Veus Parròquia del 24/10/2012

Where you gonna sleep tonight? Where you gonna sleep tonight? S'ha d'amagar, s'ha d'amagar Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc un urbanita, ho reconec. Sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públics dels Estats Units. Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, el que vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe. cada matí de 10 a 1. Smooth jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. I esperem. Tu, Seba. Al ràdio d'Espanya. Ok, Seba, el metge no m'ha dit el que fa. Bueno, vostè m'ha dit que volia xins com a internacional. No, jo no li he dit això. No, no volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The hill of the lips, hill, muntanya, penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi. la ràdio d'Esferm, la ràdio de Sant Just, durante vuit punts. Veus de la parròquia. Aquesta és l'audició de la parròquia dels sants Just i Pastó a la sintonia de Ràdio Desvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Us oferim espais sobre temes de caire religiós, humà i social dintre d'aquest programa que és amb vosaltres els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'ons del matí. Avui podeu escoltar notícies d'església i finestra de justícia i pa. Iniciem l'audició del dia d'avui amb la lectura de l'evangèli del proper diumenge. Diu Sant Marc. En aquell temps, Jesús sortia de Jericó amb els seus deixebles i amb molta gent. Però el camí havia segut demanant caritats un sec que es deia Bartimeu. Quan sentí dir que passava Jesús de Nazareth, començava a cridar, «Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi». Tothom el renyava per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort, «Fill de David, compadiu-vos de mi». Jesús s'aturà i digués «Crideu-lo». Ells criden al sec i li diuen, Anima't i vine, que et crida. El sec llençar la capa, s'aixecar d'una revolada i anar cap a Jesús. Jesús li preguntar, què vols que et faci? Ell respon, rebonir, feu que hi vegi. Jesús li diu, vés, la teva fe t'ha salvat. A l'instant hi veia i el seguia camí enllà. Notícies d'Església Reunions de la parròquia pel que queda de setmana. a les 21.15 al grup de Justícia i Pau. Demà, dijous i demà passat, divendres, dies 25 i 26, reunió dels sargiprestos amb el nostre visve i preveres de l'arxiprestat. Recordeu que tenim la parròquia, la Loteria de Nadal. El número 1 és bastant boniquet. és el 27.225. Perdós, és acabant i començant. Bé, si voleu comprar-nos participacions ja s'hi podeu acostar. Aquest és l'inici de la carta pastoral del bisbe Agustí Cortés Serrano en l'any de la fe, la bellesa de la fe i el goig del seu anunci. Som convocats a viure enguany d'una manera particular la bellesa de la fe i el goig del seu anunci. Aquesta és la crida que ens ve del centre de la comunió eclesial del papa Benet XVI en la seva carta Porta Fidei. Un deure elemental de comunió i obediència ens bastaria per fer-nos en ressò a la nostra diòcesi. Però no només ens mou aquest deure. Allò que ha motivat el Papa per convocar aquest any de la fe, el resultat de la visió objectiva, serena i assenyada de la realitat present, és compartit per tots nosaltres. Qui gosarà negar que avui ens cal urgentment recuperar el gaudi de la bellesa de la fe i el goig del seu anunci. 31ena trobada general d'animadors decant per a la litúrgia. Seran els dies 27 i 28 d'octubre a Olensa de Montserrat. any motiu del mil·lenari que ha celebrat la parròquia de Santa Maria durant aquest any i del desè aniversari de l'Escolenia i Cor Jova d'Ulesa de Montserrat. Els participants coneixeran la parròquia, la seva realitat pastoral i el poble acollidor i els seus llocs més emblemàtics. La trobada començarà dissabte 27 a les 15 hores i acabarà diumenge 28 en missa i un concert i el dinar de germanó. trobada d'inici de curs dels professors de religió i mestres cristians. 27 d'octubre a les 11 hores a la Casa de l'Església convocada per la delegació diocesana d'ensenyament. A més de la salutació del bisbe Agustí hi haurà una ponència formativa sobre les noves tecnologies aplicades a la classe de religió i un espai d'informacions sobre la situació, un cop finalitzat, al concurs de trasllat i les provicions de places a primària i secundària per acabar amb la celebració de la Eucaristia. Fins aquí Notícies d'Església. Finestra de Justícia i Pau. Molt bona tarda, Dolors. Molt bona tarda, Jesús. Hola. Després de quatre setmanes tornem a ser un altre cop plegats per parlar d'aquells temes que sempre ens agrada comunicar. I tant, i tant. Doncs sembla que els temes estiguin una mica com immobilitzats, perquè ens agradaria dir coses més... Coses noves. Noves i notícies que donin més d'optimisme. Nosaltres com a persones creiem, som persones esperançades i creiem que de tot això ens en sortirem, perquè hem d'estar construint. Llavors amb el Jesús, si et sembla bé Jesús, tenim uns temes, res els mencionarem molt per sobre. Un és sobre aquest moment històric que viu Catalunya, i la conclusió d'aquesta capacitat de fer servir el raonament, més que no faltem el respecte i tot això, he intentat fer un resum per expressar un moment que tinguem clar aquesta situació i que anem amb aquesta línia. Perquè si som coherents, si sapiguem demanar el que creiem que ens pertoca com a poble, i tot això ens pot anar bé. Sobretot respecte, que ens tinguin respecte. I amb un cor ple de... amb una situació de pau. No, no oberta. De sinceritat i de pau. I l'altra és que també es va parlar molt les conseqüències de tot això que estem vivint, tant aquest moviment que es dona aquí com la gran pobresa a nivell global, com està afectant la pobresa, i ho concretarem molt aquí a Catalunya en dades, i després suposo que passarem amb el tema que hem anat fent ja des de l'empresa d'alguna vegada, el tema de l'aigua, la importància que té l'aigua i que cada vegada es va privatitzant més. Quan és un do que totes les generacions l'han tingut era gratuït i no saps ni de quina manera l'aigua ha passat amb mans, quasi bé està passant amb mans privades. Com es fan aquestes coses d'aquesta manera? Doncs mira, la primera cosa és L'he titulat així perquè d'alguna manera és un resum de tot el que s'ha d'enlligir. Catalunya, país de concòrdia. Estem vivint uns moments històrics en el nostre país. Els valors que hem après durant aquests 30 anys, sobretot valors que tenen una base de drets humans i també dintre de justícia i pau tenim gent creient, cristians i cristianes, doncs nosaltres hem de tenir present diàriament que estem vivint uns valors concrets i que els hem de posar ara més que mai en pràctica que és aquella cosa de la dignitat, la llibertat, el respecte, l'empatia, el servei als altres, tal que tots aquests valors que nosaltres portem a dintre dels nostres cors, en aquest moment ens deixi molt clar quin ha de ser el nostre deure i la responsabilitat de resposta històrica que ens tocarà viure. És un moment en què es duen moltes coses. Els mitjans de comunicació ens fan arribar moltes situacions agressives. Moltes situacions que a vegades, individualment, cada persona ens pot semblar que sigui veritat o sigui mentida, però que ens violenta per dintre. Però sí que hi ha una cosa que aquests 30 anys hem après, per almenys aquí a Catalunya crec que ho hem après com a societat, és que sabem escoltar-nos democràticament i la gent amb llibertat i amb respecte pot dir el seu pensament. Es pot estar d'acord amb una independència, es pot no estar d'acord amb una independència, pot ser un federalisme, no sabem on anirem a parar, però sobretot aquest espai de diàleg que no es perdi. Doncs molts dels escrits que he anat llegint porten bastant a aquesta línia, una mica fan el que és l'estudi o el perquè s'ha arribat d'aquesta situació tan extrema, però sempre amb aquesta idea que si algun dia ens deixen fer aquest referèndum, hi hagi amb llibertat la persona pugui votar el que sent, o està dintre o està fora d'una altra nació. i una mica és això anar recordant que avui ho portarem amb la reunió que tenim de Justícia i Pau aquesta nit, doncs en parlarem. Que bé que ens va a vegades estar en grups petits en què durant molt de temps podem parlar i anar a aquests valors que hem après, sigui la família, sigui el que sigui, que ens ajudaran en aquest moment a tenir el cap clar, a ser raonables i anar cap a una línia, a una direcció concreta. Això és una mica per no oblidar que una de les coses que més treballa Justícia i Pau són els trets humans. La dignitat de la persona, la seva llibertat, la seva pau interior, el ser coherent, el dir la veritat. Això és una mica el que hem de tenir present com a grup. volia comentar-ho perquè són moments històrics molt importants. I sembla que no, els estem vivint i sembla que sigui normal el passat de cada dia. Exacte, i jo què sé, hi ha moltes coses, hem de pensar que hi ha moltes famílies que estan patint aquesta crisi d'aquest moment d'una manera molt difícil. Però a més a més són famílies de classe mitjana. Potser és la classe que està més oprimida perquè el pobre És pobra, però la persona que estava mitjanament, que et portava els fills a escola, que tenia uns certs valors... Estava passant molt mal, molt mal moment. Aquest pobre pobre que ja n'era pobre, de mena, s'ha trobat que aquelles institucions que li podien donar un cop de mà, on no reben aquesta ajuda, ara es troben més pobres que mai. S'han de dividir, s'ha de repartir tot. És difícil, totes aquestes coses són molt difícils de poder-les veure. De fet, una cosa que és evident que nosaltres ens hem d'anar a compte al POPA és que, de fet, ja tots estem segurs que això que se'n parla del rescat, dels diners aquests de rescat a la Unió Europea, de fet, això és una gran estafa, perquè no va a rescatar la gent pobre... No, la gent re. ...sino que va a rescatar la gent rica, els bancs. Els bancs. I això no és un rescat, realment hem de dir-ho pel seu nom, és una gran estafa. És que semblava que s'havia de desllindar el deute dels bancs del deute de la nació. Per dir alguna cosa, en el moment que ha entrat dintre del deute general de la nació és que s'han de pagar els interessos. I com s'han de pagar els interessos siguin dels bancs o sigui del deute, això es menja els pocs cèntims que pot tenir la nació. Jo crec que estranya a les persones si la gent no té diners, ni pagarà impostos, ni comprarà ni farà res de res. Per això s'ha de crear una altra vegada aquesta maquinària que faci funcionar una mica les coses. Nosaltres aquí a Catalunya sempre hem sigut el petit que ha volgut ser mitjà, el mitjà que ha volgut ser una mica més i així s'han creat petites, mitjanes i grans indústries. Però és que ara el mitjà ha estat... ja està absolutament trepitjat, és que no hi arriba. Entre els que no li paguen no s'hi donen finançament i això li passa també a la mitjana. És un moment molt delicat. Clar, llavors el petit si mal no bé tenia un aprenentet en el temps que jo era jove tenies un aprenentet que anava fent temps a la teva petita empresa després t'ajudava i després ja éreu dos i després agafaves un altre aprenentet i al llarg de tres, quatre anyets tenies una empresa de quatre o cinc persones que moltes empreses de quatre o cinc o deu persones o vint realment feien anar al país endavant. Però és que ara l'avenir és molt fosc. i això que l'esperança sempre ho diem, no la perdem, que se'n sortirem perquè estem acostumats amb circumstàncies molt adverses i sempre se n'hem sortit, però si no hi ha feina, no hi ha solució. No, ara és un moment, s'ha de crear aquesta dinàmica una altra vegada. Després sobre... Com hem començat així, un moment important per Catalunya ens vindrà properament, que siguem conseqüents, respectuosos i sobretot amb dignitat a cada persona defensa el que ell creu, però sobretot amb aquest espai de diàleg. Hem anat buscant dades concretes d'ara, en quin moment ens trobem amb l'atur i tot això. Catalunya en aquest moment té 630.000 aturats. Tenim 260.000, són aturats de llarga durada, és a dir, aporten molt de temps, que inclús ja suposo que han perdut els 400 euros d'ajuda. Hi ha un 25% de percentatge de menors catalans que són pobres. I aquí sí que és una data molt important, perquè aquesta pobresa s'ha notat també molt a les escoles. Es noten que els nens que abans tenien opció a beques a menjador escolar, costa molt, hi ha 800 alumnes de tot Catalunya que no han pogut aconseguir cap beca, perquè no hi arriben els diners, però curiosament el que dèiem, Portes d'Esperança, no sé si és a Badalona, o que aquesta ciutat em sembla que les han passat organitzat, i a nivell d'escola, aquell nen que la mare va buscar-lo per dinar a casa, si n'hi ha algun nen amb situació de risc, d'això se l'emporten a casa. És a dir, han creat una dinàmica de solidaritat i això està funcionant. Vull dir que també la imaginació, aquest poble que és bastant associatiu de solidaritat, que sempre l'ha mogut aquestes coses, busca recursos encara més de tipus humà. Hem dit un 25% que està afectant molt en tot el tema del menjador escolar i totes aquestes coses. Tenim 2.791 que són persones sense sostre, és a dir que ja viuen al carrer. Represento un 32% en comparació des de fa 3 anys enrere, un augment. Tenim el 29% que és la proporció d'abandonament escolar per matura a Catalunya. Aquest desànim, no es veu horitzó i no hi ha recursos, ja no hi ha ganes, alguns nanos ja s'han desanimat. El 20% és la taxa de catalans amb ingressos anuals per sota de 14.000 euros. És a dir que són realment mesades fluixetes. Tenim un 50% de percentatge de joves menors de 25 anys sense feina. La gran quantitat de joves que no troben treball. i tenim 6.789 que són les execucions hipotecàries realitzades a Catalunya el 2011. Per hipoteques no pagades s'han anat a buscar les persones i les han fet al carrer. Per això majorment han sigut bancs. Han sigut els bancs que han desnonat les persones. Ara sembla que hi ha un intent d'arribar a un cerrer closop. Sembla que es vol perquè hi ha hagut una resistència. En molts d'aquests casos hi ha hagut uns veïns, associació de veïns, grups, de joves, que s'han posat al costat d'aquesta gent i han fet una resistència. El problema d'aquest és que en el cas de les hipoteques no solament s'emporten els pisos, sinó que, a més a més, per una valoració a l'alça, el diferencial entre el que deixen de pagar i el valor dels pisos a l'alça hipotequen el futur de les famílies, perquè els han deut tots d'aquesta quantitat de diners, amb la qual moltes famílies... és infinit el deute, no poden pagar mai. I aquella opció de CEO per... o sigui, cancel·lar el deute, es porta o no es porta? L'opció per CEO, concretament aquí a Sant Just, l'Associació de Veïns està recollint signatures i se'n volen recollir a tot el país, a tota Espanya, a tot l'Estat, mig millor, per poder demanar per llei al Parlament espanyol que l'adhesió sigui suficient per acabar amb el deute. Fixeu-vos, eh? L'adhesió, sessió de la vivenda, però almenys la part aquesta de deute monetària. Et quedes al carrer però no 10 cèntims. Aquesta queda anul·lada, es demana això. I aquesta campanya està prevista que s'acabi el desembre. I llavors es farà això. Bueno, hi ha hagut diverses associacions de veïns i amics que s'han plantat davant del personal del jutjat que va a presentar les vivendes i treure la gent, s'han plantat per evitar-ho físicament. I s'ha aconseguit que algun banc o alguna caixa donés els noms que s'ha fet públic, els bancs s'ho han repensat una mica, i en algun cas han passat a cobrar un lloguer, un lloguer de 300 euros com a bo, perquè la gent no quedi fora. Per això ha estat un mínim. Té, per això, que en gran nombre hi ha més desnonaments que no aquesta solució. Els xifres són molt altes, molt altes. Per següent, els titulars de les accions majoritaris dels bancs, els propietaris, els banquers accionistes, els que tenen diners de Suïssa i els que s'emporten el gran pastís, aquests no tinguin pèrdues en les seves comptes per devaluar el valor de les accions, que són els que realment han perdut. En una empresa privada petita, quan l'empresa no funciona, el propietari perd els diners i ho perd els valors. Ah, doncs aquí en els bancs resulta que no. Resulta que són els amos, els amos. que decideixen qui governa i com governa, llavors aquestes diuen, nosaltres no volem perdre diners, que es perdi el país, que es perdi la gent. Així hem arribat, a l'esclat de la bombolla, així hem arribat. Tenim dues grans entitats. Tenim Càritas, que va fer una trobada el dia 20 d'octubre al Fòrum de Barcelona i a la basèlica de la Sagrada Família. A Catalunya n'hi havia 4.000, però es parla de 9.000 voluntaris de tot Catalunya. i tenim una creu roja que és sensible també en tot aquest tema dels menjadors, que com a mínim s'ha compromès amb 500 nens a poder-los facilitar. Hi ha molts voluntaris que cuinen, que serveixen. Sí, ha sigut una campanya molt bona. Però, clar, al mal de base hem aconseguit que les criatures mengin, que les persones puguin fer un àpat al dia. Però el mal de base no és aquest, perquè arribarà un moment que estaran al carrer, quan les famílies que les acullen ja no puguin més o que hi hagi aquelles diferències que hi ha a vegades entre famílies? Què passarà? Jo trobo que per això està plantejat el que en un començament han fet una reflexió dels valors. Per això Catalunya ha dit prou. S'ha de parlar d'aquest problema. Som el lloc del món que estem pagant més diners cap a un estat. I tant! I no pot ser. Hem arribat que nosaltres no podem aguantar el que ens demana Europa i el que ens demana l'estat. i com que això ja s'ha parlat i no ens volen escoltar, per això s'està en aquest punt. Llavors, el que sí que és veritat és que en aquest moment tenim a les mans la resposta, però amb tranquil·litat, de podem canviar tot això una mica, però hi hem de creure en aquestes coses. De totes maneres hem de denunciar que quan el país tenia diners, l'estat tenia diners, Catalunya tenia diners, el govern, ja hi havia problemes de manca de beques de menjar. I nosaltres vam fer una denúncia al cimli de greuges, igual que altres persones, altres encicats, les amples a diverses escoles i instituts, perquè arreglibrés els paràmetres de la Conselleria d'Educació per ajudar les famílies monoparentals posant per cas, que era un dels aspectes que fallava. No ens van ficar. El cas que ens va fer mal sols just. Quan l'economia funcionava, hi havia diners que sortien per les orelles. Per tant, aquí hi ha hagut una manca de sensibilitat social i un pecat de les administracions a tots els nivells que van fer uits tancats. Hem de fer una excepció amb els ajuntaments. Els ajuntaments van respondre i van substituir. El Síndic de Greuges també va fer un estudi perquè s'ampliessin els paràmetres i que es va dictar un llibre. Les administracions van recollir poquet aquesta demanda, però no del tot. Per tant, també volem que consti que en els moments més favorables els nostres governants han fallat amb aquestes demandes. El capitalisme salvatge ha arribat amb un sostre. La base dels seus cèntims també s'està quedant sense cèntims. I ara és evident que si no s'entra en una economia productiva de creació de vents, el fum no crea diners. No, no, què va. Ni els diners fiques amb un forat tampoc. O sigui que l'especulació ha arribat al seu fostre. Ens queden quatre minutets. 3. Què podem dir en 4 o 3 minuts i mig? A mi m'agradaria demanar fer un crit, bueno, un crit, una ampliació. Ens reunim al grup el dijous 22 de novembre a les 9.15 proper. Invitem la gent que tingui aquesta inquietud pels aspectes socials i de país que vinguin com a oients a la pròxima reunió del Grup de Justícia i Pau, que farem, si deu vol, el 21 de novembre, el 21-15, a la parròquia de Sant Just d'Esberg, als locals de la parròquia, per poder treballar aquests temes i els que vinguin. Esteu invitats. El tema de l'aigua ara no el podem endegar perquè sempre ens queda enrere, però tan de bo que la propera vegada que ens tornem a reunir, que serà dintre de quatre setmanes, almenys tinguem una mica de llum o una mica més d'esperança que avui, no us sembla? I aviam, amb aquesta reunió que teniu avui, aquests temes, com ho podreu desenvolupar perquè el dia 21, que dius que fem aquesta reunió i cridem a tots els uients que puguin estar presents, que ells mateixos també s'hi poden participar i donar-nos unes idees perquè es pugui portar a terme una miqueta d'ajuda. Us sembla bé? Fins dintre de quatre setmanes, perquè ja són més de 58 minuts, i hem d'acabar. Moltes gràcies, Dolors, perquè l'exposició del tema ha sigut fantàstic. Moltes gràcies, Jesús, perquè també tu ho tens molt clar en tots els teus temes, i aviam si ens tornem a veure un altre cop amb una mica més d'esperança que la d'avui. Bé, senyors, hem arribat als moments finals de veus de la parròquia. Avui, en les veus de la Dolors Cardona i del Jesús Castro i una servidora, la Joana Aldarra. Ha controlat el so i les músiques en Mar Pere Arnau. Us esperem en aquesta sintonia ràdio d'Esvern el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins aleshores, a tothom. Adéu-siau. No, no, no, no. La ràdio d'Espern, la ràdio de Sant Just, plorant de rit com tu. Se xanta?