Veus Parròquia del 18/1/2017

sanitària i el DNI, i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a l'Indústria sense nom. La diu d'Esvern, sintonitzes la diu d'Esvern, la ràdio de Sant Just durant la rècord. Veus de la parròquia. Fem la diu d'Esvern. La primera de Justícia i Pau. Bona nit. Avui estem a D'Ibeques a les set i mitja per comentar les notícies dels últims dies que creiem que són d'interès social. Estem aquí amb nosaltres al Jesús. Bona nit, Jesús. Ens falta com sentiu. Normalment no la ve benvinguda, però la Juana no ha pogut venir. els nostres ànims i que es recuperi aviat, perquè la trobem molt a faltar. I res, quan vulguem comencem. Com ha anat? Com que no ens hem sentit des d'abans de Nadal? Com ha anat tot? Bon any primer de tots els ullens i bon any també, Jesús. Tot i que tu i jo ens hem vist ja varios dies. Però bueno, esperem que a totes les festes nadalenques us hagin anat tot molt bé. I esperem que aquest nou guanyant ens porti més bones notícies i més coses alentadores, tot i que, oi, no, Jesús? Sí, però avui de totes maneres en tenim alguna que és bona. Això sí que és veritat. Nosaltres que som molts crítics amb la banca, perquè creiem que la banca s'aprofita molt dels nostres diners i de les nostres abagades. No sabem molt bé el que fan amb els nostres diners o què ens expliquen. Per primera vegada creiem que per fi la justícia ha sigut una mica més coherent i ha donat la raó a moltes coses que ens feien una olor diferent i realment d'aquesta vegada l'olor ha sigut que teníem raó. Sí, sí, sí. Suposem que a tots vosaltres ja deveu saber que estem parlant de les despeses de formalització de les hipoteques i de les clàusules sols. No, Jesús? Sí, de fet, aquests dos temes són importants, perquè no tan sols és la notícia en sí que hi ha o és, sinó perquè és un precedent que el que fa és rectificar una... i posar en el seu lloc una decisió dels tribunals espanyols que, en tot cas, beneficiava la política de la banca. I, en canvi, ha sigut una resposta que ha donat la justícia europea en la qual anula i rectifica totalment el que la justícia espanyola havia decidit sobre les clàusules sol aquí a Espanya. Sí, sí, com sabeu, per si alguno ho sap, veu que la clàusula sol és una limitació que imposa pels bancs a les possibles actuacions del tipus d'interès, que, en aquest cas, ha d'afectar les hipoteques i sobretot a les de tipus variable que estan referenciades amb l'URIVOR i l'IRP o qualsevol altre índex de referència. Això passava que, bueno, se suposava que la clàusula sol establia un tipus d'interès mínim, que el client hauria de pagar. Tot i que la suma del variable més líndex de referència fos menor, com a mínim, sempre hi havia un ingrés fixos que se li cobraven, al igual que es van donar a compte a Europa que no, això no era, és a dir, tu, si estàs parlant de no pots posar una limitació d'aquest tipus a l'URIVOR baixa, doncs baixa la hipoteca. Només faltaria, per això, la gent que juga amb el variable té aquest risc de que quan va baixa-baixa, la hipoteca és molt baixa, però quan puja també es penalitza, el que no pot fer és que quasi sigui dius, quasi un fixe. Estanien com una espècie de clàusula fixa. Si l'URIVOR baixa més, com a mínim, jo em garanteixo això. Començuen els interessos pujant, que llavors no hi ha la limit. Exacte, com baixen, sí que hi ha una limit, però quan pujaven no hi havia la limit. I aquí la Unió Europea va decidir que això no era correcte, i a més Espanya havia dit que s'havia de pagar a partir del... Sí, a partir del 2013, no? Exacte. I també ha anul·lat això. És retroactiva, l'ugual, això significa que molts bancs, tots i que algun, suposo que devien estar conscients i devien haver fet una previsió, se'ls ha desmontat la previsió, perquè evidentment, si van calcular des del 2013 fins al 2015 o 2016, doncs això se'ls ha anat a fer punyetes i perdoneu l'expressió, però... De fet, ha sigut sempre iniciatives individuals, que van anar directament a la Unió Europea a reclamar contra la justícia espanyola, la justícia espanyola, i això, a la sorpresa, ha estat que... que ha decidit a favor dels demandants, i això suposa ni més ni menys que sobre uns 7... de 100.000 en endavant, milions d'euros. O sigui que els bancs reben una bona clatallada, però no sé, hem fet alguna consulta i un personal amb economistes, amb companys nostres, i ens han dit, mira, això saps què passarà? Perquè veurem pagant uns actes i no els bancs. Ah, efectivament. Te buscaran la manera de reclar-ho, no? I ara estem... Però en principi, hi ha una bona notícia, que menti la plana de la justícia europea a la justícia espanyola. Jo em pregunto com pot ser que un jurista, en aquest cas, perquè és un jutge, si de més, com pot ser que un jutge, en aquest cas, el d'Espanyol, no vegi això com una cosa tan rellevant, i que hagi de venir un advocat de fora a veure que... No pot ser, ha de ser retractiu des del moment que tu la poses, perquè ja estàs incomplint una il·legalitat. No pot ser que un advocat, que se suposa que estudia les mateixes lleis, ho vegi tan diferent, o, en cas de dubte, jo crec que, de la mateixa manera, que els economistes o altres comentem, però a vegades tenim alguna cosa d'una dubta, que sigui tan estrany que tu no puguis trucar a un altre advocat, ni una visió, dir, no ho sé, rellisco per aquí, o no domino aquest tema, doncs buscol·legis, jurisprudència, on sigui, no? És que és molt fort, que hagi de venir un de fora, dir, no, no, escolti'm senyors, vostès, el Tribunal Suprem d'Aquí, no ho ha fet bé. Vostès, el que estan fent és, entre cometes, robar-li en el client del banc, no? Exactament, és així. I la veritat és que, en aquest sentit, al ser la primera vegada que succeix això, doncs és un decident que ens ajuda a confiar en aquesta part d'Europa, que posa les persones i la veritat per davant de les avantatges els poderosos, com aquestes, els bancs. De fet, com van... La primera vegada que van prendre Espanya van limitar-ne només a uns anys, els dos últims anys, que han fet això, perquè els bancs es van posar als bancs el Clamolcel dient que això desestabilitzaria la situació d'equilibrir a la banca espanyola. I els jutges europeus, en aquell punt, han dit, no, primer és la justícia i després els poders, perquè si no tenim la justícia, llavors els principis s'enterren tots, per tant, això de més important, que els hi hagi dit, els bancs, perquè cada vegada que penses més, amb la sang onera que va representar els ajustes amb la injustícia, els ajusts que hi va haver amb els retalls, amb aquests últims 5 anys a la crisi, per beneficiar amb una banca privada, te'n dones comptes... I que no li fem retornar ni un cèntim, cosa que nosaltres sí. Te'n dones comptes que fins i tot el govern, el govern democràtic llegit, ha estat passant per sobre dels interessos de la gent que ell ha de governar i ha de servir, i beneficiar als poderosos, que són els bancs privats, que si facis banks públics encara ho entendries una mica. Sí, perquè dius, com a mínim, si és públic, se suposa que tot el que ell fa, tots els diners que estalviarà, o els projectes que estarà treballant al banc, seran per la població, cosa que evidentment no passa. Per tant, això... En aquest cas, ha estat un president que hem de valorar. Jo crec que hem de valorar molt, perquè alguna vegada a mi em passa, que pensem que l'Unió Europea ens està fallant. Aquí, què passa amb una seta de coses que no podem entendre? Per exemple, la qüestió dels refugiats, i també la qüestió que aquí a Espanya s'estan volonant molts drets, molts drets civils, que aquests governs de dretes han estat tombant. I no diuen res i es queden callats, i no diuen el govern de Rajoy, escolti, però ho sé, és que fan. I això et crea una certa pèrdua de confiança. I de decepció, també. O sigui, que ens decepciona. Però també tenim aquestes altres coses, que d'alguna manera compensen. No sé, realment l'Unió Europea hauria fet el que els seus principis deien, de posar una llei econòmica a part dels països membres, una jurisprudència o unes lleis totes iguals. Aquestes coses potser sí, des de l'any 86 que vam entrenar en aquesta història, si s'haguéssim fet, potser moltes de les coses que estan passant a altres països, incluent Espanya, que han fet moltes. Possiblement si hi hagués una llei per tothom, per igual, la millor no estaríem on estem. Això segur. Llavors, clar, a vegades penses, interès... Potser no interessa que tinguis tot aquest muntatge com a Unió Europea feta, perquè, clar, hi ha països que, bueno, en segons quin moment, ja va bé que la Unió Europea no els hi posi amb segons què, perquè ells van fent. Llavors, a vegades et penses de dir, ostres, ojo, perquè potser sí que entre tots hem de lluitar perquè aquesta Europa que veiem a vegades que a Torontolla i que a vegades no ens ha d'acabem de creure, però quan passa això, dius, ostres, lluitem perquè hi hagi unes lleis comunes i a tothom ens afectin igual, que a l'un millor, els països membres, alguns governs no farien segons quines malifetes o segons quines accions que a vegades el poble no entenem, no? És evident, per exemple, el tema de les pensions. Caram, aquesta gent, en cinc anys, s'han polit la caixa qui havia de recursos de la ciutat social, al fons de reserva, que, a més a més, el estat per què tenia que agafar-ho? Si els diners donen d'ells, eren els treballadors, era una bossa privada dels treballadors que havien fet els treballadors. Era com a pla de pensions que un es pot fer privadament, doncs tu el tenies entre cometes, col·lectivament, però el que diem és de repartir, entre tots, el que tu vas aportar. Seria un principi de repartiment. I dius, ells han decidit una vegada més els nostres diners, i, a més, no ens han donat cap explicació, perquè ha servit, uns són aquests diners, per comprar el propi deute que tenim, per pagar aquesta banca famosa que no torna ni un duro, perquè se suposa que si jo tinc beneficis, hauria de començar-li dins d'aquest banc. Vostè em va tornar els diners que el poble li ha deixat, perquè en realitat hem sigut nosaltres que hem deixat aquests diners a la banca. Ostres, que això no estigui regulat enlloc, i que, bueno, un banc privat pugui fer el que vulgui, i que el govern pugui actuar i que ningú li demani cap explicació, sorprenent. I és que, a més a més, hi ha hagut tantes coses molt fetes amb això dels retallades, que, fins i tot el banc d'Espanya, que té com a missió la fe de policia, de que la banca, els mínims que té per garantir la seguretat dels assalviadors, no se'ls derrotxi, no se'ls gasti, ha fet els ulls rossos, no ha fet la seva feina. Mira, a girar la cara hi ha pa. I és que aquesta gent no se'ls ha vingut a comprar el que havien de complir per llei, perquè per això hi ha els lleis, sinó que han estafat a la població i no han donat cap explicació. No, no. Sí, que realment hi ha moltes coses que són molt negatives, i que per això ara això de la Unió Europea, doncs mira, ja han fet un pas, ja està bé, no? Sí, sí, sí. Que la jurisprudència europea s'imposi i a vegades digui que el justícia espanyola per aquí no va. Per aquí no ho has fet bé, exacte. Jo crec que sí, si posessin més sovint o fossin més... Quina moment, però més fiscalistes. És a dir, el banc europeu, els tionals, suprem de la Unió Europea, etcètera. Si tota aquesta bona gent fes una mica més de... Atenint als ajuntaments que tenen l'interventor, doncs que ells fossin intervinguessin en algunes accions que vegades es xirrien, diusostres, i a vegades s'agafen els demà amb l'expedient analitzo, i llavors els fiscalitzo si l'acció que s'estan fent bé o no, i si no la fan bé l'aparo, i dono una explicació del perquè, i llavors el retracto públicament, perquè és de la bonica manera, perquè el poble va molt perdut. A vegades apareixen coses a la premsa i dius, i això estava passant, però tu ni te n'enteres el que ens passa, no? Sí, de coses no ens entenem. Te n'enteres quan està crement tot, o quan ja l'han fet de tan gran, o quan ha de sortir la llum perquè és de dinar o no ara, el poble pujarà uns impostos perquè ha de pagar això, i això d'aquesta malifeta dius, i ara, d'on ha caigut, no això? Realment, el menys val que tenim aquest recurs encara, que podem anar als tribunals europeus, i això passarà moltes coses, perquè cada vegada la gent perderem menys, ens farà menys por anar a buscar l'assassurament de fora. Jo, per el que expliquen la família, sempre diuen que els nostres avis eren uns lluitadors, és a dir, quan les coses no funcionaven, no s'estaven ni 5 minuts a casa aquí, i sortien al carrer i aconseguien, amb més o menys èxit, però, com a mínim, s'haien sentit la seva peu. Nosaltres potser hem sigut la generació del 76 cap en amunt, a vegades una mica conformistes, perquè potser no hem lluitat suficient, vull dir. Suposo que sí, però... És veritat, això. Ara la repressió que hi va haver després de la gran ciutat, va ser molt dura, va ser impressionant, i això va marcar molt la família, la família i la gent, la població. I és evident que aquestes coses deixen molta emprenta. Per exemple, van marxar un milió de persones refugiades d'Espanya, després de la guerra. Doncs se'n van anar, no ni qualsevol, no. Els millors intel·lectuals, els millors mestres, els millors metges, els millors investigadors. El que està passant ara. Els millors de tot, i que es va quedar el pitjor, que a base de l'Estreperlo, i a base de... Bueno, de lo mateix que passa ara, però en gran, diguem-ne. Ara encara, d'alguna manera, encara... En algun sector. A cridar els tribunals, que després triguen 7 anys o 6 anys, per dir el que ja no han fet, i moltes vegades se'n van de rossetes, encara. Perquè de la impressió que, quan declaren com aquest al Vardines, el se'ns declararà i, bueno, escolta, sembla una... Sembla que encara li heixis de demanar perdó perquè està en un banc d'acusat. Amb aquella subèrbia, que parla moltes vegades. Aquest tio té 43.000 milions d'euros a Suïssa, i diu que els ha guanyat ben en quadres, home, per favor. Ja se'n van pensar que som tontos, no? Llavors, també, a Marrelda, d'aquest local tribunal, quan va fer amb les clausules sol, resulta que també ha sortit... També s'ha inputat a les entitats bancàries les despeses de formalització de les hipoteques. És a dir, tot allò que pagàvem de preparació, de formalització de la hipoteca, les escritures i modificacions, que ens ho quedessin el préstam hipotecari, resulta que també això no era correcte. No era correcte. Per tant, també les persones que han fet una hipoteca i que, evidentment, tothom ha pagat això, poden anar i començar a reclamar-ho. I jo us volíem aconsellar... Hi ha una pàgina web, que és el col·lectiu RONDA, que és www.se-ron-de-punt-se-o-o-p, que us explica, si en treu allà, t'explica la manera, perquè no podem... Hi ha uns formularis que s'han d'omplir, però abans d'omplir aquests formularis, un, les persones que vulguin demanar les clausules sols, les vulguer recuperar les despeses de formalització de les hipoteques, el primer que han de fer és fer una carta d'adreçar a l'entitat, dient que tenen tot aquestes dues coses, i que no estan d'acord. Evidentment, la resposta que es rebrà serà negativa, evidentment. El banc ja dirà la seva. I és llavors, quan et pots omplir els formularis, llavors ja ha fet tot el procés amb advocats i demés per aconseguir recuperar els diners. És a dir, que sobretot podem anar directament a un advocat, però primer de tot s'ha de fer una carta, denunciant tu en la... Doncs teniu presó en això. És adreçar un escrit del servei d'atenció del client de l'entitat bancària amb la petició de devolució abans d'interposar la correspondent demanda judicial. Demaneu les despeses de formalització com les hipoteques sols. I a partir d'aquí hi ha entre tot el recurs i tot el procés per recuperar els diners. Són de molts diners que han cobrat inaugurament, que és a dir, que els tenim de menys als altres, i d'habitar que cobrin continuïn a comptar amb aquests diners és el futur, les dues coses. Sí, sí, i cal pensar que, com a mínim com a mínim, jo crec que només les despeses de formalització a l'hepoteca, com a mínim, hi ha d'entre els 1.000 euros, per una hipoteca d'150.000 euros. És a dir, que anem multiplicant, però que pot arribar a ser. Som molts diners que vius, ostres, de la cara i de l'interat. Vull dir, que a tots els que tingueu això, abans de fer, assessoreu-vos bé i escolta'm, sense por, si s'ha d'anar al banc i s'ha de reclamar, que cadascú reclami, perquè veureu que cadascú ha de tenir el seu, i en aquest cas, escolta'm, s'ha de reclamar i s'ha de fer amb tota la normalitat, però ho hem de fer. I a vegades ens fa molta màndria, perquè dius, que és de la única manera que podem, en recometes, castiga si s'han fet males pràctics. I ens hem d'acostumar a ser contestataris, perquè algú no pot ser, és que ens ho col·lin tot i es queden tan tranquils. Jo crec que tot amb respecte es pot fer. Això sí que no té cap problema. Doncs bé, ara seguirem explicant-vos un parell de coses més, perquè ens queden 10 minutets, com sempre, sempre anem justets, sempre anem justets. Jo no sé com ens ho fem. Cada any que fem reunió per parlar del tema, nosaltres demanem que ens deixin més temps, però no sé què passa, que aquí no en toca el teclat de guàrdia. No, no, no, no, no. Quan vinguin al rei, s'havent de fer-la i donar-la al pats, els donarem al nostre rei, i cadascú té la vereta màgica, i ens donen una mica més de temps. El segon tema que volíem parlar, encara està al boca de tothom, és la pobresa energètica. Com sabeu, ens està mobilitzant, consistories que estan fent motions, consells comarcals, doncs perquè, bueno... La pobresa energètica ha de ser... No hi ha d'existir, i no és una necessitat de luxe, sinó que és de primera necessitat, poder encendre l'allum per calentar-te, o per escalfar-te un vasallet. I que hi hagi persones que no ho fan, que no poden fer-ho perquè els seus diners no arriben. L'altre dia, us explico una anècdota, va venir el senyor del gas a fer la revisió de casa meva. I li pregunto, dic, què? Com va? Diu bé, dic, escolti'm, que vostès s'han assabentat del tema de la pobresa energètica, i el senyor diu, bé, no, diu... Clar, és veritat que les dades són confidencies, però sí que em va donar una explicació. Diu, home, diuen, a vegades, que la gent no faci servir la calafacció. Diu, és que aquest any jo he anat a fer revisions aquí a Sant Just, i m'he adonat que hi ha gent que no en sent la calafacció, perquè per calentar la casa li costa molt car. Llavors, no posa en marxa la calafacció, a la millor pos té un calafactor petitet, no? Però té una calafacció que l'únic que no l'encem, perquè posar-la en marxa és molt car, i no arriba, a final de mes, per vegades una calafacció. No hauria de ser un bé tant, tant, tant, encara. 200 euros al mes, com a mínim, per un pis de 80 metres quadrats. Imagineu-vos que si tens una casa, per el que sigui, que tinc una pensió poqueta, doncs és impossible. Una pensió de 800 euros, que no és de les pitjors. No, però vull dir, no arribes, tampoc. Per descontar que no, no hi arribes. I després, clar, n'hi ha sols a ben això, sinó que veiem que els poders polítics no se'n surten amb això del tot, no? Menys amb el que hi ha als poders municipals que arreglen l'únic al pàgina. L'altre dia llegia un article que parlava sobre la poders energètica i era que a l'estat espanyol al voltant de 7 milions de persones veuen limitat el seu accés a l'actricitat d'acut als problemes per pagar la factura. La factura és que s'ha iniciat l'actrici, s'ha pujat un 52%. 52%. I els nostres sou no han pujat, i fins i tot s'han reduït. S'han reduït el magí dels vegades, s'han reduït molt. Dius, com pot ser això? És a dir, durant aquest període de crisis, els beneficis de les empreses, en carregades de suministre, de l'actricitat, han estat de 56.624 milions. És a dir, més de 5 milions d'euros al dia. I dius, perdó, i com és que hi ha aquestes desigualtats? És a dir, se suposa que hi ha una part que l'ataca al preu bé fixat pel govern. La part la posa, i l'altra la posa a l'empresa. A veure, podríem dir que és un servei públic. Un servei públic no pot ser tan car. Llavors, dius, no hi ha manera de fer per això. No, no, no, pot ser. Més com que hi ha un logopoli, perquè són quatre, hi ha un cap. Pensa que ho tenim tot... Què pots anar? Pots anar en desa? Pots anar a Ivergola? Pots anar a casa natural fenosa? No tinc massa sortida, perquè les noves que han sortit, per exemple, aquí som energia, etcètera, etcètera, que són les noves cooperatives d'energia. L'activitat de la distribució va més enllà de les empreses. És a dir, elles, per nassos en algun moment segurament, han de passar per aquestes empreses. Segur, segur, sí. El problema és crear la distribuidora. Qui dona al final la llum és una distribuidora, i la distribuidora són les que us acabem de dir. Fixeu-vos que no surt aquest engranatge, que és complicat. Jo sé que la energia funciona molt bé. La qüestió és que fins i tot els alternatives que havien de posar penes solars a les cases per poder obtenir l'energia d'una manera pròpia i més barata, això han eliminat. Sí, sí. I també l'energia d'aliment, que era un dels països més avançats. Crec que ens sembla que la marca està al 90% de l'energia, sobretot de l'energia solar. I Noruega per aquí també. I fixeu-vos que no són un dels països que més sol tenen. Però en canvi tenen vent. Clar, nosaltres veiem por fitar el sol. I aquí els empreses catalanes que n'hi ha de Barcelona, algunes molt bones que estan fent tecnologia pel vent, estan treballant per dinamarca i per Noruega, per aquests països menys mal, que tenen feina. Aquí no poden fer-ho, perquè els distribuidors els hi prohibeixen. Pràcticament els hi prohibeixen. Però la distribuidora no està disposada a vendre, ni per la xarxa, ni molt menys, perquè els hi aporta tants beneficis i d'aquesta manera tenen lligat tot el mercat. Encara al revés els hi posin posos per fer aquesta energia. A més s'ha donat menys subvencions a tot aquest tema. Si ara no ho ha vès, que ara castigat, no ho estic entendent. Això ens ha pensat molt a tots en tots els problemes que té el país. Com un tot, perquè al final és un tot. Sí, és una suma de tot. És que això de l'energia és una cosa més poca ètica i moral. Hi ha gent que el passi fred el que està passant als països d'Europa amb els refugiats. No tenen home això, que la gent es mori de fred. Enfermetats provocades per la mercat de temperatura d'aquella aprenen a Europa, al segle XXI. Amb les incidències que tenim de les guerres mundiales, és que això... Com es pot justificar? No tens justificació ni tens explicació si algú et pregunta aquestes coses. Això de l'energia, vaja, és el que estem parlant. Jo penso que és un bé preciat. És un bé que és de primera necessitat, però també és un bé molt preciat. És un bé que és molt fàcil jugar amb ell. D'aquí, que en molts dels temes dels refugiats, com sabeu, els països que ara sí que estan en conflicte, molts són distribuïdors, o bé de gas, o bé d'energia, a lo qual fixeu-vos que l'endrenatge, a vegades arriba fins i tot que dius, estic creant una guerra perquè uns volen que el gas vagi per un cantor, l'altre vol que els hi vagi per una altra banda, i qui paga les conseqüències una vegada més és el poble. Jo no estic dient res. És un conflicte entre empreses o entre països, i resulta que qui paga el pati, el pato que se'n diu és el poble, no? I et quedes una mica i estem jugant amb les vides de les persones tan amb els refugiats, que els estem passant el que està passant, i amb les persones que, malauradament, per un requiment injust d'aquestes empreses, perquè tinguin unes beneficis, la gent no podem pagar a final de mes la llum. I és que, a més a més, no és la població la que s'oficia. Són 4. 18 o 20, 30 o 40. Els 8 que deies, no? Els 8 més importants del món, que tenen la renta de 3.500, la meitat de la població del planeta. Igual que la meitat de la població del planeta. Aquestos són els oficialis. A veure, quin és l'objectiu d'aquest planeta? Quina és la finalitat de tot això? On tenim a parar? No ho sé, la veritat és que és sorprenent. Ens diuen que ens queda un minutet. Tots aquells que no hagi pogut sentir, o no ens hagi pogut enganxar des del principi, sabeu que a dissabte, a les 10 i mitja, a dos quarts d'onze del matí, ens podeu tornar a sentir a tots nosaltres. I bé, us deixarem fins al mes que ve. Que tenim una altra notícia que avui hem pogut donar per falta de temps. Exacte. Que també és molt positiva, en aquest cas ve del govern de Catalunya. Exacte. Que el govern espanyol d'això n'hi viu, ja us ho explicarem. Ens hi dèiem dins d'un mes aquí, amb tots vosaltres. Desitgem que passegueu una bona nit. Moltes gràcies, Jesús. Ens veiem aviat. Un abraçada ben fort a tothom. ... Cara B, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat.