Veus Parròquia del 10/5/2017

Bona tarda, amics suïdors de ràdio d'Esber. En tots vostès, veus de la parròquia. Quan tots vostès saben un dia al mes, la Montse i jo, fem dintre de veus de la parròquia el programa para una viscuda. Aquest programa normalment sempre ve una persona molt amable que diu que ho ajudaria. I avui tenim el goig de tenir una noieta molt guapa que més vostès la coneixeran per la veu. La Mireia Redondo López que està amb nosaltres i està tan amable i ens parlarà d'un llibre que l'ha impactat una mica, però això ja ho veurem després. Ara la Montse, encara que ja he dit qui era, la Montse ens dirà una miqueta de la Mireia. Una miqueta de la Mireia és Sant Justenca de Neixement. Sant Justenca de Neixement. Sant Justenca total. Ella és de professió periodista. El mitjà que li agrada com a periodista és la ràdio i col·labora un ràdio d'Esvern amb aquest programa que ara és 9 de trinca. Sí, fa 45 programes. La Mireia, a part d'aquesta afició, jo i a la vegada de professió li agrada com a jugar a futbol. Ja l'han contractat pel Barcelona. No sé si treu el meu, sí, posar-la. I després li va ballar a jazz. Per tant vol dir que és d'un ritme. M'agrada molt la fotografia també. Ara parlant d'això, el futbol femení està en voga, però tu ets del kit de Sant Justenca. No, tenim un grupet d'amigues i no tenim ni tan sols una lliga. Juguem un dia a la setmana per veure'ns i per disfrutar i riure. És molt divertit. Bé, com vostè saben el nostre programa, la persona que ve, li diem si llegeix alguna cosa, que l'ha impactat o que... i ella va ser tan amable que ens va donar un llibre que el títol és molt suggerent. I es diu Ribera al vent. El títol del llibre està en castellà, jo no sé si està traduit o no, diu Reir al viento, és un llibre que està escrit també per una periodista i també l'ocutora de ràdio i una persona a cap programa, però el llibre sí, és llarg, és dents, és molt fàcil de llegir. Jo vaig començar a llegir-lo una vegada molt, però com el temps el tenim així molt, molt, molt marcat, doncs és clar, vaig arribar molt poquet, no l'hem acabat de llegir i tal, però és igual, perquè ja n'hi ha alguna, com si diguéssim, la estructura del llibre ens diu, alguna vez has pensat en poner tierra de por medio, i veig tu pròpia vida des de la distància, te atreveries. Aleshores, aquestes sugerències, que ens fa una mica per introduir el que seria el llibre en sí, és el que m'imagino que ell, a través del llibre, ha anat trobant, perquè la història ens interessa i no ens interessa, però sí que ens interessa, és una dona que va buscant el seu sí, que a vegades diem, tenim que buscar el sí, el sí, el jo, perquè no ho lego, que no té res a veure, una cosa amb l'altra, i aleshores la Mireia va ser molt maca i ell ens explicarà el per què aquell llibre l'ha impactat. Carai, quina presentació. Moltes gràcies a les dues per la presentació, per convidar-me al programa, soc jo la persona que està graïda d'estar aquí, i de poder compartir un programa amb tu, Lina. Felicitats també pel compleix que ha passat, però moltes felicitats, jo aprofito per dir-ho directament. I us campem per les zones. Sí, segur que ho sap mig poble, però el que no ho sàpigues, ho sap per a mateix. Ara ho sap tothom. I res, com ve d'ell, amb aquest llibre em va impactar bastant, riure al vent de Sandra Berneda. De fet, em fixo que estan en les portades, també, dels llibres, que és una cosa que... Que crida molt l'atenció, normalment. O pots imaginar-te per on anirà una mica la història. I en aquest cas tenim aquest tros de cara d'una noia amb els cabells, així que s'està movent amb el vent concretament. Una mirada de buscar. Aquesta mirada és una mirada expectante, per veure què troba, perquè en realitat, ella s'està buscant. De fet, el subtítol de llibre és... Sempre hi ha un lloc on perdes per trobar-se, que és una mica aquesta paradoxa de... M'he de perdre per trobar-me. I és precisament el que fa la protagonista que se'n va a Indonèsia, per trobar-se a si mateixa, o allò d'ella que es coneixia. I, curiosament, s'ha anat a anar molt lluny a descobrir que allò dins seu ho tenia present estan allà a Espanya, perquè jo hi havia Espanya, no? Doncs res, més enllà de la història, que potser no cal explicar més enllà de que és un viatge... que vulguin que... Jo el recomano 100%. I tant, i tant. Més enllà de l'enècdota, de les coses que li passen amb ella, de les aventures, perquè vam amigues i coneixes gent... I que pateix, també, eh? També pateix, i pateix a distància, i sap el que és pati a distància. A més, deixa un fill aquí a Espanya, llavors, clar, està allà, només pot parlar amb Skype o algun mail, però no té una acció, i també el que vol és allunyar-se. Per tant, té aquesta contradicció a l'hora de... No puc parlar amb mi, però a l'hora no puc viure jo sense els meus. Però trobar aquest... I amb aquest sentit de culpabilitat d'haver-los deixat, a vegades? Que surt, que això també ho tenim tots els humans. Exacte, a més, amb un fill, doncs jovenet, doncs clar, encara té com aquest sentiment de culpa, no? I la protagonista el que busca una mica és, doncs això, una troballa dins d'una pèrdua, no?, de perdre-se sola per Indonèsia, viatjar a través de persones, també no només a través del país, sinó a través de persones que la van acompanyant i guiant durant el seu viatge, que li van ensenyant determinats... no sé com dir-ho, elements, que l'ajuden amb ella, a es poguir-se. Elementes i experiències cantícules altres, també, eh? Exacte, sí, que fan que, a l'hora, ella faci de mirall, potser, i pugui veure'ls reflexar d'en allà, no? Però l'ajuden amb ella, l'ensenyen cosa indirectament, perquè ells no saben el que l'hi estan ensenyant, que l'hi estan ensenyant... El primer encontre, perdona, mira, el primer encontre que té amb una persona, que és la primera que l'ajuda, que és una senyora ja gran, una senyora que és com un xamà, sàvia, i a les seves, doncs, aquesta senyora la va guiant una mica, quan la veu amb ella dèbil, primer la deixa estar, però després, quan ella acudeix l'altre, doncs li fa això. Vaig llegir un moment, una coseta, després tu diràs si n'hi ha algú que t'agrada, que aquí, quan parla de la reseña, diu, que hi ha una persona que trobarà un mapa i un paisatge diferent. És l'acceptació d'aquesta diferència, o en l'acceptació d'aquesta diferència està al sentit últim de l'individu. Amb la seva novel·la, la autora, la Sandra Berneda, critica els prejudicis que impideixen a cada un ser com és o com voldria ser. Critica també els prejudicis socials que censuren, els prejudicis que trapen a la persona amb una gàbia de la que sembla que no pugui sortir. Doncs és necessari obrir les portes d'aquesta gàbia. Això també podríem resumir. Continues-te, senyorita, jo me quedo aquí. Digues, digues. No, ja està, perquè és clar. Vull dir, moltes vegades ens veiem atrapats, per unes circumstàncies, per unes coses, que som nosaltres mateixos, i en realitat tindríem que anacar aquestes barreres. N'hi ha una similitat amb un llibre que se'n diu el caballero de l'armadura oxidada, que és molt bonic i el recomano també si m'estau sentint. Aquesta armadura que ens fiquem, que recordes que va ser... Bueno, sí, el llibre... Aquí fa gràcia perquè l'autora representa que és una escritora que escriu llibres d'autorjuda, però en realitat vol ajudar els altres, però s'ha de ajudar si mateixa, no? Sí, partint de la base que s'ha de ajudar si mateixa. Controveja-ho als demés. Digues, digues bonica. No, que deies una mica això de la gàbia, de trobar-se, però això és una mica el prejudicis de la societat, que t'impedeixen potser... Mostrar-te. Exacte, perquè al final tots en certa mesura ens anem posant com closques de tortuga, no?, per protegir-nos. T'han fet mal per això? Doncs ja saps que aquí ja et protegiràs d'una altra forma. Has patit per l'altra? Intentaràs també, intentar-ho evitar per tornar-ho a patir, no? I ens anem posant aquestes corats, que es diuen que també ens fan més durs i més freds, no?, a l'hora, vull dir, és una contracció. Però, i també t'espera, bonicat, també t'aïllen? T'aïllen, clar. De contacte, doncs, de ves, el tanto. Clar, clar, clar, ja no rebs tan... Tot això puc dir perquè hi fem 80. Doncs aquí, mira, llibertat plena de dir-ho. Aquí pots dir el que vulguis. I, a més, el tema aquest de riure el vent, una mica, ja també un tros just a les primeres pàgines del llibre, abans de començar el primer capítol, no?, que hi ha una fase que m'agrada bastant, que diu... És un castellà, perquè crec que sona més maca, en aquest cas. Diu, viento que sopla en contra o a favor, huracán que destruye, ráfagas que despejan, brisa que alivia, pero viento libre, hermoso e imposible de atrapar. Que una mica també és la... La metàfora del que vol dir després de tot el context. Exacte, sí, és com una metàfora també i aquest vent... Això és llibre, és hermoso, però a l'hora... I aquestes contradiccions amb ella mateix. Exacte. També fan ressenyetes i fan crítica, i li diu que és una novel·la que és intimista i negra, un viatge interior per tornar a trobar-se, i també mirar el que diu aquí en el llibre és la soletat, la incomprensió, el desconsert, la culpa, aquesta que dèiem de aquest viatge interior que invita a la reflexió, i aleshores doncs és... Això queda resumit al llibre, però la vida passa igual, igual, oi? En la meva dius? No, no teva, no. Nosaltres no personals. Hola de l'Àlex, la de la protagonista. La protagonista és la protagonista, clar. La vida en general, no? I hi ha algun altre trosset que t'hagi... Jo crec que sí que passa, això, en la vida. Home, sí, hi ha bastants trossets, la veritat. Ara hauria de mirar una miqueta, oi? Mira, jo sóc normalment de marques llibres per la part de baix, marco les cantonades de pàgines on veig algun paràgraf que m'ha agradat. Però ara mateix, no sé si em trobaria algun altre. Però... Què t'anava a comentar, Lina? Dius el que vulguis. Tu ets llibre com el viento, el viento sopla. Sí, has comentat alguna cosa, ja no volia dir alguna cosa, ja s'ha menjat el cel, però algú d'això de les pel·les que has dit, això de les coses del prejudici, aquests que tenim, que pedeixen a ser com vulguin, voldria ser, i dels socials que s'ensuren. Exacte. Aquesta, desgràcia de ment, està a flor de pell i a flor del dia. Per aquí és un volia anar, perquè apreciament el llibre aquest, més enllà del viatge, tot això que estava comentant, l'Àlex, la protagonista, es troba una altra persona dins seu, perquè s'anadona... Descobreix un altre tipus d'interessos humans, per part seva, que creia que els tenia solvantats perquè la societat li havia marcat que havien de ser així, de matrimoni fill, treball, hipoteca, etcètera, i ja tens la vida completa, i s'adona que... Si s'aparta de la ruta ja està fora de la societat, ja no forma part de la greia. Sí, però tot i això, el troba que és més feliç anar per aquest costat, i és aquesta lluita també interna, de dir, em sento culpable per deixar d'estar fent el que la gent espera de mi, però, en el fons, la gent tampoc no espera res de mi, simplement és la societat que fa que anem tots així, però... Sí, exacte, no sóc... No som un molla, que anem sortint amb producció, vull dir, amb massa, i també troba aquesta part seva... No hi es troba si mateixa, hi es troba i és clar, ella s'adona que en realitat... I ajuda a calzar. A patències sexuals no són les que ella creia, i això es descobreix l'altra seva part feminista, que venira i que després s'adona que s'hi troba més bé que cantor, i això ja ha mirat dintre de la societat ortodoxa, que encara no està prou definint, ni prou acceptant, ni prou, i és clar, tot això ho impideix de... d'expressar-se un, i de amagar-se, i de reprimir-se... De fet, a la vida real, Sandra Berneda... Sí, ella és l'Esviana, és un molla l'Esviana. Sí, sí, publicament, però és que si és una persona... No té cap tipus de prejudici o de pudor a la de comunicar-ho, no desconexi a través d'aquest llibre, va ser quan ho va dir... Sí, perquè... llegint entre línies el personatge principal és ella. Sí, clar, jo crec que és una autobiografia. Més enllà de que algú es pugui sentir identificat o no amb el personatge per altres coses, és una mica exacte, autobiogràfic. Sí. Normalment, els suscritors... És que de costa molt, eh, diferencial... Sí, separar-se, separar-se, i sempre els pensaments que un té els tradueixen a la lletra, no? Bueno, no sabem si és autobiogràfic, però si més no, el que fa és despertar, o sigui, amb la persona que ho llegeix, aquesta crítica als perjudicis. I això fa que la persona que ho llegeix, doncs... aquest és el món real, no? Sí, sí. Li fa... l'actor, li fa bé l'actor. Sí, tant, t'aporta aquest punt com de protesta social, una mica molt camuflat, perquè és un to molt intimista, però està molt ben dibuixat a dins, de dir... no cal que segueixis el que està marcat, no? Exacte, no? Potser que surtis i trobis la teva felicitat fora del que està estipulat socialment, però travesta també, clar. O sigui, arriba a ser una persona adulta i amb família, per arribar a fer el pas, per arribar a fer el pas, o sigui que... o sigui, per el cas de la Llona, seria tant els perjudici, sinó la por, o sigui, moltes vegades, la por que pugui representar, el fet de dir, doncs jo sóc així, jo sóc exacte. I ara, fortuna de ment, això ja està superat bastant. No continua, però bastant, i representen els països occidentals. No parlem dels altres tipus de països en què pot empatjar. Però, en clar, sí tot. Ah! La brometa. Bueno, doncs no. Jo crec que l'accepta social encara no és completa. No, no, no. I entenc que depèn de les generacions també costa entendre-ho, imaginar-s'ho, o realment acceptar-ho. Clar, jo, almenys, amb la meva edat, i el que vinc viscent, des que vaig néixer, que para 30 anys, fa 30 anys... Ets molt jovenet. Fa 30-1 aquest any. Ja ho sabem, fa 30-1 a l'agost. Jo us veig des de la distància. Jo he fet com aquest. No m'he anat avali, com allò se'n va, però ja m'he anat a la distància. O m'ha dit trasllada molt, a Indonès, eh? Sí, sí. No, però el que deia és que clar... Està molt ben escrit i descrit. Sí, l'esplatge. Sembla que acabis dolorant l'aulua a mar i a salat quan t'està explicant on està i el que està menjant i els mercats on n'hi va. És un viatge. I aquests recicos que li fan fer, sobretot al principi, que ell no ho sap, i a la Sara Senadora li produeix un xoc, perquè en realitat és molt fort, acabada. A mi m'agradaria trobar-se un mateix, o adonar-se un mateix de les seves sapatències o de les seves coses, a vegades de costa. Saber acceptar-se. Això de ser el difícil. Això és molt difícil. Saber acceptar-se, no? Molt bé, en Mireia, continuar, eh, Mossà? Ai, moltes gràcies, Oye. Home, jo encantadíssim que convideu el programa. No llegeixo llibres tan ràpid com tu, però amb el temps que tinc, mentre fot boljàs i de més, intento trobar-les per llegir. Ja ho faig quan a partir t'ha guanyat el Barça. Ah, sí? No, però, bueno, això que estem llegint ara fent així, aquests comentaris que, a més aviat, tot em sembla frívols. De frívols, eh, senyors? És importantíssim que tinguem consciència de qui són els demés, i acceptar-nos tal qual. La censura aquesta que ja posem, marquem. Això ho fem tots, eh? Jo crec que és una... Marquem, marquem. Mira, això passa en les escoles. Quan un nano parlo que sigui, agafant la fama del que sigui, la etiqueta, li hem posat la etiqueta, i va arrossegant aquesta etiqueta sempre. Doncs no. Això, això, tindria que ser una cosa pedagògica que tindrien que ensenyar el comportament dels mestres i dels companys, i posar-ho molt. L'empatia que és acceptar els altres està al consum. Exacte. És molt bé. I que no tingui ni casa seva que s'acceptin. Però abans d'acceptar els altres, estàs acceptat tu, que és això que diem, que és el més complicat, perquè... Bueno, per això moltes vegades tens que arribar a ser una mica dur per poder acceptar-te tu. M'adurà. Però si no, moltes vegades, sobretot a l'adolescència, que no saps per on van les coses, perquè moltes vegades vols i no vols, no saps l'adolescència... Bueno, a mi em passa el veritat de tu, però... No té caducitat, això. No tan en quant també et veu. Però sí que jo crec que sóc llibre, a mi el que m'agrada molt, que aquest llibre, encara que riureu, és el títol, riure el vent. A mi m'agrada molt aquesta frase. Bueno, tres paraules, però... Reir el viento. Reir el viento queda chulo, està ben trobat, és quan ella està per les platges, la gent etèria, va pujant, pujant, i se sent fora de... L'evitando, podríem dir, no? Sí, sí. Hi ha moments, quan m'edita, i de més, que arriba com a un punt, que no és el nirvana, però que arriba a connectar amb una perceba que la tenia allà i no sabia que existia. En realitat, o sigui, la meditació... O sigui que un mateix podria arribar a meditar, i després la part més ritual, perquè tot això segur que li porta en aquesta la part, la fritulitat que també hi ha dintre d'aquell llibre. I després és, per exemple, una de les coses que fa molt, és la que a ella li encanta, és veure el somriure en la gent que m'envolta, amb la gent del país. Sí, els autòctics... Però el que hi ha, té ojo. A més, arriba un càlid, una bufetada, no ho sé. I passen coses, però... En realitat, la gent que està al voltant d'ella, sorrant, doncs sonriu. I diu que valip, això, i cantar, també. I la energia que es mou, també, la energia. I també amb els menjars. Parla molt d'això, del menjar, la manera de preparar-ho i les olors i tot el lliure. No, no, molt bé. Què més no es expliques del llibre? Ai, carai, és que ho podria explicar tot, però clar, la intenció és que us el llegiu. Al final, tot i que ja sembla que l'hem dit. Però bé... Al final, ja que el llegeixin. Exacte, sí, són... A veure quantes pagines eren. 600 pagines, però llegeixen molt ràpid, de veritat. Jo me'l vaig devorar, no sé, en poc temps. Vaig m'enganxar i no podia parar de llegir-lo. I què has de portar al llibre? Jo és que, més enllà de que l'Àlex, la protagonista, vagi a trobar-se, si mateixa, i diguéssim, parlant en termes de sexualitat troba i un altre besant. Jo, en aquesta part, no em sento identificada. Però sí en moltes parts de... de realment sentir-se perduda per haver de seguir uns estereotips i veure que ella no encaixava en allò. I haver d'apartar-se una mica de tot això per realment adonar-se quin era el seu camí, no? Una mica... Almenys jo el títol personal. A més, he sentit una mica identificada en... Doncs això, a vegades de dir, estic fent el que vull fer, tot el que estic fent està una felicitat. Sí, no, jo que tu planteges una mica, no la vida, però tu planteges una mica el camí que estàs agafant o cap a on estàs anant i reflexiones una mica sobre això. A vegades allunyar-se va bé per veure les coses més... amb més perspectiva, amb més forma. Els hi veus més cara i lluny. Si estàs tan a prop, a vegades... No, no veus. Veus més a prop, sí. El que conec, la part espiritual, que a mi també m'agrada molt, la part d'energies i de més, és la que... la que em va enganxar més i alhora em sentia jo, Mireia, identificada amb l'Àlex, personatge de protagonista de Reira el Viento. Sí. No, no, no, muy bien, muy bien. I algun cruz m'ha dit que m'assemlo la protagonista, però no de qui és. No, no, no. No, que m'assemlo, no, que tinc certes... No, no, no. Això deixem-ho aconseguir. Tu parlem fora del micro. No, no. No, el que passa és que moltes vegades, quan coneixes una persona per primera vegada, veus allò que deia, em no clasificar, però potser perquè jo ja es calia dir, que em soc tan velleta, tinc simpatia, em patia ja treballada, doncs veus moltes coses. O potser és que sóc una mica xavant, bruxes. Sí, també podia ser, no? I aleshores veus la persona, i aleshores moltes vegades extraus inclús de la mirada. Pots percebre. Pots percebre, eh? No és l'Àurea, però coses... Però quasi. Sí, sí. Ara més enllà dels ulls, sí. Bueno, diuen que els ulls és el mirall de l'ànima, no? Diuen, diuen. I aleshores a vegades un té una vida interior que sembla que tingui que florar és una cosa que és molt maca, que diu, empatitzes con àlex. Les descripcions són meravelloses. Això és un altre periodista que diu això. Diu, vali, que és la illa, aquesta desconeguda serveix per l'autora, per engaviar en un marc de sentiments aquesta dona en plena crisi existencial. I aleshores aquí el que podríem dir és això, doncs si algú dona, per les dones som una mica complicades senyores, eh? Els senyors són més simples, molt macos, però, bueno, les dones són més complicades, doncs si teniu crisi existencial, llegiu el llibre i a la millor os dona unes pautes a seguir, no? Ara, no sé si podrà arribar a valir, perquè el bilet val molt, eh? Val uns mil euros, ho vaig mirar, eh? Sí, val. Perquè volia anar així, vaig dir que t'havia d'anar a veure on em planto i vaig dir, vinga, val. Si vols dir algo, perquè el temps aquí, la ràdio, ja ho sabem, està mig tallat, però, de l'avió, sí, de l'antig, no, aquest és l'Avenjali, que, esclar, com vostè saben, això és veus de la perroquia? Jo m'he colat per aquí. No, no t'has colat, la perroquia té que ser collidora. No mai tant. I aleshores, aquí, vienen molt bé les nines que tenen problemes existencials, que tu no els atents, que tu no els atents, eh? Home, no m'espantis a la gent de la plaça Mireia, es pensen que tinc problemes i no m'ho demano. Ni un ni mig, ni un ni mig. Que és interessant. Que també el vice-françès, doncs, l'encarata amb molta valentia, perquè deia... Qui sóc jo per jutjar i per condemnar. Exacte. Per tant, penso que aquest és un pas molt important, que cada persona actui segons la seva consciència, per tant, ens has d'anar a l'oportunitat amb aquell llibre de poder expressar també com es presia el que, en aquest moment, el vice-françès que està programant, no? Doncs mira, la il·lusió i tovament. Contribuir-hi. Senyora de Mireia, ha estat un plaer. Igualment, el plaer ha estat meu. Que els seus programes vagin cap endavant. A veure si algun dia vens, també, la plaça Mireia. Lo que tu creguis. Jo a la plaça Mireia valia ser d'anes, és el que tu vulguis. Però parlar també, eh? De lo que tu vulguis, de lo que tu vulguis. Perfecte. Moltes gràcies per acompanyar-me. Gràcies a tu. Què anava a dir? Recomanes a la gent que el llegeixi? Home, i tant, si recomano. Recordeu, el llibre es diu Reir el viento o riure el vent de Sandra Barneda. Molt bé. Doncs, amb les paraules de la Mireia, hem d'entrar a Dilci, una mica, que és un evangeli, que es llegirà aquest diumenge, el dissabte. Si vostès van a la celebració, és el cinquè després de Pasqua. No és tot perquè no hi ha temps, ja no pot ser. Però sí que n'hi ha una cosa que és molt bonica, quan comença, que diu Lectura del Evangeli segons Sant Joan. En aquell temps, Jesús digueu els seus deixables, que els vostres corps se serenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. Acasa del meu pare i el lloc per tots vosaltres. Si no hi hagués, us podria dir que vinguéssiu a preparar-vos l'estada. I quan he anat a preparar-vos, tornaré, us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. Ja sabeu quin camí hi porta allà on jo vaig. I Tomàs li diu, senyor, sinó i tan sols sabem on aneu. Com podem saber quin camí ens porta? I Jesús li diu, jo sóc el camí. No vull llegir més perquè amb això ja tinc prou. Jo sóc el camí. Jesús va venir aquí per dir, estimeu-se. Doncs jo també el sé dir, que estimeu-se. Estimem a la Mireia, estimem els Suyens, al Carlos i a tothom. Gràcies i fins la propera. El dissabte a dos quarts de 10. De 11, de 11. Molt bé, Carlos, moltes gràcies. Adéu, gràcies a tots. A vosaltres. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic, acostat al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a la indústria sense números. I llavors et poso un quilo de pomes? Sí, mig quilo per menjar i mig per llançar. Cada any me'l baratem el 45% de la fruita que produïm, mentre tant, 800 milions de persones passen gana. El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa. Amants unides, recolzem projectes contra la cama a 60 països. Té compromets? Truca el 9801 a 888.