Ara escoltes ràdio d'espern Sintonitzes ràdio d'espern La ràdio de Sant Junts Sintonitzes ràdio de Sant Junts Veus de la parròquia Programa d'informació i formació humana i cristiana de la parròquia dels sants Justa Castó de Sant Just d'Esvern Ben trobats a mitja ràdio d'Esvern Ben trobats també als contractulis de l'equip d'E en Lluís Maria Domena Bona tarda i l'Imba Baríques Hola, ja tornem a ser aquí A les guies d'això, Marc i també us parla en Lluís Segura Avui, pels que escoltin aquest programa en directe tindran present que és Dimecres de Cendre Estem al dia 22 de febrer d'aquesta any de 2012 El nostre programa sempre cau en Dimecres però mai hi havia, almenys que jo recordi l'ocasió de celebrar aquest programa del nostre equip a un Dimecres de Cendre I hem acordat, els membres de la parròquia d'avui de llegir l'Avengelli, que en aquest moment quasi es llegirà també a les clíniques de Sant Just d'Esvern En aquell temps, Jesús ensenyava els deixeples dient Mireu de no fer el que és just només perquè la gent us vegi ja que així no tindria ocar recompensa la vostra para del cel Per tant, quan facis la moina no ho anunciis a trope de trompeta com fan els hipòcrites de les cinegogues i pels carrers perquè tothom els de l'avi En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa En canvi tu, quan facis la moina mira que la mà esquerra no sàpiga què fa a la dreta perquè la teva moina quedi secreta i el teu pare, que veu el que és secret, t'ho recompensarà I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites que els agrada posar-se drets i pregar les cinegogues i les cantonades de les places perquè tothom els vegi En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa En canvi tu, quan preguis entra a la cambra més retirada tant que t'hi empanyi clau i prega el teu pare present en els llocs més secrets i el teu pare, que veu el que és secret t'ho recompensarà En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa En canvi tu, quan preguis entra a la cambra més retirada tant que t'hi empanyi clau i prega el teu pare present en els llocs més secrets i el teu pare, que veu el que és secret i el teu pare, que veu el que és secret i el teu pare, que veu el que és secret i també anant en el teu pare s'ha de triar i utilitzar el bod哈哈哈 Sp attended També tu parles del SE Besla permeal求 i el seu pare i el meu pare et pas que ets investigations per favor algun gesto, però l'altre dia ho explicava molt bé el mossèn. O sigui, es tracta de controlar el nostre esperit. Més que qualsevol altra cosa, com el menjar i el veure, i tota la història aquesta. No mengeu carn als dimecres de cendra. No mengeu carn als divendres durant tot l'any. Per això hi havia les bulles. Que la gent confonia el de les bulles de l'aquaresma amb els restes de l'any. Les bulles eren pel rest de l'any. Els divendres d'aquaresma tenies d'abstenir-te, de menjar carn, encara que tinguessis bulles. Això també és un altre assunto, que un dia en parlarem l'argoitendido, perquè era una cosa prombuda per l'eclésia, que el menjar, que era un espanyol, era molt senzill i era molt barato. Però els rics poden menjar carn, i els pobres no poden menjar carn. Una pincelada també, in-ma, sobre... Per mi menjar carn no és que penitencien aquest moment. El rebes vull dir, deixar de menjar carn i menjar peix, però el rebes és que penitencien el rebes. M'encanta el peix. Però és més carn. Per segons quin peix i segons quina carn. Jo crec que sí, que potser és un moment de preparació, com ho és l'advent. L'aquaresma és un altre moment de preparació per a la resurrecció, que és el punt culminant de la liturgia de l'església, o dels cristians, i que, evidentment, hi ha molts sistemes de fer penitencia. Molts, des del menjar, tenir un somriure el dia que no en tens ganes. O sigui, que penso que tots ens podem esforçar, sobretot, amb coses que es refereixin a fer més feliços els que tenim al costat. Correcte. Després d'aquesta introducció, diguem-ne, temporal, de la celebració d'avui, anem al motiu de fons del nostre espai. És Cristina i la cultura, que avui havíem quedat, que havia entena, de parlar de l'art, de l'influència que ha tingut el cristianisme, que ha tingut l'ambientació cristiana en la pintura, l'escultura, l'arquitectura, en especial, en aquestes tres belles arts. Per començar, mentre llegia aquest passatge de l'Avengelli de Sant Mateu, pensava que els jueus, dels teus més jocrís i els d'ara, resen a les sinagobes. Quan el cristianisme va començar a tenir sentit, vol dir, crear petites comunitats a l'Orient mitjà, i després es va fer el pas, doncs, a Roma, com a vehicle de llengua llatina i imperi romà d'expansió de la mateixa cultura cristiana. Una de les coses que van fer els cristians va ser tenir els seus propis recintes de pregària. Del temple Pagar, de Roma, van passar a les vesíliques. Vesíliques fetes en forma de creu llatina, per l'abra, que va representar no tant la mort de Jesucrís, sinó el pedestal des del qual ressuscita. Les vesíliques i les grans esglésies segueixen tenint la seva importància arreu d'oxident. Teniu alguna imatge d'església notable des del punt de vista cristià, que per les seves belleses, per les seves característiques, volguem ara comentar? Sí que de l'època que sigui. Parlàvem fa un moment que, potser en el romànic, de l'art arquitectònic i cristià del nostre país, el monument per excel·lència és en Climent de Taull. A mi, personalment, l'església romànica m'està dient de la senzillesa de l'Avegeli, m'està parlant d'una austeritat, d'una cosa... d'un lloc de recolliment. Per altra banda, parlem de tot l'art, les esglésies romàniques estaven totes elles completament pintades en passatges de l'Avegeli, i que era la forma que tenien de llegir la Bíblia, perquè molta gent en aquell moment eren alfabets, i en canvi, amb les pintures que tenien allà, recordaven diferents passatges de l'Avegeli o el Capallac, on el predicava si podia referir. A mi, el que m'agrada, i crec que els catalans són molt romànics, estimem el romànic, estimem les esglésies, estimem aquesta petitesa que té en general el romànic, i els catalans són les que em prenen les apressions riquíssimes i crec que és aquesta simplicitat i és l'Avegeli en la seva pureza. Les esglésies petites, recollides, com has dit, bastant fosques. Simplement aquelles finestres verticals amb aquell arc, amb aquesta semi-cirroferència, però riques en el seu interior, riques en el seu interior, amb aquestes pintures i els seus retaules, retaules de fusta, etcètera. I aquells que en parades els dissim. Sí, sí, sí. Efectivament, com a presència de la comunitat, i al entorn del qual es van anar conformant no solamente les paròquies, sinó també els municipis, les poblacions civils. Després d'aquest art potser més espiritual, més interior, més una mica tancat en si mateix, la inclusió quasi bé burgesa, però sobretot artesanal, de les ciutats, els gremis, etcètera, reculsaven ja un art més potent. Les esglésies van fer grans i les catedrals gòtiques van aparèixer arreu. Aquí, Catalunya, en tenim... Jo crec que la major part de catedrals, Barcelona, Lleida, etcètera, són catedrals gòtiques i el rest d'Espanya i d'Europa. Alguna comparança, potser, entre el romànic i l'gòtic? Bueno, el gòtic més recarregat del romànic, era aquí jo. Sí, sí, sí. Vull dir, contemplant la catedral de Burgos, que és magnífica, o per contraposició, la de Lleó a Espanya, vull dir, veus clarament quina és la romànica i quina és la gòtica, no? Vull dir, no ho sé, és una idea. Les esglésies sobren, hi ha més finestrals... Sí, sí, sí. Entre l'arreu exterior, i llavors hi ha tot l'art dels vitralls, que possibiliten aquest joc de llums a l'interior de l'església. Però aquesta presència cristiana a la nostra terra, no solamente està a les poblacions i a les grans ciutats, com l'he inventat, però hi ha una riquesa i una veritat d'armites, llugarrets, llocs de petites capelles, oratoris privats, o sempre privats, que veus, nan, per a la nostra geografia, quina ha sigut la importància de la fe cristiana, no? Com la gent volia reunir-se a l'entorn d'aquests centres per aquesta facilitat de trobar Déu. Alguna armita també predilecta a un lloc especial de... Bé, diríem, les Mare Déus trobades, en Montserrat, que va passar una petita armita a un gran temple. Jo, per mi, hi ha una armita, però és molt particular, que és l'armita de la Mare Déu de Bellmunt, sobre de Torelló, perquè nosaltres ja anàvem sovint, i era... És que jo quan veig pujant cap a Mont en direcció a Ribes, per exemple, veus la silueta de Bellmunt, i la silueta també de... Ai, com me'n recordo. És igual, la silueta de Bellmunt, i et sents a casa. Sembla com que aquestes armites de dalt d'armetatge... Torelló, potser? Sembla que aquestes armites de dalt d'armetatge és com si fessin com un mantell, com un empar, no? Jo ho trobo... Bueno, a mi em diu molt, però hi ha una altra cosa, aquí, o un altre aspecte arquitectònic, que per mi és molt, molt interessant, que són els monestirs. Correcte. I, bueno, tenim monestirs romànics, i tenim monestirs gòtics, i també, per exemple, el claustre és un... Tenim del cister. Tenim del cister, i tenim dels benedictins, i, per exemple, el claustre, amb el que significa, doncs, de recolliment, i al mateix temps, doncs, d'expansió de la natura, i l'aigua per rentar-se, i tot plegat, que ho trobes aquí i ho trobes arreu, i hi ha molta similitud d'un lloc en un altre per tot Europa, no? A part de tots els que tenen allà dipositats als americans. Que se n'ha d'emportar. Que se n'ha endut, clar. Però, a mi, el claustre és un aspecte arquitectònic, el trobo molt bonic, i que es presta el recolliment, la contemplació, m'agrada. Però d'aquí hi ha armites. Bé, doncs, des de la salut, de Sant Feliu, Sant Ramon, aquí Sant Boi, etc. Ara, amb uns companys d'altres començaments d'on més de març, anirem a Armita de Brugues. Sí, a Camí de Vegas. Molt bé, d'agafar cap al Vegas. Bé, i em podrien nombrar... I per l'altra banda, el Sant Bernat. El Sant Bernat. Bé, sí, sí, clar. Em vas una mica més enllà, però també tenim això. Armites que potser han acollit a plecs trobades, festes patronals, àpats... Mira, l'ha de ser en Aníol. I Sant Medí. Que s'acosta, senyor. Sí, sí, sí. I heu anat amb algun aplec d'aquest tipus... Sí. El Sant Medí a uns anys, sí. Aquí, en Just, hi havia el costum d'anar pels dilluns de Pascoar. No se'n recordo si era la primera o la segona pascoa, suposo que era la primera, perquè la segona anàvem a la Sant Feliu, anàvem a l'Armita de la Salut, a fer de costellada. Molt bé. La arquitectura actual, la construcció és d'esglésies d'ara, creieu que té valor arquitectònic, o la passen directament a ser edificis d'autor, però sense una correta. D'autor també és la Sagrada Família. Hi ha els anys que passaran fins que estigui acabada. Sí, és un autor, però que ve del modernisme, té unes arrels... I tenia la seva almoines, perquè el senyor Gaudí ho va dir-ho. És una herència que té la ciutat de Barcelona, encedida per al senyor Gaudí. Jo voldria fer esment a l'església que es va fer per acollir tota classe de cultes en el moment de les olimpiades, que es diu de Bram. Tu, almenys, el parroquí és de la Bram. Realment jo crec que això va ser un encert de fer això, una església o un edifici, un lloc que fos un lloc obert a les diferents religions que aquests dies teníem nosaltres per aquí Barcelona. I crec que va fer un paper important. I hi havia racons en aquella església per a les diferents confessions. I en determinats moments es feien tant celebracions o pregàries col·lectives com res d'un o l'altre, el qual hi podia existir de trobament tothom. I es va fer una edició del nou... El tinc a casa que et trobaria, del nou testament que fos per a totes les confessions cristianes. Ja, molt bé. I amb una gran divulgació entre la família olímpica, entre els esportistes, els tècnics i companys. No he tingut ocasió de veure l'almodena de Madrid, de Nova Catedral, però no té gaire bona premsa en quant a la seva bellesa. Algú em pot fer... No. La única cosa que puc dir és que una gran part de la mala premsa que té és perquè l'entrada la té al mig d'unes escales. Jo recordo que... és mala premsa, per allò que sigui, però la van situant allà i la van acabar quan van voler. Una cosa com la senyora de família, però la senyora de família... Està anys i anys per acabar-la. Sí, sí. No teníem estar anys i anys. No, no. És que tu preguntaves fa un moment una cosa, preguntaves l'arquitectura moderna de les esglésies, doncs quin futur té, no ho sé, perquè no sou bé amb el futur. O sigui, no ho sé. Hi ha esglésies que són molt boniques i estan molt ben fetes. Mira, d'aquí a Sant Joan d'Espí, en tenim una que és supermoderna i estupenda, però el futur ens ho dirà. Són comparables amb les clàssiques, de cap de les maneres. Ara, si tenim en compte que l'eclésia és un posto per reunir a la gent, per poder-los, perquè tinguin un lloc on rezar, on taplagar-se la multitud que representa que són germans i que preguen junts adeu, n'ostra senyor. Bueno, doncs si aquesta gent quan surt al carrer fa exactament el mateix que compreix amb la seva feina cristiana, les esglésies tenen un sentit, tenen un per què és ser-hi. Si no ho fan així, són monuments nationals, vull dir, que... Certament. El ball de los caïdos... Vols dir que va arribar, eh? Aquest tema, no. Bé, molt bé. Per cert, he tingut ocasió d'anar-hi. Jo també, jo també. Mareixeria més espai del que tenim. Jo deia que les esglésies actuals són més funcionals. Sí. Certament, són pràctiques. Estan pensades per una... una qualitat auditiva, doncs, segurament, amb una postura no allargada de creu llatines, sinó moltes són circular, oxigonals... De manera que són, diguem-ne, més pràctiques, i potser centranes més en l'altar, que és el lloc del sacrifici. Deixem el tema de les construccions, perquè certament, potser he vist una mica d'afora, podria pensar-se que valorem una mica la fe cristiana a través d'aquestes manifestacions, diguéssim, d'implantació, no? L'implantació en el territori de edificis, de construccions. Quan han dit repetitivament en el seu programa que la fe és una actitud personal interior, i que, en Lluís Mariaiau ens ho ha recordat, s'ha de fer i aposar la pràctica quan surts, precisament. Quan surts, precisament, precisament. Recordo un olima de la paròquia s'ha just esvern, d'un curs, potser fa 5 o 6, que deien, siguem temples vius. Sí, exactament. No pedres somortes, no cendre, gòlicament. Sinó, temples vius, temples de l'espritzà. Hem parlat abastament de l'arquitectura, no hem esmentat encara, potser, les cultures, les cultures i pintures cristianes de qualitat. Hi ha pintures i escultures preciosíssimes. I jo crec que també aquí també hi hauria alguna cosa a dir en relació amb les cultures, sobretot, i les imatges, que en altres religions estan com prohibides, perquè comportaria com una certa... ...idolatria, no? I a casa nostra no s'ha vist així, i hi ha molta gent que és molt de bota d'alguna imatge concreta. Jo crec que, per exemple, deixant això de banda, hi ha escultura preciosa feta per Michel Àngel, preciosíssima, i ara em recordo de la Pietà i de la foto aquesta que ha sortit premiada, que és una Pietà moderna. La Lasca, jo sóc veritat. Aquesta senyora mora completament tapadíssima i cabrassa en el marit o en el fill ferit. Però és destable, aquesta senyora, i em penso que ja no queden sostridors. No, no. Potser parant d'una cosa diferent. No, no, ha tingut un premi, ara, de la premsa, o el que no coneixés. Bueno, és igual. És igual. Per exemple, la Pietà és una preciositat, com altres cultures i altres pintures. Jo el que crec és que és fantàstic, que la religió hagi donat peu a tot aquest tard, i al mateix temps ens hem anat desviant del missatge evangèlic de la pobreza. I cada vegada hem tingut més riquesa en les esglésies i en els monuments o en els edificis cristians, i, evidentment, del romànic senzill i pobret a les esglésies gòtiques. I ara no diguem, doncs, després les reneixentistes i no diguem ja les barroques. I ara, potser, hem tornat a una certa simplicitat, no? Això en el guimit seria o baticar, o potser? I el baticar, doncs, clar, ja això, ja... Capeta Sixtina, la Colonata Bernini... Que clar, que és molt bonic que això existeixi, no? Però al mateix temps posa una mica amb quarantena... A alguns dels valors cristians que ens proposem, no? Per retornar a l'origen, recordo que la simologia cristiana, quan parlaven d'aquelles primeres comunitats, petites, a Corín, al nord d'Egypt, etcètera, doncs la seva simologia no podia ser més simple, però també més esotèrica, eh? Passàvem de l'elanisme i de la cultura romana que representaven les persones amb una certa belleza i uns patrons clàssics, etcètera, també els deus, una simbologia totalment com misteriosa. El peix. El peix. El bé, com en ell. El pa. Això d'aquestes traces, aquests distintius primers dels romans, abans que la creu, fins i tot. Les trobem, doncs, per exemple, jo n'he vist, a les catacumbes de Roma. Sí, sí, esclar. I certament, si el cristianisme va sortir així, esclar que s'ha anat espendint i ha tingut altres manifestacions, però jo estic amb la ima que, un cert retorn a la simplicitat, hauríem d'atendir-hi. Hi ha alguna qüestió més sobre algun aspecte, d'aquesta presència cristiana a l'art? Si no la teniu, jo us faré la pregunta. Perdó, hi ha una cosa que ens hem deixat en penso, i és que hi ha sabentiris cristians catòlics que tenen una munió d'obres d'art. Tenim una molt al·labora. Tenim dos de Barcelona. Dos de clàssics, o sigui, avui dia el de Poble Nou i el de Montjuïc. Tots dos són molt bonics, però n'hi ha molts més. El perdetxès parís, per exemple, és una cosa impressionant. Només per les tombes que hi ha de persones famoses, sinó perquè és un passeig, és un jardí, verdaderament. Això té una certa influència. Perquè és terra sagrada, terra beneïda, perquè hi reposen els restes dels cristians, que algun dia suposem que... suposem, esperem, i perquè és a la base del cristianisme, que ressuscitarem tots i que... Bueno, però sí, com sigui, vull dir, aquestes sabentiris formen part de l'art, perquè de l'art cristian, evidentment, perquè hi ha moltes... Òpoques diferents, molt ben marcades. M'ha fet parlar amb la Corbusia, el Guy París i la França. Sí, sí, sí. L'arquitecte que va interpretar correctament l'art cristià, per construir unes lesges realment importants. Bé, la pregunta que volia fer per acabar, segurament no t'he intentat contestar-la, és s'entén l'art en general, sobretot la pintura, l'esculpura, l'arquitectura fins i tot, el marge de la tradició cristiana, és a dir, per una persona no que no sigui cristià, sinó que hi tingui una certa antipatia, per dir-ho així, que vulgui presindir a tot el que és... No pot. Entén l'art, la història de l'art, segons en Lluís Maria, no. Jo crec que és molt difícil que... Separar-ho, no. És molt difícil, en tant, un museu, sense s'apiguer, sense s'apiguer la Bíblia, sense s'apiguer la història sagrada, i entendre què vol dir o què es representen moltes de les pintures o dels objectes o de les escultures. Per tant, negacia, com a tradició, com a corrent artística, va la pena conèixer aquesta... És que forma part de la història, Lluís. És que forma part de la història. La història no es pot desgajar, perquè una cosa sigui antipàtica. Tens d'enganxar-ho tot, i, llavors, l'arcertijo està complet. Perquè, si no, aquell trenc a closques i falta alguna peça, i no pot seguir. Ve-t'ho aquí. Molt bé, doncs, aquesta ha estat la... la programació que veus de la pròquia ha dedicat a cristianisme i cultura. Hem parlat de l'art, pintures, cultura i actura especial. D'aquí quatre setmanes el nostre equip hi tornarà. Moltes gràcies, amics uïdeos de l'Arriba d'Esvern. Aquest programa repeteix el 17 a 2.40 del matí. Adéu-siau. Adéu-siau. Gràcies. PUTS 60 ines. Com passa el temps? Ja tornem a ser una setmana més amb vosaltres. Avui és 22 de febrer, dimecres de cendra. El 22 de febrer és el 53è dia de l'any del calendari grecorià. Queden, per tant, 313 dies per finalitzar l'any. Que et triga una miqueta una, no? No, ja corrarà, no pensis que no. Sembla que no. La setmana s'alten, que s'alten, que s'alten, com si fos aquell quan eren petits, que saltàvem a la corda, així salten les setmanes. Bé, felicitats a totes i a tots els qui celebreu avui el vostre sant o aniversari per a tots molts anys feliços. Doncs ara recordarem esdeveniments als països catalans de tal dia com avui. Mira, això ve a tothom, perquè un 22 de febrer del 1923 a Barcelona, Albert Einstein, va parlar precisament d'això, del temps. Que el temps no passa, sinó que som nosaltres, que passem a través d'ell. Doncs el senyor Einstein va visitar la ciutat, deixant bocavedats amb els periodistes que no acabaven d'entendre què era això, de la teoria, de la relativitat. És difícil d'entendre. I tant que ho és, i tant que ho és. Ni convidat pel científic, estaven terrades i illa com part dels cursos monogràfics, dels estudis i intercanvi organitzats per la mancomunitat de Catalunya i dirigits per Rafael de Campalans. Que ho veig, ja era al principi del segle XX, eh? Alguns sí, i d'altres no. Normalment, aquí Catalunya sempre ha sigut un camp molt obert, per a tots els esdeniments científics. Sobre aquest fet, precisament, hi ha dades publicades de l'encertat que van estar molts periodistes, explicant la conferència del senyor Einstein a l'escola del treball i de les vegenades que van arribar a dir alguns altres. O sigui que a uns van entendre la base, la teoria, la relativitat, i altres van començar a fer floritures i a dir que el com que tot és relatiu del senyor Einstein gairebé vam fer un acudit, no? Sí, sí, és igual. No tothom en tenen els científics ni els avis. Naturalment que no, però queda l'acrònica. Perquè burro sabis, n'hi ha molts. Moltíssims, moltíssims, però queda l'acrònica de Josep Maria de Sagarra, que aquest sí que l'ha van saltar, per alguna cosa era un sabi total. Un intel·lectual completament entès en moltes, moltes parts de la ciència. Bé, i arribem a 1931. A Barcelona, Francesc Macià torna de dèlgica on s'havia exiliat a causa dels fets de prats de mulló. Això també ho hem ara reflectit en una sèrie que recentment han fet per TV3. O sigui que ben interpretats el paper de... Molt ben interpretats. Molta gent l'ha criticat una mica. Diu que no s'ha senyit força la realitat. El que passa és que tot ve gustos, no? No, gustos i el coneixement d'història que tingui cada persona. Cada persona ha viscut d'una manera... I té una idea sobre aquell tema i segons se li reflecteix, ho trobes encertat o no? Jo he sentit persones que... He sentit comentaris de com s'assembla aquest personatge a Pere Ponce o com s'assembla a Fermir Reixart. Però ja no es tracta, sí. O sigui que l'actor a vegades s'ha menjat el personatge. Però es veu que els esdeveniments i la relació entre ells no eren exactament tal com ho reflectia la sèrie. No t'ho puc dir perquè s'escriu... S'escriu molt sobre el tema. Sí, i cadascú l'escrita a la seva manera. I encara que tenim una edat, o eren molt petitons o no van... No, no, el 31...