Veus Parròquia del 21/12/2016

Temp de frenada d'emergència. Porta posterior i intel·ligent. Assistem dinàmic per llums de carreter. Vine a conèixer-lo a AR Motors, a les seves instal·lacions de Sant Just d'Esvern i Badalona. Reconegudes amb la categoria Qui a 5 estrelles pel seu servei excel·lent. Qualitats amb 6 anys de galeria. A l'orth de Sant Just, Una vegada més estem en vosaltres, en aquests dies tan especials, on el goig i la festa es donen la mà per parlar-vos de fe i actualitat i notícies d'Església, des de ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada i com a feligresos de la parròquia dels sants justi pastor del nostre poble. Són tants els sentiments diversos que ens acompanyen, quan Nadal és a les portes del nostre cor, que la paraula dels profetes i la lectura de l'Avengelli són el balsam que cura les ferides i donen lleugeresa als nostres neguits. És el profeta Isaíes que ens diu a la primera lectura del dia de Nadal. Quin goig de sentir les muntanyes, els passos del missatger que anuncia la pau i porta la bona nova, que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Ció, el teu Déu és rei. Escolta els crits dels teus sentinelles, escolta quins esclats de goig, veu encara cara com el senyor Tornacio, d'enseu, ruines de Jerusalem, els ulls de tots els pobles, el senyor estès el seu braçan i d'un cap a l'altre de la terra, veurà la salvació del nostre Déu. Ara baixem a la terra, el nostre dia a dia, i segons com pot semblar que el que deien els nostres pares, els profetes, amb els ulls de la fe és una cosa llunyana, quan de fet és també la crònica del que va passar, el que ve i el que vindrà. Una periodista i poeta igual a Dina, de nom Teresa Fabregat, que signava Sílvia i que va morir molt jove, em va donar un poema al dia com avui de l'any 1970 que deia el següent. Quan veig que a prop de mi la mort se seu, sento com se'm desvetlla l'alegria, quan sigui davant vostra, què em direu? Si ja fos davant vostra, què em diríeu? Per Nadal sentiré la vostra veu, per Nadal, vos sereu la meva vida. Aquest poema va ser el de retex que aquesta noia de 20 pocs anys va publicar en una pàgina del Sant Manari Petofet, quan jo era rector en cap d'aquella revista. Teresa va morir un dia de Nadal com tantes persones moren i neixen aquest dia, però la novetat, la notícia com en recorda també el poeta Foix aquests dies des del passebre simbòlic de la plaça Sant Jaume de Barcelona, és a les paraules de l'Avangel i segon Sant Joan, que serà proclamat a totes les esglècies del món aquest mateix Nadal. L'actura de l'Avangel i segon Sant Joan, capítol primer, Bersets de l'U al 18. El principi ja existia el que és la paraula, la paraula era en Déu i la paraula era Déu. Era doncs en Déu el principi, per ell tot ha vingut a l'existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenien ell la vida i la vida era la llum dels homes. La llum resplandeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. Déu envia un home que es deia Joan. Era un testimoni. Vingui a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la llum, venia només a donar-ne testimoni. Existia el que és la llum veritable, la que en venia el món il·lumina tots els homes. Era present el món, el món que li deu l'existència, però el món no l'ha reconegut. Ha vingut a casa seva i els seus no l'han escollit. Però a tots els qui l'han rebut, els qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang ni per voler d'un pare o pel voleu-mà, sinó de Déu mateix. El qui és la paraula es va fer home i plantar entre nosaltres el seu tabernacle. Ja hem contemplat la seva glòria que li pertoca com a fill únic del pare, ple de gràcia i de veritat. Donant testimoni d'ell, Joan cridava, és aquell de qui jo deia, el qui ve després de mi m'ha passat davant perquè abans que jo ell ja existia. De l'abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia, perquè la llei Déu la donar a Moisés, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu ningú no l'ha vist mai. Déu fi únic, que està en el si del pare, és qui l'ha revelat. Bé, avui estimats ullens, segur que et veu trobar faltar la veu i el saber fer de la joana el garra que està una mica malaltona i des d'aquí l'hi desillem que es posi bé aviat. Sabem també que la ràdio és qui ens fa millor companyia quan estem malalts i per això tenim presents als qui ho esteu passant malament i cerqueu en qui us parla o us posa la música una cançó que ens faci companyia. Bé, avui estimats ullens, segur que et veu trobar faltar la veu i el saber fer de la joana el garra que està una mica malaltona i des d'aquí l'hi desillem que es posi bé i ara després d'escoltar una Nadala llegirem uns fragments que el Papa Francesc dirigeix a tot el món el motiu de la Diada de Pregària per la Pau, l'1 de gener de 2017 i que ens recorda el senyor Rector mossèn Joaquim Rius, el full informatiu número 47, corresponent el passat diumenge dia 18, missatge del Papa Francesc per la Pau. En aquesta ocasió vull reflexionar sobre la no violència com un estil de política per la Pau i demano adeu que es conformin a la no violència nostres sentiments i valors personals més profuns, que la caritat i la no violència guiïn la manera de tractar-nos en les relacions interpersonals, socials i internacionals. Quan les víctimes de la violència vencen la tentació de la venjança es converteixen en els protagonistes més creïbles en els processos de construcció de la Pau, aquest és el desig del Sant Pare, que la no violència es transformi des del nivell local i quotidiat fins a l'ordre mundial en l'estil característic de les nostres decisions, de les nostres relacions, de les nostres accions i de la política en totes les seves formes. També Jesús va viure en temps de violència, ell va ensenyar que el veritable camp de batalla en el qual s'enfronten la violència i la Pau és el cor humà, perquè de dintre del cor de l'home surten els pensaments perversos, però el missatge de Crist davant aquesta realitat ofereix una resposta radicalment positiva, ell va predicar incansablement l'amor incondicional de Déu, que acull i perdona, i va ensenyar els seus deixebles, estimar els enemics i aposar l'altra galta. Per això, que acull la bona notícia de Jesús, reconeix la seva pròpia violència i es deixa curar per la misericòrdia de Déu, convertint-se al seu torn en instrument de reconciliació, segons l'ajortació de Sant Francesc de Cis, que diu que la Pau que anuncieu de paraula la tingueu, i en major mesura, en els vostres cors. Ser avui veritable de deixebles de Jesús vol dir també acceptar la seva proposta de no violència. Aquesta, com ha firmat el meu predecessor, Benet XVI, és realista perquè té en compte que al món hi ha massa violència, massa injustícia, i per tant només es pot superar aquesta situació, contraposant un plus de mort, un plus de bondat. Aquest plus ve de Déu. I afegia en força. Per als cristians, la no violència no és un mèrc comportament tàctic, sinó només havia una manera de ser de la persona. L'actitud d'aquí està tan convençut de l'amor de Déu i del seu poder, que no té por d'afrontar el mal únicament amb les armes de l'amor i de la veritat. L'amor als enemics constitueix el nucli de la revolució cristiana. Precisament l'abangeli de l'estimeu als vostres enemics és considerat com la carta magna de la no violència cristiana, que no s'ha d'entendre com un rendir-se davant del mal, sinó en respondre al mal amb el bé, trencant d'aquesta manera la cadena de la injustícia. L'església catòlica acompanyarà tot intent de construcció de la Pau, també amb la no violència activa i creativa. El dia 1 de gener de 2017 començarà el seu camí el nou dicasteri per al servei del desenvolupament humà integral, que ajudarà a l'església a promoure, amb creixent eficàcia, els inconvençorables vents de la justícia, la Pau i la protecció de la creació i de la sol·licitud cap als emigrants, els necessitats, els malalts, els exclosos, els marginats i les víctimes dels conflictes armats i de les catàstrofes naturals, els empresonats, els aturats i les víctimes de qualsevol forma d'esclavitud i de tortura. Tots volem la Pau. Moltes persones la construeixen cada dia en petits gestos, molts pateixen i suporten pacientment la fatiga d'intentar edificar. Res és impossible si ens dirigim adéu amb la nostra pregària. Tots podem ser artesans de la Pau. La misèria, la pobresa, la guerra, són ben lluny de la Pau que entre tots hem de construir amb una generositat sense mesura, de tenir el cor generós per Nadal i sempre ens hem de parlar al seu article des de l'adiòsasi Monsenyor Joan-Enric Vives, el que visba d'orgell amb aquestes paraules, publicades a la pàgina 54 de la venguardia del diumenge passat, de la qual recollim un ampli fragment. A prop del Nadal, pel poder tan gran que té la televisió, ens adonem que el nostre poble és solidari i en vol continuar sent. Està així al llarg de la història i no només envers els malalts, sinó molts tipus de persones necessitades i vulnerables o envers mancança socials estridents. No és menys preable que el Nadal ens porti a voler estimar més i millor. I si per cas descobrim que algun abusat on ha tret partit delictivament no ens desanimem, donem, donem-nos, siguem generosos però de forma organitzada, confiant en les institucions de solidaritat, que són examinades a la llum pública i fins i tot auditades, que res no destrueixi el cor generós de les persones per Nadal i sempre. El Nadal ja propè ha de tenir una dimensió espiritual fonda i alhora ens ha de portar a ser més generosos. L'advent és temps de mirar de cara els pobres i les causes de la pobreza per prendre decisions i obrir el cor al purisme, perquè el pobre arriba al Salvador que esperem, en el pobre és on ell arriba. El papa francès fa un mes diguem al jubileu de les persones socialment excloses que en el nostre món quasi tot passa com l'aigua que corre, però hi ha coses importants que romanen com si fossin una pedra preciosa. Què és el que queda? Què és el que té valor a la vida? Quina riquesa són les que no desapareixen? Sens dubte, són dues. Déu nostre senyor i el proísme. La persona humana col·locada per Déu en el cim de la creació és sovint descartada perquè són preferides les coses que passen i això és inacceptable perquè la persona és el bé més valuós als ulls de Déu. No podem acostumar-nos que ningú sigui descartat, que no se'ns adormi la consciència i deixem de prestar atenció al germà que pateix el nostre costat o als greus problemes del món. Nadal, ja proper, ens ho torna a recordar. Crist ha vingut per tots, especialment ha vingut a portar la bona nova als pobres i a proclamar als captius la llibertat. I acaba dient Joan Enric Vives, parlant del director italià Roberto Vagnini. L'oscaritzat, intèrpret i director de la vida és vella, ens presenta fa poc al Baticà un llibre del papa francès amb la sornegaria i la xispa que el caracteritzen. Deia que aquest papa està llançant l'església i la humanitat vers un lloc que potser havia mobilitat, vers el cristianisme, vers l'Avengelli, vers els pobres, l'amor als pobres i l'atenció per la seva dignitat és certament la pedra de toc d'un cor generós i d'una acció social justa, bona preparació del Nadal. Trobareu aquest article complert a la web de la Maguàrdia i a la diòsisi d'Orgellia. Diem ara un poema d'en Joan Salvat Papa Seit i un altre d'en Joan Vicens Foix, tot i que són coneguts i fa bastants anys que els van escriure, segueixen sent plenament vigents. Són poemes de Nadal i de sempre. Sento el fred de la nit i la simbomba fosca. Així el grup d'home joves que ara passa cantant, sento el carro dels àpis que l'empedrat recolza i els altres que la vencen, tots d'adreça al mercat, els de casa a la cuina, prop del brazer que crema, amb el gas tot encès ja m'han llestit al gall. Ara es guardo la lluna que m'aparço una plena i ells recullen les plomes i ja n'ho haren demà. Demà posant-se a taula oblidarem els pobres i tan pobres com som, Jesús ja seranat. Ens mirarà un moment a l'hora de les postres i, després de mirar-nos, arrencarà a plorar. I tot seguit, el d'enfolls, almenys un fragment, ara que és tan actual que trobem els seus versos, com hem dit abans a la plaça Sant Jaume de Barcelona, i que aquesta paraula que veig que preocupava molta gent, que es deien que era remensa, que vol dir remensa, que tant fa servir un foig, ho he mirat el diccionari, remensa, és redenció, redimir-nos, i el poema diu així. També vindrem infant a l'hora d'ella, com a pagès, per ser més sols amb tu, deixarem reia i la mula de cella, i a peu pel rost allà on les telens dur, amb ses ells nous de la teva naixença, anant les filatelis estelars, vàlids per tot, per l'amo i per el remensa, pels llibertins, els pròdics i els avars. Porto els papers d'una casa furana, escomajant, vora la mare i el port, omple-la tu amb ta divina ofana, deixa-hi un àngel, si mi bé la mort. I quan tot justi la tenora sona, pastors i estels perduts serrat enllà, la verza i tu tot sols, a l'hora sola, els corns reials, qui sap qui el sentirà, vindré a durar-te al costat de la dona amb els vestits de quan ens vam casar. Avui feia actualitat i notícies d'església, ha quedat com una mica d'escudella barrejada, però mira ja és el que toca per Nadal, no ens oblidem per això de dir que demà passat, dia 23 a la set de la tarda, els buits seminaristes de la nostra diòsisi, participaran a l'eucaristia amb espres a la parròquia de Sant Martí de Torrelles de Llobregat. A continuació, hi haurà un sopar de germenó per compartir diversos testimonis de vida, amb els preveres grans, mossèn Joan Déu i mossèn Vicent Roig, i amb la família missionera de David Ferreiro i Cristina Balanguer. Molt més a prop, aquí, a la nostra parròquia, també demà passat amb el grup de joves, divendres a les 9 del vespre, a la capella del Santíssim, podem participar de la Pregària de Tzé. No cal dir que com tots els anys hi haurà la missa familiar de Nadal, i el proper dissabte, dia 24 a la set de la tarda, la que abans es deia la missa del pollet, és la missa familiar de Nadal, recordeu, i a les 12 de la nit, la solepna missa del gall. El mateix dia de Nadal hi haurà missa a les 11 i a l'una, com tots els diumenges a la nostra parròquia, i a les 9 del vespre, concert de Nadal per l'Orfeó Enric Moreira, el grup de Can Gregorià de la Teneu i el cor Ajo, també de la Teneu, envençant-hi Bila Rubla a l'Orga, recordeu, tot això a la nostra església parròquial, el mateix dia de Nadal. Recordem també una col·lecció indispensable de 20 volums sobre clàssics cristians del segle XX, la podeu trobar a la llibreria Claret, al carrer Roger de Lluiria número 5, i també en moltes altres llibreries, aquí trobareu títols molt complexes, ho trobareu també a la web de la Vanguardia, que ens recordava el diumenge passat que estem davant d'una important biblioteca de la tradició cristiana, és un resum d'en Sebastià Generes Feiaudimeques en l'acte de presentació dels vils volums de la col·lecció clàssics cristians del segle XX, d'autors catòlics de tots els temps, podeu trobar-ne des dels que saben més i més profunditat fins als més planers i que posen el nostre cristianisme a la base de tothom. Recordeu, biblioteca catalana i cristiana, clàssics cristians del segle XX. Bé, estem arribant als minuts finals del nostre programa, i els qui us trobeu, o ens trobem fora de Sant Just, celebrem amb tot el goig del món, a la capella més xica o al monestí més gran, la festa que ens fa ser universalment i senzillament cristians. Fins aquí, veus de la parròquia a Ràdio d'Esvern, el 98.1 de la freqüència modulada. Us ha parlat Pere Oliver i a la part tècnica Carles Hernández Rius, amb el millor desig de que passeu molt bones festes, fins al proper dimecres que tindrà lloc paraula viscuda, dins d'aquest mateix espai, a dos quarts d'avui del vespre, i també al dissabte, en segona audició, a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores, adeu-siau! La llengua de la ràdio d'Esvern Ara es pot desprarir el desperd, si tu ets desprarir el desperd, per ràdio de Sant Just, no rentaré en porto. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu nés un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa l'alvidre. Canviar àvids és tan necessari com l'aire que respirem. Ara ve un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi ha una premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara muntis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un munt d'aquests drogues més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. Tu, per equivocar-se en un penal, no vas a Madrid. Pots quedar classificada per vida. Tots es solucionarà. Vols temps, tots es solucionarà. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. I wish that I could fly into the sky, so very high. Just like a dragonfly. I fly above the trees, over the seas and all the grease. To anywhere I please. Oh, I want to get away. I wanna fly away. Yeah, yeah, yeah. I want to get away. I wanna fly away. Yeah, yeah, yeah. Let's go and see the stars. The Milky Way or even Mars. Where they could just be ours. Let's wait until the sun. Let's just do it fly. We are one. Just for a little fun. Oh, oh, oh, yeah. I want to get away. Yeah, yeah, yeah. I want to get away. I wanna fly away. Yeah, yeah, yeah. Girl, I gotta get away. Oh, oh, oh, yeah. I want to get away. I wanna fly away. Yeah, yeah, yeah. Oh, yeah. I want to get away. I wanna fly away. Yeah, yeah, yeah. I gotta get away. I want to get away. I want to get away. I want to get away. I want to get away. I wanna fly away, yeah, yeah, yeah I feel like I gotta get away I want to get away, I wanna fly away, yeah, yeah, yeah Yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah Ara és tot l'esplàgil d'espera, sincronitzar l'esplàgil d'espera Ara és tot l'esplàgil d'espera