica del mercat. Abans de tot, volíem introduir la veu del nostre planeta Terra. Diu la Terra. Les bosses de plàstic que fem servir habitualment són una quantitat que van a parar al mar. Són confosos amb menjars pervalenes i tortugues que moren asfixiades a l'ingerir-les, ja que les confonen en algues marines. Aquestes bosses són habitualment adquirides en la compra, les quals poden ser substituïdes per una única bossa de compra. Fet aquest parèntesis, continuem. Aviam, continuem. Sabem que a l'Estat hi ha una quantitat total de diners repartits entre tots els ciutadans i que aquesta quantitat global s'incrementa en entrades per l'economia productiva i els serveis administrats per les entitats d'ús col·lectius, ensenyament, sanitat, ajude socials, recerca, transports, etc. Ara bé, els bons governs, des de la Grècia Antiga fins a l'actualitat en Europa, els estats compressos des d'Andorra fins al nord d'Europa gestionen l'economia en funció del manteniment de l'equilibri dels pressupostos i d'aconseguir una millora en la qualitat de vida i que augmentin el poder adquisitiu dels ciutadans. Quan surt la bombolla el que es fa és treure diners de tot i se'ls queda una minoria. I el pitjor és que es fa càrrec de la bossa de diners tots els ciutadans pel fet que no és ja un increment sinó una substracció total i sense compensació. Això és l'especulació pura. Per tant, bombolla immobiliària. Hem de dir que en aquesta situació els mecanismes de controls oficials, el Bank d'Espanya, el Ministeri d'Economia, el Mercat Nacional de Valors, no actua com és la seva obligació. Per m'ho dius que mai expliquen els ciutadans. El globus econòmic es produeix quan l'estat avala operacions fallides d'activitats d'entitats privades, d'empreses i de bancs que estan cabrades i es fa càrrec de les seves perves i les traspassa a la caixa de l'Estat, és a dir, a càrrec de tots els ciutadans. És a dir, un altre cop, una altra economia especulativa. En aquest cas l'estat modifica l'article 135 de la Constitució, la Querida Constitució, o directament avala els contractes a través dels ministeris correspondents, autoritzant i avalan les pèrdues correspondents i si amb beneficis se'ls queden els promotors privats. I per últim, l'economia del dirigible, que és una variant futura de la bombolla, consisteix a avalar les operacions d'economia privada quan encara són projectes, tenim exemples múltiples, com l'operació d'Alcoastor, que ens costarà als ciutadans uns 3.500 milions d'euros. Com creiem abans de la llum? Les autobies de circunparació a Madrid, o el túnel de la Partús. Aquesta desgrada... Aquesta desgradesciada ment per als ciutadans és una pràctica usuada i molt habitual pel govern. Em diu que aquesta mala gestió dels governs, com a temes de la construcció d'euroports inútils, autopistes, també podríem afegir els avis que porten una persona, també provoca la baixada de poder adquisitiu de la població. Si realment analitzéssim tot això, quantes coses es podríem fer sobre la població i que serien una cosa útil pel dia a dia, no? Això és qüestió d'administració, ja. Sí, sí, això és simplement... És veure què et falta en el país on vius i amb el que tinc on faig més incidència. Però com hi ha interessos creats de personatges que tenen empreses i que convenen que es facin aquestes coses, doncs és clar, i de l'omí o què? Jo crec que hauríem de tenir una gestora ètica per avaluar els projectes. Hi ha entitats que, per donar subvencions, les tenen. Alguna entitat. Estic concretament fets. Aquesta realització, quan subvenciona projectes, hi ha una gestora que s'han de gestorar ètiques. I dius que aquest projecte èticament, en econòmicament socialment, forma part i està dintre del que s'entén com ètica, els hi dèiem subvencions. Si no, aquí al final hauríem d'anar pel mateix camí. Jo crec que sí. És a dir que la mala gestió dels governs en temes com la construcció d'aeroports, com dèiem, inútils, d'autopistes, també provoquen la baixada del poder adquisitiu de la població. Perquè, a les diners que tenen d'impostos, ens rebaixen el poder adquisitiu. Tu vas pujar i, a més, és que no et rebarteixen. Tu per tenir grans impostos, i que tu i us els pago, però que no et rebarteixen contra tu. I ara que tenim aquests 5.000 i pico de milions... Un altre. Que hem de reduir. Ja m'explicaràs d'on l'has reduït. De sou, jo sé d'on, eh. Els sòls vitalicis. Del sou vitalicis. D'això del ministeri, de la guerra, de defensa. Mare de Déu. Les dietes informables de gent que viu al Madrid i que se'ls segueixen pagant dietes 5.000, eh. En segons que hi surten els 5.000 i 11.000, eh. I surten els 5.000 i 11.000 en més que canta. Però ràpidament, ràpidament. I a més perquè li havíem de pagar el senyor Florentino o de la Castor. Fixa com surten. I si fem tornar a tot el que la corrupció s'ha endut, la boceta de les pensions la tenim sobravement. Per pels aires. Sí, sí. Arriba un moment, que dius. Pronòmicament, és que... Ja en diners. Però és que ara ja manen les dones, també. Què fan les dones? Per exemple, presidentes del govern, quantes n'hi han? A Europa? A nord bastant. Aquí hi ha la... no, aquí no. I ara que podia haver sortit la Clinton... Ens posen el tram. Ja veurem. A veure què passa. Fem-li un vot de confiança. Ja posats a fer, farem un vot, però ja anirem parlant. Jo crec que tindrem temes. Jo tindrem de què parlar. Aquí és que havia trobat un d'això, un article de l'Antoni Puigvert. Ja fa dies, eh? A la Vanguardia. I deia, o sigui, tractava d'un periodista... Va sortir a Twitter. Era un periodista que havia fet una entrevista amb una nena, que s'havia hagut d'anar amb la seva família, quan van els animalots aquests que van agafar Mosul, que ara ja tornen a intentar reconquistar-la, que es van posar en contacte amb la seva família. Pobre cicos, es van anar a una ciutat curda. Se'n van anar a Irbil. I el periodista li va fer una entrevista a la nena. Una nena de 11 anys. I deia, o, tu penses que Déu s'ha comportat bé amb vosaltres, permetent aquesta injustícia de destrossar la vostra família. I ell es quedava així, deia, Déu no té res a veure. Diu, perquè jo... Tu podries perdonar aquestes persones que t'han fet fora de casa teva, i que, realment, te n'ha ocasionat tant dolor, i ella diu, mira, contesta la menuda. No vull matar-los. Perquè ell li diu, tu no els mataries en la teva atac d'Aira. Diu, no, no vull matar-los. Diu, per què ho hauria de fer? Què ho aconseguiria? Diu, a vegades ploro perquè hem hagut de marxar de casa nostra, perquè som uns pobrets desgraciats. Diu, però no estic anotjada amb Déu. Li dono gràcies perquè ell té cura de nosaltres, i encara hem trobat un foradet per poder viure en un altre lloc, i no som morts. Si dius sempre, Beto, quan hi ha alguna cosa que fem malament, o que passa alguna cosa, diem, és que Déu no ajuda, no? I dius, no, no. I dius, no, no, a veure qui fa les accions és el ser humà. I el ser humà és el que decideix fer una acció. Déu aquí no té res a veure. Ni Déu, ni els que creuen en un altre religió. És igual, monoteïstes o no monoteïstes? És igual, dius, no, escolti'm, que Déu no ets tu, com a ser humà, que tu has decidit fer això. Mira, parlant una mica d'això del que el ser humà, què fem? Aquest diumenge que vindrà el dia 13, crec que és dimensis 13, no? Dimensis 13. Fa nesalvados, en el Évole, fa un reportatge sobre la República del Conco, sobre els conflicts minerals. I jo crec que aquí veurem la mà del home que és capaç de fer. És a dir, com sabeu, Justici Pau ha estat treballant, ha fet unes campanyes, ha portat ja 3 o 4 projectes fets sobre aquest tema, i realment és un reportatge molt ben fet, i que es veu la realitat és aquí, si tu ets creient i dius, oh, mira, Déu, el que permet fer, explota la gent, no, no, no, jo, com ser humà, que vaig allà i exploto a la gent, perquè no faig... Perquè en el seu moment aquella gent vivia molt bé. M'arriba a nosaltres i no ho sé. I vam arribar a la civilització occidental, i ho vam... Què? Per treure'ls-hi les matèries primeres. O sigui que això és una injustícia. Abans de que se'ns acabi el temps que el Carles ens està fent aquí senyals, us recordem que el dia 11, que es divendres a les escoles a les 8, tenim una conferència de debat del doctor Albert Florença sobre l'home i la tècnica. És professor de l'Institut Químic de Serrià i ens parlarà una miqueta... De lo que hem estat parlant una mica avui tota aquesta mitjurete que tenim de programa, doncs ens vindrà Sant Just, per tant, us convidem a tots a les escoles a les 8 del vespre al divendres dia 11. Molt bé, i fins aquí aquesta audició de veus de la parròquia. Avui hem parlat la Quima i una servidora, la Joana, i moltes gràcies al Carles, que...