Veus Parròquia del 22/3/2017

Un estirant de rècord. Un estirant de rècord. Veus de la parròquia? La parròquia del sant just i pastor és a les vostres llars per informar-vos sobre els temes de fet, accions parroquials, assumptes socials i actualitat en torno a l'església. Veus de la parròquia? Se met als dimecres a dos quarts d'avui del vespre i, en segona visió, als dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Avui podeu escoltar els espais, notícies d'església i fer i actualitat. Un estirant de rècord. Iniciem l'audició amb la lectura de l'Avengelli. Diu Sant Joan. En aquell temps, Jesús veia tot passant un sec de neixement. Els de Xebles li preguntaren... Reví, qui va a pecar que neixés sec aquest home? Ell o els seus pares? Jesús contestar. Això no ha estat perquè vagi a pecar. Ni ell ni els seus pares. És perquè en ell es revelin les obres de Déu. Mentre és de dia, jo he treballat fent les obres del qui m'ha enviat. La nit s'acosta, quan ningú no pot treballar. Mentre soc en el món, soc la llum del món. Dit això, es copia a terra. Va fer amb la saliva una mica de fang i es tingués sobre els ulls del sec i li digués. Vés a rentar-te a la piscina de Siloe. Aquest nom significa enviat. Ell contesta. I va anar a la piscina de Siloe? La gent del veïnat i els qui l'havien vist sempre cap tant deien. No és aquell home que veiem assegut cap tant. Unos responien. Sí que és ell. Els altres en deien. No és pas ell. És un que s'hi sembla. Ell digués. Sí que el soc. Els joveus no volien creure que aquell home hagués estat sec i ara pogués veure fins que van cridar els seus pares per dir-los. Aquest és el vostre fill, que segons vosaltres va néixer sec. Com és doncs que ara hi veu? Els seus pares de respongueren. Nosaltres sabem que aquest és el nostre fill i que va néixer sec. Però com és que ara hi veu? Qui li ha obert els ulls? Nosaltres no ho sabem. Això ho heu de preguntar a ell. Ja és prou gran i ell mateix us donarà raó del que li ha passat. Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels joveus que ja llavors havien acordat esclòrels de la sinagoga. Tothom qui reconegués que Jesús era el Macías. Per això van dir que el seu fill era prou gran i que l'interroguessin a ell. Jesús va sentir-hi que l'havien esclòs de la sinagoga i quan el troba li digués. Creus en el fill de l'home? Ell responguer. I qui és senyor perquè hi pugui creure? Jesús li diu. Ja l'has vist. És el mateix que parlava amb tu. Li diu ell. I crec senyor. I respon. És per fer un judici que jo he vingut en aquest món. Perquè els que no hi veien, hi vegin. I els que hi veien, es tornin sex. Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li diuen. Així voleu dir que nosaltres també som sex. Jesús els contestarà. Si fossiu sex, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu. Per tant, la vostra culpa no té cap excusa. Notícies d'Església. Seguint la marxa del Temps d'Aquaresma, escoltem la paraula de mossèn Joaquim Rius, el nostre rector, que ens diu que hi ha una altra manera de dejunar. Dejunar no vol dir només deixar de menjar. Pot ser també tot l'esforç per vencer l'egoisme i reaccionar positivament davant dels altres. Està extret d'un vídeo inspirat en paraules del bisbe de Roma francès. Gràcies a tots els altres que els estimes. Fes alguna feina que ajudi a descansar una altra. Tingues delicadeses pels que t'envolten. Dejuna de paraulotes que fareixin. Parla en veritat i en bondat. Dejuna del mal humor i omple't de pau. Dejuna de la tristesa i omple el teu cor amb alegria. Dejuna de les rencúnies i aprena perdonar. Dejuna del xerrar i escolta més. Conforme baixis fent això, gaudiràs en el teu cor de pau, confiança, alegria i vida. Sortida Arxiprestal. Disaptevinent, dia 25, persones de totes les parròquies del nord s'arxiprestat, ens trobarem al santuari de la mare de Déu de les Avellanes, a Oix de Baleguer, Lleida. Se l'abrarem junts la Eucaristia i compartirem el dinar de Germano. Divendres vinent a dos quarts de nou del vespre, el sacerdot i periodista en Francesc Romeu ens parlarà sobre el punyent i actual tema de l'ecologia escrita a l'ecologia viva en cadascú, en relació a l'encíclica laudat o sí del sant pare. El papa ens ho diu i en Francesc Romeu amb la seva exposició ens pot ajudar a entendre-ho. El lloc de la conferència serà les escoles del carrer Montserrat. No oblideu l'hora, dos quarts de nou del vespre. Sobre l'encíclica laudat o sí del bisbe de Roma, Francesc, ens diu mossèn Joaquim Rius. Aquesta carta del bisbe de Roma ha tingut més ressonància mediàtica i ha creat més opinió en enviants extra-clasials que no pas dintre de la mateixa església. Opinem amb tota discreció que ha esdegut el seu àmbit de la naturalesa en Casmau i com si el desenvolupament de la mateixa afectés a un aspecte purament material i no tant espiritual i dogmàtic que sembla hagi de ser el que el bisbe de Roma li pertocre. Llegint el document s'aprecia que es vol precisament fer donar compte que el deteriorament del que és la casa de tots, així anomen el nostre planeta Terra, on hi estem vivint tots, és obra del creador que ens ha regalat a tots per poder viure i usar-la tots i per el bé de tots. Amb el deteriorament que estem fent, ens estem perjudicant. Hi ha un interès en mostrar els ulls de la nostra societat occidental que les polítiques es preocupen per una ecologia més ciutadana, controlar tot el que es llença, tant l'orgànic com la resta, però tot i ser important, és batllant perquè les nostres ciutats siguin més sostenibles. Però, per no perjudicar-nos nosaltres, si entrem en un aspecte més global per a tothom, aleshores hi fem jugar l'interès per la intervenció del capital que hi pot entrar en joc i tot plegat sense pensar en la resta d'habitants on anem a tirar el que llencem. Aquests acostumen a ser els més pobres i més marginants de la societat, tant persones com els països on es llensen les nostres restes més industrials. Lamentablement, tota la qüestió de l'economia i del capital en concret que intervent la producció és el que prima. Les conseqüències que pugui suposar la fabricació no es té en compte moltíssimes vegades, encara que suposi un deteriorament de la natura o destrossa d'ambients on viuen grups naturals de persones de fa generacions i que no són mai punt de referència a suposar. El visbe de Roma francès dona una mirada universal molt extensa i crida a totes les nacions a vetllar per no destruir més i salvar el que tenim pel ver de tota la humanitat. Aquesta mirada, pel fet de ser tan universal, ens pot quedar allullada de les nostres possibilitats, però és veritat que també li interessa que cada persona s'ha de sentir responsable del seu propi àmbit i reflexionar sobre el personal comportament ecològic on es mou cada dia. És per on s'inicia el camí d'una ecologia viva encarnada en la realitat que envolti a les persones i que sigui per millorar l'entorn proper i estimular l'entorn més ampli possible. I sense oblidar que el resultat no porti a prejudicar d'altres amb les restes d'aixalles o deteriorament del medi ambient. Signat Mohsen Joaquim Rius. Missa a favor de la vida a la vacílica de la Sagrada Família. Conseguda com a cruenda de les setmanes de la família que promouen les diòsesis amb seu a Catalunya, tindrà lloc diumenge 26 de març a les 17 hores, cinc de la tarda, amb el lema L'Alegria de l'Amor, es viu amb família. Si voleu més informació d'aquest acte, podeu escriure a famíliaarrobavisvatsanfaliu.cat i també a la web del Visvat. Tindrà lloc la primera trobada a l'arxiprestal de famílies a Sant Vicenç dels Orts. El proper dissabte 25 de març tindrà lloc la primera trobada a l'arxiprestal de famílies que se celebrarà al col·legi dels cel·laciants de Sant Vicenç dels Orts des de la cinc de la tarda fins a dos quarts de vuit del vespre. Són convidats, els nens de Catequesi, amb la seva família, pares. Havis germans, però els nens hi haurà una zincana i simultàneament els pares tindran una xerrada sobre com viure a la fe amb família, en Juanjo Fernández, escriptor, conferenciant i consultor pedagògic a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya. S'acabarà amb una pregària tots junts i amb un verenar. Heu escoltat notícies d'Església. Fe i actualitat. El passat diumenge, dia de Sant Josep, vam celebrar el dia del seminari. Amb aquest motiu, l'arquivis va de Barcelona. Joan Josep Umenya escrivia a la venguàrdia en el seu espai des de la diòsse. Un article sota el títol Un dia per a les vocacions sessordutals. Per a les vocacions sessordutals. Diu així. Avui, festivitat de Sant Josep, estem de Nora Bona. Els seminaristes Josep Roca. Pera a la vedra. Alberto Moreno Palanques i Inyaki Marro seran ordenats diàques a la vasílica de la Sagrada Família. Pareguem per ells i per les seves famílies. Estic molt content de veure que els joves segueixen respondent la crida del senyor. El nostre seminari funciona. Hi ha un bon grup de joves alegres, senzills, entregats a l'estudi i al servei de les diverses parròquies de la diòsse si durant els caps de setmana. Els he visitat, he parlat amb cadascun d'ells, hem compartit plegats, l'oració i el menjar. Puc dir que són joves arrelats en la societat d'avui, amb el cor seduït pel senyor i frisosos per servir les persones. Enguany, la conferència episcopal espanyola. Ens anima a viure el dia del seminari en plena intensitat i sentit. Proc de Déu i dels germans és el lema que proposa en aquesta jornada a favor de les vocacions sacerdotals. La proximitat entre dues persones sempre significa entrega, generositat i donació de vida. Jesús ens ha ensenyat entregar-nos com ell s'entrega a nosaltres. Em va estimar i els va entregar ell mateix per mi. Això és el meu cos entregat per vosaltres, ens recorda. Jesús mai va dir als apòstols coneix-te a tu mateix, sinó coneix el meu amor. La felicitat de l'home no es pot planejar amb criteris del món, sinó amb els criteris de Déu. No es pot enfocar amb l'egoisme, sinó amb una sincera i autèntica relació d'amor amb els germans. Quantes vegades mirem Déu i els germans tancats amb nosaltres mateixos. No hem de tenir por d'obrir-nos a la presència de Déu i a l'entrega dels germans. La trobada d'acord il·lumina la vida amb l'amor de Déu. És una trobada d'acord a cor. Hi ha una trobada personal i hi ha una llum que ens il·lumina i ens supera. Només llavors acceptem en fer el que el senyor ens manifesta. Això és el que marca una vida. Cal aprendre a mirar cada home, cada persona, des del cor de Déu amb aquesta actitud i amb aquesta mirada correspondent a l'amor de Déu. La conversió de l'home a pecador es dona a n'experimentar aquest amor contemplant Crist i obrint-se al seu cor. Mansuet i humil. En el cor de Crist no es revela el cor de l'home. La maduresa de la vida cristiana consisteix a aprendre a mirar cada persona des del cor de Déu amb una permanent simpatia cap a tota la creació. Demanem al senyor que no faltin joves que responguin a la seva crida per ser sacerdots, servidors de la comunitat, instruments de l'amor de Déu cap a tot a les persones. I acompanyem els nostres seminaristes perquè continuïn avançant amb generositat en el camí emprès. Que no tinguin por, ja que ser sacerdot, és una vocació i un servei preciós. Us animo a tots a demanar a l'àmode els sembrats mans persegar-los i demaneu per nosaltres els sacerdots que siguem un entre vosaltres, que siguem un amb el poble, aquest poble de Déu, que sovint camina com les ovelles sense pastor. El senyor no ens deixarà guanyar en generositat. Signat Joan Josep Omeia, Arcavisba de Barcelona. Com a record del dia del seminari, la Conferència Episcopal Española va publicar una pregària dirigida al pare del cel que diu així. Déu i pare nostre, que amb l'exemple del vostre fill ens ensenyeu que no hi ha veritable avançament i que no hi ha res. Com a record del dia del seminari, ens ensenyeu que no hi ha veritable amor sense lliurement generós de la pròpia vida. Ajudeu els que es preparen als nostres seminaris a ser pastors segons el vostre cor. Propés a vos i propés als homes germans nostres. Feu-los valents testimonis de la vostra paraula, perquè portin a tothom. Sense distinció, l'alegria que neix d'un cor que s'entrega, que siguin en mitja de la nostra societat, els vostres ulls i les vostres mans, per veure, guarir i acompanyar tants que queden ferits en el camí. Que no fallin a la vostra església, joves disposants a servir-vos segons la vostra voluntat, que amb la seva vida i la seva paraula mostrin als altres el vostre amor misericordiós. Glòria el pare, el fill i l'esperit sant. Amen. El pare Gens Malung, rector de Sant Benedict de Halifax, Canadà, artífax d'una autèntica revolució pastoral, la seva parròquia, aplega més de 1.500 persones en les misses dels caps de setmana, 900 de les quals estan compromesses amb la comunitat, ha estat el Conferenciant Estrella del primer simpòsit internacional Reforma i Reformes a l'Església, organitzat per la Teneu Universitari Sant Pacià, celebrat d'Imec Recidijous a Barcelona. Malung, que va fer una diagnosi i va portar propostes davant la dramàtica situació que viu avui a Occident a l'Església Catòlica, va animar sacerdots i seminaristes a esdevenir veritables líders de les seves comunitats, molt conscients de la seva vulnerabilitat, però alhora capaços de dirigir equips pasturals de cara a la evangelització. Per no allò, la renovació avui de l'Església ha de començar evangelitzant adults i allunyant futurs de xeples missioners que són els que veritablement poden renovar les perròquies. La seva proposta són els cursos ALFA, una iniciativa nascuda fa més de 25 anys a l'Església Anglicana, orientada precisament a la conversió del cor i a la formació de comunitats vives. L'entídut contra tots els nostres malts, va dir, té nom i connom, l'esperitzant. Només podrem senejar de devò a l'Església amb la força de l'esperitzant. La crida urgent a fer d'eixeples missioners ha estat el gran tema que ha vertebrat les seves quatre punències. Aquest simposi ha estat el primer dels tres que, sobre aquesta temàtica, organitzarà l'AUSP fins al curs 2018-2019. Com a record que estem en plena cuaresma, escoltem la pregària que correspon al quart diumenge d'aquest temps, diu Sant Joan. Senyor, la meva seguesa interna no em permet mirar els altres de fit a fit. Immersa en la meva realitat, el meu egoísmo i benestar, la meva por, no veig més enllà, no veig res més. Senyor, obrem els ulls, ensenyem a veure, darrere de cada persona, al fons de cada mirada, un germà. Obrem els ulls per veure les necessitats dels altres, per saber acostar-me als qui pateixen. Obrem els ulls, ensenyem a veure la vida des d'una altra perspectiva que no sigui únicament la meva. Senyor, que la meva mirada sigui una mirada autèntica, una mirada sense por, una mirada confiada, una mirada de lluita i esperança. Ligim ara la pregària del segon diumenge de Cuaresma. Cuaresma, temps de pregària. Pare, ajuda-nos a pujar a la muntanya, a buscar un espai de temes per la reflexió, tal com va fer el teu fill Jesús. Pare, fes que ens sentim privilegiats, de sentir la crida de Jesús i la seva invitació a certes seguidors, tal com fa a fer Pere, Jaume i Joan. Pare, ajuda-nos a ser greits amb tot el que ens ofereix el teu fill Jesús i fes que ens acostem més a tu. Que en aquests temps de Cuaresma, sentim l'experiència purificadora que ens ha estat donada gràcies als profetes i al mateix Jesús que ens diu, no tingeu por. Aprofitem la Cuaresma per fer créixer la nostra relació amb Déu i els costadors de llum en mig de tantes foscors que ens envolten. Hem arribat als moments finals de Beus de la Parròquia. Avui us hem parlat, Joan Algarra i Pere Oliver. Ha posat les músiques i ha controlat el so en Carles Hernández Rios. Recordeu que aquesta audició s'ha de repetir, el proper dissabte a dos quartons del matí. Fins a les hores, molt bona nit a tothom, o bé, bon dia, si ens escondeu en dissabte. Fins a les hores, adeu-siau. Fins a les hores, adeu-siau. Ara, escoltes, ràdio d'esper. Ara, bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dates de caducitat. El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi ha una premsa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que, fins ara, mutis 4 o 6 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-ho. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests drogues més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. Tu t'equivoques en un penal, en un basse en Madrid, pots quedar clasificada per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim senyors tan directe, cada matí de 10 a una. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.