Veus Parròquia del 15/2/2017

Ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, un gant de 8 punts. La ràdio d'Esvern Veus de la parròquia? La ràdio d'Esvern L'audició de ràdio d'Esvern que porta a casa vostra tota la informació de la parròquia dels sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvern Avui obrirem la finestra i el coneixement de la justícia i pau Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit, Jesús i estem a punt de començar aquesta audició, que em sembla que us agradarà, no? Doncs, avui volíem parlar, que com sabeu que d'any, volíem parlar de mans unides. Jo crec que tothom coneix l'entitat, vull dir que tampoc cal dir res, però sí recordar que a mans unides va fer cada 3 anys, fa un lema que dura 3 anys. I el triany del 2016 al 2019 era una miqueta reduir la pobreza i de la fam, és a dir, reduir la fam i la pobreza. Els anys passats, si ens en recordem tots, era plantar-li cara a la fam i sempre. I aquest any, què hem fet? Aquest any és el tema del malbatament dels aliments. És a dir, què diem tots? Tot diem, oi, és que passem gana, oi, és que no tenim menjar. No és que el món no necessita més menjar, sinó que necessiten gent que promesa que no tirem els aliments, que els produïm d'una manera sana, és a dir, el que no pot ser, és que cada segons la FAO 795 milions de persones pateixen fam al món i resulta que tallem 1.300 milions d'aliments a l'any, a tothom dius. Molt lògic, nois, eh? No, gens lògics, perquè me'n recordo una temporada perquè per pujar el preu del cafè, com va ser una temporada que va haver-hi una collita extraordinària, doncs el vent i del mar el feien servir per fer funcionar les locomotores que encara anaven amb Carmo. O sigui que això és un crim, o bé a Canàries, també uns temps després, resulta que van tirar tots els tomàquets perquè pujessin de preu. Jo aquelles imatges de quan tiren la llet fa una ràbia. Jo suposo que ha d'haver-hi alguna altra manera de reivindicar-te, però no tirant això saben que hi ha gent que no pot ni comprar-ne, no? És una cosa que a mi personalment vingna molt, i entenc que la gent s'ha d'onifestar, s'ha de reivindicar els seus drets, però, ostres, hi ha coses que fan mal als ulls. Els ulls del cor. Perquè dius, hi ha persones que són femulenques de veritat. Sí, sí. Com aquí el senyor Visba, que va acabar el seu escrit en tres setmanes, i posa els femulencs, és que hi ha gent que està passant gana. Totalment és que... La televisió que han fet un estudi i els nanos de Catalunya estan entrant en un ritme de pobresa extraordinària. Perquè encara que vagin a l'escola i mengin igual que tots, hi ha coses a l'escola que es fan que els pares no agasten de pagar-los. I és clar, llavors, aquestes criatures arriba que es van enradarint, enradarint, perquè tot contribueix a completar la personalitat d'aquell criu. I és clar, si moltes coses no les pot fer, doncs avui, el segle XXI, que es faci aquestes coses i cada dia més pitjor. Mira, el dia 6 de febrer, si la setmana passada Justícia i Pau fa sempre els dilluns dels drets humans, cada dilluns fa una temàtica, no? I aquest mes de febrer, la temàtica del dilluns va ser la pobresa infantil, que hi havia la sort Maria Cara, i després hi havia el Salvador Busquets, que és el director de Càrites. Actualment què hem fet amb la pobresa? Li hem posat noms de pobresa energètica, la pobresa infantil, la pobresa... no sé què... No, no, perdó, ens deien, és que només tenim una única pobresa, en el moment que en una casa hi ha pobresa energètica, o no poden pagar l'escolarització dels nens, o no poden pagar els menjadors, o no poden pagar les exescolars. Estem parlant d'una única pobresa, que és que la unitat familiar no es pot sostenir perquè no té diners. És veritat que llavors què fem? Canalitzem tots, per exemple, a una certa, i la pobresa es necessita, sí, clar, o la pobresa de infantil, però que dius, no, és que no radiquem el mal, que és que aquella família pugui sostenir-se allà mateixa, d'alguna manera, d'alguna manera, d'entrar ingressos en general a la unitat familiar, per exemple. Naturalment. Si no deixes coix una pota, no? I és veritat el que tu comentaves, que és veritat que deien que els nens, a les escoles tu els hi dones de menjar o fas la beca menjador, però clar, hi ha altres coses que fan que el nen niixin uns valors, o amb unes formes de fe i d'actuar, que clar, ho reps, no només quan vas a l'escola, sinó a les exescolars, que et familiaritzes amb els teus companys, o et formes jo que sé amb temes de tecnologia, les classes exescolars d'informàtica, bueno, hi ha una sèrie de coses que si a la unitat familiar hi manca diners, què passa? Que a totes aquestes escoles que et permeten estar amb altres companys, fent un tipus d'activitat o fer-ne un altre, tot això ho perds. Ja ho diuen, que clar. I això no complementa la personalitat de la criatura. Exacte, el que tu comentaves fa un segon. Exacte, sí, sí. Doncs va ser tema de debat l'altre dia, que va sortir amb molta palesa, és veritat, té uns tallers ja per fets, tenen reforços extrescolars, vull dir que s'està fent, però clar, era una cosa que fins fa anys potser no es necessitava tant, i actualment és una demanda que va creixent. I cada cop més, cada cop més. També va ser una mica sorprenent, perquè a Anglaterra sí que en el nord d'Anglaterra hi ha uns barris que sempre viuen, que són els barris, que hi haven tres generacions que viuen de les ajudes socials. I em pensava que aquí no ho teníem, i resulta que Carites deia, que s'estaven trobant, que hi havia tres generacions que no sortien de la pobresa, és a dir, que estaven ja amb els mateixos nivells, que a vegades quan veiem Europa diuen, uf, aquí no ens passa, però sí, aquí ja tenim tres generacions que estan en el sistema de Carites, i no hi ha manera de sortir-se'n. En el qual és el que l'altre dia comentaves, Jesús, de lo que deies, que estem fent una nova societat o una nova classe, la classe dels esclosos, no? Exacte. En el nord realment, això és evident, quan les generacions es van succeint dins d'aquest camp, i no surten, és que estan esclosos, i si aquí encara afegim, a part dels del país, a nivell mundial o a nivell europeu, tota la costa dels refugiats, són persones que han entrat en aquesta situació, sí, d'una manera provisional definitiva, i sistema d'esclosos. No, no, aquesta provisionalitat es transforma en definitiva, o sigui que l'olitzó cada cop s'allunya més, i això és molt trist. És que la problemàtica mundial que tenim necessita un canvi, un canvi de sistema per poder regular i equilibrar necessitats i mitjans. Però quants anys fa que ho demanem? I ho comentem? Pensa que la humanitat ha fet uns canvis amb 100 anys tremendos, ha passat de 1.500 milions habitants a l'any 2000. Ja, m'han dit que van ser... 100.000 o no sé, bueno, una veritat. Ara estem a 100.500. Això mateix. S'ha d'organitzar un sistema d'equilibri de necessitats i polítiques amb aquest període de temps tan curt, perquè és un tema de curt, és molt difícil. Però de totes maneres també comentava un sociòleg que no és que l'aterno abasti per tots els seus habitants. El que passa és que està molt mal repartit, el que deia la Quima. Home, escolta'm, és que no hi ha volta de full. Bueno, el que està mal repartit és evident. I que... Sí, 88 persones, més riques de tot el món, disposin de la meitat de la mateixa renta que 3.500 milions habitants a la Terra, i es veu que això està mal repartit. I tant, mal repartit. Per tant, aquí hi ha la clau, no? Sí, la clau, el sistema. Però al sopar de la fam, jo me'n recordo, hi ha molts anys, jo era jove i qui havia llavors era un dels nanos que després va ser, sembla que està a Vilanova. Sembla que està a Vilanova. I ja feíem que vam fer unes representacions i tot, però d'això fa ben bé, gairebé 20 anys. Però seguim empitjorant, jo crec. No miglorem, empitjorem, perquè què ens ha passat? Que cada vegada fem productes, potser perquè produeixin molt més ràpids, són molt més agressius, però també me'l matem la Terra. Llavors, hem de buscar la manera d'impulsar una producció i un consum que sigui sostenible, donar qualitat i millores als petits agricultors, sobretot perquè, clar, és que, si no, i l'altre és promoure's mitjans contra la pèrdua i el desaprofitament dels aliments. Una cosa és que no acabo d'entendre aquestes polítiques que tenen alguns supermercats que tiren al menjar als contenidors quan seria més fàcil d'intentar buscar la manera... Què passa és que si busques la manera de donar aquests productes que potser ja no es pots vendre, encara que no estigui amb els mesos, llavors també la gent que va a buscar-los també els menys preus, una mica. No, perquè, mira, ja sabeu que hi ha les neveres solidàries, ho sabeu, això, no? Doncs, ostres, dius, les neveres solidàries, en aquí... Els productes frescos, que no es facin malament. O aquells que dius, em queda una setmana per caducar i no em acabaré per exemple als llogus. Doncs mira, els deixo en aquesta nevera, i qualsevol persona es pot utilitzar, no cal que sigui una persona, vull dir, qualsevol, estan nosaltres. Mira, no li poses etiquetes. Però ve, que estem dient això ara, a hores d'ara, ja fa tants anys que ho vam comentar i semblava que la cosa anava per a millor. Anem a pitjor, eh? Doncs et quedes esturat. 1.300.000 tonnes, són moltes tones d'aliments que es llancem a l'any. O uller, eh? Les xifres, la veritat és que me n'has agarraïfat, per qui he pensat, però amb tot això, tu saps la quantitat de gent que pot menjar. O tant. És que alimentem a tothom. Sí, sí, sí, sí. I la gent que la terra produeix per a tothom pot, encara, mantenir més gent. Sí, jo crec. El que passa és que s'ha d'organitzar ben organitzat. Bueno, i també, diguem-ne, que ha de ser objectiu prohiditari dels governs mundial. Començant per les Nacions Unides, la FAO i el FAI, si s'hi dedica, i després tots els governs, que hi ha en les nacions, perquè, clar, és tan fàcil organitzar-ho, si vas a mirar. Si es posen tots d'acord... Ah, aquí. Has arribat a la madre del cor. Tots d'acord. Tots d'acord, tots. Posen els mitjans. Només qui posin el 25% dels mitjans que hi posen per fabricar-me bé. Armament. I ja n'hi ha prou. Ni tant, ni tant que sí. Per tant, és un problema de voler o no voler. És això. Jo us ho llegeixo del qual he dit. La FAO ens comunica. Estira 1.300 milions de dones de menjar a tot el món. Les regions n'esprudeixen un major. Vala fiamen alimentari. Són Amèrica del Nord i Europa. És clar. On menys menjar estira a les escombraries és Àfrica, la subsejariana, que són uns 6.000 quilos per consumidor i any. A Europa, uns 95 quilos per consumidor. A Espanya, un 60 quilos per consumidor i any. Mentre és que uns tenen molt de menjar, els altres els anem tirant com aquell que no vol la cosa. No, no. Ja no sé si és que ens hem de sensibilitzar on està. Nosaltres podem xerrar, però realment... Jo puc comprar productes de proximitat, al qual potser sí que reclem alguna cosa, però hi ha algú en el sistema que no funciona. I no depèn del consumidor. Això són els grans intermediaris, que són els que s'estan fent de to. S'estan nutrint, clar. Perquè d'això, el pagès, que està treballant, que està mirant el cel, que no nevi, que no caigui pedra, que no em metin les collites. I el que comprem no es correspon realment, ni ells que podrien guanyar la vida, ni nosaltres, que ho paguem caríssim, perquè són els intermediaris, i són els que regulen les entrades dels productes. És el que et deia. No interessa que els tomàquets estiguin tembarats. Doncs llensem-los. Ah, molt bé. Estem també, és el llançat, aquelles hores de feina, i aquelles hores que... i aquelles llavors, i aquelles... L'aigua també, que després diem que el primer aigua. Vull dir, clar, dius, és que veus un... Si ho analitzem tot abans de fer qualsevol cosa, l'analitzem-les el que estem... Que no ens destrueixis només aliments, eh, que malvarates aigua, malvarates... Moltes coses, eh. L'acticitat, o sigui, la cosa... Jo me'n recordo quan era petita, que clar, la llum era cara. I el meu pare anava a darrere, primer posava bombetes justetes. Aquelles que... Aquelles petites, que eren 10 o 25 bats. Que semblava que fes que, com dic jo, ballessis un mort. Ai, no pots fer-te la idea. Jo recordo l'àvia, eh. L'àvia que hi havia, una habitació que deia, que la tenia molt baixeta, fins que no vam arribar... Fins que no van arribar els més joves, no jo, eh. No es posin gaire més nants, que hi ha els meus pares, que van canviar les llums, però l'àvia deia una habitació que no no utilitzava, una llum que es anava a ballessis un mort. Just per poder entrar i no donar-te cor. Sí, no era com ser amb les coses, però dius. Sí, però això... Sí, no, el meu pare, i anava a darrere a nostre, tancant totes les llums. Doncs jo ara ho faig també. Si s'ho deixa més, és el més gran de la casa. Però és igual. És que aquests aquí que has de venir... Ai, no, perquè... Clar, la llum tancat. No per res, perquè és que... No és que ja paguis més o menys, perquè arriba un moment que deu euros més, o deu euros més més... Ja no ens ve d'aquí. Ja, escolta'm, no sabem més rics ni més pobres. Ara, és el conjunt de tots... Clar, és que la llum, és l'aigua, és tot, tot. És que hi ha una cosa que no ha variat en 200 anys, que és el que se'n diu la llei d'oferta i de manda. La llei d'oferta i de manda establaix un preu en funció d'un equilibri entre aquestes dues variables. Però és que ara en els moments actuals hi hauria d'haver un canvi, això. Perquè aquesta mateixa llei es trenca quan els interessa. Quan els interessa hi ha preus que són de monopolis, es posen d'acord, s'ho sobreixen... Això està penat, però és igual, s'ho salten a la torera. Podríem posar multitud d'agents d'aquests. Llavors, el llei d'oferta i de manda, però alguna cosa hi ha d'haver, hauria de tenir unes restriccions, que és que els preus han de permetre sempre que tothom es pugui adquirir. Tothom vol dir tothom. I, per tant, si... Ara, posar els preus en un punt en què hi ha gent que no es pot pagar, això n'hauria de ser. Hauria de ser una restricció. És a dir, tenir uns limits, perquè totes les coses necessiten... No, no se n'ha de reglar. I que tothom ho vei si les regles. Perquè és que és el que et deia. No han variat el sistema. No. Un sistema que ja deien els economistes del segle XIX, que això funcionava així. I això no ha variat. No, però esclar. A veritat sí, perquè hi ha situacions que ho varien i ho saben. Per exemple, el preu de la llum. Sí. Això és una comèdia en riure. És una comèdia en riure. La sovasta, o sigui, hi ha hores que és més cara. I tot és perquè mai tan enteris el que has pagat amb el rebut de la llum. Jo ja no sé el que pago. A veure, sé el que pago cada dos mesos. Però no sé per què ho pagues. I dius, bé, que no consumec tampoc és de nada, que hi ha un nom d'impostos, un d'impostos. Dius, bueno, a més jo tinc dos línies, perquè... Tinc tota la casa d'esèctrica, al qual la tinc dos línies. Lliandolles. Lliandolles, el tema de tots els radiadors que hauran l'any, però durant l'hivern. Els poses els tenen una franja, i l'altra per l'altra. Però només perquè d'ali dues franges també ens encareix més el preu. I vas i dius, escolta, m'ho puc baixar? No, perquè si no es li va... Diu, home, la instal·lació és nova. Com que no puc baixar una miqueta, és que clar, jo durant l'any, quan no utilitzem els radiadors, que els endolles, clar, tu vas pagant igualment la potència, i dius, bueno, mira, deixem-ho estar, perquè també de la manera que t'ho expliquen... I són les potències, és on paguem. Clar, però de la manera que t'ho expliquen, tampoc et queda clar si... Dius, bé, no, si vostè té això, i té això, i té això, necessita aquesta potència. Sí, bueno... I no, no, és que no pots... no pots arvelar-te, perquè... perquè és així, la societat està muntada així, i paga, i s'ha acabat. Ja està, perquè hem rebut també, ara havia una taxa de les aigües residuals, no sé què, no sé quantos. Vale, o sigui, en dos mesos hem de pagar, perquè sí, doncs d'una casa paguem 20.000 i algo, i de l'altra gairebé 20. Perquè esclar, a més, segons les persones que diuen en aquella habitatge, i el consum està penat també, perquè representa que ha gastat massa, i escolta'm, no, no, no, no en sortirem. No, no, no, no, la veritat és que és tot bonic. Ja dic que aquesta comèdia que faig jo, tan arredera com feia el meu pobre pare, tancant els llums, o... No, no, és... La fem tots, eh, vull dir, i jo crec que... Sí, jo tinc rentaplats. Aleshores, quan no el poso en marxa, està carregat fins i tot. Ja vas apurant, allò que diuen. Sí, la roba, tres quarts del mateix. També la faig plena fins i tot. Clar, ja que gastes una vegada, no ho fa tothom. Jo també comprenc que, clar, la meva edat no és l'edat de les meves navots, ni de... Per exemple, que no tinc nen se'm és molt còmoda, perquè la rentadora fins i tot és perquè, durant la setmana, tenen roba suficient com per no taques cada dia. Clar, ara ja la cuina tens. Exacte, ho pots fer. Però de totes maneres, si tothom és igual, i això és igual del reciclatge, hi ha gent que no es vol no l'estar reciclar. El meu marit d'ençar... contra ell, que diu, és que jo no sé que a tothom ens favoreix. Vale, vale, i remogant, remogant... Ho va fent. Ho va fent, ho fa des del principi. Va començar amb el vidre i va seguir amb el paper i continua. Diu, però tu no veus com surto cada dia de carregat. Dic, és igual, si ho fiquessin tots amb una bossa, també sortiries amb la bossa plena. Sí. Dic, per què costa? Doncs no, hi ha molta gent. I lamentablement, fa uns anys, que l'Ajuntament estava molt contents, perquè havien arribat amb una quantitat que, realment, compensava, però ara no. És que hem tornat enrere. Sí, ens hem mala acostumat, que ja teníem els vàrems bons, i suposo que ens hem relaxat, i això no pot ser, de tornar a conscienciar-nos tots de què hem de fer. I el meu marit se'n fa de moltíssim. Diu, a la d'això, al rebuig, bosses del que tindré que serà de l'orgànica. Però, si ho expliquen, 40 milions de vegades. 40 milions de vegades. Però si no veieu que poses el repte o l'equell, no pots tirar els mobles. I la gent fa que li doni la gara. Ui, tant! Mira que tenim un servei fantàstic. Perquè tenim tal hora que el dia, a tal hora, i els tens a baix i se te'ls emporta. Truques, i si dius, escolta, i mi dius, que no, normalment, tenen superbé. No hi ha cap problema. I jo, lamentablement, tinc una part del poble, que és que, quan vaig direcció a l'escla, no hi ha dissabte que no trobi que algú, suposo que al cap de setmana deu fer neteja general. I dius, però bé, no. Pots fer neteja, deixar-ho preparat, i el dia que tu vinguin a buscar, a les 12 de la nit, a última hora baixa-t'ho, però no ho deixis aquí al mig, que parca d'una sensació de brutícia. Sí, sí, de deixadesa. Dius, què us costa? És un ignim de sensibilitat? Doncs ja està, tot això entra dintre d'aquest malbaratament de tots els elements que tenim a l'abast. Això de la... de les... de les mans unides. Sí. També serà concret, suposo que recollirà l'arquivisbat. Exacte. Aquest cap de setmana passat, a l'iSatèliment ja es va fer la recollecta per la gent que havia anat a l'església. Els que no, nosaltres ja anirem veient quan es fa el sopa de la fam, que hi podem anar. Sí, que ho va comentar el mossèn, que es va dir la data. Sí, perquè s'ha d'acordinar, que també sigui la missa familiar pels nens, perquè si no es fos venir dues vegades, perquè ja sabeu com a vegades costa, que els nens us vinguin... I també va haver-hi un any que es va fer com un vermut amb suïlites i tot això, doncs no sé... Clar. Llavors, aquí, el projecte d'abans d'unir-les a Casany és donar-li forma. És a dir, què farà que lograr que la gent recuperi aquests aliments que es llensen o el redistribuirà o simplement es conscienciar la població? És conscienciar, perquè com sabeu, menys unides agafa la campanya trianual que cada tres anys és un període de temps. És una, aquest any és començar a sensabilitzar-nos primer com hem de semblar correctament i com hem de fer, però com sabeu que té un projecte. I el nostre que ens toca per el de Sant Feliu, on estem s'han justificat, és la construcció d'una escola de primària amb tres aules. Sales auxiliats bibliotecats, magatzems i serveis d'higiene. Fa molts anys que es va construir aquesta escola a la Índia. Sobretot, el poblete es diu Votmal. Votmal és una població que està bastant llunyada i van construir una espècie d'una escola. Però, clar, s'ha passat que, primera que hi ha hagut més criatures, han anat creixent i, clar, si no s'ha pogut arreglar les petites desperfectes que van passar, de l'ús com nosaltres, que és que un any toca pintar un altre any, s'ha passat que ara les instal·lacions estan tocadetes i s'ha demanat que, si us plau, des de mans unides puguem financiar aquest projecte perquè tinguem això en condicions. Es beneficiaran nens entre 6 i 14 anys de tant, nens com nens. Ah, molt bé. O sigui que això serà el projecte del nostre Xip d'Estat. Del nostre Xip d'Estat. Farem més intentar fer alguna dinàmica pels nens de cat i pels petits i així de conscienciar-los que no llancem el menjar. És clar. A veure si podem entrar una miqueta entre tots. S'ha ocorregut una idea, però que encara no l'he consensuada ni amb el grup de Justícia i Pau, perquè encara no ens reunim avui aquest vespre. El que sembla, però quan el tinguem i us ho podem explicar, ho farem i ho direm perquè esperem que vinguem tots a anar al sopar. Com a mínim, si no podem ajudar amb molts dinarons, perquè jo sé que la gent està com està. Però com a mínim, que tinguem consciència de sensibilitzar-nos que no podem tirar el menjar. Vés-me al comprament i anar a sobir, que no molt, i al final ho hagin de tirar. Què penseu, una miqueta del concert solidari de l'altra nit? De mal a favor dels... Ah, dels refugiats. Bé, jo m'agradaria saber on van a parar els diners, perquè encara no ho sabem. La pàgina web de l'entitat diu que quan ha d'assecar-hi el concert i tot ens ho explicaran, perquè és com una mínima, en tinc que ho sabem. La pàgina web tampoc ho posa. Proposa que en Breu ens penjaran les despeses que ens han estat i després el que queda de benefici i a veure on van. Perquè realment no sé si van a un camp concret, si van a diversos camps. Farem unes instal·lacions. Unes instal·lacions en condicions. Jo penso que també seria bona idea. Ens tens que no tinguem unes lleis que col·loquin aquesta... Que no estiguin amb aquestes tendes que, si passa fred, l'altre dia estava anant. A menys no sé quant de temperatura, vull dir que és complicat. A mi el que em va agradar, entre tots els que m'han parlat, però a l'Òscar Camps, que per fi va dir a algú, que a mi m'agrada que ho diguin, que és problema que els països fan armament. Bueno, si tenim el que tenim, és perquè alguns països fem armes. Fem un bé que hi hagi guerres per gastar-les. Per gastar-les, exacte. Jo, quan vaig sentir-ho, dic, bueno, almenys hi ha alguna persona més que jo ho diu amb veu alta, perquè a vegades... Sí, no, la gent no s'atreveix a dir segons què. Amb breu també presentarem, ara que estem aprofitant, molt poc aquests minuts presentarem, que ja ho anirem dient, un llibre que és... Amic meu, que és un llibre, que fa dos anys, des del camp de refugiats, i l'han dibuixat, i han explicat la seva... el seu peripret per arribar a un estant. T'expliquen com vivien, com han sigut arribar a un camp, la vivència del camp de refugiats, i després, el que ells esperen del futur. I és curiós veure els dibuixos, perquè passen de colors a foscors. Els dibuixos són molt caràlics. És tota l'experiència que ens ango. Fins i tot ja en gent amb pistoles. És a dir, que algú deu passar, i el personal en puntarà amb un altre, amb un arma. És un llibre... El tenim a aquell llibre, actualment, perquè el va portar a l'Ernau i el tenia, i el té des de la setmana passada. I... també. Hem arribat gairebé als moments finals d'aquest programa, que ens ha passat el tibus volant. Tenim dos minuts? No, no tenim que dos minuts. No, no, s'ha acabat. Doncs ja està. Tenim tema per la propera audició. Hem fet el sopar de la fam. Gràcies, Quima. Gràcies, Jesús. Gràcies, Carles, que has posat la música. I mira, el temps s'ha acabat. Ha corregut. Recordeu que el dissabte tornem a estar amb vosaltres en segona audició. Moltes gràcies a tots. Adéu. Bon dia. Bona tarda. Gràcies. sung, Your New Encara ve! Un programa per arcà conocer la música moderna. Una altra setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.