Veus Parròquia del 5/4/2017

Bona tarda, amics llidors de ràdio d'Esber. En tots vostès, veus de la perròquia! Una altra vegada, com sempre saben, un cop al mes, la Montsigiró, bona tarda Montser. Hola, bona tarda. Qui us parla, la Lina, i una bona amiga que ha estat tan amable de voler venir, saludem amb el programa Paraula Viscuda. Aquesta vegada, la persona que tenim al costat, guapíssima, tindria que vostès veurà la... amb televisió, que aquí no seu, no? Segurament la coneixeu, perquè és filla del poble, i ha estat també fent moltes coses dintre d'aquest poble. És la Maria Teresa Gasmeratz Gallar, filla dels nostres amics, el Fernando i la Maria Teresa, no? Molt bé, bona tarda. Bona tarda, Maria Teresa. Hi ha vingut aquí, que ha sigut molt amable, i ens parlarà d'un llibre que ella l'ha impactat. I ara la Montsigiró, alguna coseta sobre la Maria Teresa. Com us ha dit la Lina, és nascuda Sant Jus, ella de petita, va a les escoles Núria, després de l'institut de Sant Jus, ja deia que era l'inici de l'institut. Sí, la vaig estrenar. Va estrenar. O sigui, és una persona emprenadora, sí, està dintre de dona i empresa, i professionalment té una empresa d'interiorisme i escoparatisme, no? I de visual, sí, sí, i disseny. I disseny, per tant, o sigui, és una persona creativa, molt creativa. O sigui que diguessin que plasma en els seus aparators i en la teva vida diària aquesta creativitat. És mare d'una noia i d'un noi que els podeu veure. Molt confoiant, molt confoiant. Quina mare no està confoiant, els has dit? Sí, sí, sí, sí. Sí, clar, sorpres de sempre n'hi ha, però deuen ser els mínims. És una persona que ens fa molta il·lusió que estigui a nosaltres, perquè té molt a comunicar. El llibre que la Marietta s'ha ensetriat, jo diria que més que un llibre normal, és com si fos un manual, un manual d'ensenyances, plantejant una manera de viure, o sigui, d'una manera d'entendre el món, d'una altra forma que més o menys nosaltres hem concebut, o no és que s'esparti una mica, però és diferent. No és, és un llibre que jo us ho dic, és un llibre, com si diguéssim, de text. El llibre es diu Un curso de milagros, ella després ens explicarà per què. I aquest llibre, doncs, està escrit per una psicoe investigadora clínica, psicòloga i investigadora clínica, que és norteamericana, natural de New York, era professora d'oxicologia mèdica de la Universitat de Colòmbia de Nova York, i des de 1958, fins al seu retiro de la Universitat, en 1976. I és conegut, principalment, per ser-la escriva. Escriva podríem dir-la que transmet una sèrie de coses, de veus, com ella diu. De veus, de veus. De veus, que ella, doncs, ho sent, i aleshores, el seu professor, que es deia William Sefort, aquell li va dir, digue-me-les totes, i ell li transcrivia, i aleshores amb això van fer aquest llibre. Aquell llibre consta la primera part, que és molt gruixut. Jo diria que és un tractament, és un tractat que, si de filosofia perquè toca molts temes, que ara serien, després ella té, tu ens ho diràs. Després té una part d'unes lliçons que et dona per si la vols fer, i finalment, dona als consells que, com ells consideren dintre del llibre, sempre hi hauríem que ser, com a maestros de dios, i això molt de respecte. Doncs aquests mestres tenen que tenir una sèrie de coses, que després jo comentaré que això sí que m'ha agradat molt del llibre. Jo me l'he mirat per sobre, he pensat si la Teresa, la Maria Teresa, se l'ha llegit tot, la felicito, perquè és clar, és un llibre per llegir poquet a poquet, i anar assimilant a tot el que diu. I recorda una mica aquestes coses que està dient el new age, que bé, que és la nova era, que això també ho comenta. I a partir d'aquí s'ha acabat el meu comentari, i et toca tu per què l'has triat. Bé, doncs, jo soc una persona com molt bé ha dit, la meva companya Montse, doncs, soc una persona molt creativa, no? I llavors, sempre he pensat que les persones podem ser creadores de la nostra pròpia vida. I llavors, sempre busco llibres. No m'omple cap llibre, sí, la història en el seu moment, però no m'omple cap llibre ni de novel·les ni de cap tipus de gènere. A mi la llibre és possible, la trobo massa densa, i la trobo a vegades que m'agafa una mica de por. Aquesta seria la paraula, no? O sigui, és com que no t'equivoquis perquè pot anar de cosa malament, no? Aleshores, al trobar aquest llibre, que em va arribar les meves mans, em va arribar a través d'una persona que me va regalar, perquè jo era molt, bueno, m'agradava molt llegir la Louise Hey. La Louise Hey potser és un manual més d'autoajuda. I això no és un manual d'autoajuda. Això és una metodologia de vida, una metodologia de vida. Sí, el que he fet a la meva persona, quan l'he començat a estudiar i a mirar, perquè, evidentment, com diu la Lina, hi ha alguna pàgina que potser m'he passat, vull dir, s'ha de llegir i reallegir, i és un manual perquè estigui a la tauleta de nit, perquè una metodologia de vida, jo diria que és inclús humanista, i és totalment pel benestar individual d'una persona, i a la vegada el social, que això és molt bonic, perquè si una persona agafa aquest llibre, trobarà, com deia la Lina, ja no és el text que és molt interessant, i a vegades has de reallegir perquè costa. Però quan arribes, penseu que el text té 754 pàgines. Estan dividides en aquests capítols, que un es dedica una cosa, l'altre l'altre l'altre. Tu dius el primer. El text són 754, i el llibre d'exercici són 522 pàgines, amb lo qual... Sí, el que és molt interessant és que es basa en una experiència universal, i aquestes 522 pàgines d'exercicis són pels 365 dies de l'any. Que et diu que cada dia fes una, però no me facis més d'una. Exacte. Perquè fes una i si la vols, la fas tres vegades la mateixa, però no facis més d'una. Això està molt ben dit perquè he vist que el temps, amb aquest llibre relatiu, i com el temps és relatiu, i ara es corre tant, i ho volem fer tot el mateix dia, quan existeix un altre dia, i una tarda, i un minut, i una hora, no fa falta fer-ho tota l'hora, doncs t'ensenya a que a més val anar pas a pas, n'entenent el que et diu des de ser una ment que construeix la teva pròpia vida, que al final el que veiem dels demés és una pura interpretació. És com si fossim directors de cine. Jo, perdona, que t'interrompre, una de les premisses és no jutjar els altres. Això és el més difícil del seu màxim, i és una de les coses primeres que hem de fer. Una altra cosa que m'he deixat de dir, quan ella fa aquest llibre, o això de transcriure, és perquè sent amb el seu professor, no el professor, en realitat és un col·lega, però el superior en ella representa, en el que diu el món, doncs n'hi ha molta ira en les nostres actituds, i aleshores això tindrim que trobar un altre camí. I a partir d'aquí és quan ella continua desenvolupant tot el seu... I és més, ella diu una cosa molt interessant, que seríem molt més feliços si no parlessin de l'altre, i és el jutgat, estem tot el dia jutgant, i llavors ens sembla que qualsevol cosa que ens fan és contra nostre, i al final som nosaltres mateixos que projectem i percebim tota aquesta manera de fer. És un llibre que t'ensenya estar molt en pau amb tu mateix. Bueno, aquí busca. Sí, sobretot a actuar sempre des de l'amor, i a perdonar, a perdonar, sobretot a perdonar, perquè tots estem aquí per aprendre, i hi ha dies que et pots equivocar, i si perdones, ho entens, i comprendre-ho, la comprensió, que és important. Això després ho direm, ho podem dir ara, no? Perquè quan diu que cada un de nosaltres, després de fer tota una sèrie de coses, ja n'asseguin i volen ser aquests mestres de Déu. Els mestres de Déu és com si diguessin nosaltres missioners de la voluntat, podríem dir, no? I aleshores diu, esclar, per tenir pau, estic ensenyant la pau, i així ho aprensen aquell moment. I això he pensat que potser hi tenia molta raó, perquè moltes vegades jo sempre he dit que si tu vols saber una cosa, has d'ensenyar-la, perquè els altres la comprenguin. I mentre estàs esforçanta per ensenyar els altres que comprenguin aquella assignatura que estàs donant, o que l'estimen o el que sigui, cada vegada, si un mestre es conscient, va intentar trobar la metodologia que sigui més fàcil per fer a l'altre estimar el que estàs ensenyant. Per això, si tu transmet pau, i vols ensenyar la pau i la manera de aconseguir la pau, i t'esforces, trobes la pau. Clar, per això és un benestar individual i després és social. I això crec que és una metodologia que aniria molt bé pel món. Sí. Molt. Perquè no passaria res al que està passant. Totalment. Si no justgués. I si moltes vegades ens posessin també a l'ascenda a l'altre, perquè és tu en aquesta forma. I tot això t'ho ensenya aquí. Ensenya que tot és un i som tots el mateix. Tot està a la part i la part està en el todo. Sí, sí, molt bé. Això també està escrit. Per això et dic que és el qual... Això és molt bonic. Ho has d'anar entenent. I sobretot el que és molt bonic és aplicar-ho. Perquè quan ho apliques, a vegades ens empanyem a canviar el que tenim al costat. I el que hem de fer és canviar nosaltres. I quan canvies tu, no saps... És com les fitxes del domino quan cauen una sobre l'altra. Allò que l'emputxen una, doncs tot canvia. I el que s'ensilqués, si ho sé, ho faig abans. Perquè és així. I a lo millor, simplement, has entès alguna cosa, has comprat, has parlat des de l'amor, has perdonat... Has perdonat, i de repente comences a fer... A trobar-te ben. Bueno, clar, ja no vull entrar aquí. Això ja potser... Bueno, ja anem amb un elevat. Mira, això, dir-li, amb una altra religió, és perquè ha quedat el nirvana. Sí, sí, però total, eh? Ja estem a dalt de tot de l'altre. Bueno, el que he aconseguit al tau és que ha arribat també. Bueno, de fet, gent que es dedica... No són cap secte, sinó que simplement el que has dit tu, Lina, doncs parla d'aquesta manera, actua d'aquesta manera, té una llum tan especial, sense fer reentren amb un estancer, dius, guau. Hi ha gent que està amb aquesta sequència. Sí, sí, que n'hi ha, sí. Però jo crec que sobretot és això, perquè en realitat, en primer que no volen preveure... està per sobre dels altres. Un moment, s'acosta donant-li la calma, la quietud, que et podria donar aquesta cosa. Jo el que dèiem abans, ara tu ens llegiràs alguna mica, que veig que tens moltes coses prevegades. Bueno, he posat alguna coseta per aquí bé, perquè és una mica fosc aquí. Ara ens podria m'irritar molt, perquè no hi ha prou llum. Però hem de trobar la manera. Sí, i ho haig de revisar i encara surt millor. Això mateix. Que quan parla de que, com si fóssim nosaltres, els aquests ministres, aquests mestres, que portem això, diu, primer, teníem que tenir la plena confiança, la honestitat, la tolerància, la manse d'umbre, que la manse d'umbre de dosa l'humilitat, m'imagino un català, la fe i una mentalitat molt oberta. I així, i sobretot, no justgar els altres. I això em va agradar, m'ha agradat, però t'he dit jo, el llibre que consti, que no me l'he llegit, m'he llegit aquí i allà, una pàgina, quan he pensat que hi havia alguna cosa... Mira, Lina, em permets que te'l regalaré? No! Sí, que em ve molt de gust. Això no és, veus? No, no t'ho hauries de dir. Sí, sí, no, gràcies. Ja t'he dit, sí, gràcies, però... però no... El micròfon, o que a vegades, aquí, al revés, al contrari. Més cap aquí, així. No, jo t'ho agraeixo moltíssim, però no perquè no tindré temps, perquè... El temps no existeix, errorat, tio. Perquè no és perquè no m'agradi el llibre, ni molt menys, però és tan dents, és tan important aquest llibre, en el sentit de castell que m'has d'agafar. Aquest llibre no es pot fer així, a la bavala. Tu tens sedat per fer-lo. Jo, ja a la meva edat, ja estic... Lina, no estic d'acord. No estic en el nirvana, però, bueno, ja vaig camí. Com deia, un que em va donar el taul, un profe. El bonic actualment és ser conscient de que tenim tot el temps del món. Això també, clar. I com tenim tot el temps del món, doncs és igual com comences un llibre. Sí, sí. L'acabaràs quan es digui que acabar. Clar. És així. Bueno, la Montseny ens diu alguna cosa, i ara després... Sí, Montseny, digues. És la veritat, és que jo no l'he llegit, llavors penso que és més difícil opinar, perquè no me l'he llegit, llavors penso que de la que vagis llegint, possiblement, doncs pugui fer-ho un comentari, però no per aquí me l'has llegit previamente. Jo no, i que, bueno, també n'hi ha una cosa, que, per exemple, si tu busques com la Montseny, que és la gran descobridora, la meva amiga, l'assessora d'internet, doncs aleshores aquest llibre té bastants tractors. Gent que està molt en contra, perquè pensa que el que està dient és una mica com el que tu deies. Un lavador de coco. Sí. Hi ha aquesta mala interpretació, sí. No, i jo crec que no hi ha cosa així. El que no es pot seguir moltes vegades és, per exemple, dintre de tot, un té que saber escollir. Aleshores, dintre del que pot dir llibre, tu també tens que saber escollir. No tens... pots seguir les normes, ja que et diu, que no pots fer-ho. A més, tu dius, eh, a cara que no creguis, dius fer-ho i tu després ja trobaràs-la, el benefici de la cosa. Però el que hi deduït és això, que potser t'ensenya en aquelles primeres lliçons, sobretot, a fer el que se'n diu, el despegue, o sigui, el... que sapiguem no donar transcendència a les coses que tenim molt a la vora. I, aleshores, doncs, quan un no està tan involucrat en tot, pensar que és el llege del mundo, sinó que les coses les veu d'una manera sense tanta transcendència, doncs, aleshores, aquest... que no vol dir que té llunys del món, ni molt menys, tins que participa, no? Doncs, aleshores, potser això... Esclar, que m'equiparà l'hosta, clar. És un procés, és un procés. Bé, a dir, al llibre hi ha una part que ve a dir, doncs, això que estàs dient tu, Lina, ara mateix. O sigui, resulta que... les persones que estan involucrades en tot el material, el temps és part d'això, amb els diners, amb el material, amb el dia a dia, corre tot això, doncs, eh, què passa? Doncs diem que és un món dual. El món dual és un món on tu està separat de tothom. Tu ets la Lina, jo sóc la Teresa i és la Montse. I més igual, el que facis tu i el que facis la Montse. Com que no t'importa el que tens al costat. Això és el món dual. És a dir, que és un món no dual. I el món no dual ve a dir que és aquest món, on de tots som part d'ell. I mira, si un té un cotxe, per aclarir-hi, el cotxe estupendo, i si l'altre va peu, no passa res. Però el que no...No sé què passa. No, perquè el millor ha llegit. L'important és que tu la llegeixis, la teva Lina. Bueno, si és per elecció, sí, però si és perquè no pot arribar el cotxe, és una altra cosa. Bé, m'agrada el debat, perquè... Mira, Montse, el ser humà té llibre al Vedrio. Això està a la Bíblia, també. El llibre al Vedrio es pogués collir el que vols. Quan un no es colleja el que vol, perquè a vegades hi ha persona que aquí al llibre ho explica, tu t'estàs queixant, estàs dient que no estàs conforma en la teva vida, i dius que no pots elegir, perquè sembla que t'hagin caigut tot els llampecs del cel a sobre teu. Evidentment això ho veiem, i és així. Però és així, perquè aquella persona s'està conformant amb això. Aquell llibre el que t'ensenya, i tu pots agafar-ho o no agafar-ho, perquè també ets lliure de fer-ho, és primer, observar la teva vida. Te la tens que observar, que és l'efecte observador. Tu tens que estar-te observant. A partir d'aquesta observació, veuràs què està passant. Però t'has d'observar de veritat. I llavors, quan estàs veient el que està passant, hi ha coses que tenen solució. El que passa és que aquí en tenim a profunditzar molt, perquè aquí dintre del llibre hi ha bases que diuen que a vegades portem una informació. Una informació del nostre clan, del nostre transgeneracional, que això queda és una impronta a les neurones. Tu estàs amb aquest ram. Viene, viene, viene con los genes. Exacte. Te viene. I això no pots escullir la carta, és així. Llavors, què passa? A vegades dius, per què arrastro aquest problema? Per què sempre no me'n ve les feines? O perquè monto negocis amb tanca? Llavors, has de començar a observar, i aquí et donen molta llum per observar-te, per saber com fer-ho. I aleshores, un cop, tu t'has donat compte què està passant, que el millor és algo que et vera d'un avi, que quan eres petit, perquè, clar, tenim conscient, inconscient. Aquest inconscient et comencen a agravar com un disdu d'un ordenador. Això és una porcaria, les empreses no van bé, ens arruïnem cada quatre per cinc, aquesta personeta creixem aquesta informació. L'o qual, quan és un adult, no emocional, un adult, perquè emocional parlaria més enllà, doncs, clar, quan aquesta persona s'ha fet gran, doncs està rebent el seu inconscient, que a vegades va abans que el conscient t'està dient, ui, per aquí t'arruineràs, t'arruineràs. Tu no ets conscient d'això, però ho tens gravat en el teu disdu. Llavors, clar, has de fer molta autoindegació a la teva vida. Primer, per perdonar, per perdonar missatges que t'han donat des de la bona fe i des de l'amor, perquè a vegades els teus avis, els teus besavis, el cor, els van ensenyar així, per perdonar i un cop has perdonat, ja és una de les gràcies, perquè t'ho han fet des de l'amor, és transcendir aquesta informació, i diuen, jo ja trenco la cadena, jo, a partir d'ara, treballaré, i em n'irà bé, i faré això, i em n'irà bé, és començar a canviar coses, el que et deia abans, el propi canvi està amb tu mateix, però per això primer, a llibre t'ensenya aquesta sèrie d'exercicis, i quan tu treballes, vas veient un resultat, sense pressa, perquè les coses, si a vegades costa girar una truita de veritat amb la paella, si pesa molt, imagina la vida d'algú. No, que primer s'han de trencar els ous. Exacte, molt bona, i la gallina es té cafè. Doncs és així mateix. Sí, però m'entens el que et vull dir. Per tant, sí que és veritat que a vegades sembla que no pugui menjar, però tothom a la llege, m'ho sé, jo, a través d'això, tothom a la llege, després les conseqüències, d'una manera o d'una altra, com dic jo, no hi ha res bo, ni redolent, tot és perfecte. O sigui, segons, com un... És clar, això fa molt, perquè la prova està a l'ina, i això diu aquest llibre, ens en anem nosaltres tres a la platja, i jo ho explicaré d'una manera, les meves emocions viscudes, clar, quina és la millor, la va cada un, m'hi ha millor. Tot és perfecte per cada u. Llavors, clar, això a vegades, les emocions a la vida, que no és igual que un paisatge, doncs et fa prendre decisions que et venen donades per la genètica i per l'apigenèctica. Per el sorraunding, que deien els ingleses. Sí, clar, la apigenèctica és per on te'n pesaròlles, per on no te'n pesaròlles. Llavors, clar, són coses que el llibre et va dient, això és així, cuidado, el món és una percepció, cuidado en el que projectes, que et vindrà tornat, etcètera, etcètera. O sigui, tot el rató està parlant d'això, percepció, projecció, transformar, perdó, amor, comprensió, són les claus totes. Què volies llegir d'aquí, que tenies així? No, jo tenia aquí obert, perquè em vas dir que supredies alguna cosa i, lògicament, està parlant d'això. Estan castellà, que costa una mica, a vegades... Si vols fer traducció. Si vols fer traducció a la simbontània... Aquí, per exemple, això que deien que el món de la percepció és el món del temps dels canvis, dels coneixements i dels finals. Això és el món de la percepció. Es basa sempre en interpretacions i no en fets. És clar, és que quan comprenem que estem interpretant, tenim dues maneres d'interpretar. I quasi sempre el ser humà. Hi té el que m'està fent. Sí, perquè després tenim el ego. El ego és té, que l'ego és un personatge també, conviu a nosaltres i surt molt. Llavors, bé, jo penso que tenint aquesta meteorologia de vida no ets perfecte, ni ho seràs mai, però sí que tens pau, el que has dit abans. I aquesta pau que et dona el viure i entendre, de dir, home, vine, que et donem una abraçada. Ah, t'entens. A vegades, fins i tot, fem un exercici, un exercici que és molt maco, que és davant d'un conflicte entre dues persones. Doncs el que fas, un exercici molt divertit, és posar-te amb les tres percepcions, que diem. I les tres percepcions és, primer et poses el lloc teu, després el lloc de l'altre, i després el lloc de l'observador. Clar, quan estàs al lloc teu, no et surt el ego, et surt tot. No, perquè em va fer, perquè em va dir, perquè tal, perquè qual. I quan et poses a l'altre lloc, ho comences a veure diferent. Perquè, clar, t'estàs veient a tu. Ja no ets la Teresa en la segona posició. O sigui, ets la professora, el marit, el fill, i ja veus la Teresa. Llavors quan la veus, dius, ui, cuidao, eh. Aquesta no vagi, ets bé, avui. I llavors, quan et poses a la percepció d'observador, i veus el quadro, dius, què patetis que som, no? Per quines coses arribem, a no volguer ens entendre, i no volguer que les coses flueixin, no? Mira, jo a vegades penso que, quan diem que Déu és immens, perquè més el llibre parla molt de Déu. És que jo crec molt amb Déu, molt. Bueno, quan Déu és immens, aquestes petiteses del gènere humà, que diuen, però què esteu sonats, o què? Com a espectador. Et va deixant, però dius, però que no ho veieu, que no. No, et deixa com fem nosaltres amb els nostres fills. Bueno, però tu a vegades amb el fill li dius, i avui no surts. Bueno, jo li dius fins en punt, però després, quan són adults, doncs veus coses i no pots dir-ho, perquè llavors, bueno, et diran què fas, què vols dir, no? Llavors, doncs, realment, és molt important respectar-lo a la persona que tens abans, respectar-la molt. El respecte és interessantíssim. No volguem posar... Està donant-ho petit, eh? Sí, i t'has de respectar-lo, ensenya molt. Ensenya moltíssim, perquè estan nets. Tenen tot això molt net. El camp molt net, nosaltres estem ja contaminats, d'alguna manera. Però sí, la veritat és que és una meteorologia molt bonica, que quan estàs nosaltres, bueno, a vegades jo vaig a conferències, mira, ara n'hi ha una molt interessant, a Barcelona, a la seta de la tarda, no me'n recordo on t'ho fan, ja t'ho diré si de cas, perquè si vols vindre també podeu vindre les dues, estàu invitades, us pot agradar molt. I t'ha de sobre la somra, i aquí també parla de la somra, la somra que tenim tots. Pots també parlar. L'equivís és la por de... o sigui, mirar la por de allà dintre d'un mateix, que aquesta ho comenta molt. La por de mirar-se d'un de dintre. L'altre dia, aquí, amb una altra companya, un altre amic, que també va ser en la mapa, que esta por moltes vegades que tenim por de mirar-se a nosaltres mateixos. Permeteu que llegeixi una cosa d'aquí, i quan acaba, hi ha una cosa que m'ha agradat, que diu, i ho diré en castellà. 5 minuts queden, Carlos, gràcies, molt amable. Diu, esperem-nos aquí en silenci, i arrodillem-nos un instante en agradecimiento hacia aquel que nos llamó y nos ayudó a oír su llamada. Y luego, levantémonos y recorramos con fe el camino que nos conduce a él. Ahora estamos seguros de que no caminamos solos. Pues Dios está aquí y con él todos nuestros hermanos. És molt bonic. És més, però no cal res més. És a dir, que en realitat, el llibre, el llibre ja té un títol amb una de les parts que diu Fundation for Inner Peace, que és la fundació per la pau interior. Clar, a la sosa és el que passa, que veus el llibre i jo crec que la persona es deu despentar una mica en el sentit de veure la quantitat de lletres que n'hi ha en aquell llibre. I pel títol, i pel títol, un curs de milagres. Perquè què és un milagre? Clar, un miracle... Clar, anem a parlar d'això, que és un miracle. Tenim 3 minuts, eh? No, és ràpid, jo crec que un miracle és conèixer-te tu mateix, conèixer-te tu mateix, estimar-te, perquè si et coneixes tu mateix i t'estimes, el que deies tu. Llavors, el que transmetes els demés és molt maco. Jo crec que tot radica en un mateix, tot. Si tu estàs bé, tot flueix. I per això és un miracle, és un miracle que cada dia pugui obrir els ulls d'una gràcia de Déu d'estar aquí i aprendre, però aprendre des de l'amor i ajudar, aquí tens a costat, i entendre'l, i ja està. Bàsicament és això. Molt bé, és així mateix. La primera lliçó que fa el llibre que fa molta gràcia per dir-ho, mira la taula, mira la finestra, i no te significa res, i després va el significar les coses, que de una digues, digues, no en sé. Què volies dir? No, perquè per conèixer-te un mateix és bastant complicat. Sí, t'acord? Sí, molt, molt. Hi ha alguns som més complicats que uns altres, no? Això és evident, però el que deien del clan familiar, no? I que de vegades no es pot fer sol, això. Te coneixes un mateix. No, clar que no. Llavors el que hi ha diferents estàs en diferents col·lectius i aquests t'ajuden, aquestes persones t'ajuden a conèixer. Evidentment. Home, la meva filla psicòloga, i evidentment que hi ha persones que necessiten més ajuda que altres. Doncs per la genètica, per la epigenètica, i per el clan que tenen, no sé, i per les circumstàncies de vida, que no és fàcil. Evidentment, llavors necessiten més ajuda. El que passa és que l'ajuda sempre al final, que la meva filla psicòloga, al final, per més eines, per més que escoltis, per més fórmules, i ja no diem pastilles, que això ja és més fotut, doncs et diria que al final ets tu mateix. O sigui, et pot escoltar un altre, guiar-te, donar-te llum, però al final ets tu mateix. O sigui, el que està perdut s'ha de trobar si mateix. Amb eines, amb eines. Jo sí, tingués, ja parlada que tinc, que el consell que li diré els demés és que et faci reaccionar. I d'allò de ser, aquests 6-10 minuts, beasts de 5 minuts, reflexionant, no per autocrítica, ni molt menys, perquè tens que tractar de tu mateix amb molta bundat. Això és molt interessant. Que n'hi ha gent que es vol ser, de màrtir, no, de màrtir, nada. Nada. Perquè si tu estàs ple, d'aquest apa, pots transmetre-la, si estàs amb el sentit de culpa i me, ni hablar del peluquín. Fes altres lliures i et sentiràs lliure. Per això el perdó i la comprensió. No només el perdó, sinó que et sentit de llibertat. De tenir el sentit de llibertat. Et fa lliure el perdó. Però abans del perdó ja ho ets lliure. Quan neixem són lliures, que així ens ha creat el dium. Exacte. El que passa és que una vegada es tanca ell mateix. Es fica dins de la presó ell mateix. Terecita bonica. Moltes gràcies per haver vingut. Gràcies a tu, Lina. M'ha fet molta il·lusió de veure. Que feia molt de temps que no t'havia vist. Ara no hi ha temps, senyors. Si volen escoltar aquesta missió la tornaran a sentir. El dissabte a dos quarts d'onça. I el Carlos estarà content. Per què marxem? Déu-s'hi, Au. Gràcies. Gràcies per haver vingut.