Veus Parròquia del 14/12/2016

Primer, van ser les zones. 98.1 FM, després internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Radiodesvern. Cada dia, més a prop teu. Veus de la parròquia. Espai de formació humana i cristiana de la parròquia dels sants Justi Pastor de Sant Just Desvern. Amics lluïdors, avui areus de la parròquia, l'encíclica ecològica d'Ovisva de Roma Francesc. La collita d'esperança és que el medi ambient sigui preservat. Per això estem comentant l'encíclica ecològica d'Ovisva de Roma Francesc. L'equip de documentació de veus de la parròquia ha buscat biblioteques, beltes de i, finalment, de Francesc Torroda, també triem bona part de la nostra opinió. Opinió que comença dient que el papa ens exhorta a prestar-hi atenció a aquests llemics de la Terra. És a dir, la Terra esqueixa del tracte que ha donat l'espècie humana. I s'ha de combatre, diu el papa, s'ha de combatre la globalització de la indiferència. Hola, Lluís, hola, tots els uïdors. Que són miliars, no? I tant, i tant. Què podem entendre per globalització de la indiferència? Globalització de la indiferència, bueno, hauríem de partir, suposo, del concepte globalització, que és per fer-ho així, planer, i una idea que m'ha surgit recentment, seria expandir les dinàmiques nationals, és a dir, de relacions comercials, relacions econòmiques, relacions culturals, evidentment dels països més potents, en aquest cas occidentals i per extensió a Estats Units i la Unió Europea, posem per cas, a una escala mundial. És a dir, allò que passa als Estats Units o a Europa és d'extensió mundial. Val per tot arreu i se suposa que tots els éssers humans han de fer el mateix. Llavors, la globalització de la indiferència, el que vindria a ser per relació d'idees, si en un país aquest tema no importa, s'entén d'una forma cega, totalment, que aquest tema no importa. Per tant, seria el de la pobresa, el del medi ambient, el de posem per cas, la violència contra les dones o altres temes d'actualitat, que si en els països principals no interessa o en els llocs més força mediàtica, s'entén o, per pura ignorància, no importa enlloc més. La globalització és també el domini del capital per sobre de les forces democràtiques? Doncs totes les veus crítiques amb el procés de globalització apunten en aquesta direcció. És a dir, no tenen cap valor a altres consideracions que no siguin el pur guany econòmic de, puntualitzem, les multinacionals, perquè no és el mateix una empresa multinacional que la persona que té el seu negoci, que intenta prosperar o les petites empreses que donen llocs de feina, i amb els beneficis que tinguin, intenten fer i reenvertir sobre la producció, que els grans monstres, diguéssim, fora de control, en què ens trobem amb l'economia gran, avui dia. La cura del medi ambient entén que està dins aquest concepte, és a dir, mundialment no està tinguada com un tema preocupant. Molts països han fet, fins i quasi, data recent, caso mis a les advertiments dels experts, dels científics, i per això el papa es diu que hem de lluitar contra aquesta globalització que es deixa indiferent davant la decredició de la Terra. Bé, havíem esmentat que el teòleg Leonardo Boff havia fet ja obres abans que el papa Francesc, sobre la cura de la Terra. Quines obres i en quines edats, en quins anys, van sortir aquestes? El teòleg Leonardo Boff té bastantes obres que són de l'últim segle, diguéssim, al principi del segle XXI, que de les més conegudes són l'opció en tierra, de 2008, el cuidar esencial, de 2002, virtudes per a otro mundo posible, de 2006, la dignidad de la Tierra, de l'any 2000, i ecologia grito de la Tierra, grito de los pobres del 2011, en la línia del que comentaves tu. És el nostre motiu del programa d'avui. Aprendint les paraules de Leonardo Boff, la Terra jamega de petiment, però no som receptius al seu clam. No estem atents al seu crit, al seu dolor, a les seves llàgrimes, perquè hem construït un món a part. Ens hem tancat en una petita bombolla tecnològica i hem arribat a creure que podem viure de manera autosuficient allunyats de nostres germans de les altres criatures que no rendeu. Passem al Papa. El Papa Francesc, emprant aquesta expressió de resonàncies bofianes, aquest jamec de la Terra, ens exhorta a prestar-hi atenció i a combatre, com dèiem el cancel·lamint, la governació de la indiferencia. Doncs aquestes situacions, segons escriu el bisbe de Roma, provoquen el jamec de la germana Terra, que assoneja el jamec dels abandonats del món, un clamor que ens reclama un altre rum. Mai no hem maltractat i ferit la nostra casa de tots, com els darrers dos segles. Aquí podríem aturar-los una mica. Effectivament, els darrers dos segles, segles 19 i segles 20, han vist vàries revolucions, cada una hi ha hagut un desplaçament humà, després de tenir una formació diguéssim agrària, durant segles i segles, es va agrair una revolució industrial, en tots els productes del carbó, la màquina de la por, etc. Desplaçament de gent cap a les ciutats, a les fàbriques, residus de cendres advocades a l'emosfera, minerals que no servien per la crema del carbó, doncs advocats de la Terra, etc. Posteriorment hi ha hagut la revolució, diguéssim, dels mitjans de comunicació, que seria l'automobilisme, el motor d'explosió, però, de benzina de fuel, també consum de fòsils, que a la Terra es va queixant d'aquesta extracció, i estem en una revolució tecnològica, que des dels residus, d'aquests mateixos cotxes, de residus d'ordinadors, ha lluites pel coltan, que t'hauríem d'afribar pels nostres tauletes i els nostres mòbils, fan que aquesta Terra, a nosaltres, l'exprimint programanda per treure en el que volem, però per altra li avuquen el damunt tot de residus que no pot ser d'una unió sostenible. Sí, sí, entraríem dins el que és el que has expressat, Lluís. Les contradiccions d'aquest capitalisme, que, si bé, a l'Europa i al món occidental que coneixem, ha donat bons resultats, en el sentit de que permet l'avant científic, en la lluita contra malalties importants, que al segle XIX, quan just començava el capitalisme o l'economia com l'entenem avui, estava molt present, la tuberculosi, el tifús, totes aquestes malalties que no semblen tan llunyanes i que només les sentim quan parla de l'Àfrica o de l'Àsia més pobra, el sistema mateix, doncs, a per més, a través de la motivació de la gent, a través de l'economia, la inversió, tot això, bé. Però, clar, també hi ha el que se'n diu en llenguats econòmics les externalitats negatives, quina forma més planera i més despreocupada, com si no hi hagués tal problema, com si no fos un problema greu. Bé, els problemes mediambientals, per no citar els altres, que també en podríem parlar, una externalitat, clar, amb aquest llenguatge tan fred, jo crec que no s'arriba a copse l'alt drama o l'extrem de la tragèdia, dius, externalitats, i com que és un llenguatge tècnic, dius, ah, mira, no sembla que no sigui tal cosa, la paraula no es posa lletja. El papa no s'està de ser realitats i de llenguatge complicat, sinó que diu que en front d'aquesta situació, cal fer una crida a tots els homes i dones del món, a despertar la seva consciència planetària, a transcendir els interessos particulars, les visions particularistes, la consciència individual i nacional per créixer en la consciència global. És a dir, hem de superar el nostre egoisme, el jo ja vaig bé, jo i el meu petit cercle, familiar o social o nacional, per veure que, des de l'exterior, el planeta està patint. I també diu que vivim en una mena del dèia global, en un poble global on calen ciutadans amb sentit global, amb visió global, homes i dones que se sentin realment membres i particips actius del món, nòduls d'una gran xarxa en la qual tot és interdependent i tot està interaccionant. Llegirem textualment del papa francès. Necessitem enfortir la consciència que som una sola família humana. No hi ha fronteres ni barreres polítiques o socials que ens permetin aïllar-nos, i per això mateix tampoc no hi ha espai per la globalització de l'indiferència. En certa manera, suposo que allà d'aquests programes que fem cada quatre setmanes, anirà sortint el papa considera pels clients, pels militants catòlics, un pecat a això, oblidar-se de la Terra Gaonitza. Per tant, és un pas més davant de tot el món a la crida, a la preservació del medi ambient. En aquest sentit, la crida podríem reprendre més paraules del mateix papa per il·lustrar-ho, que crida l'atenció a la feblesa de la reacció política internacional. Retanguem aquest concepte, Lluís. El sotmatiment de la política davant la tecnologia i les finances es mostren el fracàs de les cimeres mundial sobre medi ambient. B-A-C, a Kyoto i les que han succeït. En la realitat, qualsevol intent de les organitzacions socials per modificar les coses serà vist com una moèstia provocada per il·lusions, per il·lusions, disculpeu, romàntics, o com una obstacla esquiva. Fem una petita pausa aquí, que és la de l'Ajuntament de la Cimera, que té el seu interès. Decidem carregar una mica de forces. Fem una pausa musical. Bé, parlar d'on de les cimeres mundial sobre el clima. El clima és una de les que es va fer a la Cimera. El clima és una de les que es va fer a la Cimera. El clima és una de les que es va fer a la Cimera. Jo recordo la primera, el 1992, quan els països per fi es van reunir per atendre els problemes medi ambientals. Llavors, encara el canvi climàtic i l'escaufament global no estaven molt present. D'allà va sortir un programa molt voluntariós en què estats, nacions, municipis, fins i tot centres socials es proposaven el que se'n deia l'agenda 21. Per al segle XXI, fer el seu nivell acció a favor de la sala de guarda del planeta. Això ha sigut més voluntarista, com deia altres, però, curiosament, ha resultat més fins i tot efectiu per baix que per dalt. No pas als estats, no pas fins i tot la ONU, sinó les escoles. Els nens, els nens, els nens han fet petites accions a través de les escoles verdes, agendes 21, escoles més sostenibles, de la qual aquí s'han just, en tenim un bon reguitzeri, i n'ha pres a classificar, a no pollutionar, a reutilitzar, etcètera, etcètera. Després de la cimera de Riu, n'ha vingut altres, tu es mantaves la de Tòquio... Qui és tu? Qui és tu? Està allà mateix, en Japó. No ve d'un pam. Sí, allà potser els anells, la idea era reduir les emissions de CO2, encara que hi ha hagut després una lògica per verse que ha estat el de la venda de drets dels països de misos, que vindria a ser una cosa semblant a la pràctica, dels països que tenen més dret a pollutionar, com que costuma els països menys industrialitzats, per tant, per allò de la PAP, per avui i per demà, venen aquests drets, els països més poderosos, en una indústria molt més desenvolupada, i per tant, més pollutionant, venen aquests drets, i els països rics i els països industrialitzats poden seguir tirant de beta, com se sol dir, i vinga, i aquí no ha passat res, i el que pretenia aquest proposit, que ha funcionat com molts, acaba quedant en govern. I això, sense comptar que, quan es vol d'aquests acords, s'ha de ratificar després per respectius governs. Hi ha governs que ratifiquen, altres que no, altres que ho porten als seus parlaments, perquè no tenen majoria, etcètera. Hi ha una acció molt variada per saltar-se una mica i no afrontar el problema d'una forma global i en força. Després ha vingut l'Assemblea del Clima, la Conferència del Clima de París, i, amb arraqueix recentment també, hi ha hagut una trobada mundial, que havia de precisar una sèrie d'accions. Totes aquestes simeres han estat contestades per la base. És a dir, els grups ecologistes han volgut fer sentir la seva veu simultàriament a la discussió que es feien en assemblees. Però no era una postura rupturista d'anar contra tot perquè sí, sinó que aquests mateixos grups ecologistes o partits vers feien propostes i aportaven tècnics qualificats que han sigut considerats amb poca aceptació final. I, a més a més, volia fer una puna dels partits ecologistes. Sí, centrem-ho més en l'àmbit polític. No sé si ho sabies, o només he sentit parlar, que els partits ecologistes, que el nostre entorn més pròxim, s'associen a opcions polítiques més progressistes, d'esquerres. Curiosament, o no tant, a l'Europa de l'Est són partits més aviat de dreta, o fins i tot de l'extrema dreta. Per allò del desenvolupament soviàtic va ser molt industrial, només per contraposició. No ens desmarquem de l'esquerra, i som més conservacionistes del medi ambient. Això ho vaig sentir dir. És un fet que aquí moltes vegades ens escapa i pensem que els llocs polítics... Efectivament cal que els països més poderosos, o bé, tots els països superin aquests interessos nationals i corporatius i s'hi posin de ferm. Cal una reacció més contundent, més sàvia, més global, perquè les mesures fins ara adoptades han estat ineficients. Què ens espera Roger davant la situació actual, però s'entrada amb un aspecte que també vam tocar fa quatre setmanes, però que ara voldríem entretenir-nos-hi una mica més. L'elecció d'aquest nou president d'Estat Units, Donald Trump. Què pot representar per temes ambientals? Per temes ambientals. Està punt de nombrar el secretari d'Estat... Un negacionista. Cap d'una petrolera, etcètera. Doncs em sembla que aquí tenim bastant poc a dir, diguéssim, perquè tu poses el capdavant d'un departament, d'un ministeri o d'una secretaria, d'un negacionista d'un problema que la majoria del món científic en la matèria dona dades i realment referma en tots els mitjans que pot i en tota la prèdica que és capaç gaudir, que realment és un problema existent i en augment. Em poses un individu que és negacionista d'aquest problema, i a més a més a la principal cancel·laria del món. Amb el que ha de ser la seva competència. Exacte. Com no ens hi posem els ciutadans des de la base, com deies, amb els projectes de les escoles i que ha estat total moviment ecologista, doncs jo crec que aquesta cosa podem esperar. És curiós el que diu el francès. Si algú observés desafora la societat planetària, s'estranyaria davant semblant comportament que a vegades sembla suïcida. És a dir, no ho diu així, no? Té, des de lloc de casa. Què veu a la Terra? Veu aquest infam de dipòsits, dipòsits de material sobre, de gent que contamina, de males pràctiques personals, de males pràctiques corporatives, des de l'un de vista ambiental. Això, la paraula és certa, porta el suïcidi, és a dir, l'alimentació de tota vida humana, tan vegetal com animal, que ha presentat l'home sobre la capa de la Terra. Sí, en efecte, molts han advertit del perill del col·lapse, de la possibilitat del no res, de l'autodestrucció, fins i tot de l'extinció de la vida humana i animal, sobre el planeta, com tu deies, Lluís, però persistim en el moda de producció i en el moda de consum, persistim sense inmodernos, a fer preval d'un sistema econòmic neoliberal, globalitzat, una economia que mata, tot això en paraules del poble francès, que en la seva exhortació, Evangeli Gaudium, perdoneu-me el meu pobre Lluís. Sí, l'alegria de l'Evangeli. La degradació ambiental i la degradació humana i ètica estan força unides, un altre concepte. També la degradació del medi ambient és una falta ètica. Ja n'hem parlat això abans. Bé, acabem de passar una crisi. La crisi podia haver estat una oportunitat, perquè era una invitació per parar-se, per pensar, per dialogar, per tenir audàcia de fer autocrítica, de fer esmena, per mirar el que era malament i tenia a la vegada el vigor, la força, per canviar, per transformar dinàmiques de producció i de consum. Inercis que solament beneficien els més rics del planeta. No sé si la recent crisi econòmica encara no ha acabat, però ha servit per això o estem tornant els mateixos vicis anteriors? Fa... És difícil canviar uns ritmes, unes inercis que no afecten directament el teu negoci, Lluís. És a dir, quan tu canviaràs dins d'una empresa, allò que veus que, òbviament, no funciona els teus guanyes, les teves formes de treballar el teu personal i la teva cotització en el mercat. I moltes vegades hi ha costa, que les empreses canvin dinàmiques, comparar a voler canviar, diguéssim, unes que no afecten directament, o que avui, que estem a 15 de desembre, facin 5 graus més de lo normal, mentre la nova empresa segueixi, pugui seguir valent cada dia i pugui seguir produint, doncs encara no em preocupa, veig ser una mica la crítica que se'l pot fer. És això que diu, papa? Aquests comportaments evasiu serveix per continuar en els altres estils de vida, de producció i de consum. És la manera d'haver-se arrumada, s'espavila per alimentar tots els bicis autodestructius, intentant no veure'ls, això que deia mare, lluitant per no reconèixer-los, postergar les decisions importants, actuant com si no passés res. Hi ha molta gent que intenta avedir-se d'això, i hi ha el cap d'una altra banda. Fins i tot hi ha els negacionistes, entre els quals es manté el nou secretari d'Estat d'Estats Units. Però aquesta negació és també un deure moral, és a dir, negar una evidència davant del diagnòstic dels ecòlegs i tallar amb aquesta gent, els científics, d'apocalíptics i de trastrofistes, és, per bo papa, una evasió intolerable i exhorta a prendre un compromís global i unes decisions valentes. Entenc que l'església, en aquesta conjuntura, no pot restar muda, tancada en la sagristia, com si la terra i el destí de les criatures li fos indiferent. El papa vindica l'església com un interlocutor vàlid, en el món que des de les seves sabiesa milenària, amb els criteris i principis, perquè els homes i dones que governen el món prenguin les decisions oportunes en afavorir el bé dels presents i el bé de les generacions futures. Sí que el papa no agafa respostes concretes sobre temes tècnics, diuen ser els científics, ser els estudiosos, que han de portar solució que apliquin els governs, els Estats, les mateixes generacions unides. Però exorta a tothom que s'ha de mirar, escoltar i promoure aquest debat honest entre científics respectar les diverses opinions. És com davant d'unes eleccions. L'església no diu a qui s'ha de votar, no es recomana un partit concret, però potser posa unes pautes de reflexió sobre els temes a considerar a l'hora que els ciutadans han de emetre el vot o manifestar-se políticament. Sobre aquest model d'entendre el paper de l'església en el món, hi ha grups de poder, corporacions, universitats, intelectuals i polítics que discrepen fermament, perquè la voldrien enclosar en si mateixa ocupada en discussions visentines de caràcter endogàmic. Aquest papa veiem que ens exorta mirar en el món, a sortir fora de nosaltres mateixos, i diria a l'església mateixa, a pronunciar una paraula sentit i comprometres en el món per millorar-lo. No vol un església tancada sobre si mateixa i autoreferencial. Això és incòmoda per tots aquells que la voldrien mudar i quieta, que és el que estan acostumats i en un discurs que va en una altra línia, ocupada en rituals litúrgics i ens solem les gran diluqüències a nivell de celebració. És el papa actual, veiem que està fent en aquest tema del mèdia ambient i també en altres. Un paper està fent... està donant a terme un rol que no se l'esperava. Però hi és. No hi és, ni se l'espera, doncs. I és, però no se l'esperava. I això trobo que... Descol·loca, en general. Descol·loca els que estan a favor, diria, del mèdia ambient, perquè els he sortit competència, diguéssim. M'atreviria a dir. No, no, aquest no s'hi posarà. Per tant, podem estar tranquil, si no s'hi posarà. També he quedat... És una altra valentia del papa sortir i adreçar-se no solamente als catòlics, sinó a l'opinió pública, als ciutadans del món, amb aquesta visió planetària, que aquest és un programa i és un programa pels cristians, ètic i moral. Acabarem, com no, amb unes paraules de Mario Bergoglio. Quan diu, viur i entendre la nostra vida, com a do, com a regal. Aquest do ens obliga a tenir recura i tenir recura també de la vida dels altres, sobretot d'aquells que són més vulnerables. El que hem rebut gratuïtament també ho hem de gratuïtament donar als altres. Donar vol dir ajudar a crear les condicions perquè la vida es pugui desenvolupar plenament. A més, entendre la vida com a do, cal que tinguem en compte que també la natura és regal que ens ajuda a viure. És l'entorn que fa possible la nostra vida i per això hem de cuidar-la i no reduir-la a simple cosa o objecte de la nostra manipulació. Amb aquestes paraules del Papa Francesc acabem el programa d'avui que, demà, la demanda serà repetit, el dissabte, el dos quarts o dos del matí, perquè és la mateixa onada de ràdio d'Esvern. Us deixarem en la música del programa fins a final de la misió. Gràcies. Gràcies. Gràcies.