Veus Parròquia del 29/3/2017

Béus de la paròquia! Un programa de formació i informació humana i cristiana de la paròquia dels sants Justi Pastor de Sant Justes Bern. Amics ruïdors de ràdio d'Esvern, aquesta semilla de la Tierra d'en Carlos Chauhen, ens introdueix en el programa de veus de la paròquia d'avui. Ens toca parlar, un cop més, per si ser cop, aquest curs, de l'encíclica ecològica d'Ovisva de Roma Francesc. El divendres passat, la paròquia dels sants Justi Pastor va organitzar a les escoles una conferència a càrrec de l'Operivista i Capallà Francesc Romeu, precisament en el mateix títol, l'encíclica ecològica d'Ovisva de Roma Francesc. Aquesta l'ha odat, o sigui, que ha tingut tanta repercussió en mitjans no-aclasials, com en el sí de la pròpia església, potser més en el primer concepte. Anem a fer uns talls de l'intervenció de Francesc Romeu en els seus parts més importants. Primer, quan explica què és això d'una encíclica. La paraula encíclica, que això ara hem de divertir una mica, que si no ens posarem ara molt serios, divertim-nos una mica. Encíclica, la paraula encíclica ve del llatí, i ve de la pràctica de l'edat mitjana, que era alguns que heu treballat amb empreses, coneixeu allò que diu, ens ha arribat una circular. Una circular. Ara no s'utilitza tant, però ara és l'email. Ara m'ha arribat per email. Però abans era, ens ha arribat una circular. Què és una circular? Una circular era un text que circulava. Per tant, un monestí, un monestí que exercia una presidència sobre altres monestis, enviava una circular. Aquest monestí amb un monestí. Aquesta la passava amb un altre. La passava amb un altre i tornava al punt d'origen. Per això era una circular. I quedava la constància que tots l'havien llegit. Per què? Perquè afegien al davant el text. L'hem llegit, ens sembla molt bé fatal i tal posaven el davant. I això arribava a l'altra comunitat, que ho posava al davant. I donava tota la volta, i tu, quan t'arribava, tenies tota la... I d'aquí ve la paraula encíclica. Per tant, és una carta circular. Perquè arribi tothom. Recordareu allò a les encíclicues que deien els cristians i a tota persona de bona voluntat. Començaven així les encíclicues, que era això. És un text obert. Un text obert. Una circular i una encíclica, vol dir que és un text obert. Ara ve. Dels textos dels papes, les encíclicues són el nivell més alt d'octrinal. Que això també ho hem de recordar. Perquè, si no, ara com que competim amb els altres escritos del papa que treballen, ara tenim dos cartes o dos exhortacions apostòliques. Una és la joia de l'Evangeli, Evangeli Gaudium, que està molt bé. És el que endiem el text programàtic del papa francès. Aquí hi ha el programa del papa francès. El que digui que aquests 4 anys els hem passat sense un programa electoral d'això de 4 anys de la legislatura, doncs no. Hi ha el programa electoral. Aquí és el programa del papa francès. Que ningú digui, no l'entenc jo aquest papa. Mira't això i l'entendràs. Aquí hi ha el programa del papa. Després hi ha l'exortació apostòlica post-sinodal, després del sino de la família, que és l'amor isletícia. L'amor isletícia. No l'amor de la letícia. Exacte, ja. Si no, la joia o l'alegria de l'amor. Però això són exortacions apostòliques, són cartes per us intern. I és veritat, els divorciars tornats a casar poden combregar. És un fet intern, és una cosa nostra interna. En canvi, l'encíclica és un text obert. És perquè puguem parlar amb els altres. Tot el que és el seu text programàtic, tot això, és política interior. T'he dit molta, però hem de vigilar que la política interior no se'ns homengin tot. Per això és important l'encíclica. I aquesta encíclica li hem d'agrair el papa, que hagi triat un tema amb el qual podem parlar amb tothom, sense caure'ns la cara de vergonya, perquè podem parlar d'un tema que interessa a tothom. Subtitul. La cura de la casa de tots. Per tant, ara amb un llenguatge coloquial, ja ho esborraràs, això. Amb això podem parlar amb els de la CUP. Amb això podem parlar amb els de Catalunya, sí que es pot. Podem parlar amb els socialistes, podem parlar amb els junts pel ci. Podem parlar amb tothom, perquè és un tema transversal. Gràcies, papa francès, de posar-nos en l'agenda un tema transversal que podem parlar amb tothom. El Dalai Lama. Primeres declaracions quan va sortir l'encíclica. Firmo al 100% el que diu el papa en aquesta encíclica. Ja em direu. Leaders religiosos mundial. Per tant, hi ha un tema d'interès mundial. Jo crec que això és importantíssim. En Francesc Romeu ens perdonarà que no eliminem res del seu llenguatge coloquial tan decidit i tan contundent. I encara més li demanarem que ens presenti ràpidament, que ens faci un resum de l'encíclica dels capítols de què consta i que ell mateix expliqui quina és la pedagogia d'aquesta encíclica del papa. Francesc Romeu. Deixeu-me fer un resum molt ràpid de l'encíclica. Hi ha uns temes que jo penso que són importants, que no me'ls voldria deixar. Per exemple, aquests de la doctrina social. El papa és molt crític, per exemple, amb la propietat privada. Que això als cristians jo crec que també se'ns hauria de sentir de tant en tant també. Molt crític amb la propietat privada. Sobretot amb la propietat privada entesa com un bé absolut intocable. Hi ha gent que ho té així molt clar. El papa, i recordem, Jorge Mario Bergoglio a Buenos Aires, ja era d'aquesta línia, de posar en qüestió la propietat privada. Perquè ell deia, mentre tothom no tingui terra, casa i feina, no podem parlar de propietat privada. Això era una frase típica de Bergoglio a Buenos Aires. I ara el papa repren un tema que no és que sigui del papa francès. Ell, aquí, amb molt d'encert, recull un text textual de Joan Pau II que diu l'església de defensa, el legítim dret a la propietat privada, però també ensenya, amb no menys claredat, que en qualsevol propietat privada descansa sempre una hipoteca social, perquè els ben serveixin el propòsit general que Déu els ha donat. Veieu que equilibrat? D'acord la propietat privada, però quan jo tinc una propietat privada, pregunta que té una hipoteca. Té una hipoteca social. És a dir, jo aquesta propietat privada, els guants que tingui no són per mi. És una propietat privada en què els guants que em genera això és un bé social, és perquè això arribia a tothom. Molt bé. Una altra cosa que critica el papa en l'encíclica, això del rescat que s'ha fet als bancs. El rescat que s'ha fet als bancs. El papa també en parla aquí, i també diu que tinguem una miqueta d'anars, perquè si s'ha rescat als bancs, vol dir que som esclaus de les finances. Una altra cosa molt ben explicada. El rescat que s'ha fet dels bancs a tota costa, mitjançant el cobrament dels preus a la població, demostra la dominació absoluta de les finances. Molt bé. Una altra cosa que critica el papa també, que ho dic ara de principi, perquè d'aquests temes després no els tocaré, la cultura del relativisme. Que això ja era un tema molt de Benet XVI. Era molt, molt de Benet XVI, que ell criticava molt que estem en aquesta cultura, que tot és relatiu, i per tant no hi ha res absolut. No hi ha res absolut. Quan vivim en una societat que no hi ha res absolut, tenim el perill de xafar-ho tot. I estem una mica en aquesta situació. Per exemple, el papa critica això de que els ancians, la gent gran, ja no serveix per res. O al costat d'això, la utilització, l'esclavatge dels infants, dels nens. Els nens no es podeu imaginar això en el món. Els nens tenen les mans petitetes. És clar, no us podeu imaginar per què serveixen les mans petitetes dels nens. I per tant, i que quan es fan grans, ja no serveixen. I per tant, s'agafen altres nens esclavitzant-los perquè puguin posar les mans, per exemple, en les xarxes, i arreglar les xarxes de pesca i coses d'aquesta. Per tant, està molt bé que el papa ho critiqui, perquè diu això, el relativisme fa mal a la gent. Bé, l'encíclica consta de cinc capítols. De cinc capítols. Els tres capítols primers són molt interessants, ja us el recomano, perquè els tres primers capítols estic segur que tothom estarà d'acord, sigui creient o no creient, perquè és una part analítica, molt interessant, en què el papa analitza la situació que estem vivint en el món. El papa s'ha documentat molt, ja ha demanat a molts ecologistes les idees, i després el capítol segon és molt teòlogic, és el capítol que ell explica una mica el sentit de la Bíblia, que ja hi arribarem i per tant deixem-ho aquí. I el cinque i el sisè són els més pràctics, que són els que jo avui em mullaré una... mai millor dit, em mullaré una miqueta més, i us donaré algunes coses pràctiques, com sempre, discutibles, però per això hem vingut aquí perquè puguem discutir. I acabo amb aquesta primera presentació, que és un concepte molt important del papa francès, que us quedi aquí, i que la gent dels sindicats i de la política també ja està en d'acord, que és l'expressió d'ecologia integral, que és que l'ecologia no és només les plantetes i els ocells i els animalons, sinó que l'ecologia és sobretot la persona humana, la persona humana, i això és ecologia integral. Per tant, procurar que hi hagin a regular les hores laborals de les persones, això és ecologia, això és ecologia, perquè tots viurem millor. Per ocupar-nos pel treball és ecologia del treball, per ocupar-nos per com regulem un espai urbà, és ecologia urbana, per ocupar-nos per la vida de les persones i pels centres d'atenció sanitària és ecologia. Per tant, anar a l'ocotidia de la persona humana. Perquè molta gent, quan dius, ha fet una encíclica ecològica, diu, ah, mira, molt bé, i Sant Francesc, clar, parla dels ocells i de les plantes, i de diners, parla de malament que estem nosaltres quan ja comencem a despreciar les plantes i els animals, perquè vol dir que estem nosaltres bastant malament. Tiembla, la vida como con miedo hay veces que tiembla, ni nada tiene que ver con el aire. Te mueve tu ropa en noches de luna escueta, que aprieta su eta y evoca y me enloquece, y tiembla por los latellos que tu provocas. Esteu a la sintonia de Ràdio d'Esvern, això dels veus de la paròquia, l'encíclica del papa Francesc. Li demanem ara en Francesc Romeu que ens parli de la metodologia de quina esquema segueix el papa en la seva encíclica ecològica. Jo penso que l'esquema, quan el llegiu, i alguns que esteu aquí que veniu de la pràctica de la revisió de vida, us agradarà molt perquè el papa utilitza l'esquema de la revisió de vida, que tots una miqueta coneixeu. Des dels joves de la Joc, fins als adults de l'ACO, aquí presents, doncs és una pràctica habitual, veure, jutjar i actuar, que ja ens ve de la tradició dels moviments d'acció catòlica en cas nostre dels Francesus, que són els que ens van influir. Veure, jutjar i actuar. És un bon mètode, jo el recomano. Si alguna vegada heu de frontar, doncs això, una conferència com faig jo ara, no està mal fet així, començar per un beure, per mirar la realitat, després fer un valorar, que és veure la cosa que nosaltres aportem des de la fe, per tant, l'escriptura, l'abangeli, la Bíblia, i després acabar amb uns compromisos. I encara alguns mossents venerables diuen, i després de les compromisos passem a la celebració. Molt bé, també és veritat, també hem de celebrar. I després de celebrar d'aquí 6 mesos, fem una mica de revisió de compromisos, perquè si fem compromisos i després no el revisem, també és veritat. Per tant, ja s'entén que el procés no acaba aquí. Comencem pel beure. El beure consisteix en un anàlisi sobre com està el planeta, amb molta objectivitat i amb molt fonament científic. El papa sí que és veritat que aquí ha demanat molts informes. Fins i tot jo crec que un que ha col·laborat aquí és el Leonardo Boch, que era un franciscà que té hola, molt important, amb molts llibres publicats, molts llibres perseguits, però que el papa francès coneixia perfectament com a bon llatina america i que jo crec que el papa li va demanar, escolta, quan ell va plegar de té hola aquí i de franciscà, ell es va passar al camp de l'ecologia, i de veritat que quan un és un líder, vagi on te vagi serà un líder, i ara és un líder ecològic important. I jo crec que li va demanar una molt bona informació i que el papa aquesta informació l'ha posada aquí perquè en una entrevista que feia vida nova just acabada apareix així el Leonardo Boch deia que aquesta encíclica està molt bé. I per tant, un tampoc és tonto, i per tant diu, doncs molt bé, senyal que hi ha col·laborat. Bueno, ja està bé, no? No ho dic en sentit pejoratiu, ho dic en sentit molt positiu. Segurament que aquesta expressió que us he dit d'ecologia integral és un dels conceptes de Leonardo Boch. I si voleu, per no dir només això, el Jaume Botei, que també alguns a lo millor coneixeu, doncs també diu el mateix. Aquí hi ha dubto que el papa s'hagi posat en contacte amb el Jaume Botei, però el Jaume Botei també ho valora perquè veu i perquè són gent que porten molts anys treballant temes d'aquests i s'hi senten molt reflectits. Aquesta primera part el papa s'ha deixat ajudar i assenyala els dramas d'avui i constata aquesta destrucció massiva que estem fent del planeta. Bastant dramàtic, bastant dramàtic. Ell deia que la part del capítol, aquest primer, a la destrucció medi ambiental. I assenyala que la destrucció medi ambiental és també una destrucció social, social. Perquè quan destruïm el medi ambient l'únic que estem fent és que hi ha unes víctimes de la nostra societat. I això es veu, jo, per exemple, que conec una mica el centre d'Àfrica perquè hi teníem missoners i els anava a veure, doncs que el llac chat es redueixi i es vagi fent més petit, no és un problema ecològic, és un problema de gent que fa 10 anys feien 5 quilòmetres per anar a buscar l'aigua i ara en fan 10 per anar a buscar l'aigua. Per tant, no és que el llac chat es redueixi. És a dir, hi ha uns poblats que ho estan passant molt malament. I això és l'únic de l'encíclica que ens fa si reaccionar amb això. De dir, quan sentiu notícies d'aquestes que diuen que una cosa està molt malament, penseu que hi ha gent que ho està passant malament en aquell lloc. I això s'ha d'agrair, les víctimes de la societat. L'ambient natural diu el papa i l'ambient humà es destrueixen conjuntament. Per això les poblacions més pobres sempre són les més víctimes. I això ens ho ha de dir, evidentment, un arc avís va llatino-americà, que això ho ha vist amb els seus ulls ho ha constatat. Parla també del concepte de deute ecològic, de deute ecològic, en el sentit que no poden ser que els pobres deguin diners als rics. Com pot ser que els pobres deguin diners als rics? Quan resulta que se'ls hi ha robat les matèries primes d'aquests països pobres. Com són els minerals, el petroli, la fusta dels arbres? El papa diu, home, ho hem de canviar. No és que aquests països pobres tinguin un deute amb nosaltres, és al revés, és que nosaltres tenim un deute amb aquesta gent. Ah, sí, aquí. Per fer això es necessita alcohol tant. I, per tant, tots anem molt ben proveïts d'això, però si s'apiguessin, d'on te'l treuen, qui els treuen i a quin preu el treuen, portaríem això amb més mala consciència. Per tant, aquest deute és a l'inrevés, és el deute que nosaltres hem de retornar si no volem que això sigui una explotació. Perquè això és una explotació. I perquè això encara continueix més a la pobreza d'aquests països, perquè si a sobre que ens donen això, nosaltres els diem que encara ens deuen, és de bastanta barra, en aquest sentit el papa firma rotundament que un plantejament ecològic ha de ser un plantejament social, perquè tot està en el mateix cistell. I això és un deure que s'ha d'acudir. No és un deure, no és el deute extern, sinó que és un deure que s'ha d'acudir. Bé, us recomano que llegiu i aquí no m'entretenc més, perquè si no aquests tres primers capítols d'escriptius valen la pena. Anem al jutjar. L'encycli que vol que anem a les arrels del problema. És a dir, un cop hem dit que el planeta l'estem destruint, la pregunta és per què estem així. Anem a veure les causes. Resulta que aquestes causes, diu el papa o aquestes arrels, són morals, són morals. Això ens porta a preguntar-nos què ens diu la fe sobre la natura. I es pregunta el papa, la natura és un objecte a l'Azhar? Ha sortit per casualitat? Hi ha gent que ho diu que sí, ja sabeu, ara no ens posarem. Però hi ha gent que diu que el món ha sortit del caos, per tant mira, per pura casualitat. La teoria aquesta, no estem en contra de la teoria de l'evolució, o de la teoria del big bang, de la gran explosió, no és això. És que ara estem nosaltres pensant, això existeix, és la ciència, la ciència ens diu això. Però nosaltres som creients de l'Azhar, nosaltres som creients de Déu. A l'hora que afirmem que la ciència ens diu de l'evolució, nosaltres creiem amb la natura com un fet de la creació. Per tant, nosaltres mirem la natura com una creació. La natura és una creació de Déu, és un regal que Déu ens ha fet, és un do. Per tant, no pot ser un pur objecte. A vegades, recordo una iaia de la residència d'avis que li van robar una coseta de la tauleta de nit. I esclar, em deia això, si a mi el que em molesta no és el que m'han agafat pel valor que té, és el valor sentimental que té. Doncs esclar, això també és el mateix. Si la natura és un regal, no podem tenir com un pur objecte. Perquè té un valor sentimental, és fruit de l'amor. Què fem amb un regal nosaltres quan ens fan un regal? El destrossem? Doncs si la natura és el regal que ens ha fet Déu, com el podem destrossar? I això és molt bo, perquè jo penso que ningú digui que el tema aquest del papa que ens proposa no és el que ens proposa. No, el papa diu que com és que els cristians no agafem aquest tema com un tema nostre, perquè resulta que Déu ha creat el món. I per tant tots els cristians hauríem de ser ecologistes. Ho som, diríem, per mandat. Ho som per principi, per principi. Aquest regal de la creació l'hem de gaudir com un regal, però no vol dir que l'hem de ser responsables d'aquest regal. Tot el món és un reflex, és un mirall de Déu. I ara ens posaríem a fer metafísica. Per exemple, demà quan aneu a les avallanes, i estigueu en allà, farà sol, un sol pressiós, estigueu en allà i dieu que bonic és això. Que bonic és això. El criteri de ballesa, novel, lo bonic, és Déu. Per tant, quan nosaltres diem què és Déu, li passem tots els atributs bons que veiem. Déu és bo, Déu és un, perquè la divisió no porta, Déu és vell, la ballesa. Per tant, quan veiem ballesa, és simplement el reflex d'aquell que ens ha regalat això. És com un mirall, la natura. Si és bonica és perquè és el mirall de Déu. Nosaltres som responsables d'això que se'ns ha regalat. Nosaltres som administradors, diu el papa, no som els amos, i aquí som taèm transgredit, però ja en parlaré d'això. Jo m'agrada molt una expressió perquè els meus pares ho van ser. Jo vaig néixer a Tiana perquè els meus pares eren masoves, masoves. És una expressió que m'agrada. Però sí, els meus pares eren masoves. L'expressió masoves, nosaltres som masoves en el món. És a dir, la propietat no és nostra, però la tenim a regladeta, perquè quan vingui l'amo si trobi bé el pare ho feia així. Segons el llibre del Gènesi, dominar la terra, la paraula no vol dir el que mantés nosaltres, que és carregar-nos-la. Resulta que és cuidar-la i protegir-la, dominar és cuidar i protegir. I, a més a més, acabo amb aquest altre punt teològic també important. Déu s'ha fet natura. Déu s'ha fet natura. Perquè Déu s'ha fet ésser humà. Que no li haguessin recomanat mai. No li haguessin recomanat mai. Perquè quan tu has fet una cosa, manté la distància amb l'objecte. Fins i tot la pot vendre i passa a ser un quadre, una casa i tot això. No et barreigis amb l'obra. Tu ho fes l'obra, però no t'hi barreigis. Doncs Déu resulta que molt mal aconsellat s'ha barrejat i ha entrat dintre de l'obra. I és veritat, pocs no veureu mai un autor de teatre que acabi representant la seva obra. En principi, no. És un actor i director a l'hora. Però autor, director i actor, això només ho ha fet Déu. Això ja no s'ha fet quin moment. ...a ser semilla en la Tidera. Y no me pidas tanto corazón que tengo poco aire en el pulmón. Lo que tengo es un castillo en el cielo. Aquest és el primer resum que rai d'Esvern, el programa veus a la paròquia, ofereix de la conferència d'en Francesc Romeu, aquí a Sant Just, sobre l'encèl·ligue Laudato Si, del Papa de Roma, el vice de Roma Francesc. Ens queda una bona part, encara, de la conferència. Naturalment, estem fent talls, no passarem tota. La part més pràctica, les qüestions pràctiques i els canvis de la vida, ho deixem per un proper programa d'aquest equip d'Eres de la Paròquia. Serà d'aquí quatre setmanes, però, repeteix aquest programa, el dissabtes a dos quarts d'uns del matí. A mig lliure'ls de la Ràbia d'Esvern i de la Paròquia. I fins la setmana que ve. Ràbia d'Esvern, 98.1. Hem d'anar amb Ràbia d'Esvern, 98.1. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims cinc quarts d'uns del matí.