Veus Parròquia del 3/5/2017

Lies, lies, lies. We don't wanna know what's your life. The devil has his eye on you, girl. When you stop talking, I stop looking. Lies, lies, lies. La Svella de Mar. 98.1 Deus de la parròquia. Deus de la parròquia. La parròquia del sant just i pastor és a les vostres llars per informar-vos sobre temes de fer, accions pasturals, assumptes socials i actualitat en torno de l'església i la parròquia. Deus de la parròquia. S'ha met els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i, en segona audició, els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Avui podeu escoltar els espais, notícies d'Església i fer-hi actualitat. Iniciem l'audició amb la lectura de l'Avengelli. Diu Sant Joan. En aquell temps, Jesús parla així. Jesús els parla amb aquest llenguatge, però ells no entenen res del que volia dir Jesús. És un llenguatge que es fa sortir. Quan té a fora totes les seves, camina al davant i les ovelles segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany en lloc de seguir-lo, enfugen perquè no reconeixen la veu dels estrany. Jesús els parla amb aquest llenguatge, llavors ell continua. Us ho dic amb tota veritat. Jo sóc la porta de les ovelles. Tots els que havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers, però les ovelles no en feien cas. Jo sóc la porta. Els que entrin passant per mi se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pastoratges. Els lladres només venen per robar, matar i fer destrossa. Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida i en tinguin a desdir. Notícies desgràcia. En l'espai de pocs dies, Catalunya va gaudir de les festes religioses més importants de l'any. Sant Jordi i la mare de Déu de Montserrat. El motiu d'aquestes celebracions, mossènjo Quim Rius, publicava un comentari al Full Informatiu de la nostra parròtia, exactament al Full Informatiu número 17, correspondent al 23 d'abril. Diu la mare de Déu de Montserrat i Sant Jordi, Patrons de Catalunya. Sigui una població, un país, un gremi, un barri. Encara es mantén el nostre món d'avui, la titularitat del patronatge i culte. Concretament en els llocs on tenen història i tradició de l'advocació d'algun sant o santa. La mare de Déu de Montserrat i Sant Jordi es mantenen com a patrons de la nostra nació, Catalunya, amb molt de relleu per a tots dos, encara que amb motivació diferent. La mare de Déu de Montserrat està envoltada de tot un marc excepcional, en forma de muntanya, que ja dona molt de sí per la seva espectacularitat, que facilita la presència de moltíssimes generacions de persones, visitant tant la muntanya per si mateixa, com per totes les instal·lacions que ja es troben per poder-hi estar uns dies si es vol. També hi ha un espai per l'escursionisme, l'escalada, la riquesa botànica, l'estudi de variants aspectes de la natura i, sobretot, el sentit espiritual afavorit per la presència de la comunitat de monjos benedictins, que vellen pel bon culte a la vacílica, la guia personal espiritual, el vellar per un camp amplíssim cultural del pensament, de l'art, la literatura i concretament del món bíblic. Més i donen a tota aquesta riquesa que ha fet d'estar tot el servei del nostre país, del nostre idioma i de l'orientació més al dia, tant en el camí que fem com a església i en el que fem com a nació. A l'ombra de la Muraneta, aquí demanem el seu patronatge, anem fent el difícil camí com a poble que confia en la protecció de Maria, com a mare de Jesús, amb el títol de Montserrat. El patronatge de Sant Jordi té tot un contingut diferent, però no menys important. Els valors humans i espirituals que contemplem en Maria de Montserrat també els trobem en Sant Jordi. La cultura, la llengua, el seny i la rauxa, expressats a través de la literatura amb la seva riquesa del pensament, son emblema de la força i la lluita del sant per restar el servei de la defensa de la identitat catalana en contra dels dracs que ho volen impedir. Sant Pau, en una de les seves cartes diu, estigueu a punt d'ons, poseu-vos el cinturó de la veritat, revestiu-vos amb la cuirassa de la justícia, estigueu ben calçats a punt per anunciar l'avangeli de la Pau. Poseu-vos, sobretot, l'escut de la fe, el pas de pagar tots els darts encesos del maligna, perneu el casc de la salvació i l'espasa de l'esperit, que és la paraula de Déu. Tx que en situa armats com Sant Jordi, per fer front, des de molts àmbits de la vida, als atacs del drac. Patronatge del Sant, a qui hem d'acudir? Per què intercedeixi, a favor del nostre poble, per gaudir d'una veritable llibertat retrobada, tal com diu una gran majòlica a la casa de les punxes de la vinguda Diabral, Rosselló de Barcelona. Sant Jordi, patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat, i si pot ser amb un llibre i una rosa. Signat mossèn Joaquim Rius. Aquest ha estat el test que va escriure mossèn Joaquim Rius en el bolletí de la parròquia... Número... Número, digue'l tu. El 17, el que hem dit abans, el número 17, i que tant aquest full com el de totes les setmanes els podeu trobar també a la web de la parròquia. Recordeu que és santjust.orgbarraparròquia. I també tota la informació que busgueu del visbat que els teniu a la web del visbat de Sant Feliu, que també amb les doble ves, visbatsanfeliu.cat. Grups d'estudi de l'Avengelli. Farem les reunions al dilluns dia 8 a les 18.30, dos quarts de set de la tarda, i al dimecres dia 10, a les 19 hores, a la set de la tarda. Primera participació de l'Eucaristia. Els infants del col·legi Madre Sacramento, que han seguit la catequesi aquest dissabte vinent dia 6, i en la capella del mateix centre educatiu, participaran en una celebració eucarística amb llurs famílies. Els que han cursat la catequesi a la parròquia, un grup ho farà el dissabte dia 13 a la capella de la Residència Nostra Senyora de l'Hordès per motius de logística. La tronca. Trobada diosasana de joves de més de 18 anys. Així, com el passat, 4 de febrer, va tenir lloc la trobada diosasana pels adolescents fins als 18 anys. Ara és el torn dels joves cristians de la nostra diòsasi entre els 18 i els 25 anys. La cita és el dissabte, 6 de maig, de les 20 hores a les 23, a la parròquia de Sant Pere i Sant Pau, del Prat del Llobregat. L'any passat també es va realitzar aquí i amb el mateix accent, sumar aquesta trobada de joves amb la celebració de la Jornada Mundial de Pregària per les vocacions, que en guany és el diumenge dia 7 de maig. La intenció és donar a la trobada un caire vocacional, en el sentit primer de l'expressió. Pel baptisme, tots som cridats a viure la nostra vocació de cristians, més enllà de la forma de vida en què això es concreta en el futur. Aquest significat ara resulta reforçat amb la convocatòria que el Papa Francesc ha realitzat del cino de dels visbes sobre els joves per l'octubre de 2018, que porta per títol, els joves, la fe i el discerniment vocacional. La trobada començarà amb un moment d'acollida, benvinguda i pradària, per continuar després amb una xerrada sobre el significat de ser batejats i un treball en grups per aprofundir aquesta temàtica en primera persona. Acabarà amb un sopar plegat que vol afavorir un clima de cordialitat i d'amistat que permeti créixer la relació i la coneixença entre els joves dels diversos indrets que participin. Tota la informació la podeu trobar al web de Sant Feliu Jove i a les seves xarxes des d'on podreu formalitzar la vostra inscripció. No ho deixeu per l'últim moment. Entrant a Google podeu trobar ràpidament Sant Feliu Jove escrivint-ho així mateix, tal com l'aja. Tercè memorial per Athena, el seminari conciliar de Barcelona. Aquest reconeixement té com objectiu mantenir viva la memòria del bisbaterna com a pedagog de la litúrgia, posant relleu tot allò que ajuda a viure la litúrgia de l'església a del món acústic. A l'església del món acústic, s'ha d'acabar de fer un reconeixement de l'església, a veure la litúrgia de l'església a del món actual i recordar de manera constant la importància de la pastoral litúrgica en la vida cristiana. Aquest any, el centre de pastoral litúrgica de Barcelona, ha concedit la tercera edició del memorial a l'arcavisva de Puebla, Montseñor Víctor Sánchez Espinosa, per la seva tasca en el cap de la pastoral litúrgica, al cap davant de la comissió Episcopal, per la pastoral litúrgica de l'Episcopat Mexicà. L'acte tindrà lloc al dimecres, dia 10 de maig, de 2017, a les 6 de la tarda, al Seminari de Barcelona. Inicialment estava previst l'acte pel 16 de febrer, en proximitat a la data de l'aniversari de l'amor del Visbaterna, però motius de salut de Montseñor Víctor Sánchez van obligar a endarrerir l'acte fins al proper dimecres, dia 10 de maig. Taula rodona sobre el treball de Cent. Demà dijous 4 de maig, a les 7 de la tarda, a la Teneu Sant Feliueng, de Sant Feliu de Llobregat, tindrà lloc aquest acte organitzat per l'equip de pastoral social i obrera del Visbat de Sant Feliu, envoltit el complet de... per un treball de Cent, quan treballar no és suficient per viure dignament. ... Heu escoltat notícies d'església. Fè i actualitat. El diari a l'abanguàrdia i el seu enviat, el Baticà Eucèdio Val, han cobert, en total detall, la visita al Sant Pare Francesc a Egipte. En la seva edició del diumenge passat, tant a la recenya de la cerimònia religiosa de Comiat, com l'editorial que li dedica, estan plenes d'objectivitat i d'esperança, malgrat les dificultats que té el món cristià per sobreviure en aquella terra tan difícil. Reproduïm, en primer lloc, la crònica d'Eucèdio Val. Diu, el Papa Francesc, no tingueu por d'estimar tothom amics i enemics. Conclou, en pau, la delicada visita del Papa a Egipte, que regala un èxit a Al-Sisi. Francesc va acabar sense sobresals. En pau, la seva delicada visita al Caire. En la missa per la comunitat catòlica, el Papa barreitarà la seva crida a la pau i a evitar el fanatisme. De fet, les seves paraules anaven dirigides més enllà dels 15.000 fidels que, segons els càlculs del Baticà, van assistir a la cerimònia. La seva audiència real eren tots els cristians de l'Orient Mitjà i també la majoria musulmana a la regió. No tingueu por d'estimar tothom. Amics i enemics va afirmar Jorge Mario Vergoyo durant l'humilia a la celebració eucarística que va reunir els coptes catòlics i altres cristians en un estadi d'un complex militar al Caire. La segona i última jornada d'estada de Francesc Egipte va tenir un caràcter més netament espiritual després que divendres a la Universitat Islàmica al-Azhar i davant de les autoritats del país del Nil, el Pontifex llancés un missatge amb ressonàncies polítiques. Segons Francesc, la fe veritable és aquella que ens fa més caritatius, més maricordiosos, més honestos i més humans. És aquella que anima als cors estimat tothom gratuïtament, sense distincions ni preferències. A Déu li agrada només la fe professada amb la vida, perquè l'únic extremisme en més per als creients és el de la caritat, barre calcà, vergoyo, en una litúrgia en la qual es van alternar italià, ara, llatí, francès i anglès. Amb el rei de fons de la violència dels extremistes islàmics contra els cristians, com va deixar patent el doble atemptat del diumenge de... del diumenge de Rams Passat, el Papa Francesc va assortar els assistents que tornessin a la seva vida quotidiana, a les seves famílies, a la seva feina, amb coratge i fe. No tingueu por d'obrir el vostre cor a la llum del ressuscitat i deixeu que ell transformi la vostra incertesa en força positiva per a vosaltres i per als altres. Els va dir per després acabar amb una afirmació contundent. No tingueu por d'estimar tothom, amics i enemics, perquè en l'amor viscut està la força i el trassor del creient. La missa es va celebrar a l'Aire de Fens Stadium, una instal·lació de la força aèria egípcia a uns 20 quilòmetres del centre del Caire, en el qual es juguen partits de la primera divisió de futbol. En aquest estadi hi va haver un enfrontament sangrant entre espectadors i la policia l'any 2015 que va deixar 22 morts. Més tard, el Papa va dinar amb els visbes egipsis i abans de tornar a Roma va mantenir una trobada amb el clargat. Els embodotants de l'estadi estaven pressos per la policia i per l'exèrcit. No es va voler córrer cap risc. Diversos helicòpters artillats van sobrevolar sobre la zona. Els coptes catòlics, uns 200.000 a tot Egipte, comparteixen amb els coptes ortodoxos la liturgia alexandrina. Originalment, el llengua grega encara que ara predomina l'àrab. Com en les altres esglècies orientals fideles a Roma, els assardots coptes catòlics poden ser homes casats. Altres comunitats catòlics egípcies, encara més minoritàries, són els malquites, els maronites, els armenis, els sirianocatòlics i els caldeus, els riquíssims mosaics de ritus i tradicions, mirall de la diversitat de l'Orient Mitjà, que els fonamentalistes islàmics s'entusodeixen a aniquilar. Per al president Egipci, Abdul Fatal al CC, la visita de Francesc significa un èxit polític. Joan Pau Segón, al 2000, va ser el primer pontífex a trepitjar Terra Egípcia, un any abans dels atemptats de l'11è. Malgrat les violacions dels drets humans, el CC és avui una peça geopolítica molt veloosa en la lluita contra l'estat islàmic. En els últims mesos ha tingut dos suports importants. Va ser rebut perdona al tram, a la Casa Blanca, mentre que Obama no ho va fer, i ara Francesc ha visitat Egipte i ha valorat el que fa al seu govern. I ara podeu escoltar l'editorial que la venguàrdia del passat diu menys que escriu sobre el viatge de Francesc Egipte. El viatge del papa Francesc Egipte, un dels més difícils i arriscats que ha realitzat, ha servit per impulsar la pau, per obrir nous ponts de diàleg amb el món musulmà per donar un impuls a la comunisme i per oferir la seva solidaritat a tots els cristians d'aquell país, especialment als cóptats ortodoxos després dels atemptats terroristes del diumenge de Rams contra dues de les seves esglècies, el caire, Alexandria, que van provocar decenes de morts. La protecció de les minories cristianes de l'Orient mitjà, durament discriminades i objectes de reiterades agressions i atemptats, com les capateixen els cristians egipsis, és una de les grans preocupacions de la Santa Seu. Un diàleg constructiu amb l'Islam, com el que ara s'intenta reforçar, és necessari per evitar un agraujament de les tensions. L'acte més determinant de la visita de Francesc Egipte ha estat la seva visita a la Universitat d'Alasar. El caire, que és el centre teològic més influent del món sonita, on ha participat en una conferència sobre la pau entre els destacats líders musulmans. Sense dubte, la seva presència en aquell acte ha ajudat a avançar en el camí de la comprensió mútua i en la voluntat del diàleg entre les dues religions. Això és important tant pel bé de les minories religioses que viuen als països musulmans, com també per a la missió social la més àmplia en promoure la pau i la tolerància a nivell global. Francesc va expressar la seva preocupació davant els líders musulmans per la violència en l'Islam i els va demanar que facin tot el possible perquè la seva juventut no aixfanatitzi. A fi de contrarestar la barbaria de qui instiga a l'odi i incita la violència a vadir, és necessari ajudar a madurar les noves generacions perquè davant la lògica incendiària del mal, responguin amb el creixement del bé. El papa ha reiterat al Caire la voluntat de l'Asiglècia Catòlica de favorir la cultura de la comprensió i del diàleg interrel·ligiós. En l'esperit de causa comuna que pretén instaurar amb els líders musulmans, Francesc, els va animar, a declarar, junts, el caràcter sagrat de tota vida humana davant qualsevol forma de violència física, social, educativa o psicològica. És important que aquests mitjatges arribin a la influent universitat de Al-Azhar, perquè alguns dels textos religiosos que utilitza i que són malinterpretats per grups radicals, s'haurien de revisar. La presència del papa egipte, on ha estat dos dies, envoltat d'impressionants mesures de seguretat per por d'una temptat, es va acabar amb una missa davant de 15.000 cristians catòlics, els quals va demanar que mantinguin el coratge i la fe en la seva vida quotidiana davant la difícil situació en què viuen. Escolta'm, ara, la veu de l'arcavísba de Barcelona, Montseñor Juan José López Omella, que, en l'espai de la diosa així, ens diu que cap infàn no s'hauria de quedar sense colòniers. No s'hauria de quedar sense colòniers. No s'hauria de quedar sense colòniers. No s'hauria de quedar sense colòniers. No s'hauria de quedar sense colòniers. Aquest mes de maig, la Fundació Pereterres inicia la campanya Cap Infàn sense colòniers. Un any més, i en són 60, milers d'infants en situació de vulnerabilitat es beneficiaran d'aquesta acció educativa i social. Em sembla necessari posar en valor aquesta obra diosa sana i la feina de moltes parròquies i institucions que treballen perquè l'estiu sigui un temps desbarjo i descans, però també un temps educatiu, sobretot a través de les colòniers, els campaments i els casals per als infants, adolescents i joves, que organitzen tants esplais i agrupaments. Tot i que les edats macroeconòmiques indiquin una millora de l'economia, aquesta encara no arriba a les famílies que ho estan passant pitjor. Potser no són encara prou conscients del fet que Catalunya, un de cada quatre infants, viu per sota de l'indada la pobresa, i les activitats de lleure són de les primeres que les famílies, en més recursos, no es poden permetre. A l'estiu, la xarxa que protegeix aquests infants durant el curs disminueix la seva situació i aquesta se greu-se. Els infants estan més temps a casa o sols i es produeixen canvis en la relació amb els seus referents i l'excitud en els hàbits i les normes. Per afavorir que un bon nombre d'aquests nens i nenes puguin anar de colòniers o a un casal d'estiu, la Fundació Pereterres posa en marxa aquesta campanya que permetrà becar més de 4.500 infants per un import de prop d'un milió d'euros. Aquesta xifra representa un augment del 12% respecte amb l'any passat. L'esforç de la Fundació i les altres institucions públics o privades està orientat a garantir l'accés a lleure d'aquests infants i joves a fi que, en un entorn tranquil i estructurat, a relacionin amb altres infants i joves de la mateixa edat. És una bona manera d'ajudar-los en el seu desenvolupament integral com a persones. En els darrers anys s'ha constatat que les peticions de beques han tingut un increment del 344%. Per aquest estiu, la campanya de Pereterres es proposa tres punts clau. Sensibilitzar sobre la transcendència de l'educació en lleure i mobilitzar recursos i destinar-los a la reinigració de tota mena d'activitats. Hi ha algunes paraules més? Sí. Podeu trobar-lo complert a la web de l'Arquediós i de Barcelona. Heu arribat als moments finals de Beus de la Peròquia. Avui us hem parlat, Joana Algarra i Pere Oliver. A posar les músiques hi ha controlat el so en Carles Hernández Rios. Recordeu que aquesta audició serà repetida el proper dissabte a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores, molt bona nit a tothom. O bé, bon dia, si ens escolteu en dissabte. Moltes gràcies i a rebeure.