I was like, this is alive and you wake up in the morning and your head was too so sour Is where you're gonna go, where you're gonna go Away you're gonna sleep tonight And you're singing the song Singing this is alive and you wake up in the morning and your head was too so sour Is where you're gonna go, where you're gonna go Away you're gonna sleep tonight And you're singing the song Singing this is alive And you wake up in the morning and your head was too so sour Is where you're gonna go, where you're gonna go Away you're gonna sleep tonight Where are you going to sleep tonight? No, no, no, no, no, no... El just de la fusta parlem de tot el que passa Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Compenjat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, sí que què vols fer, i no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim-se en just en directe, cada matí de 10 a una. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. 100% música electrònica. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. I esperem. I l'im universes. Tegil of the leaves, every afternoon from five to seven. I també és el començament, què diu? The Hill of the Lips, Hill, muntanya, penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro, morro. En fi. La diuda és per la ràdio de Sant Junts, l'esturanta ha fet un buit. Veus de la perròpia? Aquesta és l'audició de la perròpia dels Sants Just i Pastor, a la sintonia de Radio Desvern en el 98% de la freqüència modulada. Us oferim espais sobre temes de caire religiós, humà i social dintre d'aquest programa, que és amb vosaltres, els dimecres, a dos quarts d'avui del vespre i, en segona audició, els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Avui podeu escoltar notícies d'església i finestra de Justícia i Pa. Iniciem l'audició del dia d'avui en la lectura de l'Avengelli del proper diumenge. En aquell temps, Jesús sortia de Jerico amb els seus deixables i en molta gent, però el camí havia segut demanar en caritat un sec que es deia Bartimeu. Quan sentia que passava Jesús de Nazaret, començava a cridar, fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi. Tothom el renyava per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort, fill de David, compadiu-vos de mi. Jesús saturà i digue, crideu-lo. Ells criden al sec i diuen, anima't i vine, que et crida. El sec llençar la capa, s'ha aixecat una rebolada i anar cap a Jesús. Jesús li pregunta, què vols que et faci? Ell respon, reboni, feu, que hi vegi. Jesús li diu, ves, la teva fe t'ha salvat. Al instant hi veier i el seguia camí enllà. Ràpid. Notícies d'Església. Reunions de la paròquia pel que queda de setmana. Aquesta nit, a les 21 a 15, el grup de Justícia i Pau. Demà, dijous i demà passat, divendres, dies 25 i 26, reunió dels Sergi Prestos amb el nostre visbe i preveres de l'Arci Prestat. Recordeu que teniu a la paròquia la loteria de Nadal. El número és bastant boniquet. És el 27.225. Perdó, és acabant i començant. Bé, si voleu comprar-nos participacions, ja s'hi podeu acostar. Aquest és l'inici de la carta pastoral del visbe Agostí Cortés Serrano en l'any de la fe, la belleza de la fe i el gotx del seu anunci. Som convocats a viure en guany d'una manera particular la belleza de la fe i el gotx del seu anunci. Aquesta és la crida que ens ve del centre de la comunió eclasial del Papa Benet XVI en la seva carta Porta Fidei. Un deure elemental de comunió i obediència ens bestaria per fer-nos en ressò a la nostra diòcesi, però no només ens mou aquest deure. Allò que ha motivat el Papa per convocar aquest any de la fe, el resultat de la visió objectiva serena i asseñada de la realitat per cent és compartit per tots nosaltres. Qui ho serà negar? Que avui ens cal, urgentment, recuperar el gaudi de la belleza de la fe i el gotx del seu anunci. 31 nena trobada general d'Anima 2 de Can para la Liturgia. Seran els dies 27 i 28 d'octubre a Olensa de Montserrat. An motiu del milenari que ha celebrat la parròquia de Santa Maria durant aquest any i del decer aniversari de l'escolania i cor jove d'Olensa de Montserrat. Els participants coneixeran la parròquia, la seva realitat pastoral, i el poble acollidor i els seus llocs més emblemàtics. La trobada començarà 17 27 a les 15 hores i acabarà diumenge 28 en missa i un concert i el dinar de germenó. Trobada d'inici de curs dels professors de religió i mestres cristians. 27 d'octubre a les 11 hores, a la Casa de l'Església, convocada per la Delegació diocessana d'enzenyament. A més de la salutació del Visva Agostí, hi haurà una ponència formativa sobre les noves tecnologies aplicades a la classe de religió i un espai d'informacions sobre la situació, un cop finalitzat, el concurs de trasllat i les provicions de places a primària i secundària per acabar amb la celebració de l'Eucaristia. Fins aquí, Notícies d'Església. Fins aquí, Notícies d'Església. Finestra de Justícia i Bar. Molt bona tarda, dolors, molt bona tarda. Fins aquí, Notícies d'Església. Fins aquí, Notícies d'Església. Fins aquí, Notícies d'Església. Molt bona tarda, dolors, molt bona tarda, Jesús. Després de quatre setmanes, donem a ser un altre cop legats per parlar d'aquells temes que ens agrada Random tenen. I tant-i-tant. Doncs sembla que els temes estiguin una mica com immobilitzats, perquè ens agradaria dir coses més... ...noves? Noves ihelpits Nosaltres, com a persones, creiem persones esperançades. Ja hem quedat ocasions, ens en sortirem perquè hem d'estar construït. Llavors, si et sembla bé, Jesús, tenim uns temes. Res, els mencionarem molt per sobre. Una és sobre aquest moment històric que viu Catalunya, escrit així, en general, i la conclusió... d'aquesta capacitat de fer servir el raonament, més que no faltem el respecte i tot això, ha intentat fer un resum per expressar un moment que tinguem clar aquesta situació i que anem amb aquesta línia. Perquè si som quorens, s'hauríem de demanar el que creiem que ens pertoca com a poble, i tot això ens pot anar bé. Sobretot respecte, que ens tingui respecte. I amb un cor ple de... amb una situació de pau. No, no, oberta. De sinceritat i de pau. I l'altra és que també es va parlar molt les conseqüències de tot això que estem vivint, tant aquell moviment que es dona aquí, com la gran pobreza a nivell global, com està afectant la pobreza, i ho concretarem molt, molt, molt, aquí, a Catalunya en dades, i després suposo que passarem amb el tema que hem anat fent ja, des de l'empreta, alguna vegada, el tema de l'aigua, la importància de la l'aigua, i que cada vegada es va privatitzant més. Quan és un do que tota la generació l'han tingut... Que tothom és amo de l'aigua, té dret. I no saps ni de quina manera l'aigua ha passat amb mans, quasi estar passant amb mans privades, no? Dius, com es fan aquestes coses d'aquesta manera, no? Doncs mira, la primera cosa és l'hi titulat així, perquè d'alguna manera és un resum de tot el que s'ha d'enlligir, no? Catalunya, país de concòrdia. Bueno, estem vivint uns moments històrics en el nostre país, que els valors que m'ha pres durant aquests 30 anys, sobretot valors que tenen una base de drets humans, i també dins de justícia i pau, tenim gent creient, cristians i cristianes, nosaltres hem de tenir present diàriament que estem vivint uns valors concrets, i que els hem de posar ara més que mai en pràctica, que és aquella cosa de la dignitat, la llibertat, el respecte, l'empatia, el servei als altres... Cal que totes aquestes valors que nosaltres portem a dins dels nostres cos, en aquest moment ens deixi molt clar quina ha de ser el nostre odeure i la responsabilitat de resposta històrica que ens tocarà viure. És un moment en què es diuen moltes coses. Els mitjans de comunicació ens fan arribar a moltes situacions agresives, moltes situacions que, a vegades, individualment, cada persona, ens pot semblar que sigui veritat o sigui mentida, però que ens fa... que ens violenta per dintre, no? Però sí que hi ha una cosa que aquests 30 anys hem après, almenys aquí a Catalunya, crec que ho hem après com a societat, és que sabem escoltar-nos democràticament i la gent amb llibertat i amb respecte pot dir el seu pensament. Es pot estar d'acord amb una independència? Es pot no estar d'acord amb una independència? Potser un federalisme no ho sabem on anirem a parar, però sobretot aquest espai de diàleg que no es perdi. Doncs molts dels escritos que he anat llegint porten bastant aquesta línia, una mica fan el que és l'estudi o el per què s'ha arribat d'aquesta situació tan extrema, però sempre, amb aquesta idea de que si algun dia ens deixen fer aquest referèndum, hi hagi amb llibertat la persona pugui votar el que sent, o estar dintre o estar fora d'una altra nació, no? I una mica és això, anar recordant que avui ho portarem amb la reunió que tenim de justícia, o aquesta nit. Doncs en parlarem, doncs, que bé que ens va a vegades estar amb grups petits, en què durant molt de temps podem parlar i anar aquests valors que m'ha pres, sigui la família, sigui el que sigui, que ens ajudaran a tenir el cap clar, a ser raonables, i anar cap a una direcció concreta. Això és una mica per no oblidar que un de les coses que més treballa justícia i pau són els 13 humans, la dignitat de la persona, la seva llibertat, la seva pau interior, el ser coherent, el dir la veritat, això és una mica el que hem de tenir present com a grup. Volia comentar-ho, doncs, perquè són moments històries molt importants. Molt importants, si sembla que no, els estem vivint i sembla que mira que sigui normal el passat de cada dia. Exacte, i jo què sé, hi ha moltes coses, hi ha moltes... Hem de pensar que hi ha moltes famílies que estan patint aquesta crisi en aquest moment d'una manera molt difícil. Però, a més a més, són famílies de classe mitjana, eh? Sí, sí, sí. Potser és la classe que està més oprimida, perquè el pobre és pobre, però la persona que estava mitjana ment, que et portava els fills a escola, que tenia uns certs valors, està passant molt mal, molt mal moment. I aquest pobre, pobre, que ja n'era pobre, de mena, s'ha trobat que aquelles institucions que li podien donar un cop de mà, que no reben aquesta ajuda, doncs tampoc ara es troben més pobres que mai, més sols. S'han de dividir, s'ha de repartir tot. És difícil, totes aquestes coses són molt difícils de poder-les veure. De fet, una cosa que és evident, que nosaltres ens hem d'anar a compte al poble, és que de fet ja tots estem segurs, que això que són para del rescat dels diners aquests, del rescat, de l'Unió Europea, de fet, això és una gran estafa, perquè no va a rescatar la gent pobre. No, la gent re, eh? La gent rica als bancs, i això no és un rescat. Realment hem de dir-ho pel seu nom, és una gran estafa. És que semblava que s'havia de deslindar el deute dels bancs, del deute de la nació, per dir alguna cosa. En el moment que ha entrat dintre del deute general de la nació, és que s'han de pagar els interessos, i com s'han de pagar els interessos, siguin dels bancs. El deute es menja als pocs cèntims que pot tenir la nació. I jo crec que estrenya a les persones. Si la gent no té diners, ni pagarà impostos, ni comprarà ni farà res de res. Per això s'ha de crear una altra vegada aquesta maquinaria que faci funcionar. Nosaltres aquí a Catalunya sempre han sigut el petit que ha volgut ser mitjà, el mitjà que ha volgut ser una mica més. I així s'han creat petites mitjanes i grans indústries. Però és que ara és que el mitjà està... El petit ja està absolutament trapitjat. És que no hi arriba, entre els que no li paguen. No els hi donen finançament. I això li passa també a la mitjana. M'esperes un moment molt delicat. Clar, llavors, el petit, si mal no ve, tenia un aprenentet, en el temps que jo era jove, tenies un aprenentet que anava fent temps a la teva petita empresa, després t'ajudava i després ja era o dos, i després agafaves un altre aprenentet. I al llarg de tres, quatre enllets, tenies una empresa de 4 o 5 persones que, de unidor, que moltes empreses de 4 o 5 o 10 persones, o 20 realment feien anar al país endavant. Però és que ara... A l'Avení és molt fosc. I això que a l'esperança sempre ho diem, no la perdem, que se'n sortirem, perquè estem acostumats... amb circumstàncies molt adverses. I sempre se n'hem sortit. Però si no hi ha feina... Ara és un moment de crear aquesta dinàmica, una altra vegada. Després, sobre com hem començat així, un moment important per Catalunya, ens vindrà properament que siguem conseqüents, respectuosos i sobretot amb dignitat de cada persona defensa el que ell creu, però sobretot amb aquest espai de diàleg. Hem anat buscant dades concretes d'ara, en quin moment ens trobem amb la Torri i tot això. Catalunya, en aquest moment, té 630.000 aturats. Tenim 260.000, són aturats de llarga durada. És a dir, aporta molt de temps, que suposo que han perdut els 400 euros d'ajuda. Hi ha un 25% de percentatge de menors catalans que són pobres. I aquí sí que és una data molt important, perquè aquesta pobreza s'ha notat molt a les escoles. Es noten que els nens... que abans tenien opció a beques a menjadors col·lar, doncs ara costa molt. Moltes no l'empo... Hi ha 800 alumnes de tot Catalunya que no han pogut aconseguir cap beca, perquè no hi arriben els diners. Però, curiosament, el que deien, portes d'esperança, no sé si és a Badalona, o que aquesta ciutat ens sembla que les han passat organitzat, i, a nivell d'escola, aquell nen que la mare va buscar-lo per dinar a casa, si n'hi ha algun nen amb situació de risc, d'això se l'emporten a casa. És a dir, han creat una dinàmica de solidaritat, i això està funcionant. Vull dir que també la imaginació, aquest poble que és bastant associatiu, de solidaritat, que sempre l'ha mogut a aquestes coses, busca recursos, encara més de tipus humà. Llavors, hem dit un 25% que està afectant molt en tot el tema del menjador escolar i totes aquestes coses. Tenim 2.791 que són persones sense sostre. És a dir, que ja viuen al carrer. Tenim que he representat un 32% en comparació des de fa 3 anys al darrere, un augment. Tenim el 29% és la proporció d'abandonament escolar per matura Catalunya, aquest desànim. Vull dir, no es veu oritzó i ja no hi ha recursos, ja no hi ha ganes d'alguns nens ja s'han desanimat. El 20% és la taxa de catalans amb ingressos anuals per sort de 14.000 euros. Són realment masades fluixetes. Tenim un 50% de percentatge de joves menors de 25 anys sense feina. La gran quantitat de joves que no troben treball. I tenim 6.789 que són les ejecucions hipotecàries realitzades a Catalunya el 2011. És a dir, per hipoteques no pagades, s'han anat a buscar les persones i les han fet al carrer. M'agradaria això, majorment han sigut bancs. S'han sigut els bancs que han desnonat les persones. Ara sembla que hi ha un intent d'arribar a uns reclosop. Sembla que es vol, perquè hi ha hagut una resistència. En molts d'aquests casos hi ha hagut uns veïns, associació de veïns, grups de joves, o així que s'han posat al costat d'aquesta gent, i han fet una resistència. El problema d'aquest cas a les hipoteques no se'ls havent de portar als pisos, sinó que per una valoració a l'alça, el diferencial entre el que deixen de pagar i el valor dels pisos a l'alça hipoteca en el futur de les famílies. Perquè els s'han d'autors d'aquesta quantitat de diners, amb la qual moltes famílies, és infinit el deute. I aquella opció d'adació per cancel·lar el deute es porta... O sigui, cancel·lar el deute es porta o no es porta té. L'opció per d'adació, concretament, aquí s'enjust, l'associació de veïns està recollint signatures, i s'ha molt en recollit en tot el país, en tot Espanya, en tot l'estat, mig millor per poder demanar per llei al Parlament espanyol que l'adació sigui suficient per acabar amb el deute, fixeu-vos, eh? L'adacció de la vivenda, però almenys la part d'aquesta deuta monatària. Et quedes al carrer, però no deus sentir-nos. Aquesta queda anul·lar, es demana això. I aquesta campanya està a prevista que s'acabi el desembre. I llavors es farà això. Bueno, hi ha hagut diverses situacions de veïns i amics que s'han plantat davant del personal del jutjat que va presentar les vivendes i treure la gent, s'han plantat per evitar-ho físicament. I s'ha aconseguit que algun banc o alguna caixa a donar als homes que s'ha fet públic, els bancs han invertit... S'ho han repensat una mica. I en algun cas han passat a cobrar un lloguer, un lloguer de 300 euros com a molt, perquè la gent no quedi fora. Per això ha estat un mínim, eh? Per això que en gran nombre hi ha més desnonaments que no. Les xifres són molt altes, molt altes. El que persegueix, que els titulars de les accions majoritaris i els bancs, els propietaris, els banquers accionistes, els que tenen diners a Suïssa i els que s'emporten al Gran Pastís, aquestes no tinguin pèrdues amb les seves comptes per devaluar el valor de les accions, que són els que realment han perdut. Amb una empresa privada petita, quan l'empresa no funciona, el propietari perta els diners i ho perd el valor. Aquí en els bancs resulta que no. Aquí està. Resulta que són els amos, els amos que decideixen qui governa i com governa. Nosaltres no volem perdre diners, que els perdi el país, que es perdi la gent. Així hem arribat, a l'esclat de la bombolla, així hem arribat. Doncs tenim dos grans entitats a ho dir, perquè allò que veiem, és l'esperança, no? Tenim càrites que va fer una trobada el dia 20 d'octubre al fòrum de Barcelona i a la Vagèlica de la Serada Família, que era de nivell de Catalunya, n'hi havia en 4.000, però es parla de 9.000 voluntaris de tot Catalunya. I tenim una creu roja que és sensible, també, en tot aquest tema dels menjadors, que, com a mínim, se compromet en 500 nens a pogar-se facilitar. Hi ha molts voluntaris que cuinen, que serveixen, sí, ha sigut una campanya molt bona. Però, clar, el mal de base... Hem aconseguit que les criatures mengin, que les persones puguin a fer un àpat al dia. Però el mal de base no és aquest, perquè arribarà un moment que estaran al carrer. Quan les famílies que les acullen ja no puguin més, o que hi hagin aquelles diferències que hi ha, a vegades, entre famílies, què passarà? Jo trobo que per això està plantejat el que en un començament hem fet una reflexió dels valors. Per això Catalunya ha dit prou. S'ha de parlar d'aquest problema. Som al lloc del món que estem pagant més diners cap a un estat. I tant! Hem arribat que nosaltres no podem aguantar el que ens demana Europa i el que ens demana l'estat. I com que això ja s'ha parlat i no ens volen escoltar, per això s'està en aquest punt. El que sí que és veritat és que en aquest moment tenim a les mans la resposta d'algú. Però amb tranquil·litat podem canviar tot això una mica. Però ja hem de creure en aquestes coses. De totes maneres, hem de denunciar que quan el país tenia diners, el estat tenia diners, Catalunya tenia diners, el govern, ja hi havia problemes de manca de neques de menjar. I nosaltres vam fer una denúncia als sindicats de Greuges. Hi va haver altres persones, altres encicats, de diverses escoles i diverses escoles i instituts, perquè reclibrés els paràmetres de la Conselleria d'Educació per ajudar a les famílies monoparentals posant per cas, que era un dels aspectes que fallava. No ens van ficar. El cas que ens va fer amb el sol just. Quan l'economia funcionava hi havia diners que sortien per les orelles. Per tant, aquí hi ha hagut una manca de sensibilitat social i un pecat de les administracions a tots els nivells que van fer uits tancats. Hem de fer una excepció amb els ajuntaments. Els ajuntaments van respondre i van substituir. El sindicat de Greuges també va fer un estudi, perquè s'amplien els paràmetres i que us va dir-te un llibre. Les administracions van recollir poquet aquesta demana, però no del tot. Portant, també volem que consti que en els moments més favorable, els nostres governants han fallat amb aquestes demanyes. Bé? Doncs ara ja. Això era una de reflexions molt... Què podem fer? El capitalisme salvatge ha arribat amb un sostre. I ara pot continuar per aquesta situació, perquè està amb un sostre. No, però és que qui li proporcionava la base dels seus cèntims també s'està quedant sense cèntims. I ara és evident que si no s'entra en una economia productiva de creació de vents, el fum no crea diners. No, no, què va. Ni els diners fiques amb un forat tampoc. O sigui que l'especulació ha arribat al seu sostre. Sí, sí, sí. Els queden quatre minutets, tres. Què podem dir en quatre o tres minuts i mig? A mi m'agradaria demanar fer un crid, bueno, un crid, una ampliació. Ens reunim al grup el dijous 22 de novembre, a les 9.15, prou bé. I evitem a la gent que tingui aquesta... Inquiatut. Apels aspectes social i de país, que vinguin com avients a la pròxima reunió del grup de justícia i Pau, que farem, si deuen vol, el 21 de novembre, els 21.15, la paròquia de Sant Josep Ver, els locals a la paròquia, per poder treballar aquests temes i els que vinguin, esteu invitats. Ah, molt bé, perfecte. Bé, doncs, el tema de l'aigua ara no el podem endegar, perquè sempre ens queden darrere. Però bé, o sigui, tam de bo, que la propera vegada que ens tornem a reunir, que serà dintre de quatre setmanes, almenys tinguem una mica de llum, una mica més d'esperança que avui, no ho se sembla, i aviam amb aquesta reunió que teniu avui aquests temes, com ho podreu desenvolupar perquè el dia 21, que dius què fem a aquesta reunió, i cridem a tots els uïns que puguin estar presents, que ells mateixos també s'hi poden participar i donar-nos unes idees perquè es pugui portar a terme una miqueta d'ajuda. Ho se sembla bé? I tant, i tant, i tant. Bé, aviam fins dintre de quatre setmanes, perquè ja són més de 58 minuts, i hem d'acabar. Moltes gràcies, dolors, perquè l'exposició del tema ha sigut fantàstic. Moltes gràcies, Jesús, perquè també tu tens molt clar en tots els teus temes, i aviam si ens tornem a veure un altre cop, amb una mica més d'esperança que d'avui. Bé, senyors, hem arribat dels moments finals de veus de la paròquia. Avui, en les veus de la Dolors Cardona i del Jesús Castro i una servidora, la Joana Aldarra. Ha controlat el so i les músiques en Mar Pérez-Arnau. Us esperem en aquesta sintonia ràdio d'Esvern, al propè Dimecres, a dos quarts d'avui del vespre. I recordeu que al propè Dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fem unes hores a tothom. Adeu-siau. Fem unes hores a tothom. Fem unes hores a tothom. Fem unes hores a tothom. Fem unes hores a tothom. Fem unes hores a tothom.