Veus Parròquia del 24/5/2017

M'agradaria que tinguéssim un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Comencem el programa Ben Divertits, perquè és la introducció anterior. Estem treballant com a equit d'E, l'encíclic Agaupapa Francesc, adreçat als cristians, però també a tots els homes de bona voluntat, en relació a l'atenció a la cura del més ambient. Sentim, si us plau, la introducció musical. Sentim, doncs, passió en vega a dos bèfis. Però el més important és el que passa aquí a l'estudi. Estem amb la Imaculada Periques, ben trobada i imaculada. Hola, Lluís. I amb en Narcís Prat. Bona tarda. En Narcís és cateràtic d'ecologia de l'Universitat de Barcelona, i està convidat a resposta de la nostra invitació. T'ho agraïm ben cordialment, Narcís. I voldria començar preguntant-te si s'ha cobsat algun tipus de reacció en el món universitari i en el món científic, a l'entorn d'aquesta iniciativa del PAPA, amb el Francesc, de publicar una carta que alerta a tothom sobre els perills de no atendre el medi ambient i de considerar que és una obligació humana i cristiana, també, de tenir la cura. Jo diria que en general no, o com a mínim, amb els cercles més científics potser no s'ha tingut tant de reacció en el sentit que, si mirem aquesta encíclica, veiem que és una encíclica de molta lletra i pocs números. No dic moltes coses, però no diuen com. Un mica al món científic en aquests moments el que vol és una mica com això ho transformem en números. A nivell potser de governs, de llocs on es prenen decisions, aquest encíclic, evidentment, ha sigut ben rebuda i, a més, l'han d'arreure bé, perquè, d'alguna manera, una persona amb el necessitat autoritat moral fa un avís sobre una sèrie de problemes que fa molt de temps que hi estem a sobre, que hi estem treballant i el PAPA parla de la biodiversitat, parla de l'ecologia, parla d'una sèrie de paraules, una sèrie de conceptes que potser no hi estàvem acostumats, i, en canvi, en aquesta encíclica, parla de contaminació, de l'aigua, de la injustícia planetària, etcètera. Per tant, benvingut a seguir aquesta preocupació i com més hi hem i més apretem millor. El PAPA considera el món com la Casa Comuna, tots els habitants, però ens diu que aquesta Casa Comuna és fràgil. Ima, es vols llegir aquest paràgris, sisplau? El PAPA afirma en l'edat OSI que el ritme d'extracció dels recursos naturals porta al col·lapse dels sistemes vitals de la Terra. És urgent prendre consciència de la situació i determinar mesures urgents, globals i de compliment controlat. Els desequilibris cal afegir-hi una pèssima distribució dels sistemes ja esmentats que empobreix més els pobres, els quals es troben exposats als danys col·latorals de les mentades protecció. Com ara passa amb l'aigua i el sol, que en mans privades, moltes vegades prioritza el benefici particular a la resta de factors relacionats amb el bé comú. D'aquesta fragilitat que es manifesta amb el tractament de l'aigua, de les extraccions, de la contaminació atmosfèrica, quin d'aquests aspectes és més greu actualment? I posa fins i tot, potser, en perill, la diversitat biològica. Els científics parlen d'una cosa que en diuen tipic points. És a dir, a la Terra és un sistema complexa, especialment el seu clima, format per a moltes climes subclimes, en relacions amb uns amb els altres. Aquests climes han fluctuat sempre, no? No, ara fa calor, ara fa fred. Sempre hem tingut aquesta fluctuació. En aquests moments, el que està clar és que la temperatura de la Terra està pujant i, per tant, això no té discussió, que són numerosos, eh? De manera que ja no podem dir que el clima fluctua, el clima té un... se'n va cap a un cantor, el temperatura de la Terra puja. Què passarà? Sempre hi ha incerteses, fluctuem, no fluctuem. De moment, hi ha dos llocs on el clima ha canviat tant, que ja mai tornen a ser igual, que són l'àrtic i la illa de Groenlàndia. La illa de Groenlàndia està coberta d'una capa de gel, aquesta capa de gel abans uns anys i de mes, uns anys i de menys, però ara cada vegada n'hi ha menys. I això no tira enrere. Per tant, en Groenlàndia mai més serà el que era. Perquè això té una inèrcia, i encara que ara, en aquests moments, les nostres emissions de CO2, la illa de Groenlàndia seguiria. L'àrtic és igual. I, per tant, que en alguns punts ens hem passat, ens hem passat de... i hem portat el clima a una situació que va cap a un altre allò, que, a més, no sabem cap a un altre allò. I quan deixarà de desgegar-se a Groenlàndia? Quan deixarà l'àrtic de que cada vegada hi ha menys a l'estiu? O que també s'ha de tenir en compte, que, per exemple, hem tingat amb això de recursos naturals, hi ha una sèrie de països que estan molt contents que l'àrtic es desgegui. Els rossos, els americans, els canadencs, perquè tindran més petroli. Per tant, això, la vegada, les grans potències, les grans declaracions, i després, per darrere, fan unes altres coses. Això també s'ha de tenir en compte. I jo diria que el problema més important és la injustícia, que les coses estan molt mal repartides, i que és un sempre s'ha dit, no? Diu, per què hi ha gana el món? No per què no t'altim d'aliments, sinó perquè els aliments estan mal distribuïts, mal repartits i mal aprofitats. El nostre programa hem parlat sovint que són els pobres, els que pateixen més les conseqüències de tota aquesta situació concretament del canvi climàtic. Tenim aquí un petit comentari d'intermonosfam, que m'agradaria, després, comentíssim. Diu, reaccionem davant els efectes del canvi climàtic. Saqueres, inundacions i ciclons posen en risc la sobrevivència de milions de persones dels països més pobres. El canvi climàtic està afectant més els que tenen menys recursos i menys capacitat per afrontar-ne els efectes. Fa anys que som testimonis d'aquesta situació. Per això continuem treballant a costat de les poblacions més vulnerables, que pateixen les eres conseqüències d'un clima cada vegada més extrem i impredectible. Així és com els països rics, a l'exemple dels Estats Units i a Rússia, estan contents, segurament perquè tenen més facilitat d'esteure el patroli... Depèn, però els coses estan contents i altres no. Els que segur que pateixen directament aquesta situació són els països pobres. Estem parlant dels països, potser, de Sud-Amèrica, de l'Àfrica, subsejariana, etcètera. Són els països en els quals, pel que sigui, no hi ha la capacitat d'organització que tenen altres països. Un oracà a Estats Units, pràcticament no fa morts, fa mals desastres naturals, però els americans s'organitzen ràpidament, fan fora la gent i després d'això. Un oracà en un país subdesenvolupat fa molt mal, perquè no hi ha aquesta organització. No és només un tema de diners, un tema d'organització, un tema de com els països s'organitzen, i després també un tema de governança. Aquí ens queixem de la corrupció del 3 o 4%, però és clar que la corrupció a Nigèria és del 90%. I molts dels diners que es donen per cooperació acaben les butxarques dels partits. Aquest és un tema molt important, un tema de governança. Després, molts països fan intercambis amb una visió de futur que no tenim. La xina és en aquests moments el primer negociant mundial. La xina està anant a tot el món a comprar en terres, perquè ells ja no tenen més terres per produir. Estan a comprar terres per produir aliments, i en els governs que els donen terres o s'hi prometen qualsevol cosa, una presa, unes carreteres, el que sigui, ells volen terres o recursos. Per tant, aprofiten els seus diners per això. El tema no deixa de ser el tema dels diners. Qui té més diners, qui té més producte interior per cápita, és, al final, qui s'emporta una mica... els obres, el pa, no? Després parlarem dels governs, però entre el món universitari, entre els obres que estudien una carrera, etcètera, el tema del canvi climàtic, de la preocupació ambiental, etcètera, realment cala. Estem millor, o podem esperar a espirar, a estar millor. Ara, d'aquí pocs anys, què fa 10 o 15 anys? A veure, igual que el papa està conscienciat, la gent està cada vegada més conscienciada. Quan tu preguntes a la gent, els temes de mitjans tothom estan molt preocupats, un 80% de la gent diu que és molt important. Ara, el que també és important és que, quan la gent va votar, aquest tema no hi és. Només el 20 o el 30% ho posa com una prioritat. I això és el que veuen els governants. Els governants, quan parlen de medi ambient, sí, parlen molt. Però després n'hi ha cap petit polític que tingui un programa ambiental una mica potable. Perquè saben que aquest tema no és un tema que doni vots. Aquí hi ha una diferència molt important entre el que la gent pensa i diu i després el que la gent fa en els moments que els interès són els governants. Tot i això, hi ha molta gent que està sensibilitzada, però no us penseu, perquè... És molt difícil la comunicació del canvi climàtic. A la gent, avui en diem els temes de comunicació, la gent no li agrada que li donin males notícies i que li diguin... Està pujant a la temperatura, això és un desastre. La gent, el que vol, que li diguin són coses que li facin un programa de televisió, que el facin riure, que el distreguin... I això és veritat. A nosaltres, la comunicació, a vegades tu tens coses per comunicar molt interessants, n'hi ha maneres que la gent escolti. Doncs, de dir-ho d'alguna manera, és diferent, perquè, si no, és veritat, els programes seriosos... T'estan els programes seriosos a la televisió. A les 12 de la nit, a les 4 de la tarda, als 17 de la tarda. No hi ha cap programa. Això és una mica de temes ambientals que surti, no? I la gent veu els programes aquests de les llocs, però un programa que faci pensar és aquest punt de vista ambiental. Ni sí, que tinguin repercussió en aquest punt personal. Exactament. I a vegades també és perquè... És això, no? Falten notícies positives. Falta explicar a la gent una mica com es pot arreglar o com no es pot arreglar, i que apuntem d'anar, no? Bueno, i que es vulgui escoltar, perquè d'una impressió de que vivim en un món molt frívol, tots plegats per el que dius tu i això. Bueno, llegeixo un altre... un altre paragraf de... de la... de Tocic, que parla ja més de l'especte del que és l'habitatge, no? Diu... Perquè pugui parlar-se d'un autèntic desenvolupament, caldrà assegurar, que es produeixi una millora integral en la qualitat de vida humana. I això implica analitzar l'espai on trascorra l'existència de les persones. Els escenaris que ens envolten influeixen en la nostra manera de veure la vida, de sentir i d'actuar. A l'hora, en la nostra habitació, en la nostra casa, en el nostre lloc de treball i en el nostre barri, us hem l'envient per expressar la nostra identitat. Ens esforçem per adaptar-nos al medi. I quan l'envient és desordenat, còtic i carregat de contaminació visual i acústica, l'accés d'estímuls ens desafia a intentar configurar una identitat integrada i feliç. Bueno, tothom... tothom vol viure bé, evidentment. Sí, tothom vol viure bé, però realment es viu diferent, ment. En unes cases com les que podem tenir, nosaltres aquí s'enjus que, gràcies a Déu, donem la mar d'haver tots plegats a els barris... Els barris periferis. I això... L'impacte de l'home sobre la Terra té dos... dos grans blocs. Una és la quantitat de gent que som. La mateixa és que la Terra tingui 10.000 milions, 12.000 milions, 14.000 milions. I després, cada un d'aquests, l'impacte que fa. L'impacte que fa es pot mesurar d'una manera molt senzilla, que és... La petjada? La petjada ecològica? La petjada ecològica, per exemple, però encara més senzilla és la quantitat d'energia que fem servir per fer les nostres activitats. Nosaltres som, des del punt de vista energètic, una bombeta de 100 watts. El nostre... el nostre metabolismo són 100 watts, 1.500 kilocalories cada dia, el que mengem. Si mengem més, fem panxa. I si mengem menys de mil, tenim molts de tiòpia que es moren de fam. És un rang de temps. Ara, cada un de nosaltres, cada dia, fa servir molta energia. Agafa el cotxe i se'n va a treballar. Obre els llums de casa. Com més energia fa servir més bé vius? Hi ha una relació directa entre la qualitat de vida i la quantitat d'energia que es fa servir. El que els americans, per exemple, tenen una relació entre la seva energia bàsica, que és dels 2.500 calories, i l'energia que fa servir una americà mig, és d'1 a 100. D'1 a 100. Els pobres és d'1 a 1, o d'1 a 10. Tothom vol viure bé. Per viure bé es necessita energia. Això no hi ha res a fer-hi. És una cosa... es pot ser més eficient, i, per tant, fer eficient l'ús d'energia, tu no pots viure bé sense una certa quantitat d'ús d'energia per cuinar, per fer el que sigui. D'acord? Llavors, clar, què vol dir això? Vol dir que en el llarg de l'evolució de l'home, a mesura que va passant el temps, que a vegades són més i fem servir més energia. Doncs l'energia que fem servir ara, que és, bàsicament, combustibles fòssils, CO2, canvi climàtic, canvi ambiental. Per tant, en el futur, com que realment tenim una terra, que sigui una casa, que s'assembli a la que tenim ara, i no se'n vagi gaire de demà, hauríem de ser menys gent, i que cada persona utilitzi menys energia, i que aquesta energia no faci CO2, i que sigui una energia renovable. No te'n vén. òrica hidráulica... òrica hidráulica, això. Incluses de la nuclear? Des del punt... El que es fa és, en un món, en el qual encara no tens prou energia solar, la nuclear la fa servir transitoriament. Que bé. Això, i apollisos, que ja són plantejats, de pels alemanys l'any 2035, no circularà cap cotxe d'ESL, tots els cotxes elèctrics, i estan començant a fer-les centrals per tenir això, per evitar les seves emissions de CO2. I el mateix temps. Ja penso que també hem de mirar com podem estar elviant energia, no? Evidentment, sí, sí. Acondicionant les cases d'una determinada manera, etcètera. Fem un petit descans, i els uïdors ho reiran. Continuem posant la passió en vega, a través del Carles Hernández. No sé què fer con el aire, si se me ahoga la vida. Se me desnuda la vida. Si no tengo calor de día. Y esta la noche dos veces fría. Presa del llanto se me rompía. Y la voz diciendo que te quería se hizo el llanto. Hem promès que parlaríem dels governs, i ara és el moment de fer-ho. Quins són els compromisos contra el canvi climàtic que sempre és i que s'haurien de prendre? El novembre es va celebrar amb arraqueix la 2012ena edició de la Conferència del Clima, en la qual van participar els caps d'estat de govern i de delegacions de gairebé 200 països. A la conferència es va aprovar un pla de treball per implementar l'Històric Acord de París del 2015. I els països van reafirmar el seu compromís de combatre el canvi climàtic. Tant mateix, malgrat aquest impuls real i palpable, vam trobar a faltar que s'hi aprofundís més sobre la reducció de missions i que s'hi aconseguís un compromís clar en relació amb l'aportació de fons per a l'adaptació. En aquests dos àmbits és precisament que el govern espanyol, que es va presentar al Marroc amb les vans huides sense haver ratificat encara l'acord de París i ha ben desemborçat menys de 1% dels fons que havia promès per al període 2015-2018. Havia promès 120 milions i n'ha aportat poc més d'un milió. Pel que sembla, el govern no és conscient de l'origencia de lluitar contra el canvi climàtic. Es diu des de la direcció d'intermonos fam. Hi ha terres que han deixat de ser fèrtils, regions afectades per hurricanes, milions de persones s'enfronten a la fam i al despassament. 60 milions de persones estan ara mateix en risc i amb aquest panorama Espanya participa en marraqueix per vendre i fum. Narcís, les solucions per la millor ambiental són totes a nivell global, és a dir, de governs en amunt, de governs cap a l'ONU, o també són a nivell particular de pagar més òllum de casa? Aquí tothom ha de tenir... tothom té la seva responsabilitat. A nosaltres, a casa, tenim la nostra responsabilitat, que és ser eficients energeticament, que està menys aigua, que està menys energia, com més eficients siguem millor. Una altra cosa és que ens ho deixin fer més o menys, que ens ho posin fàcil. Per exemple, on no fa els deures a Espanya i no en deixa els deures als ciutadans, és el tema de les energies regulables, especialment en l'energia solar fotovoltàrica, perquè si tu a casa té posar unes plaques solars per fer energia elèctrica, has de pagar. Ara ha canviat una mica, però no ho fan. És una vergonya que Espanya produeixi menys energia elèctrica, que la mania i que altres països. I això és un tema, simplement, de l'OBIS. És un tema que, a l'any 2000, el senyor Aznar va decidir que Espanya necessitava energia i els va donar a les elèctriques la possibilitat de fer-s'hi que els combinats amb gas i que fessin una sèrie de plantes amb gas. I llavors va resultar que, com que està fetes, sobrava energia i aquestes plantes estan parades i nosaltres ho estem pagant. Aquestes plantes l'estem pagant al rebut, perquè és el que se'n diu el lucrocesante. És a dir, que aquesta gent pensava en vendre electricitat i guanyar diners i no poden vendre electricitat, no guanyen diners, i nosaltres ja hem de pagar una part d'aquests diners que aquests senyors no guanyen. No és que perdin que no guanyen. Llavors, aquesta gent no es interessa en l'energia solar perquè el que volen és fer funcionar aquestes plantes, perquè, si no, no les ha mortits. I, per tant, tota l'energia solar està avall, preocupa d'això. Fixeu-se que en els governs, quan algun governant que ha estat ministre de Foment, un teva petà amb una energètica. I, per tant, aquests lobbis tenen una pressió, fan una pressió molt més gran que la que podem fer els ciutadans. I una part és per això, perquè, després, quan anem a votar, aquests temes no estan davant de les nostres preferències. I, per tant, no es voten els partits que tinguin una visió del tema de l'energia diferent als altres. I, llavors, aquí tinc una mica aquest... una mica aquest és el problema. Per tant, a nivell cadascú, és a dir, la gent que ha de fer és intentar baixar la seva factura elèctrica, fer baixar la quantitat d'energia que va servir. I, si es pot fer soci d'alguna energètica d'aquestes, que et diu, escolta'm, jo t'adono, l'energia i tota renovable, doncs que s'hi faci. És canvi d'acompanyia i que s'hi faci. Vols dir algun nom d'acompanyies? Bé, hi ha els de la SOM Energia, i aquestes gent que són cooperatives. Això, després, quan ho veuen, el rebut al final, diu mig de l'energia. D'on té bé la seva energia? Hi ha un pastís, hi posa. Tant de nuclear, tant d'aquí... Aficiència i totes són baixes, E, F, no? Perquè és clar, són energies que no són renovables. Això és una cosa que pot fer un. A nivell de regional governada, és com vagi a votar, sobretot, que ho tingui en compte, que és una mica l'onicle als governants. I a nivell mundial jo diria que... a vegades sembla... dius, per què ets de fer res? Tot arreu, al final, foten el que volen, fan un acord de parís, després el passen per una segona. Va, passo d'això, no? Jo el que faria és que la gent el que ha de fer s'apuia intermón i aquestes altres ONGs, que sabem que treballen bé, i que, per tant, treballen al tercer món amb uns nivells que nosaltres podem ajudar. Perquè per fer un pou, per posar unes plaques solars, això nosaltres hi podem ajudar. I, llavors, podem ajudar a millorar la vida de molts d'aquests pobres a través d'aquestes ONGs. Perquè si els diners es posen als governs, moltes vegades es perden, no van perdent. No portant els residus nostres industrials al tercer món, no? Com estem portant-los. Sí, però això és molt difícil de que tu puguis fer. És a dir, el que has de fer és intentar. Tu generar menys residus. I tot el que puguis, reciclar-ho. Portar-lo a la deixelleria i reciclar-ho. I ja està, i tampoc... Perquè si no s'escapassa que la gent arribi un moment que diu que com que no hi puc fer res, plego. I tothom se n'oblida. Hem de pensar que aquests petits passos que fem nosaltres són molt importants, i, per tant, doncs... Si ens quedem amb això, ens quedem amb això. Encara una paraula sobre l'aigua, en Narcís, diu el papa, l'aigua putable i neta representa una qüestió de primera importància. Perquè si n'hi és passable per la vida humana i per assustentar els ecosistemes terrestres d'equàtics, les fonts d'aigua dolça abassen sectors sanitaris, agropecaris i industrials. El primer moment d'aigua va arrastrar relativament constant durant molt de temps. Però ara, en molts llocs, la demanda supera l'oferta sostenible en greus conseqüències a curillar termini. Grans ciutats que depenen d'un important nivell de maquisament d'aigua s'ofregen periudes de disminució de recursos que, en moments crítics, no es administra sempre amb una adequada governança i amb impercebitat. La pobresa de l'aigua social es dona especialment a l'Àfrica, on grans sectors de la població no accedeixen a l'aigua putable segura, o pateixen sacades que dificulten la producció d'aliments. En alguns països hi ha regions amb aigua abundant, i, a mateix temps, altres que pateixen greu escassesa. Hi ha un item posterior que diu que el control de l'aigua per part de grans empreses mondials es pot convertir en una de les principals fons de conflictes d'aquest segle. L'aigua sempre ha sigut un tema de conflicte, i per la guerra de Palestina entre Israel i Jordània és un tema d'aigua per a les fons del Golan. Els alts del Golan mai tornarà a la Jordània, perquè són les fons de l'aigua d'Israel. Jo diria que l'aigua té un tema molt senzill. Cada persona per viure necessita uns 40 litros per persona i dia. Això no és gens difícil de portar a qualsevol lloc del món. És una qüestió de tipus tecnològica i social. I quan les coses s'organitzen bé, es fan bé. És un tema de governança. A vegades estem en el tema de governança, i quan no es fa és perquè. La governança és fatal, i els diners que arriben per fer aquestes coses acaben tots en mans a Suïssa. Aquest és un tema molt important. El problema de l'aigua no és l'aigua per veure, és l'aigua per regar. És l'aigua per regar. Aquí sí que tenim un problema important, perquè hi ha molts llocs, que hi ha molta gent necessita menjar, no tenen aigua. I a vegades s'han fet inversions i coses que després les trocen a la medi ambient. Per tant, aquí és un problema molt important. Per exemple, el Ganges, l'Índia, cada any hi ha uns quants milions de persones més. I la seva producció de roses és la mateixa. Llavors ha volat d'importar roses, xinos, igual. I això és un tema seriós. Són reptes que, a partir de la reflexió científica, i també a partir de les paraules de papa, ens han ocupat tot aquest curs. Veus de la parròquia? Continua encara tres setmanes més. Però l'equip d'E és acomiada fins l'any que ve. Agraïm el Narciss Prat molt sincerament la seva aportació en aquestes qüestions. I m'acolada algunes paraules acomiades? Bé, pràcticament el que he de dir fins l'any que ve. Adéu-siau, a tothom. Gràcies. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat.