Veus Parròquia del 25/1/2017

We can feel all and every love we can reach any higher Ara escoltes ràdio d'esperm Sintonitzes ràdio d'esperm La ràdio de Sant Junts Sintonitzes ràdio d'esperm Béus de la parròquia. El programa de informació i formació humana i cristiana de la parròquia dels sants Justi Pastor de Sant Justes Verne. Amics oïdos, adeus a la parròquia, avui l'encíclica ecològica del bisbe de Roma, Francesc. Rodando río abajo hasta la ciudad, dejó caer la lluvia el agua. Trajes de fiesta y caras de felicidad, el largo invierno ya se acaba, lluvia del porvenir que el grano hará engordar. Ben trobats, amics de ràdio d'Esvern, adeus a la parròquia amb vosaltres, amb l'equip d'E, que al llarg d'aquest curs de 2016-2017 anem revisant, anem comentant, anem reflexionant el entorn, més que de la figura del Pape Francesc, de la seva obra ecològica, d'aquesta encíclica, que considera la natura i considera les coses creades com també objecte de l'estimació i, per tant, de l'atenció tant de Déu com dels homes. Ben trobada i me pariques. Hola, Lluís. Estàs bé, en condicions? Sí, en condicions justetes, una mica fònica, però en sortirem, en sortirem. Per copis, com diem a acabar ens ho entilem. Bé, avui volíem parlar d'un concepte que surt a l'encíclica, però que no és nou. Jo recordo un lema polític, però més que polític dels moviments conservacionistes, d'educació de la natura, de la pau, etcètera, que es deia. Hem de viure senzillament perquè tothom pugui senzillament viure. Vull dir que avui hauríem de debat una mica aquest concepte de creixement per veure si podem extendre la propietat d'accedir als vents, als vents de la natura, als vents econòmics, als vents de consum, a més persones. Et sembla que hem de fer el consum com en occident, un emblema, un objectiu, el que sigui la nostra prioritat màxima, o més aviat ha de ser el consum una possibilitat de repartir entre tots els homes, d'accés a tots els homes? Jo crec que les dues coses. A mi el que em preocupa és que ni tu, ni jo tenim cap poder, ni econòmic, ni polític, ni de l'OB, ni de res de tot això. En canvi, som persones individuals i crec que cada un de nosaltres hauria de mirar què pot fer en benefici d'un millorament en aquest sentit, que es reparteixi, ja no voldria dir riquesa, sinó el mínim benestar, els mínims medis necessaris perquè la gent pugui sobreviure. L'altre dia ens deia l'Arcadi Oliveres que moren 50.000 persones cada dia de gana, de fam. Si hem d'esperar que ens ho arreglin els polítics, a mi em sembla de molt poca responsabilitat per part de cada un de nosaltres. Hem de veure què podem fer. El papa diu que s'han d'ampliar a les futures generacions del concepte de pluralisme, és a dir, nosaltres podríem tenir una mica de consciència per salvar la nostra vida, el nostre entorn. Sempre, a partir de petits gestos, el petit gest de classificar les deixalles i que vagin al lloc correcte, el petit gest de no contaminar ni fer un advocador on no n'hi ha d'haver, etcètera, o de no ametre gasos del nostre cotxe si no compleix la norma, això es dona predescontat. Però aquesta ampliació, no només nosaltres hem de conservar la natura perquè estigui al nostre servei, sinó que les generacions properes, els nostres fills i els nostres nets, també han de poder gaudir de la vida. I això és una opinió que el papa, en el seu item 159, ens en parla. Diu que pensar en les properes generacions implica ser generós i anar més enllà del cotxe termini. L'encíclica, especialment, critica l'immeditesa política, que no pensa en el bé comú al llarg termini, sinó en un cotxe termini que respon només a intresos electorals. Podríem llegir una mica el que diu el papa Francesc. Diu que la noció de bé comú incorpora també les generacions futures. Les crisis econòmiques internacionals han mostrat amb cruesa els efectes deniosos que comporta el desconeixement d'un destic comú del qual no poden ser exclosos els que venen darrere nostre. Ja no pot parlar-se de desenvolupament sostenible sense una solidaritat intergeneracional, és a dir, no només nosaltres sinó pensar en fins i nets. Si la terra ens és donada ja no podem pensar solament des d'un criteri utilitarista d'eficiència i productivitat per al benefici individual. No estem parlant d'una actitud opcional sinó d'una qüestió bàsica de justícia, ja que la terra que revem pertany també els que vindran. D'acord, són paraules molt encertades del papa Francesc i d'aquí se m'acuta una pregunta derivada. Què passaria si tota la humanitat actués com fem nosaltres? Si tothom consumís com nosaltres? Si tothom viatges com nosaltres, compres com nosaltres, etc. Podríem tots viure igual de bé o no? Aquella xifra dels 50.000 morts? 50.000 morts de grana cada dia. Doncs no donen massa possibilitat que tothom vingui vici amb nosaltres. És evident que cal un decreixement, és evident que cal un menorament del consum particular i connectiu perquè altres persones puguin accedir, no sé si tantes com aquestes, 30.000 diaris, altres persones. A totes les catàstrofes que estan passant cada dia són 50, 30, 25. Incluso el terrorisme horrorós, però bueno, 80 persones. Bueno, no, és un desastre, són 50.000 persones cada dia que moren de gana. És que clar, ja no sabem ni com comptar-ho, no? Aquest decreixement és una cosa important, és un decreixement teòric, perquè hi ha aplicacions pràctiques molt interessants. Explica això de la cooperativa de Montdragón, sisplau. Jo les xifres exactes que m'ha explicat a l'Arcadi Olivers dissabte ha passat, potser em puc equivocar, però em sembla que es tractava que en un moment determinat, la cooperativa de Montdragón, que eren 35.000 treballadors, se n'havia de despedir 5.000. Aleshores era una cooperativa, van dir que no, que aquestes 5.000 persones havien de continuar treballant i es van proposar que cada una de les persones treballar una hora menys, imagino que cobrà també una hora menys, no? No es va bé de despedir ningú, tothom es va estirar, es va perdre una mica el cinturón. Resulta que al cap de 3, 4, 5 anys, no recordo exactament com va dir, aquesta cooperativa que donava feina a 35.000 persones va créixer fins a 72.000 persones, és a dir, més del doble dels que hi havia abans d'aquesta crisi interna que van patir, és a dir, que l'esforç que van fer tots va ajudar a fer un salt endavant molt important i poder tenir moltes més persones treballant en la cooperativa. Va ser, en certa manera, una partada de cinturó per després recuperar el mateix o posterior i ampliar-lo a moltes més persones. És una sàvia, una sàvia mesura. Diu-me, el Francesc, perquè sorgeixin nous models de progrés, necessitem canviar el model de desenvolupament global, la qual cosa implica reflexionar responsablement sobre el sentit de l'economia i la seva finalitat per tal de corregir-ne les disfuncions i distorsions. Per ao de conciliar, en un termini mitjà, la protecció de la natura amb la renda financera o la preservació de l'ambient amb el progrés. En aquest tema, els termes mitjans són només una petita demora al lancorament. Simplement es tracta de redefinir el progrés, un desenvolupament tecnològic i econòmic que no deixa un món millor i una qualitat de vida íntegrament superior, no pot ser considerada progrés. Per altra banda, moltes vegades la qualitat real de la vida de les persones disminueix per la deteriorament del ambient, la baixa qualitat dels mateixos productes alimentaris i l'esgotament d'alguns recursos en el context d'un creixement de l'economia. En aquest marc, el discurs del creixement sostenible pot convertir-se en un recurs diversiu i esculpatori que absorbeix valors del discurs ecologista dins la lògica de les finances i de la tecnocràcia i la responsabilitat social i ambiental de les empreses sol reduir-se a una sèrie d'accions de mar que tenia imatge. És cert que moltes empreses tenen com un sector social o ecològic que els hi serveix per alluir una mica en forma de propaganda, però que es queden una mica amb això, una simple marca que no sabem per altres conductes que no condueix una realitat efectiva. Molt bé, diem apostar per un creixement que no sigui voràs i responsable i, per tant, redefinir el concepte de progress. En quin sentit el nostre creixement o el nostre actitud és voràs i responsable? Bé, jo crec que aquest claríssim és aquest esprit consumista que ens porta a tots, que ens condueix a actituds i maneres de fer molt fora de lloc. I s'empara en aquesta encíclica, que la felicitat, no sé on ho diu, per un moment eternitat, diu que la felicitat no és només comprar, obtenir, adquirir... Que està i llençar, sinó aprofundir en un mateix, millorar les relacions amb els que ens envolten. Hi ha molts altres aspectes que estem descuidant i que donen la impressió que la felicitat només és a base de consumir, gastar, comprar, i hem de prendre a viure d'una altra manera. Fins i tot es parla de l'interioritat. És a dir, també és felicitat descobrir si mateix, parar-se, reforcionar, pensar. Sí, una mica també el que diu és que tenim quantitat d'estímuls externs que no ens donen espais de silenci, que ens són necessaris per això. Reconeixen o coneixen millor a nosaltres mateixos veure exactament què és el que podem ser nosaltres, o podem fer, o podem col·laborar en aquest món. El món virtual, tan útil i tan pràcticament de les coses, té bastant de veure amb aquesta esgotament de la capacitat de silenci interioritzada dels dos nosaltres. Fem una petita pausa musical i els meus jugos del programa posem una música adequada. Fem una petita pausa musical i el meu jugos del programa és una música que ens donen espais de silenci. Fem una petita pausa musical i el meu jugos del programa és una música adequada per a les coses que ens donen. Fem una petita pausa musical i el meu jugos del programa és una música que ens donen espais de silenci. Fem una petita pausa musical i el meu jugos del programa és una música adequada per a les coses que ens donen. Fem una petita pausa musical i el meu jugos del programa és una música adequada per a les coses que ens donen. Fem una petita pausa musical i el meu jugos del programa és una música adequada per a les coses que ens donen. Fem una petita pausa musical i el meu jugos del programa és una música adequada per a les coses que ens donen. El papa incorpora conceptes interessants i novidosos. Quan diu que l'ambient humà i l'ambient natural es degraden junts. I no podrem afrontar d'acuadament la degradació ambiental si no prestem atenció a causes que tenen a veure amb la degradació humana i social. De fet, la deteriorització de l'ambient i de la societat afecta d'una manera especial els més febles del planeta. Tant que la desigualtat de la societat és més feble del planeta, tant l'experiència comuna de la vida ordinària com la recerca científica demostren que els efectes més greus de totes les agressions ambientals els sofreix la gent més pobra. Per exemple, l'esgotament de les reserves ictícoles de peixos perjudica especialment els que viuen de la pesca artesanal i no tenen cap manera de remplaçar-la. La contaminació de l'aigua afecta particularment els més pobres que no tenen possibilitat de comprar aigua envasada. I l'elevació del nivell del mar afecta principalment les poblacions costaneres empobrides que no tenen on traslladar-se. L'impacte dels desiguts justs actuals es manifesta també en la mort prematura de molts pobres, en els conflictes generats per falta de recursos i en tants altres problemes que no tenen espai suficient en les agendes del món. Poc cal afegir, i aquí et diré-nos d'aquesta postura del papa. La interdependència entre el món humà i el món de la natura. Bé, un altre concepte que es posa en francès és que s'ha de viure i entendre la nostra vida com un do, com un regal. Aquest do ens obliga a tenir recura i a tenir recura també de la vida dels altres, o estem dient allà al tot aquest programa, sobretot d'aquells que són més vulnerables als pobres. Diu en vergo glió. Donar vol dir ajudar a crear les condicions perquè la vida es pugui desenvolupar plenament. I també una natura és un regal que ens ajuda a viure. Podríem comentar una mica això. La vida com a do que ens has donat. Mira, a mi això em fa pensar amb la parabola dels talents. Aquest és un talent, o potser el talent més important de tots els que hem rebut. I se'ns demanarà comptes de com els hem utilitzat, com si els hem fet produir, o si els hem ficat en un calaix, i els hem deixat allà que es mercissin, que no servissin de res. Em sembla que vivim en un món i, per sort, nosaltres estem en un país amb una geografia i un entorn molt bonic, malgrat també, bastant deteriorat per accessos d'inversions, o d'infraestructures exagerades, feronisme... Jo penso només en totes les segones residències que s'ocupen de mitjana, 12 o 13 dies l'any, i que, a part d'espatllar l'entorn, suposen tota una estructura d'electricitat, de l'FNU, aigua clavegueres, que només serveixen per 12 dies de mitjana l'any, i clar, ja ho veus, que això no és ni just, ni és bo pel món, per la natura en què estem vivint. Per tant, reiterarem el pensament que hem exposat en altres programes de que aquest canvi d'actitud comença per la individualitat. Jo crec que això és importantíssim. Jo crec que és molt important que cada un de nosaltres mirem què podem fer, petits canvis, no podem fer unes coses molt grans, però al mateix temps, hem de buscar associar-nos amb altres persones, primer, perquè ens ajuden a mantenir els projectes o els objectius que ens proposem, i segona, perquè entre uns quants podem fer més feina que un de sol, podem multiplicar l'esforç, per exemple, amb qüestions de residus mateix. Doncs si ens proposem tota una colla de comprar només els líquids que vagin amb ampolles de vidre i no els de plàstic, doncs podem tenir un efecte molt més important que si només ho fem cada un perquè un fa una cosa o l'altre fa un altre, en canvi, si ens proposéssim entre uns quants portar una línia de conducta, doncs això podria tenir uns efectes més visibles. Aquesta interdependència que en comentes, ens comenta la Inma, també està recollida el papa quan diu que no solamente ens hem de relacionar amb l'espècie humana, sinó en totes les espècies vives tenim dependència i en tothom molt creat, en tota la natura. És a dir, que hem d'aprendre consciència del fet que l'espècie humana depèn de les altres espècies. Més mirem, per exemple, l'alimentació, l'alimentació depèn d'espècies vegetals, d'espècies animals, per tant, la vida de l'home també en companyia, també en biodiversitat depèn de les altres espècies. Però també que la comunió entre les vius és fonamental, a part de l'espècie humana, o poder tenir una natura plena en biodiversitat. Els marts, parlaves de l'esgotament de la pesca, doncs els marts amb la riquesa d'espècies, sense que hi pogués haver-hi desparicions, seria una cosa del tot envejable. Estem a punt d'acabar, ens queden temes, però només l'últim. Aprendre a preciar les diferents dimensions de la felicitat. Tenint poca cosa, n'han d'un cert decreixement personal, podem ser feliços, també. Jo crec que a tu i jo, que som els que parlem, i moltes de les persones que ens escolten, podem deixar bastanta cosa d'acostat, sense arribar a les coses més necessàries. Em sembla que fins arribar el pinyol, el moll de l'os, nosaltres som gent molt privilegiada i segur que podem utilitzar el cotxe en menys dies del que l'utilitzem, amb el qual en portem menys, podem no comprar-nos tanta roba com ens fa il·lusió per llogir, i no passa res, podem potser gastar menys en restaurants i menjar a casa d'una forma més senzilla. Aquestes són les coses que a mi s'ho corren, així és molt ràpides. El màxim d'esplaçar aquesta salvi cap a cobres socials, coenegers, ajuts als altres, etc. Per intentar que tothom sigui dign. És que segurament, si som més austers, també ens il·luminarà una mica el cervell. Aquella interioritat que parlaves potser? Jo crec que sí. Molt bé, amics, oïdos d'Areu d'Esvern. Veus a la paròquia, acaba avui el seu trànsit. Tindrem una redició d'aquest programa al dissabte a dos quarts d'ons a del matí. I a través d'aquests micròfons donem els gràcies a l'Ima Colada Periques, el Carles, que ens ha ajudat des de les vies de sol. Us ha parlat en nom de tots, Lluís Segura. A rebeure. Ara escoltes ràdio d'Esvern. Sintonitzes ràdio d'Esvern. La ràdio de Sant Just. Sintonitzes ràdio d'Esvern. Sintonitzes ràdio d'Esvern. Sintonitzes ràdio d'Esvern. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. S'està parlant de Babilònia. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu n'és un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa l'alvidre. Canviarà vits és tan necessari com l'aire que respirem. La versió i l'acord és el que existirà, Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de sent just escolta la desvernada i tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern.