Veus Parròquia del 17/5/2017

Que veu de passar un bon dimecres, fins demà! Veus de la parròquia. La parròquia dels sants Justi Pastor és a les vostres llars per informar-vos sobre temes de fer, accions perroquials, assumptes socials i actualitat en torn de l'església. Veus de la parròquia semet els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i, en segona audició, els dissabtes a dos quarts tons a del matí. Avui podem escoltar els espais fer... No, no, talla. És que lo tengo trasbalzado. Avui podem escoltar Finestra de Justícia i Pau. Molt bona tarda, Quima. Molt bona tarda, Jesús. Ja estem en un altre cop, aquí, amb vosaltres. I per fi tots tres, que feia molt de temps, que ara coincidíem. Sí, home, això de les salut, m'acatxis ja, m'acatxis ja. Doncs mira, fortuna de ment, avui estem tots i ja que t'escote el seu tema a presentar i vosaltres mateixos aviam què passa. Doncs comencem, com vulgueu. Pots començar tu, Joana. No, no, comencem nosaltres. En medio, com un poc a dir jo. Com un poc a dir jo. Doncs, bueno, avui nosaltres, a Relda, com sabeu, Justícia i Pau és de l'Església i va sempre amb la doctrina de l'Església que sempre dona que els recursos que tenim a la Terra els hem de cuidar, si seguim amb l'audatòsí, del papa, l'encíclica, també ens parla aquest de ser curosos. En Jesús i jo us portem el tema de l'oli de Palma i de la Quinoa. Ai, ai, ai, ai... Com promés, tant per la salut, com per el que produirà en la salut dels productors. Exacte, vull dir. Hi ha les xifres sones garrifoses, perquè entre que es produeix en una escala que no estava prevista, que era el sostens d'aquestes famílies i que de cop i volta vinguem al resta de països, agafals i tota aquesta producció, que les hem deixant a les famílies del país sense el seu aliment que tenien. Vull dir, en vellges així era molt còmode. Clar, vull dir, llavors ens ma ditem que és necessària arrasar amb aquelles terres, perquè al final aquestes terres no són infinites. Llavors dius, a veure, cuida dint, cuida dint l'alt que estem fent. Vam llegir un comunicat de la República Democràtica del Congo que deien que hi havia una multinacional, us estem parlant del juliol del 2016. Ja fa una miqueta. Però veurem el que fèiem, que es deia Feronia, i era una entitat que era canadensa, i darrere hi havia uns bancs, tants bancs de desenvolupament en europeus, com Estadounidens, i aquesta empresa el que feia era intentar presionar els agricultors, perquè s'adicin les terres per fer-ne un ús més gran del que hi havia. I les comunitats deien, no, jo rebutjo, signar aquest document, perquè és que jo no vull, vull seguir tenint la meva producció, amb més o menys escala, però que em doni per viure, i si em puc exportar evidentment millor, millor. Sí, però de moment tinc la... El sostén el tinc. El tinc assegurat, perquè fins i tot com que els preus també els hi puja, resulta que amb el seu salari tampoc no poden comprar-ho ells, i lo qual es queden sense els seus modos de vendi. I els països que diuen, escolti, si es plau ajudins, a fer-los el temps en aquesta empresa, doncs que el que estan fent, és qui no es pot fer, és a dir, nosaltres podem... hem de decidir si volem o no, i en aquest cas diem que no, però en aquesta empresa el que ha de fer és retirar-se, i no em vol estar, no? I aquí està el tema... Pot ser que el caballero és d'on dinero. Exacte, no? Vull dir que... parlem de l'odi de palma, oi? L'odi de palma va començar a explotar-se d'una manera... per principi, a nivell global, no fa gaire els anys, va començar a mitjans del segle passat. Llavors aquest oli és un oli que té unes certes avantatges, evidentment que l'esté, per la indústria alimentària, sobretot per utilitzar-la amb el que són la fabricació de tant de reposteria com de begudes, que us exciten alis. Llavors el problema d'aquest oli és que és natural de l'Àfrica, i de l'Àfrica s'excés a l'Àsia, sobretot a Indonèsia, el que és i a l'Àsia. I després també a l'Àsia amb una sèrie de països. Llavors aquest oli el que fa és que un cop la planta en 3 o 4 anys es fa gran, i ja té una producció enorme, i una rentabilitat pels que l'utilitzen molt gran. Llavors el problema que té aquestes plantacions escensives de oli de palma, de la palmera, és que destrueixen els boscos i les selves on radiquen tota una sèrie de criatures, que són animals, com per exemple a Indonès els orangutans, i la selva d'Indonèsia, moltes espècies també que viuen allà. Tot això s'està destruint. Llavors per poder plantar l'oli de palma. Llavors és el que deia l'equip abans, es canvia el monocultiu, de lo que ells plantaven per la seva pròpia consum, es canvia per un monocultiu. En el qual els salaris que cobren els cultivadors, la madobra, són infims, són infims, són molt precaris. No correspon a tot el fruit que es treu d'aquesta producció? El benefici d'aquesta producció, que és el que realment ha procurat, que això s'extengui, són les grans multinacionals de l'alimentació i també de bio combustible, bio diàsel. Bio diàsel és un combustible que surt de l'oli de palma i d'altres plantes vegetals. I és un substitutiu del petroli. Llavors s'utilitza molt per fer amb les plantes bio diàsel per processar l'oli de palma. Llavors el problema que es planteja en aquesta qüestió és un problema de salut pels consumidors. Perquè aquesta grasa que utilitzen surt de l'oli de palma és una grasa saturada, de grases saturades. I la grasa saturada és una grasa que, quan circula per les arteries dels consumidors, pot provocar que s'enganxi a les arteries. I llavors no deixi passar la circulació normal. Al contrari, diu el que passa amb els altres olis, per exemple, el d'oliva, el de colza, el de girassol, etcètera. O la soja. Exacte. El que passa és que, com és tan baratet, al final l'hem posat a tot arreu, perquè jo vaig estar mirant a casa els productes que tinc. Està fins i tot amb alguns llogurs. Ostres, jo les lleugues no havia fixat. Tornades, rebosteria. Està a tot arreu. Tot el que és industrial és que per eliminar-ho, que el volen eliminar, haurà de treure, m'agrada Déu. Grimpis va fer la seva denúncia en el seu moment i deixava a veure i a l'escrit d'empreses que acostumem tots a comprar productes. No, però gastes cada dia. Sí, sí, vull dir, i algunes que dius, ostres, podem dir una marca nova. Les torrades, que les prens per en planta de eliminar el pa, en planta de vendre una mica de dieta, escolten, totes tenen oli de palma. Totes, totes les marques. I tot el que és a base de xocolates és el mateix, no? Sí, sí. D'un dia menjo xocolata, i a més de la marca, que Grimpis dona a la de Llors, vaig pensar que en un article a posterior diuen que les marques que van treure, que van treure els colors en el seu moment, ara no el dutrisen, no? En reduèixen. Però, clar, la sensació diu, no? Que terminés seguint menjant el mateix producte. No, però sí, és que dic... Mira, això és d'aquesta, comparat d'aquesta setmana o de la setmana passada, doncs entenc... El fet és que no hi hagi poc, encara, dels processos d'interver en la fabricació de l'oli. També seria la qüestió de... I això s'hauria d'explicar molt bé, perquè no és que d'entrada a l'oli de palma sigui negatiu. No. Perquè té aspectes que són positius. Però també és veritat que desconeixem les normes alimentàries respecte a aquest producte. I les empreses o els governs que han de decidir quines normes s'han d'aplicar de control en l'elaboració d'aquests productes no ens ho diuen. El que es eviten a dies o al dia vegetal, confonent el que és la naturalesa. I en la càstig de l'oli de palma, en el moment que es veu que a la justa, passava com a l'oli de colze, en el seu moment, que la colza és bona. És un oli vegetal. El que passa és que el varí era el que li posaven per senyalar-ho. La transhabilitat no la coneix. o quan surten, quan el prengen, és un color vermellós. I llavors, portar-li el color i deixar-lo com un oli normal, l'escalfarà de 100 grans. Ah, llavors ja està. Clar, el que passa en aquest escalfament és una transformació de les molèrcules que té l'oli. Les salteres. I llavors, aquí, és un serigina, també, els desconeixement del que nosaltres consumim, perquè no ens ho diuen. Doncs els olis. Perquè quan jo treballava, que necessitaves el carnet de manipulador d'aliments, aleshores vam aprendre que l'oli, l'únic que resisteix més a la calor, és el d'oliva, el que es desintegra o es desnaturalitza amb més escalfó. Però els altres, a partir de segons quina temperatura, hi ha gent que té la fregidora, clar, amb un oli vegetal més baratet. I en l'escalfes, i el tornes a escalfar, i el tornes a escalfar, hi ha perdut totes les seves virtuts i té alguns inconvenients. De totes maneres, hem de pensar, també, que els obrers i treballadors i camperels que cultiven aquestes terres i el recollen desfant a la recolecció, ara tenen uns ingressos, que són minuts. Tenen uns ingressos. Si deixessin de cultivar, ara per ara, no tenen alternativa. I llavors encara serien més pobres. És allò que diu i perdona que t'interrompesi. Per la vida és per la vida. Ara, en aquest cas, els propis governs d'aquests països són els que haurien de buscar les alternatives, perquè tenen l'obligació i el deure de fer-ho. I això també s'ha de lligar, perquè no hi hagi més pobresa. I aquesta és la qüestió, també, no? Aquí llegíem de... Vaig parlar de les dades, eh? Jo us ho dic així, d'Europà, Pol, Oil, Aliens, que et deia, dius... Us ho llegiré tal qual, és a dir, com ho tradueix. Diu, l'aceit de palma. I l'aceit de palmistre representa el 32% de la producció mundial d'aceit vegetal. M'imagino. Se producen anualment 54 milions de tonelades d'aceit de palma. Una palmera produce 40 kilogramos de aceite de palma cada año. Una hectàrea de árboles de palma aceitera puede producir un promedio de 3,7 toneladas de aceite cada año. El aceite de palma representa el 6% de toda la tierra cultivada para aceites vegetales a nivel mundial, pero tiene la producción más alta, constituyendo el 32% de todos los aceites y grasas. Indonesa y Malaysia suministran el 85% del aceite de palma utilizado a nivel mundial. En Indonesia y Malaysia el conjunto aproximadamente 4,5 millones de personas se ganan la vida con el aceite de palma. Y el uso de aceite de palma en la nutrición humana se remonta desde hace más de 10.000 años. No sé que qué. Però fins fa 10.000 anys el consum, per més que es faci, ha de ser més controlada i la producció ha de ser més controlada. Havia de ser d'ous més petitó i ho volíem més escutlar. Quan els multinacionals han començat a enxumar els negocis, passa com tot, com l'aigua i com tot. Aquí també hi ha una cosa negativa, que és que quan recollen els rams molt grans, caben molt de fruit de terra. I aquesta fruit de terra és molt gran, llavors lloguen nens per fer la feina de recollir els fruits de terra i posar-los en sacs i enviar-los a la fàbrica també. Llavors les condicions de treball dels infants són dolentíssimes. Llavors s'hauria de clarir també què passa amb aquests infants. Volnarem els drets dels infants una altra vegada. Però per a l'altra costat em dirien les seves famílies, que moltes viuen també dels diners que guanyen els nens. Sí, no està claríssim. I l'aquinoa que també ha lligat amb això, l'aquinoa que ara ens agrada i que la trobem que és perfecta, que acabarem fent el mateix que està passant, perquè ens tornem a carregar uns dels informes. Dèiem que hi ha hagut un gran increment de la producció d'aquinoa al sur de Bolivia, però clar que passarà que la llarga això repercutirà les famílies que no podran ni vendre ni conrear el que necessiten. Ni per viure ells ni per exportar perquè la terra és limitada. I si l'has de comprar al preu, que venen el seu propi producte, ja m'explicareu. Passaven l'aigua també, que quan havien de pagar l'aigua que ells eren propietaris, al llavors no la podien pagar tampoc. Aquest dissabte hi ha una cosa molt important que es fa senyors, que és el dia de la pau. El dissabte és una cosa, però comencem avui dia 17. Avui dia 17. A dos quarts de punta seria el mateix. Comencem amb aquest llibre té amb una xerrada amb el periodista Nico Valle, que jo sempre dic que és un periodista de guerra, perquè és la persona que va molt llavall i està tota... La Xina sobretot...Exacte. I, bueno, ens vindrà a fer una xerrada i ens explicarà la mica, el tema de les persones fugides de la ciutat, i suposo que si hi ha algun conflicte més ens l'explicarà. Vull dir que avui comencem ja amb la festa de la... amb la setmana solidària. Divendres 19 de maig, també tenim la xerrada de fronteres i la vulneracions dels drets humans, on parlarem de les diferents situacions actuals de les fronteres. No només de Grècia, sinó també de Seu de Malilla, que la tenim aquí al costat i que també... Estem vulnerant tots els drets humans. A Serbe i Palestina hi ha persones voluntàries, i algunes són d'aquí al poble. I, bueno, farem després vindre a una actuació musical, que ens vencer Sar Mateu, que és una persona que ja ha fet diversos concerts, i és un gran biolinista. Ell intentarà fer alguna cosa, i si no ens porta un cor, ell, normalment, tot el que fa a nivell de voluntari, és sempre per temes de... Ara pararà, doncs, temes de refugiats i sempre d'emigracions, i és el que ens faran, i soparem. Així que tots aquells esteu convidats de sopar, sempre hi qualeu de portar alguna cosa. Uns portarem un pastís, els altres porten una Coca-Cola, i soparem tots junts. Farem les escoles, que sempre és un lloc molt acollidor, molt dolç, i penso que Sant Just té molts llocs dolços, però jo... Sí, sí, tant. A les escoles, el xo la nit, si fas una cosa d'aquest estir, que pots deixar la llum, perquè estàs aire lliure, i fer un espai molt dolç, és molt agradable de fer alguna cosa d'aquestes. A més, ha de ser la tranquil·litat, l'olor a la jespa, o els arbres que hi ha. Sí, sí, sí. I dissabte, com veia Dital Jesús, però tenim la festa grossa, que començarem a dos quarts de 6 de la tarda, i que, bueno, si voleu viure en petita escala, eh, en petita escala, com és un petit viatge com a refugiat o com a migran, doncs tindrem l'oportunitat de fer una gincama, on començarem el viatge. O sigui, hi haurà endorrocaments, i ara, com si fos una frontera... Per entrar a la festa de la Pau, tindràs una frontera per entrar dins de la plaça. I hi haurem de portar en passaport i tot. Se us donaran els passaports i vindrem un nom que no serà el nostre. Llavors, bueno, a partir d'aquí, doncs esperem que és totalment diferent, jo crec, per a totes les entitats que hi estem col·laborant, justícia i Pau, i totes les del poble que, com sabeu, col·laboren, doncs els grups escoltes, els resplais, que no pugui deixar dinguels, apagallums, de caba blanc, calciolets, vaja. Sánchez Olidari, a l'Ajuntament també ens ajuda, i de més, amb el Consell de Solidària. Són persones de la gent gran. De la gent gran, que ens han fet el 100 passaports. El 100 passaports. Ens farà la xocolatada com cada any, les cases de Extremadura ens farà la botifarra. Tindrem com ens ajudarà a fer tot l'acte al Roger Cónsull i al seu grup de teatre. Seran uns dels que ens guiaran amb el que hem de fer. Vindrà el Xusgospel, tindrem el Tutoguri, d'una actuació del Valdanderà, però jo crec que, com a mínim, jo crec que hi hem d'anar per veure què ens han preparat, i a veure què ens hi podrem. Volem tant o menys compensar aquesta gran feinada. Volem veure com és arribar amb una barca. Portaràs un xalecos i a veure com es va amb una barca, que el millor que abans sís, i anem veu. Volem veure... A veure què és. Jo crec que n'hi ha grans i petits i ens podem passar bé. Perquè hi ha tanta gent col·laborant, com a menys, donar suport. I a veure si... Aquest any, els cèntims que es podien recollir? Aquests cèntims van al projecte Palmira, que és una colla. A veure, com sabeu, Barcelona és la ciutat on arriben els refugers, i a partir d'aquí es reparteixen i es fan. Tot refugiat arriba aquí, arriba amb un programa programat, que passa que hi ha un programa que cobreix la Generalitat o l'estat espanyol, que passa sense acaba. Llavors, el projecte Palmira es financia només amb l'aportació de ciutadaria i el que fa és intentar fer-la a inclusió social. És a dir, donar el després d'aquests mesos que estan aquí a Collir, seguir-los, tenir l'oportunitat de buscar un pis, de portar-los a fer una vida més o menys normal, fins que es puguin estabilitzar i puguin tenir feines. El projecte Palmira i no només és per refugiats, insistim. Són totalment persones migrades, joves i els menors no acompanyats, perquè hi ha una de les coses que ens estem donant en compte, és que arriben menors que no estan acompanyats. Aquesta associació també intenta donar el recolzament. I tot això, juntament amb el... Perquè aquestes criatures de moment sí que tenen recolzament, diguéssim, de les entitats o del govern, del que sigui. Però quan arriben els 18 anys... Ja estan fora, tot el sistema. Què fem amb ells? Tindrem un jovent desobicat. Sí, sí, desobicat, perquè, més clar, són refugiats. Són gent amb solicitud de sil. I és veritat que aquesta gent te les deriva, els deriven al projecte Palmira el servei d'atenció a migrants i refugiats de Barcelona. És a dir, que no vas sol, l'associació va... El que preocupa és aquests nanos menors, que els hi has de donar una sortida. Aquestes criatures que no tenen ningú, que no saps qui són. Ni saps qui són, ni els els espares. No, no, mentre són petits i tot molt bé, hi ha una protecció per ells, per els 18 anys. Què fem amb aquest jovent al carrer? El carrer no, no. Estarà en el carrer i què faran? Anar-hi de buscar i d'intentar. I llavors els diners aniran per aquesta associació, per veure si els hi podem ajudar. És un primer pas, que és molt important, intentar-ho. Sí, almenys intentar-ho. I per altra banda, els nanos, d'alguna manera, se'ls ha de ballar, se'ls ha de tot allò. És que si has trencat tota la seva vida. I tant, que sí. Però és això, és que ja està passant ara, amb els nois que estan al... al... al refugi, aquests... Els 18 anys... El carrer ja no van a cap casa ni a cap lloc protegit. Jo, per exemple, una de les coses que tinc ganes de preguntar, o de veure si ens ho explica, la Julietia és una de les persones que vindrà a dir vendres, a la xerrada, i ella està amb tot el que és la balla de seta i melilla. M'agradarà veure perquè jo sé que hi ha vegades i en menors. M'agradarà saber si fan la reportació express o si es queda en el territori, què passa? És una de les preguntes que... Que vull preguntar, què fan en aquesta balla, que moltes vegades no sabem què passa, perquè veiem imatges, però tampoc no sabem més. I a vegades que entren i a vegades que es queden. Ella sé que, com que està amb la fundació Ieria i ha anat i s'ha mogut, a veure si m'explica, perquè tinc aquest dubte. Si ella no ho explica per... De motopropi. Si després hi ha alguna cosa i preguntes, te'n segur que li preguntes. Hi ha menors, i amb aquests menors què passa? Perquè són els fàcils de saltar, perquè són pesos menors. Potser hi ha algun foreret que es pencula. Tinc aquest dubte. Pot haver de donar una notícia que té dos minuts? Sí. Quants minuts es queden, Carles? 6 minuts. 6 minuts. Encara podrem parlar de la declaració de la renta. De la renta. Bueno, sabeu que actualment hi ha una informació que és molt important de refugiats, però també de guerra, de situacions de guerra i de fam. De fet, concretament, Sudán del Sud, Nigèria i Darfur, s'han anunciat, a través de diversos mitjans, la possible mort per fam de les poblacions d'aquests països que hem anomenat, fins a un total de 10 milions de persones, en els pròxims mesos. Llavors... És que hi ha molt de fam, hi ha molt de nombre. El grup de Justici Pal, de Sant Just, en nom de Justici Pal, hem fet... Estem fent una carta dirigida al senyor secretari de les Nacions Unides, el secretari general de les Nacions Unides. Senyor Antonio Botérrez, que és portugès, que fa cosa de 6 mesos que ha entrat en el càrrec, un home que ja venia de la fama de dedicar-se a ajudar a la gent pobre de tot el món. Llavors, hi hem fet una carta que diu el següent. Expliquem això dels albinats de persones en aquests països. Llavors, apel·lem el preàmbul de declaració de drets humans proclamats per l'Assemblea General de les Nacions Unides, el 10 de desembre del 48. I també el Convenció de les Nacions Unides sobre el dret dels infants del 20 de novembre del 89. Aquesta Convenció de les Nacions Unides sobre el dret dels infants la va signar també la Comunitat de Catalunya. Comunitat. Llavors, les mesures que aprengui, les mesures necessàries en estricta justícia a fer de veritat aquesta catàstrofe anunciada per mitjans de comunicació a tot el planeta. Graïm la seva atenció i restem la seva disposició. Llavors, el grup d'adjusticis fau signem tots els memres del grup. A més, algun altre grup, el company de justici Pau de Molins, de rei, que també l'hi hem explicat i també el signarà. Només és per que ho sapigueu que hi ha aquesta qüestió que s'enjust fem aquesta demanda i que siguem tots conscients de que festes com aquesta de la Pau van molt bé per sensibilitzar les situacions. És problemàtica. Jo també tenia una mica de demanda econòmica. No és una demanda que ens costi sentir. Simplement posar una creueta.Dos creuetes. O sigui, per l'Església i per altres entitats, que es dediquen de la qual l'Església també té la seva part. O sigui, aquí, l'Antoni Matabó Soler, el senyor Racer Galbufré i el senyor Francesc Soltís escriuen tota una sèrie de declaracions que estan a l'abast de les persones, del full dominical de la setmana passada. I expliquen que l'Església és clar, només que l'Església no és rica. L'Església, com tota família i treballadora, les diocesis necessiten cèntims. I sí, hi ha grans tresors. Però això no es tradueix amb diners per a la gent normal i corrent. I l'Església té el seu càrrec moltes i moltes activitats a les quals ajuda. També gent que ve de fora. També els missioners que van a fer i a cuidar els malalts a l'estranger. O sigui, tota una sèrie... Mireu, càrites, càrites mateixa, més de l'Església que dona menjar molta gent. Moltíssima gent. O sigui que no es publica. Això és que l'Església té tresors. Però són vendibles per ara. Sí. Si comencem a vendre, també cauran amb mans de segons quines entitats que escolten. O sigui que més que res, recordar la gent que ens escolta, que no costa re posar les dues creuetes. Tant a l'Església catòlica com altres entitats. I altres era simplement això. I quan feu la declaració de la renda, això no costa. Com sabeu alguns de vosaltres, per exemple, una de les coses que fa l'Església ha sigut donar cauda a la gent sense sostre, a l'Església de Santana, de Barcelona, i ha quedat com a centre obert per la gent. I no només l'hi veig, sinó que ha quedat permanent. És una de les accions que l'Església fa, i que necessita perquè aquella Església s'ha d'anar atajant més. Una de les peces que no tenia... És que necessita encara que sigui un bocates, que es necessita fer bocates. L'aigua calenta, el que sigui, per més que és involuntaris i altres, però una de les tasques que fa és ajudar la gent sense sostre. Realment va la pena, i no et costa ni un duro. O sigui, posar dues creuetes i ja està. No et demanen res més que això. O sigui, era recordar-lo, perquè cada any ho fem, però aquest any també. O sigui... Ja, el Carles diu que s'ha acabat tant temps. Els fan, tio, adéu! Doncs molt bé, moltes gràcies per la vostra atenció. Moltes gràcies, Quima, moltes gràcies, Jesús... Moltes gràcies, Joan, i els ulls. I també, Carles, per la teva col·laboració... I paciència! I fins al dissabte, si voleu, ens podeu tornar a sentir... I així recordaran la festa de la pau del mateix dissabte. També, el mateix dissabte. O sigui, fins a la propera. Moltes gràcies, i bona nit. Moltes gràcies. Si t'units l'àvia d'esper, la ràbia de Sant Just... Seguir a l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomarcal.com i un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat.