Veus Parròquia del 1/2/2017

L'Audició de ràdio d'Esvern que porta a casa vostra tota la informació de la parròquia dels sants Justi Pastor de Sant Just d'Esvern. Tots els temes de caire religiós, humà i social que es produeixen en el moment procurem tractar-los en aquests minuts de ràdio que són amb vosaltres tots els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en segon audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Avui us oferim notícies d'Església i fer i actualitat. Sempre en aquesta sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Iniciem l'Audició amb la lectura de l'Avengelli del proper diumenge. Diu Sant Mateu. En aquell temps, Jesús digue els seus deixables. Vosaltres sou la sal de la Terra, si la sala ha perdut el gust, amb què la tornaria ensalada? Un poble dalt d'una muntanya no es pot amagar, tampoc quan algú en sent un llum no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent, llavors en veure el bé que heu obrat glorificaran el vostre pare del cel. Notícies d'Església. Demà l'Església celebra la festivitat de la presentació del nen Jesús al temple, amb la qual segons diuen alguns textos de fer es renova i reproduceix tota la vida de la humanitat sobrenaturalitzada. La festa és anomenada popularment la candelera, perquè es veneixen i reparteixen petites candeles entre els fidels assistents a les celebracions religioses. Aquestes candeles s'encenen en la processó que es fa al voltant o a l'interior dels temples. Aquí, a la nostra parròquia, malgrat ser una missa de dia feiner, la iniciarem a les 8 del vespre amb la cerimònia clàssica i la processó amb les candeles enceseses. La tradició popular diu que és costum guardar-les per encendre-les en casos de tempesta o en els infantaments. Però és una tradició que sembla que s'ha perdut força entre la gent jove, com desgraciadament moltes de altres que la nostra gent gran havia conservat, seguint els costums dels nostres avantpassats. Aquesta és una comunicació del senyor Rector Joaquim Rius als Foli Gresos, publicada al Full Informatiu del passat diumenge. Visita pastoral als Archiprestats Ens ha arribat la comunicació del visbat del compromís del nostre visbe, Montsenyor Agustí Cortés, de fer una nova visita pastoral als Archiprestats, tal com va fer fa 9 anys. Cada període de temps determinat, el pastor de cada diòsisi, té l'obligació de visitar-la tota per conèixer de prop la seva situació pastoral en la seva complexitat. No es tracta de controlar. No és un mert tràmit administratiu o burocràtic que afecti a les parròquies i institucions ecclesials, sinó celebrar una trobada de comunicació entre la vida concreta dels fidels i el pastor de la diòsisi, i que s'han d'invenaficiar les mismes parròquies en la condició d'abertaderes comunitats cristianes i ecclesials, com el visbe, que ha d'intentar realitzar cada vegada millor el seu servei. El coneixement mutu realitzat cada vegada millor en les informacions, el diàleg, l'intercàmbi, l'estímul i sobretot la vivència de comunió en la fe poden esdevenir molt fecuns tant per la mateixa parròquia com de més comunió en la fe amb el pastor que tenim. Com que serà una visita diferent de la primera que es va fer, i que aleshores era la primera que feia el nostre visbe a tota la diòsisi, va ser molt més dedicada a cada parròquia. La dara serà per al Xip d'Estat i farà servir els òrgans que formen part de l'organització pastoral i no tant el funcionament de cada grup en concret, o bé de cada acció que es porti a terme en cada parròquia. També tindrà una trobada amb tots els sacerdots de les parròquies i personalment amb cadascun d'ells. És positiva aquesta proposta per part del visbe a agostir, perquè així aproxima les realitats pastorals a la seva responsabilitat per en veure si es va duent a terme el compromís que tenim de ser una comunitat que escapa l'Evangeli, que n'aprofundeix el seu esperit per poder-ho oferir-lo als altres, que celebra dignament la fe, que es tracta d'unes comunitats acollidores i obertes a tothom, que estan alerta amb els problemes de la societat per poder-hi aportar respostes, que es tenen en compte les persones o les famílies més necessitades i cercar conjuntament camins de sortida davant els problemes que puguin patir, i tot plegat, viscut en comunió fraterna i ajuda compartida en la responsabilitat dels membres de les comunitats. Aquesta activitat del nostre visbe s'iniciarà el mes de febrer i els passos que anirà fent ja els anirem compartint i notificant. Esperem que tot sigui un ajut per anar positivament endavant i progressant, tal com diu el Pla Pastoral, una comunitat de membres que s'estimen i ajuden a fer caliu de fe entorn de Jesucrist, però, com diu el visbe de Roma francès, de portes en fora. Signat mossèn Joaquim Rius. 2 de febrer, dedicat a pregar, pels de la vida consagrada. En aquest dia, és bo que tinguem present en la nostra pregària a les persones que es dediquen i consagren la seva vida en una especialitat concreta de vida religiosa, en algun ordre dedicat als altres en els molts camps de servei. També pot ser de vida monàstica o de clausura, tot però, com a servei a l'església universal, pel testimoniatge ofert. Es mereixen el nostre agraïment recordant-les en la nostra pregària. En vocació de la celebració de la Jornada Mundial de la vida consagrada, diu el visbe Agostí en el seu espai Ressó de la paraula del Full Dominical del Visbat. La festa de la presentació del senyor en el temple ens convida a mirar amb agraïment la vida consagrada a la nostra església. Les religioses, els religiosos, les monges i monjos són cridats de venir illes d'amor fratern per a tots els nàufrecs de les tempestes del desamor, de la indiferencia, de les divisions, dels enfrontaments i de l'odi. Una illa és un refugi perquè aporta seguretat i fermesa. Els que es troben cansats de lluitar per continuar surant, sostenint el propòsit d'estimar el germà en un mar procelós d'emveges, individualisme, lluites i conflictes, en trobar en el seu camí una comunitat de vida consagrada, han de poder dir, malgrat tot, segueixo creient en l'amor al germà. Podrien tenir, dir també, ben convençuts. Aquí s'estima el germà, o almenys aquí se segueix creient que l'amor al germà és el camí i val la pena continuar intentant-ho. Com he sabut, el que caracteritza la vida consagrada és el compromís. Assumir demà a l'església el viure segons els vots de pobresa, castedat i obediència. Però aquests trets vots desembocen necessàriament en l'amor fratern, són portes i camins cap a aquest amor. Podem dir que necessàriament en l'amor fratern són portes i camins i camí necessari ningú que digui viure aquests vots deixarà d'estimar el germà, com ningú que pretengui estimar el germà podrà aconseguir-ho sense viure, d'alguna forma, la profunditat d'aquests vots. A l'hora que els especialment consegrats constitueixen per nosaltres un testimoniatge viu d'amor fratern, ens diuen que la fraternitat s'ha de treballar. El procés d'iniciació que ells viuen, primer experiència postulant, noviciat, professió simple, professió solemne, no és més que un camí d'iniciació a l'amor, a l'amor adeu i al germans viscut en la forma específica del carisma propi. La seva gran lliçó és fer vida al principi, que quan posem Déu sobre totes les coses en el centre de la vida, llavors els germans adquireixen trets divins i en conseqüència els podem estimar fins a donar la vida per ells. Signat Agostí Cortes Oriano, visba de Sant Feliu de Llobregat. Vida creixent celebra els seus patrons. Ja en anys anteriors, el moviment Vida creixent ha celebrat els seus patrons, Sant Siméó i Santa Anna, el dia 2 de febrer, coincidint amb la presentació del nen Jesús al temple, festivitat coneguda com la candelera. Donada i acollida a l'Àuge de la Vida creixent a l'esdiòcesis, el guany la commemoració prendrà més relleu amb dos moments i dos espais de celebració. A les 11.30, o sigui, a dos quarts de 12 del matí, tindrà lloc la Eucaristia a la Catedral de Sant Llorenç, presidida pel visbe Agostí, a continuació de la qual hi haurà allà mateix un senzill refrigeri. En val desig d'afavorir la coneixença entre els diversos grups de vida creixent, de l'esdiòcesis s'ha organitzat un dinar de germenó al menjador de la Casa de l'Església. D'aquesta manera es podrà viure i aprofundir punts clau d'aquest moviment com són l'amistat, la espiritualitat i l'apostulat. Trobada diosa sana de adolescents i joves, a Sant Sadorni de Noia, 17.04 de febrer, des de les 4 del tard fins a les 9 del vespre, per nois i noies entre els 13 i els 18 anys, és a dir, a partir del primer curs d'Eso. Festa de Sant Nicasi a Sant Jaume Céslio Veres. Diument ja vinent 5 de febrer, a les 12 hores del migdia, el Visva Agostí presidirà l'euguristia emotiu d'aquesta festivitat i del vot de poble d'aquesta població. Recordeu, a Sant Jaume Céslio Veres. Aquestes han estat les notícies d'Església. L'audició veus de la parròquia sempre divulga temes de fer, però a l'hora socials, en veus d'actualitat per esposar-los. Escolta, Jaume Pujol i Bercells, arcavísba, metropolità de Tarragona i privat, que en la pàgina de religió del diari La Vanguardia diu, des de l'altre arriba. El Juliol del 2013 el papa Francesc va fer seu el primer viatge oficial. El lloc a l'Egid va ser L'Empedusa, una petita illa italiana de tan sols 5.000 habitants, situada al sud de Sicília i testimoni d'arribades continues d'immigrants i de nombrosos neufragis. Una costa costaruda comunica el port amb la parròquia. El papa va celebrar missa en un altar en forma de pastera, amb una creu construïda amb les restes de barcasses desballestades. Des d'allà va denunciar la indiferència en què assistien a l'espectacle tràgic dels neufragis amb milers de persones mortes en l'intent d'arribar a les costes europees. Amb l'amargó el rostre es va preguntar, qui de nosaltres ha plorat per la mort d'aquests germans i germanes, de tots els que viatjaven sobre les barques, per les joves mares que portaven els fills, per homes que buscaven qualsevol cosa per mantenir les seves famílies, som una societat que ha oblidat l'experiència del plor. La il·lusió per allò insignificant, per allò provisional, ens porta cap a la indiferència vers els altres, cap a la globalització de la indiferència. I amb accent de denúncia va continuar. Qui és el responsable de la sang d'aquests germans? Cap. Tots responem, jo no he estat, jo no hi tinc res a veure. Deuen ser altres, però jo no. Avui ningú no se sent responsable. Hem perdut el sentit de la responsabilitat fraterna. Hem caigut en el comportament hipòcrita. Mirem el germà, mitja mort al caire de la vorera, i potser pensem pobret. I continuem el nostre camí. No és assumpte nostre. I així ens sentim tranquils. La cultura del vanestar, que ens porta a pensar només en nosaltres mateixos, ens converteix en insensibles el crit dels altres. Ens fa viure amb bombolles, de sabó, que són boniques, però són inútils. No significa res. Des del crit de l'Empedusa, fins avui han transcorregut tres anys i mig. Segons l'Acnur, l'Agencia de la ONU per als refugiats, en aquest temps han mort més de 10.000 persones ofegades a la Mediterrània en l'intent de solir l'altra riva, el paradís somniat dels qui fugen de la guerra i de la misèria. Com el que visba de Tarragona, tinguin nombrables ocasions de sortir al mar i contemplar-lo des d'aquesta altra riva. Com no pensar, llavors, que en aquestes mateixes aigües milers de persones es juguen la vida i moltes acaben morint i convertint el mar en hòstrom en un cementiri gegantí? Veig els vaixells de càrrega i de pesca, els molls del port i el serrall, i penso en els altres vaixells que ajuden a rescatar nàufrecs. I en els camps de refugiats d'Itàlia, Grècia i Turquia, en aquest fred més de gener, hem posat locals a disposició dels refugiats, però per l'alimentable gestió que es fa des dels poders polítics europeus amb prou feines troben l'utilitat que desitgem. Prego adéu per tantes persones que es troben en situació de risc i reclamo, afegint-me el papa francès, que no caiguem en la indiferència davant tantes morts de persones que tenen noms i connoms més enllà de les estadístiques. Signat Jaume Pujol Balsells, archivisme, metropolità de Tarragona i Primat. Fa any i mig es va inaugurar la remodelació de l'Església de Santa Cecília de Montserrat, reconvertida en l'espai d'art son Scully, com un lloc dedicat a la reflexió, el silenci i la contemplació. L'antiga capella disposa d'una dintena d'obres d'un pintor de renom, com son Scully, a tall de la famosa Rockheart Chapel de Houston. L'obretura ha coincidit amb la creació de l'Institut Art i Espiritualitat, que programa diverses activitats a més de les visites guiades. Les pròximes cites, sempre a les 4 de la tarda, són 10 de febrer, lectura comentada de la nit fosca de Sant Joan de la Creu pel pare a la Plana, 24 de febrer, relació entre Poesia i Art pel Àlex Susana. 20 de març, audició comentada de la missa solemna de Beethoven per Oriol Pérez Treviño. 24 de març, concert del quartet catalínca. 28 d'abril, lectura poètica de Toni Clapés. 12 de maig, meditació sobre textos literaris per Albert Soler. I 26 de maig, xerrada de l'escultor Hetsuro Soto. Per a la gent que no pot pujar a Montserrat, però en són debots, i també per a la gent gran pels malalts, pels que per una causa per una altra no s'han pogut desplaçar fins a la muntanya sagrada, els queda el console de seguir en directe la retransmissió dels oficis religiosos que es fan a través de diversos mitjans. Un indicador de la rellevància d'aquest seguiment a distància és que cada diumenge hi ha una 100.000 persones que segueixen a través de les televisions de la xarxa de comunicació local i el primer diumenge de cada mes per TV3, la missa conventual de Montserrat, a més dels que ho fan per mitjà d'internet. Montserrat Comunicació és un projecte de la Comunitat Benedictina, que n'és el juny del 2011, en la posada en marxa de Montserrat Radio, que complementa amb l'inici de les emissions de Montserrat TV a l'abril del 2012. A través de la web de Montserrat Comunicació, es poden seguir cada dia en directe 5 retransmissions. La Udes, a dos quarts d'avui, del matí, missa conventual a les 11 del matí, salve Regina i Virolai a l'una del migdia, Sant Rosari a les 6 i quart de la tarda i Cida Vespres també a les 6 i quart de la tarda. I ara escoltem la veu del Papa Francesc. Visitar els malalts i els que estan a la presó. Amb aquestes obres de misericòrdia, els senyors conviden a un gest de gran humanitat, compartir, el que està malalt sovint se sent sol. Una visita pot fer que la persona malalta se senti menys sola i una mica d'acompanyia és una medicina immillorable, un somriure, una carícia, una encaixada de mans són gestos senzills, però molt importants per a qui se sent abandonat a si mateix. Quantes persones es dediquen a visitar els malalts, els hospitals o a casa seva? És una obra de voluntariat impegable. Els hospitals són veritables catedrals del dolor, on, però, es fa evident també la força de la caritat que dona suport i manifesta compassió. Visitar les persones empresonades és una obra de misericòrdia que, sobretot avui, assumeix un valor particular per les diverses formes de justicialisme que es veiem sotmesos, que ningú no es senyali amb el dit a ningú. Siguem tots instruments de misericòrdia, amb actituds de compartir i de respecte. Penso sovint en els empresonats i penso sovint i els porto en el cor. Em pregunto què els ha portat a del inquí i com han pogut sedir a les diferents formes de mal. Això en costant, junts amb aquest pensament, sento que tots necessitem proximitat i tendresa, perquè la misericòrdia de Déu fa meravelles. Aquestes obres de misericòrdia són antigues i, tant mateix, sempre actuals. No caiguem en la indiferència, siguem instruments de la misericòrdia de Déu. Això ens farà més bé a nosaltres que als altres, perquè la misericòrdia passa a través d'un gest, de la paraula, d'una visita, i aquesta misericòrdia és un acte de joia i dignitat aquí la perduda. Hem arribat dels moments finals de Beus de la Parròquia. Avui us hem parlat Joanna Algarra i Pere Oliver. Ha controlat el so i ha posat les músiques en Carles Hernández Rios. Us esperem aquí, a ràdio d'Esvern, al proper dimecres, a dos quarts d'avui del vespre. Recordeu que al dissabte, repetim aquesta audició, si deu vol, a dos quarts d'11 del matí. Fins a les hores, a tothom. Adéu-siau. Gràcies.