Ves de la perròquia. Veus de la perròquia és l'audició que porta a les vostres llars tota la informació de la perròquia dels sants just i pastor. I també d'altres temes com són la societat, la religió, l'humanisme d'arreu on es produeix la notícia. Recordeu que veus de la perròquia se met els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i, en segona audició, els dissabtes a dos quarts d'onze del matí, sempre a la sintonia de Radio Desver en el 98.0 de la freqüència modulada. Com sempre, la lectura de l'Evangeli inicia l'audició d'avui. Diu Sant Joan. En aquell temps, Pilat digueu a Jesús, ets tu el rei dels jueus? Jesús, contestar, surt de vos això que em pregunteu o som d'altres els qui us ho han dit de mi? Respongue, Pilat, no, jo no sóc pas jueu. És el teu poble i els mateixos grans sacerdots els qui t'han entregat a les meves mans. He de saber què has fet. Jesús, respongue, la meva reialesa no és cosa d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus i és que la meva reialesa no és d'aquí. Pilat digueu, per tant, vols dir que ets rei. Jesús, contestar, teniu raó, jo sóc rei. La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat. Per això he nascut i per això he vingut al món. Tots, els qui són de la veritat, escolten la meva veu. La meva veu. Notícies d'Església. Reunions de la nostra parròquia fins el que queda de setmana. Avui, a les 21 a 15, grup de Justícia i Pau. Demà, dijous, dia 22, a dos quarts de nou, grup de Liturgia. I divendres, dia 23, a les 21 hores, Consell Pastoral Parroquial. November, més de pregària per les vocacions. A totes les diòsesis de Catalunya es prega per les vocacions a la vida consagrada, sigui religiosa o sacerdotal, sistema cadena. A la nostra diosa, sí, ens ha tocat els dies 9, 19 i 29. Ho farem el dia 29, si deu vol. Diumengevinent, dia 25, a la parròquia es farà la Col·lecta de Gérmenó 2012. L'Església contribueix a crear una societat millor. No oblideu que ajuden la vostra parròquia i guanyem tots. La jornada de Gérmenó està enmarcada en guany dins l'any de la fe, un any en què se'ns convida a replantejar, revisar i enfortir en profunditat la vivència de la fe. És un temps propici perquè la fe no resti encurada dins nostre, sinó que amari tota la vida. Aquestes són algunes de les destinacions dels recursos del nostre visbat. Ajuda els més necessitats. A totes les institucions de l'Església es fa una gran tasca de collida, atenció i assessorament, a totes les persones que ho necessiten. Des de fa anys s'ha incrementat la collida d'immigrants i en els últims anys a les famílies afectades per la crisi econòmica. L'atenció als malalts és un dels aspectes més importants per a la nostra Església. Per això a cada parròquia s'organitzen visites als malalts i s'aten els professionals de la salut i col·laboren moltes persones voluntàries. A les diosesis catalanes hi ha un brossa residencies que acollen la gent gran i molts centres de dia. S'aten també casa seva les persones que ho necessiten. A través de càrites s'han dut a terme programes d'ajuda als més necessitats. Assistència primària, tercera edat, drogodependents, formació per assistents socials i voluntariats, estudis de sensibilització i estudis socials, prevenció de la infància marginada, acollida d'estrangers i imigrants. La nostra Església fa un considerable esforç per atendre els joves i adolescents. Un dels grups més susceptible de liniació, de marginació i de manipulació. Hi ha moviments d'Església que organitzen activitats en grups de joves. Per altra part, mitjançant activitats d'esplai, colònies i casals distiu, l'Església Catalunya contribueix a l'educació integral d'infants i adolescents. Que la vostra generositat sigui un fruit de la vivència de la nostra fe com a resposta a la crida del senyor en aquesta jornada de germenó. Heu escoltat notícies d'Església? No ho sé. Obrimarà la finestra de justícia i pal. Bona tarda, nit. Perquè ja és fosc. Dolors. Bona tarda, dona. Bona tarda, Jesús. Bé, doncs ja tornem a ser-hi i parlarem de totes aquelles coses que són tan interessants i que realment interessen la nostra audiència. Doncs avui, com molt bé has dit, a l'hora de dir les trobades de grups de parròquia, avui nosaltres tenim la nostra reunió i preparar la nostra reunió estava intentant fer un resum del que és el novembre, i realment ha sigut un novembre molt mogut. Surtot de coses socials, coses inclús dels drets humans, i m'ha impressionat, sobretot, que ens ha arribat a través d'Internet, una postura molt clara del que fa Càrites amb aquest tema del desnonament. Càrites, com tots ja sabeu, fa més de 4 anys que té un pressupost que ha ajudat a pagar pisos i a ajudar a destinar aquesta branca. Aquest any, inclús, la triplicada, perquè tant el bisbat de Barcelona com el bisbat de Sant Feliu, estan molt pendents d'aquest tema, i, d'alguna manera, són molt conscients que aquesta crisi que ha produït, que moltes famílies en criatures, no els entra res. Com que hi ha hagut tanta retallada de les coses socials, no hi ha treball, el salari és envaixat, i tot això, moltes famílies s'han trobat amb aquesta problemàtica. I, a més, famílies aposentades que de cop i volta treballaven pare i mare, que era una classe mitjana. Exacte. Bona. I de cop i volta s'han trobat que ni pare, ni mare, i la hipoteca per pagar, i, escolta, un verdader cataclisme. Exacte. I abans, Càrites, doncs, d'alguna manera, ja fa 4 anys que lluita amb aquest tema i està ajudant, no? I una de les coses que també s'ha declarat és, amb aquesta intent de llei per intentar parar tot això, doncs, clarament, s'ha definit en una nota de premsa que no és el més correcte. Que el problema és molt... Bé, de fondo, que encara que durant dos anys aquesta gent pugui estar a la seva vivenda... Però serà horrorós, perquè dintre de dos anys els interessos seran més... Sí. A més, a més, els propis jutges, la pròpia justícia, la llei no està ben feta. No posa una solució. Que solucionem. Dintre de dos anys, què passarà? Doncs aquest és la història, perquè si aquesta família que ha arribat a aquesta situació tan greu continua, estan sense treball, continua no tenint recursos, evidentment, és el que tu expliques. Encara serà més grasa la bola. De vegades, ells han fet una declaració de la premsa que no és l'ideal, el que intenten treure, que en el fons els ha mogut aquestes últimes morts. I, a més, a més, tot Europa, s'estan donant en compte quin tipus, perquè realment la gent perd la vivenda, però, a més a més, la perd totalment, encara que hagi pagat una part d'aquesta vivenda. No se li dona cap opció poder negociar res. Amb el banc, no ho sé. Fins i tot la pròpia policia judicial, quan va a desnonar la gent, és que se'ls sicao a l'ànim als peus. No és el que pot fer. No ho sé, però és que s'estan en contra d'això. Exacte. El que és curiós, és que realment hi ha hagut un moviment que s'ha posat al costat de la gent que està patint. Però, a banda amb viscàrites, hi ha tot un moviment molt seriós que haig sentit de solidaritat a una riba, que hi ha gent que té clara una situació, que té un moviment molt seriós, que té un moviment molt seriós. Jo penso que hi ha una gran capacitat de solidaritat en aquesta terra. Sí, tant que sí. Això és una de les coses que m'ha fet pensar mentre preparàvem la reunió, que serà un dels temes, Jesús, que avui en parlarem. Que en parlarem a la reunió, perquè avui hi ha reunió. És un informe que hi ha molt més. Vindrà la reunió per a la càrrega de l'esquerra. Vindrà en Joan Magull, el president de l'Associació de Veïns, el barri nord. Hem fet una campanya per poder recollir signatures, presentar-les al Congrés de Diputats, perquè canvin la llengua. Ens vindrà a explicar una miqueta com ho han seguit aquí Sant Just. Després hi haurà també unes temes que tractarem avui, Per tant, els que estigueu bé o venir, podeu venir ara. És obert de tothom? Sí. A les 9 i quart, aquí, als gals de la parròquia. Sense cap mena de compromís. Simplement el fet de... Més d'enterar-se, realment, dels temes que es tracten, que són molt interessants, i que estan molt d'acord amb les circumstàncies d'avui dia. Somades necessites una mica situar-te, una mica, doncs, perquè amb el que diàriament hi hagi una proposta d'implicar-t'hi una miqueta més. Perquè hi ha hagut moltes coses en aquest novembre. Coses que et fan pensar, no? Per exemple, ara en tindrem també de Mal vespre. Des del Consell de la Dona també hi ha un acte contra la violència de gènere. És el dia 25, però com que coincideix... Aquí ho farem amb les eleccions. Com que coincides les eleccions, es farà demà. També la implicació a nivell de l'institut, del jovent de l'institut, que portarà unes lectures i una música, també hi haurà una dansa, també hi haurà un manifest. És una altra resposta ciutadana davant d'un fet criminal que es dona molt sovint. Amb el poc temps que portem d'aquest any, no hi portem bastant. Ara ja, sí, però és que a poc de començar-se havia hagut un nombre extraordinari. Hi ha hagut 11 a Catalunya. A totes l'estat hi ha moltíssims. Hi ha un nombre bastant elevat que es manté. Doncs és un altre col·lectiu que, d'alguna manera, va treballant un tema, també, que va contra els drets de la dona. També és que no és aquí, solamente, tant aquí a Catalunya com a la resta de l'estat. És que és a nivell internacional. O sigui, què és culpa? De què és culpa? De l'educació, suposo. Perquè una bona educació, un bon sentit d'equitat i d'ajustícia... Escolta'm, cadascú, la dona i l'home, té el seu paper intre de la societat. Jo sempre dic que és el 50%. I a més és que són complementaris. No és que la dona vulgui entrar dintre de la ràdio dels homes, no? És que és complementari. Cadascú té la seva tasca. A dintre de la societat cadascú té el seu rol. Sí, sí, sí, és important. Aquesta cosa que té el representant masculí de la societat, a vegades, és que no ho entens. I mira que altres religions encara estem molt pitjos. Sí, sí, però s'avança poc a poc. Hi ha molta feina, també, a la part d'Occidència. Una altra data que m'ha fet pensar molt aquests dies és sobre els drets dels infants, que va ser el dia 20, el dia internacional dels drets dels infants. Precisament tenim dos besants molt importants. Una que ja la sabíem, que era tot aquest tema de la desnutrició i la mortalitat mundial de nens, doncs depèn dels pisos on viuen, doncs que moren desnutrits, que si la sequera, que si les guerres, el fenomen que s'hagi donat, perjudica molt el món dels infants. Però és que actualment, aquí a Catalunya, també estem, o Espanya, estem vivint aquesta situació d'agut a la crisi, que ja s'està veient cada vegada més famílies, en què els nens no els hi poden posar l'aliment que els correspondria a l'edat. No estem amb la gravetat, potser, de l'Àfrica, però estem en un moment greu, també. I en el tema de l'alimentació, no? Jo deia avui, deia un neuròleg a la ràdio, que l'alimentació a la primera etapa de la infantesa és molt important, perquè a la llarga pot donar l'alimentació i l'ambient on es crida la criatura. El dia de demà a problemes mentals, o sigui que hem d'anar amb molta cura amb aquestes criatures que realment tenen per un costat a l'abast, a través de la televisió i del carrer, d'una civilització, una mica bé de diners, i ells que no ho tenen, i llavors és un contrapès molt gran, perquè mira a l'Àfrica tothom és pobre. Però aquí hi ha els dos desnivells, i això els influeix molt. Segurament és un tema, lligiu un article, que s'ha de tornar a recuperar i el treball també hem fet que ja s'estava fent, d'haver que és de menjador, amb l'educació del temps lliure, totes aquestes institucions que es dediquen, com els esplais, els agrupaments, que puguin fer aquesta tasca. Carites té molta cura, d'això també. Exacte, la para, aquesta educativa del temps lliure, de tot això s'ha d'anar recuperant, ben estar social, que pugui fer els seus projectes, pugui tenir els diners per poder dedicar-se a aquests temes. Tot es va per aquí. Aquesta crisi s'ha retallat tantes coses, que han retallat coses bàsiques. Igual que, per exemple, les ajudes al tercer món, doncs això també ha quedat molt retallat. I llavors aquells projectes que hi havia, perquè zones que hi havia una gran misèria poguessin ressorgir, això s'ha saturat també molt. Sobre la qüestió que parlaves abans, sobre els esnodaments, tant carites com les diferents plataformes que hi ha de la gent que s'ha agrupar per defensar l'edició, es demana que hi hagi una segona oportunitat i un rescat silenci de les famílies. Perquè la segona oportunitat hauria de ser la reglador de totes les modificacions legislatives. Cal evitar, per totes les vies possibles, la pèrdua dels habitatges per part dels seus usuaris. S'ha d'articular, per tant, un mini-frop. El frop és aquesta sigla que s'ha donat, que representa el rescat de la banca. S'ha creat per fer el rescat de la banca, però fixeu-vos en una cosa. S'hauria de crear un frop, un mini-frop, per rescatar les famílies sobre endeutals. Només destinant a l'1,5% dels fons públics, del frop a l'1,5%, que seria el 98,5% pels bancs. Sí, sí, sí. Es podria evitar el deute de les persones que se salvarien dels desdodaments 30.000 famílies. O sigui que la banca s'emporta tot el rescat. És a dir, en diem un desfalt, una cosa mal feta. S'emporta tots els diners que hi ha al estat per poder salvar la banca. És que la banca diu que si realment deixes que caure un banc, totes les persones que tenen els seus diners amb aquell banc també és un problema. No, això no és així. Perquè el banc d'Espanya el banc d'Espanya garantitza, i no d'ara. Sí, una cifra bastant important. 100.000 euros per compte. Per tant, aquí, si no arribes al 100.000 euros, el banc d'Espanya respond. Sí, però aquí el banc d'Espanya... L'autopado que és, la gent de més de 100.000 euros, els que protesten. Bueno, però el que passa aquí és que també hi ha una altra cosa que també es demana, que cal aprofitar la creació de la societat de gestió d'actius procedent de restrucació bancària, SREP, és una societat que s'ha de... Per la posada immediata en règim de lloguer social, gestionats per les administracions públiques o per entitats privades sense ànims de lucre, dels habitatges amb mans de les entitats financeres. O sigui que la gestió d'aquestos pisos que estan en perill de perdre la propietat i de perdre el sostre, gestionar-los amb una societat, no els bancs que tenen els prestes, sinó aquesta societat, i que posi a press màxims de 200 euros mensuals en lloguers de durades, de contractes en mínim de 10 anys. O sigui, en suma, crea una legislació nova, de base, que això ho demana també la recollida dels millors signatures que ha recollit. S'han aconseguit el mig millor. S'han aconseguit el mig millor, s'han presentat al Congrés, i encara es van arribar a mig millor més, que s'ha de treballar amb perill de mig millor més. Per canviar la legislació i, aleshores, les proposes que es fan des de la plataforma són aquestes. Els preu màxims de lloguer és d'aquests pisos que estan en possessió de la banca, per lloguer, havien de ser màxims de 200 euros els mensuals, i contractes de durades fins al mínim de 10 anys. Això és el que proposen una miqueta o les entitats. I és evident que el govern nostre, el govern de Madrid, no s'acitant el de Catalunya, perquè no s'ha pronunciat massa la generalitat en aquest terme, però el govern d'Espanya no vol canviar la llei, perquè el servei, el pensament de la gent que forma el govern, el senyor Rajoy i els ministres no pensen en la bona necessitat de la gent. No tenen la humanitat de donar-se compte que no es pot desnoejar la gent i deixar-los al carrer. La banca és la creadora del partit polític, perquè els financia, pensen en els interessos que tenen ells, perquè financien els seus propis partits. I com que financien els propis partits, els tornen al favor defensant la propietat de la banca. La banca és la creadora dels partits polítics, perquè els financia, pensant en els interessos que tenen ells, no tenen la propietat de la banca. Per tant, totes aquestes pèrdues que hi han hagut aquests anys en matèria de financessió, de vivendes, de solars i de qualsevol tipus d'edificacions, si s'han perdut diners, la regla capitalista normal, no el capitalisme salvatge, és la de posar en els seus actius les pèrdues que han tingut en la construcció dels pisos. Per tant, la propietat dels pisos, els entitats financeres i els propietaris, que són els accionistes majoritaris que tenen el poder, a Mílio Batín i etcètera, aquests haurien de registrar les pèrdues en els seus balans i en les seves accions. Com que això no volen fer-ho, perquè llavors els accionistes no cobrarien, llavors presionen a la banca per actuar en contra de l'edició. Per tant, fixeu-vos que l'edició és un mal menor, perquè l'edició no soluciona el problema tampoc. No és un mal menor, però es queda en el carrer. Sí, queda en el carrer també, però almenys no deuen. Ara està clar que en aquest cas el govern espanyol ha perdut el nord i no està al servei de la ciutadania. Això està claríssim, i ara. Sí, sí, sí. Després nosaltres ja s'hagi d'intentar, però ens agradia parlar d'un tema molt curtet, al·legitament de tots tres, que és el tema de la jovilació actual, ara que es parla molt de jovilacions, en la gent jove. El 50%? El 50% del 25% de la població activa està a Natura, joves des de 18 a 30 anys. En el moment actual estem en un context de crisi, el país, en què la Tur està en un 25% de la població activa, i d'aquest 25%, un 50% correspon a la Tur del jovent. Des de fa 10 anys, aproximadament, el repartiment del PIB estatal ha evolucionat des d'un 50% a les rendes de treball, i 50% a les rendes del capital, cap a un 70% al capital, i tan sols un 30% al treball. Això vol dir que el treball ha perdut poder equicitiu i menor renda col·lectiva. Les aportacions monetàries a la Caixa de la Seguretat Social s'han fet sobre la base de les aportacions del treball, és a dir, les hores de treball, de productivitat, i aquestes hores estan substituïdes per l'ús de la robotització, automatitzacions i ordinadors a gran escala. Això és cert. És a dir, s'ha modernitzat d'una manera que en comptes de treure hores de treball, el que van és més producció amb gent i utilitzant això. Sense calcular aquesta gent que no treballa, què es pot dedicar? Exacte. Deduint que aquest canvi augmenta la plusvalua del capital i rebaixa ostensiblement les rendes del treball, per el que seria just dedicar una part de les rendes tecnològics a la Caixa de la Seguretat Social com a contribució. Ja que és previsible que la tecnologia vagi augmentant en el futur proper, sembla convenient canviar el model de funcionament dels ingressos de la Caixa de la Seguretat Social. La jubilació que ha estat situada actualment als 67 anys hauria de situar-se als 60 anys, el que significaria una disponibilitat de llocs de treball bàsicament per la gent jove. La qüestió de les finances per aquest abans, de la tecnologia fora resulta que a les aportacions generàries de les millores tècniques, una part ja que l'altra seria pel capital. És a dir, la plusvalua, el rendiment de treure les vores del treball, substituir-les per la materialització, no ve el rendiment que s'ho té, la plusvalua, que no vagi tota al capital, sinó que vagi una part a la Caixa de la Seguretat Social, perquè la Caixa de la Seguretat Social, s'omplia amb els altres de treball de la gent, però si aquesta és substituïda, alguna cosa? No, perquè tenim en compte una cosa. En el moment que es va instituir la Seguretat Social, els homes, si arribaven a jubilar-se als 65 anys, vivien molt poc. O sigui, a casa tenim el meu sogra, van morir en 56, i el meu pare va morir en 61, tots dos d'accident de treball. Esclar, allò que havien cotitzat estava a la Seguretat Social, però i el terme mig eren 68, 70, 72. Però ara no, l'experiència, l'esperança de vida, és molt llarga, s'ha de fer d'una altra manera. En el temps s'hauria d'anar buscant, perquè això amb el temps s'anirà modificant, l'equilibri a fi de poder mantenir el poder positiu dels treballadors. Però això és un assetiu canviant, cada any canviarà. I si no canvia, de la línia que portem, arribaríem a jubilar la gent als 80 anys, després als 75, després als 80, i després no caldria perquè la gent es moriria. Ah, el que passava llavors. És probable que aquest tema que afecta, a més als sindicats, fora de batut, a través dels sindicats europeus, per tenir possibilitats de rei així, perquè els sindicats espanyols, malauradament, no tenen prou força per fer fron amb aquests canvis davant el capital. Però és que hi ha, en altres nacions del món, la Seguretat Social, sobretot Europa, tinc entès que corre a càrrec del pressupost nacional, i no del treball sol. A tot arreu és el treball sol? Sí, és el treball sol. I en algun lloc que no és el treball sol? Corre a càrrec del pressupost de l'Estat. Europa normalment és així, Europa normalment és així. I Europa funciona amb unes recles que són, en aquest sentit, iguals per tots. Però el que és evident és que per aquest camí no anem enlloc. No, no, no. Bé, doncs... Bueno, avui no portem el tema de les aigües, els països aquests, que estan patint situacions... I en altres temes, com ha dit la Dolors, que aquest mes de novembre ens ha proporcionat molts temes interessants desgraciadament, perquè valdria la pena parlar de l'aigua. Però el que és interessant ara depèn de les eleccions que hi haurà al divenge, que veia que ens afinim, que anem a votar... Sí, que cadascú ve un vot i en consciència, però que pensi el que vota. Bé, hem arribat als moments finals de veus de la parròquia. Avui en les veus de la Dolors Cardona i del Jesús Castro, i una servidora a la Joan Algarra. Ha controlat el so i les músiques en mar per Arnau. Us esperem en aquesta sintonia, Radio Desvern, al proper dimecres a dos quarts d'avui del vespre. I recordeu que al proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores, a tothom. Adeu-siau. Adeu-siau, a tothom. Bona nit.