Veus Parròquia del 22/2/2017

Oh, no. Oh, no. Beus de la Peròquia. Programa d'informació i formació humana i cristiana de la Peròquia dels Sants Justi Pastor de Sant Just Esvern. Amics ovidors, si avui és dimecres o dissabte, això és Beus de la Peròquia. Ben trobats, amics ovidors de Ràdio d'Esvern. Veus a la Peròquia amb vosaltres, amb l'equip d'E, que avallar d'aquest curs, 2016-2017, parla de debat sobre l'encíclic ecològic del Papa Francesc. Estem aquí, com a part de la Peròquia, amb l'equip d'Esvern, amb l'equip d'Esvern, amb l'equip d'Esvern, amb l'equip d'Esvern, amb l'equip de Francesc. Estem aquí, compartint taula, compartint estudi amb l'Imma Pariques, amb l'Imma, en Jesus Castro, i jo mateix, l'ho assegura, les guies açó en Carles Hernández. Bé, anem desgranant una mica aquesta encíclica, aquests comentaris que ha fet el Papa, adreçats als cristians i adreçats també al conjunt de la població, una importància a l'atenció, a l'ecologia, a l'atenció, a mèdia i ben. Com comencem avui? Comencem llegint un paràgraf d'aquesta encíclica. Que diu, no hi ha dues crisis separades, un ambiental i un altre de social, sinó una sola i complexa crisi socioambiental. Les trajectòries per a la solució requereixen una aproximació integral per a combatre la pobreza, per a retornar la dignitat als exclosos i simultàniament per a protegir la natura. Aquest comentari del Papa Francesc en què la crisi ambiental, la crisi social, en realitat són la mateixa, fins a quin punt d'agradació o la manca d'atenció a la natura influeix directament sobre els més pobres, sobre la gent amb menys capacitat de sobreviure. Què us sembla? Jo diria a mi em sembla que incideix sobre els més pobres i sobre els més rics també. El que passa és que pateixen més per la situació en què es troben. Són els pobres, justament. Hem de tenir en compte que la tecnologia ha arribat a uns punts en què s'ha considerat, i ho veiem en la ciència, com a prioritària, en la política i en el posos potencials econòmics que s'han posat en joc en el món, a través del treball, a través dels serveis. Però que ha arribat a un punt en què això ja s'està veient que és insostenible, sobretot perquè ho patim ja. Ho patim amb la qualitat de l'aire que respirem, ho patim amb aquestes diferències de temperatura tan altes que es verifiquen de quants anys en quants anys, 4, 5, 7, i amb la qualitat de l'aigua potable, que nosaltres això directament ara no ho patim, perquè hi ha la meitat de la població mundial 3.500 milions habitants que no poden construir aigua potable. No la tenen. Ni aigua de serveixament, diguéssim, a l'aigua residual. Sí, sí, també, també. És una situació que és total en aquest sentit, l'aigua que es llença perquè s'ha utilitzat, no és recupera, a través del sanejament, com deies. El papa diu que hem de mostrar unes motivacions perquè l'experiència cristiana ens convidi a aprendre seriosament de qüestió ecològica. Fins a quin punt és missió que hi hem, que és missió dels cristians, impulsar l'atenció ecològica per a conjunt del planeta? A mi em sembla que, per allò que he anat llegint d'aquest encílic, i el que m'han anat comentant, és que se'n parem s'està dient que vivim amb més austeritat, els que tenim més, doncs es pot repartir millor la riquesa o es pot arribar més a les necessitats de tota la població. És a dir, que nosaltres ens hauríem d'apartar el cinturó i com a cristians sempre se'ns ha dit que el primer que hem de mirar és el pobre necessitat, l'altra, doncs nosaltres hauríem de fer un esforç en aquest sentit, i això, si ens hi posem tots, pot tenir una repercussió més enllà del que fem cada una de nosaltres, sinó que pot tenir una repercussió política. La gota de cada un es dilueix, però si són molts, a les hores això pot tenir algunes conseqüències realment importants i eficaces per acomadre el problema que tenim. I els cristians, davant, els cristians en solidaritat, en tota la gent que n'hi ha initiatives interessants en aquest sentit, però es lluita contra aspectes mundials globalitzadors molt perillosos. Per exemple, l'economia. L'economia tractada, com en molts moments es considera actualment, com un simple creixement il·limitat, o com un augment d'ovenestar material, com un objectiu de benestar que consumeixi, que gasti, que tiri i que torni a consumir. Fins a quin punt? És que quan els governs, els que coneixem nosaltres més a la vorra, que són els d'Europa, els governs d'Europa quan administren els diners de tota la caixa de l'estat, els que aportem tots els ciutadans, tenen dos objectius. Un, que augmenti el poder exitiu de la població cada any, encara que sigui poquet, és a dir, que treballin pensant en la gent. I l'altre objectiu, que és important també, és que augmenti la qualitat de vida de la seva població. Si es compleixen aquests els principis, vol dir que les diferències de classe, les diferències d'ingressos entre la població d'aquell país o d'aquell continent seran més o menys estables i aniran bé les poblacions. El problema és quan aquesta desigualtat, quan aquest de repartiment no es fa igual. És una desigualtat total. De manera que uns pocs et creixen, la major part del creixement de la renta, perquè clar, la industrialització, i ara ha anat epecoactual, que estem amb la robòtica i amb l'automatisme, el que fa és augmentar més la renta del país total, el que passa és que a l'hora de repartir-lo, la classe humil cada vegada en té menys, amb la qual hi ha governes que governen pensant en un repàrduc, pensant en la gent, amb el benestar que deia la qualitat, i d'altres que no, que no gestionen, no gestionen d'acord amb un sentit d'adjustícia. La globalització és un hàntic respecte a aquesta situació. El fet que hi hagi tendències mundials, economicistes que favoreixin determinats creixements o determinades indústries clarament contraris o medi ambient, com podria ser la indústria armamentística, o de construccions de grans mitjans de transport, etc. Jo penso que això dificulta aquest desenvolupament que, en un punt de vista més local, seria més favorable. Bé, un comentari més, sisplau, sobre la visió del papa del món. El papa, en el encíclica, fa una crítica, o critica la poca mobilització que generen els informes científics sobre les qüestions relatives a l'ecologia, i en l'escasa repercussió que produeixen en els mitjans de comunicació o en els polítics. És a dir, davant d'una evidència que la ciència, que les estadístiques diuen que el món està en perill des de la capa d'usor, des de la desfeta de l'àrtic, des de l'escalfament global, etc. La pèrdua de la biodiversitat, la manca d'aigua, com s'ha dit per dir-nos les quantes, davant d'això, com pot haver-hi encara reaccions bastament fonamentades amb la tècnica o la ciència, que diuen que això no té una base acceptable, que això és un cicle que tornarà a passar i que, per tant, no ens hem de preocupar, i que els mitjans de comunicació i els polítics visquin quasi bé d'esquena, com a màxim, i passen de puntetes. Bueno, això depèn una miqueta també, de la manera en què la nostra civilització, és a dir, la part que governen els polítics, els governs, viuen pensant sempre en el dia a dia i en el court-termini. I, llavors, el fet de pensar sempre en què faran la setmana que veu, què faran a l'any que veu, què faran les pròximes eleccions, els comporta no pensar en les veritables problemes que hi haurà dintre dels anys que siguin. És evident que ara les coses ja es veuen clares, per exemple, per dir d'alguna manera, avui mateix, parlaven de les avelles en un article a l'hora, les avelles estan tenint problemes seriosos per subsistir i enmoren moltes, però moltes vol dir moltes. I què passa si les avelles no poden moure-les lliurement com fins ara, colonitzar i, llavors, fructificar els llocs perquè donin frits i perquè la vida sí de qualitat en tot arreu? Doncs perquè llencen els cames, llencen productes químics. I el llençar productes químics no han tingut en compte els científics, els químics i les empreses que els han fet només han tingut en compte els seus propis beneficis. Però no han pensat en els defectes colaterals que poden portar aquestes coses. I això és el que passa moltes vegades. La informació, si es busca, es troba, però no la necessiten, aquestes persones o aquestes empreses. Perquè quan aconsegueixen un objectiu que és maximitzar els seus guants, llavors... Ja en tenen prou conseqüència. Actualment a Europa això és un problema molt gran. Però molt gran, eh? Però per ells també a la llarga també els porta una problemàtica perquè tampoc els seus camps es polinizaran si no hi ha nevelles. És a dir, clar, dona impressió en el que dius tu, que tothom està mirant a Cortermini. I nosaltres, cada un de nosaltres en particular, som conscients, però no ens preocupa excessivament aquest tema. Estem, també, en el dia a dia. Pits sesorits, no? Que s'està conformant un govern fet de gent accionista, del canvi climàtic i del perill ambiental, fins a guilisme d'aquest il·luminat que ha estat escollit president. Això em sembla que és un pas endarrere, en l'especte. Petits avenços que els havien fet en Congressos, a l'últim al de París, abans del de Pekín, al de Tòquio, etcètera. Hi ha un punt que el papa també ha de tocar, que és la conversió d'acord a partir de l'afè en Déu. Diu que una conversió, en de fet, que ha de reculsar-se en una espiritualitat de la sobrietat, centrada en el valor de la protecció del bé comú. Ja ho han dit aquí, viure bé en poc, perquè d'altres puguin simplement viure. I veieu, també, que la conversió a la cura, la tensió, la educació ambiental, és també una qüestió d'acord, una qüestió purament científica. A mi em sembla que és una cosa que afecta a la persona sencera. Per una banda tenim unes informacions que ens expliquen i les veiem a la televisió i les llegim sobre el que està passant i les repercussions que tenen en tot. I una mica també el que deia en Jesús, i és que afecta als pobres, sí, però ens afecta a tots, perquè si convertim els marts en escombraries i desfem el gel i omplim de gasos nocius a l'atmosfera en comptes d'aprofitar tot el sol que tenim, per exemple, aquí en el nostre país, això ens afecta. Ens afecta a tots, és a dir, que jo crec que... que potser nosaltres ja som grans i mira, però hem de preveure què passarà amb els nostres fills i amb els nostres nets, és a dir, que sí, que jo crec que són molt responsables d'actuar individualment i d'actuar col·lectivament, no sé si a través d'algun partit polític, d'alguna associació, d'alguna... però hem d'actuar, no ens podem limitar a pensar-hi, i rumiar-ho, i prou. Evidentment, evidentment, que el que dius és una realitat vivent. A mi em fa la feina que el pot ajudar molt, diguem-ne, a conscienciar la població, és a través de l'ensenyament, a través de l'escola, a través de les famílies. Si hi ha alguns estudis, algunes carreres a nivell universitari, que posen l'emfecció amb la programació de les assignatures, sobretot si són de tipus econòmic, amb el benefici econòmic, a court-termini i al màxim possible. Com a meta, més important de totes. És el cúric l'um d'econòmiques, per exemple, empresarials i d'altres entitats, apliquen aquest principi. Però l'obiden, per exemple, que els resultats d'una empresa depenen també de la qualitat que tinguin els treballadors i el treballen, del salari que cobrin aquelles persones, que el producte que facin sigui un producte bo i ètic, que tinguin respecte pel més ambient. I amb això hi entren tots, perquè els que fabriquen pasta de paper, per fer paper, utilitzen fusta i, per tant, utilitzen els arbres. I els arbres són un bé natura que no es pot dilapidar. Hi ha dies que estan dilapidant els boscos, els grans boscos de fusteria, de l'Amasones i d'Indonesia, que són els més importants al món, encara. Total, per fer hamburgueses a l'Amasones, per fer herba, per criabastiar i fer hamburgueses, clar, aquest negoci és un negoci que serà molt rentable, però, en canvi, va contra la natura i va contra les mateixes persones. Fem una petita pausa musical, d'estancionem la nostra énfasi amb aquesta defensa i tornarem d'aquí uns minuts. Hace frío y es verano por mis venas mil pedazos de pastillas de colores por favor no me abandones estas luces sin descanso me transportan a otro espacio de arcoiris mariposas y en el cielo de huele a rosas quiero volar hasta el satélite luna ver el mar montañas para nunca regresar hoy mi nave se ha perdido y me he perdido y me he perdido y me he perdido y se ha perdido es de noche y tengo frío solo hay ruido no hay canciones esas luces de colores es invierno que haya llovido y en mis venas no hay sentido es de noche y tengo frío y me he perdido y me he perdido y me he perdido y me he perdido y me he perdido y me he perdido y me he perdido y me he perdido que ja estan creixent molt empreses de tipus socials. Que, a més, estan creant noves formes de fer empresa. I jo crec que tot això és positiu. Mirem també coses positives que s'estan fent, encara que siguin poques, però hi ha un augment important d'empreses d'aquest estil. I, a més, són empreses que tenen en contacte, normalment, treballadors, amb dificultats, o sigui, amb dificultats psíquiques, físiques el que sigui, o persones de llarga durada a l'atur, o persones amb més dificultats de trobar una feina. Jo penso que això és positiu. També crec que és positiu tot aquest desig que hi ha per part de les empreses de tenir la qualificació de medi ambient, perquè això s'està valorant cara a concursos, amb administracions... Hi ha coses que s'estan fent. I, evidentment, això és una mica un sistem de cireres. Quan estires una, em van sortir d'altres. Jo crec que això és positiu i ho hem de valorar. Sí, sí, sí. En realitat, perdoneu-me. Jo parlava de les empreses. És clar, no he clasificat el tipus d'empresa. A portar a les altres sector són, actualment, un model, un exemple, el seguir i valorar-ho també. Però hi ha una altra cosa que també sembla important. L'explotació pràcticament extrema que es fa en el treballador i a la societat no ve de l'empresa petita. L'empresa petita de dos, tres, quatre, cinc, sis persones, és molt improbable que pagui sols baixos, que no es tingui en compte, que no valori la gent. Això us refereix més aviat a l'empresa per entendre'ns el llibre X-35 i les multinacionals. I, sobretot, els grans poders, com és la banca. Més aviat, amb això. Bé, però estombarem, eh? La laudat, o sigui, en definitiva, proposa una conversió, un canvi de mentalitat, un canvi cultural per aconseguir una ecologia integral, una casa de tots, un oi cos comú o la bona economia, es devingui part de l'ecologia integral i estrenqui el divorc existent entre ecologia i economia, que va començar amb la revolució industrial i que s'ha accentuat a l'era de la globalització. L'esvolució de la crisi passa per resoldre problemes integrals que busquin resoldre el problema ecològic i el de la desigualtat humana que afecta la dignitat humana i els drets humans bàsics de molts individus. Això ho hem parlat, manta vegada d'aquí, que el problema ecològic i la desigualtat humana van, en certa manera, lligats. Aquí hem parlat d'empreses que fan les coses ben fetes, però és veritat que cada vegada som més conscients de la programàtica ecològica. En general, al món, cada vegada és més conscient d'això. O hi ha altres interessos que fan que no ens hi posem. Jo crec que sí, que la gent n'és conscient. O mira més aviat la seva propi conveniència o la comunitat. Evidentment que potser no ens preocupa tant com ens hauria de preocupar i, per tant, actuar. Després, el que és cert és que hi ha hagut governs de nacions quan s'ha pogut fer millor que altres, però això ho fem tots o no resulta. I també crec que hi ha partits polítics que són més sensibles en aquestes coses i seria una forma d'encarriar això a casa nostra que s'ha de votar per partits individualment per uns altres que ho deixen més de banda. Hi ha accions a emprendre, perquè dius que l'àrtic es fon. I jo què puc fer perquè deixi de fondres? És el que diem sempre, que hem d'ajuntar esforços. De fet, també hi ha una qüestió clau amb això. Abans hem parlat de la necessitat de l'ensenyament de la formació. A tots els nivells, a tots els... inclou de les entitats, jovenils, tots, però també una cosa que és important, que la limitació dels matèries primes que hi ha en la Terra s'estan esgotant i s'acaben. Amb algun cas s'acaben i s'acaben, si no n'hi ha més. Llavors entra la necessitat de recuperació. Per exemple, la indústria del reciclatge ha entrat poc a poc de fa uns anys, però és que els que venen ara, el reciclatge és obligat i s'enfarà molt més, precisament per recuperar la matèria prima. És un filó d'ocupació, això. Exacte. I per aquest cantó es crearan ocupacions, es cobraran una quantitat. Ja s'estan creant. Ja s'estan creant. Perquè fins i tot, darrerament, la Unió Europea, això són avantatges d'estar a la Unió Europea. Hem fet una proclama perquè les empreses que fauriquen el lectrodomèstics a tota la comunitat europea, com a mínim, llencin el mercat un 2% d'elements recuperats, com, per exemple, rentadores, escalfadors, neveres, tot això. O sigui, de cada 100 neveres que llencin el mercat per paraules s'hauricans, un 2% serà un mercat de recuperació, que els llencin el mercat. Quan fan això, davant d'uns potents industrials i d'un capitalisme frotge, vol dir que també tenen clar en aquest nivell que això s'ha de fer. El mateix papa també reconeix aquests esforços i diu que no tot està perdut. Els seus ítems 205, 206, 207, diu que tant mateix no tot està perdut. Perquè els essos humans, capaços de degradar-se fins a l'extrem, també poden sobreposar-se, tornar a votar pel bé i regenerar-se, més enllà, de tots els contingüiments mentals i socials que els imposin. I encara diu, un canvi en el vestit de vida podria arribar a exercir una sana pressió sobre el que tenen poder polític, econòmic i social. Ja ho hem dit, uns àvids de vida, una manera d'entendre l'ecologia determinada fa pressió sobre l'estament polític i administratiu de la societat. La carta de la Terra de junts de 2012 ens invitava a tots a deixar enrere una etapa d'autodestrucció i a començar de nou, però encara no hem desenvolupat una consciència universal que ho faci possible. Per això, diu Vava, m'atreveixo a proposar novament aquell preciós desafiament. Com mai abans en la història, el destí comú ens fa una crida a cercar un nou començament, que el nostre sigui un temps que es recordi pel desvellament d'una nova reverència davant la vida, per la ferma resolució de aconseguir la sostenibilitat, per l'exceleració en la lluita per la justícia i la pau i per l'alega celebració de la vida. Fins aquí el programa d'avui. Moltes gràcies, Ímma, Jesús i companys oídos de Ràdio d'Esvern. Aigües de Barcelona adapten els horaris de les seves oficines per donar un millor servei. Des del passat, totes les oficines d'atenció al client també obren les dijous per la tarda.