... Veus de la parròquia? Aquesta és l'audició de la parròquia dels Sants Justi Pastor en la sintonia de ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la Freqüència Modulada. Us oferim espai sobre temes de caire religiós, humà i social, dintre d'aquest programa que és amb vosaltres, als dimecres, a dos quarts d'avui del vespre, i en segona audició, als dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Avui podeu escoltar notícies d'església i finestra de Justícia i Pau. Iniciem l'audició del dia d'avui en la lectura de l'Avengelli del proper diumenge. Diu Sant Joan. En aquell temps, diguei Jesús a Nicodem, com uicés en el desert, enlairà a la serp, també el fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna. Deu estimar tant el món que ha donat el seu fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Deu enviar el seu fill al món, no perquè el condemnes sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell no seran condemnats. Els qui no creuen ja han estat condemnats per no haver cregut en el nom del fill únic de Déu. Déu els ha condemnat perquè quan la llum ha vingut al món, s'han estimat més la foscor que la llum. És que no es comportaven com cal. Tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar a la foscor, perquè la llum descobriria com són les seves obres. Però els qui viuen d'acord amb la veritat sí que busquen la llum plena i que tothom vegi que fan, ja que ho fan segons Déu. ... ... Via Crucis, el proper diumenge dia 25, que el farem al monestir de Móncio des Plugues a la mateixa hora, 6 de la tarda, i també el dia 1 d'abril, el dia 2 de la foscor. ... Tampanya contra la fam, una manera de fer cuaresma. per coses que no ens són necessàries i aportar l'import pel projecte que ens hem proposat contra la fam en el món. A la capella del Sant Cris de la Parròquia hi tenim una caixeta perquè depositeu el que vulgueu o bé podeu esperar la col·lecta del Dijoussant. El Dijoussant Sortida Arxiprestal Apunteu-vos el qui vulgueu venir a la sortida Arxiprestal d'aquest any. Feu el despatx perroquial el més aviat possible per facilitar organitzar-nos. La sortida serà el proper dissabte, dia 24, aquest mes, i visitarem el monestir de Poblet. Aquest és el programa preparat. De ser 45 a 8.15, sortida de cada població em va tocar. A les 10.45, arribada el monestir de Poblet, en petita aturada a l'Espluga de Francolí, d'11 a 13 visita guiada el monestir. A les 13 hores, una del migdia, celebració de l'eucaristia al monestir. A les 13 a 45, anà de dinar al restaurant Simó de Palau. A les 17.15, viatja de tornada a les diferents poblacions, i aproximadament a un quart de 8 de la tarda, arribada aproximada a cada destí. El preu són 36 euros als adults, i als infants, fins a 12 anys, 20 euros. Poblet. Per l'agrinació, resseguint les petjades de Sant Pau. Com a preparació a l'any de la fe, des de l'11 d'octubre de 2012, 50 aniversari de l'obertura del Concil I Batica II, fins al 24 de novembre del 2013, i en el context de la reflexió de l'església sobre la nova evangelització, es proposa una pels l'agrinació per a redescorbrir els inicis de la nostra fe amb el testimoni de Sant Pau i de les primeres comunitats cristianes. El viatge a Tindràlloc, de l'1 a l'11 de juliol, i participarà també el Visva Agustí. Conferències de la Unió Espiritual de Mares. Del 21 de març, a la 1630, missa i a les 1730, conferència pel curs 2011-2012, aquesta associació ha programat una sèrie de xerrades formatives sota el títol comú de què volem aportar nosaltres, la gent gran, a la societat. El proper dia 21, el doctor Jaume Aymar pronunciarà la conferència «Volem aportar alegria». L'adreça és Carrer, Riera de Sant Miquel, i ho visc a Barcelona. Una col·lecció sobre la nova evangelització de l'editorial Balmes. En el títol «Promoure una nova evangelització» s'inicia una col·lecció que es dedica a aquesta urgència dins de l'església. El primer volum recull tres textos sobre com promoure la nova evangelització del bisbe de Vic, de l'abat de Montserrat i de Montseñor Rino Fisichella, per a la nova evangelització. Obrim ara la finestra de Justícia i Pau. Molt bona tarda, Dolors. Bona tarda, Joana. Hola, avui no comptem amb els Jesús, que té moltes obligacions. Jesús és precisament a Barcelona, amb la central de Justícia i Pau, que té una junta econòmica... Ah, i l'economia. I llavors, en aquest tema, hi havia de ser-hi. Molt bé, clar. Llavors, que hem preparat, avui tenim... És curiós com d'un mes a l'altre, passa d'una manera al temps que es van donant tota una sèrie de circumstàncies, sobretot de caire crisis amb la seva economia, que va afectant ja a factors de la societat o que ja realment són una mica greus. Sí, realment sí. Moltes famílies ho estan passant molt greus. És una mica... Ja comença a ser molt preocupant, no? Perquè estem a l'indà de la pobresa. Un dels temes que m'ha sorprès avui, que potser ho haigues llegit, jo li he tret del periódic, que és el tema de les beques del menjador. Llavors, en el tema de les beques del menjador, ja ho va explicant el periódic avui, una notícia que és molt preocupant, sobretot afectant al Baix Llobregat. En el Baix Llobregat teníem una 6.852 famílies, que al començar aquest curs 2011 o 2012, havien accedit, en el verem que es havia portat a terme, havien accedit a aquesta ajuda. Llavors, què passa? Que ens trobem? Ens trobem que els diners que han d'arribar per anar pagant aquests menjors... Aquestes beques, sí. Doncs no han arribat, no arriben. I llavors, clar, cada vegada, a més, estava pressupostat amb un preu, han rebaixat, a més a més. Llavors, tenen assegurat, perquè si arriba aquests diners, tenen assegurat, fins allà, se m'equil·ligit el 12 de maig, puc donar aquestes beques amb els nanos, però tots sabem que el col·legi t'acaben el mes de juny. Clar, que dependent, gairebé un mes. Exacte. Llavors, des del Consell Comarcal, què és el que realment anava fent aquesta funció de distribuir... És el Consell Comarcal, qui s'ocupa de distribuir... i s'ocupava amb els diners que revien d'anar-ho distribuint a les escoles i tot això, ells han posat una mica d'ajuda també, però el preu ocupant és que no arriben els diners... que ja des d'un avi han d'haver arribat. O sigui que ja és que aquestes beques que s'han donat ja s'havien d'haver pagat. Exacte. Llavors, això és una notícia, doncs, el tema de les beques del menjador Justici Pau va treballar-ho molts anys. Fa molts anys que lluitem per això. Sabia aconseguir... Amb el Jesús, de bon principi. Sí, sí, sí, s'havia aconseguit, doncs, d'alguna manera, que això ja portés un rodatge amb les diferents eleccions municipals dels últims temps, doncs, semblava que la cosa marxava. Sí. Però amb aquesta crisi en què hi ha aquesta arredallada socials, hi ha aquesta preocupació. Llavors, què ha preocupat? És... El més preocupant és que nens que l'ha pat fort el fan a l'escola. A l'escola, sí. Han notat que molts nanos repeteixen plat. Clar, perquè tenen ganes. A la millor n'han esmorzat poc. O no han esmorzat. O amb un sopar lleuger també, que realment el sopar... Ai, el dinar és el moment fort d'aquestes d'això. Llavors, jo voldria empalmar aquesta notícia a la revista de Justícia Pau. Ha dit una revista que és la Comunició de la Intància. Llavors, més o menys, no sé si va ser l'octubre, el novembre, va haver-hi, si us en recordeu, el dia de la... com a eredicar la pobresa. Llavors, un dels temes principals era la pobresa com afecta amb els infants. Té quantes menes de pobresa? Un breu escrit del programa d'infància i famílies de Càrites ens parla en aquest mateix bolletí de patiment emocional. És una expressió que compren. Que fa mal. I un informe que al passat, Julià, a la creu roja, que deia que els nostres infants no passen fam, però que segurament a Catalunya molts infants pateixen mal nutrició. Ah, aquí hi està. És a dir, no hi ha la fam, però té una alimentació... Quina l'estómac ple, però no d'aquelles coses que realment necessiten. Diu quantes menes de pobresa hi ha? Perquè hi ha pobresa cultural i una pobresa d'informació que afecta la igualtat d'oportunitats. Per això les conclusions del 15è fòrum FEDAIA parlen d'ajuts per l'alimentació i vestuari i per unes beques de menjador. I el mateix temps de combatre el fracàs escolar i de garantir les sortides i activitats estrescolars, ja que les activitats de lleure són primordials per al desenvolupament de l'infantil. Per què alligejo això? Primer, perquè surt. L'important és que els aliments, a l'hora de menjar. L'important és el temps lliure que el nen pugui disfrutar. A més, tenir un vestuari adequat. Tot allò que comporta la formació d'aquesta criatureta. Que podria accedir a les coses culturals. Sí, i que el dia de demà quedi conformat com una persona, com cal. Com cal. Diu, a mitjans del segle passat, dos sociòlegs francesos van titular en lucidesa una obra cèvara, cèva, que es deia les heretiers, els hereus. La seva tesi bàsica era que l'actitud cultural és adquirida molt més fàcilment per aquells que, en certa manera, l'hereden. És a dir, perquè ja viuen des del seu naixement en un ambient culte. Són les darrers. Però tot el tipus d'arrers adequades. Cultura, alimentació, societat, comportament, tot. Hi ha uns mínims que hi ha resposta. La lluita contra la pobresa infantil és complexa. La Universitat Rovira i Vergili, a començament d'aquest curs, va crear una càtedra d'inclusió social en el mar de les seves tercera jornades sobre la pobresa. I inclusió social amb la voluntat de transferir el coneixement sobre el binami inclusió i exclusió social a entitats i institucions per dotar-les de dades científices en la presa de decisions. S'ha d'anar a buscar totes aquelles causes en què un infant, a mi de que es va fent adult, no quedi esclos, no quedi marxinat. Que de cop són més. Amb totes, quina societat ens espelna. I llavors, després, ara faig aquest article, perquè realment després veurem una experiència que hi vam viure a la parròquia amb la Rosaura, us explicaré aquesta exclusió de la societat i l'explicaré l'experiència que ella ens va explicar. Vull, potser, el tema de nostre ràdio, de justici, pau, n'anarà més per a totes aquestes retallades com ens pot afectar com a societat realment reacciona d'una manera o d'una altra. Diu altra, la prioritat que té la lluita contra la pobresa infantil li ve per dir-ho amb l'autora de la declaració de Ginebra del 1924 sobre els drets humans del fet que els infants deturen el seu creixement i que difícilment aquest creixement perdut es podrà recuperar mai més. Tot el que un infant, des de l'inventació, des de vestit... Socialització. Cultura, aprenentatges, tot el que fa de petit ja li serveix d'agrair. El que no se la pren de petit...Posta molt. O ja la mateixa vida no et dona les oportunitats. La pobresa és una forma de violència. Aquell empobriment emocional que buca càrites pot afectar la capacitat d'un infant per meravellar-se, per viure experiències de joia, pot dificultar la seva relació amb els altres, amb els éssers humans i fins i tot amb les coses. El comitè dels drets dels infants en les observacions finales que fa l'estat espanyol el motiu de la presentació del seu darrer informe es refereix sovint a la pobresa infantil. És a dir, per una banda tenim aquest article que ens recorda que fa uns mesos van fer un estudi. Sí, però que de més en més ha anat empitjorant. Aquesta crisi que ens porta una pobresa general de la societat els infants ens són uns dels principals prejudicats. Hem iniciat el tema amb aquest article del diari que parlava sobre el tema de les beques de menjador i centrat sobretot a qui no el vaig llobregat. Per una banda, no arriben aquests diners que havien de donar. Hi ha pressupostats i que tenen partida. I cada que venien retallats, tampoc no arribarien a tot el curs. Això es nota en nanos que realment passen d'ara. Passen gana, les famílies no arriben només que pogués pagar el pis, les aigües, i fan dinars, ahir fan esmorzar, i s'ho passen molt curtes. I el menjador... El dinar és quan es fa el menjador. Llavors una mica la Generalitat també vol passar aquest problema quan encarreguin una mica els municipis. Però si els municipis ja no poden assimilar més coses. Ah, és sempre han dit que els municipis sempre són la germana pobra de tota l'administració. Perquè realment tenen el seu càrrec temes que sense pressupost no els poden assolir. Exacte. Ara no hi ha pressupostats. Estan preocupats perquè han de tornar a tenir uns deutes. El senyor Espanyol havia dit en temps que era poquet, però ara ho vol dir mediat. Perquè com també el senyor Espanyol també ha de retallar per tornar als cèntims que es veuen, és el peix que es mossega la cua. Tenim un bon problema. Sí, jo crec que és molt difícil. Mentre s'explicava tot això, hi ha una experiència que des del grup de la nostra dona, juntament en Justícia i Pau, i per... No sé, una mica també lligant Sant Just Solidari, que té un projecte amb una mògica, que es diu Rossaura, la germaneta de Jesús. Aquesta senyora té una experiència preciosa amb un barri de Malga, d'una total exclusió social. Són aquells que ja realment no pots arribar a fer res. Perquè no tenen res. I no en pots treure res. Ens va venir a explicar la Rossaura. Són una germaneta de la línia d'en Folku, d'aquesta línia francesa, que viuen a dintre de la marginació. És a dir, són petites comunitats de Montges. És a dir, que estan immerses dintre d'aquests grups. Viuen a dintre, en un pis, treballen allà amb ells, i estan pendents, i viuen, i obreixen sobre la pròpia cara, si un dia no hi ha menjat, no hi ha menjat. Llavors es va explicar molt bé com treballen la marginació amb un barri que està a dintre de Malga, amb un contrast bestial, perquè per un lloc tens rants inversions. És preciós, Malga, sobretot de la part nova, és preciosa. Exacte, doncs aquest barri és totalment... diferent. És a dir, hi ha droga, hi ha molts presos que esperen la presó, que esperen la seva oportunitat per poder-se integrar. Són aquella gent que la millor venen immigrants, que venen sense cap duro, sense res, i que van a parellar dintre, perquè doncs hi ha uns barris on tenien unes vivint despatitíssimes. Que, a més o menys, els acullen dintre de la seva pròpia pobresa. Llavors ens explicava, en aquesta trobada conjunta, entre Justícia i Pau, Nuestra dona, i vam anunciar també la paròquia, com ho treballaven. És simplement resumint-les, i el tasca d'aquestes monges és fer un acompanyament. Tot el que per nosaltres pot tenir un valor crític de com actuen, dius, a vegades, al fons d'aquestes persones, hi ha una humanitat molt gran, perquè quan algú dintre d'aquest barri té un problema, com entre ells sense tenir res que ajuden? Sí, s'ajuden, s'ajuden. La soledaditat de la pobresa. Exacte, i una cosa que a mi ens va sorprendre molt, que a vegades hi ha mares que no poden tirar filles de mares, pobretes, que... Aquestes coses se'm acaben passant de generació amb generació. Doncs per poder tallar aquesta dinàmica, a vegades, filles han de sortir d'aquest envient familiar, per dir, a veure si trobo una oportunitat i puc creixer d'una altra manera. Si no, el mateix envient les anguleix. Ara les anguleix. Va ser una experiència molt bonica, vam estar una bona estona parlant amb ella, i penso que des de com a cristians i cristianes, ens va servir, també, per veure una manera de posar-ho... Sí, va ser obert al públic. Sí, ho vam fer com era un acte així, més que una conferència, perquè no era conferència, era explicar l'experiència, ho vam obrir-ho, també, a la comunitat. Es va intentar anunciar-ho, i potser vam ser unes 25 persones. De millor. Va ser una experiència agradable, lligant al fil de lo que comporta aquesta crisi, el que arriba a passar. Doncs és bonic perquè treballen al microcredit. Ah, això és molt interessant. El projecte que fan en Sant Just Solidari, els envien uns dinerets, però aquests dinerets, d'alguna manera, fan microcredits. És a dir, d'una treball... Sí, sí, sí. I saben que, en el seu moment, l'han de tornar. L'han de tornar. O sigui, el poc o molt que guanyin amb aquests cèntims, s'han de reservar una miqueta per tornar-lo. Perquè, llavors, s'acabaria els cèntims, i no arribaria per tothom. I jo crec que és una bona idea, això, del microcredit. És que en una satisfacció, quan entès aquest mecanisme, tenen la satisfacció que el seu esforç, d'alguna manera, pots retornar uns diners avançats. Però això ja es va començar a les societats pobres, sobretot amb dones de l'Àfrica i alguns llocs de l'Amèrica del Sud. I les dones, clar, que són normalment que treballen perquè treballen a casa i fan les coses a casa. Llavors, per aconseguir aquests calorons, per començar una activitat per poder-la difondre al públic, aleshores demanaven aquests crèdits, però això ja parlem aquí. Aquest sinastral, ja ho parlem des de fa anys, i havia anat... La trista cosa és que ara es produeix aquí l'estat espanyol. El nostre món més... Ja està per sobre del vei del mal. Aquest projecte de la pressaure, ja fa temps que dura, és sempre hi ha hagut a les grans ciutats que nosaltres el millor hem tingut l'oportunitat de viure amb una certa sobretat econòmica. Sempre hi ha aquella part del quart món... Sempre, bossa de pobreza. Les grans ciutats, i quan més gran és una ciutat, més gran és la bossa, també, perquè, esclar, amb la il·lusió d'arribar al centre, molta gent arriba i no té mitjans. I ara també se'ls ha gravat bastant, sobretot amb aquella migració que no té res. A més, ha vingut a vegades sense papers, n'estan esclossos de la societat, i, realment, mentre hi ha hagut treball, mira, bé, què mal, ells han anat treballant i han anat fent la seva via. Però és que ara, de sobte, aquesta bombolla s'ha trencat, i, realment, tothom s'ha quedat amb les mans, amb les mans buides, completament. Sí, ha sigut un cataclac molt fort. Molt fort. I qui ho va sopar més? Doncs la classe pobre. Sí, sí, sí. Ara que està començant a sofrir-lo, la classe mitjana imagina la classe pobre. Per on va? Sí, sí, ells ja fan molt temps que estan enfonsats. Clar, clar. Bueno, llavors, com que dèiem que entre un dia i l'altre, hi ha tantes... hi ha tantes coses. Entre un... com venim aquí, doncs sí que caldria recordar el Dia Internacional de la Dona. És una altra dels drets humans, en què Justícia i Pau, doncs, el té clar que la dona, doncs, ha de aconseguir la igualtat en aquest món, la igualtat d'oportunitats, que se la reconeixi amb tots els seus drets de justícia, de llibertat, parlem en un món global, que aquesta crisi ens torna a donar la patacada, i ens torna a treure una mica el dret econòmic, de poder trobar treballs i la dona patirà. Però tenint en compte una cosa, jo pensava l'altre dia i meditava, perquè aquí a la ràdio, a l'audició següent, a 60 i més ho vam comentar, perquè va aconseguir el dia de la dona. Però jo, per mi, un dia a soles, pensava tant que criden els sindicats, perquè diu que, clar, realment, les dones fent igual la mateixa feina, cobren un sou més petit, no hi ha dret, jo no puc dir això perquè sempre vaig cobrar igual que els meus companys, homes i dones. Però això és feina dels sindicats, aconseguir la igualtat. Aquí hi ha la igualtat. No hi ha, perquè jo sempre dic que la societat està feta a un 50%. Cadascú amb la seva feina, dintre de la societat, té la seva tasca. Però això sí, perquè si una dona, fent cargols amb una cadena, fa la mateixa producció que un home, per quin sant no pot guanyar igual. Això encara s'ha de lluitar. O clar, i qui ha de lluitar, qui és la feina dels sindicats? Aquí està la feina. Jo m'he d'aconseguir una mica tenir el manifest, que des del nostre visbat, el grup d'Aco, Jovac, Capallans, Obrés, van fer un manifest que reivindiquen que a la Tur no ha de castigar més a les dones, les oportunitats han de ser iguals per a tothom. Entre altres coses, un dels punts. Des del grup del Consell de la Dona, d'aquí Sánchez, també, la igualtat d'oportunitats i la igualtat de sou. Veus? Incrementar la presència en llocs de responsabilitat, perquè és capaç. La dona és capaç a aquesta crisi de donar-li un valor positiu. Però saps que passa que, com a la societat, li ha donat el do de ser mare i el do de portar una família endavant. A vegades és ella mateixa que retreu, perquè considera que, encara que la seva valua sigui igual al d'un home, té una obligació, però no és el que l'ajudi al marit. L'ajuda no compartés amb ella totes les tasques, al 50%. No, hauria d'anar per aquí, que es aconseguirà, però és un treball encara llarg. Molt llarg, molt llarg. Ens sembla que ens queda molt poquet. Sí, perquè ens queda un minut. Només mencionaré, perquè això anirà sortint més endavant. Segur que en algun moment ho has dit el dia 14 d'abril, perquè quan ens arribi farem el projecte de mans unides. Aquest any ja en parlarem més. Sí, encara queda un mes. Però al nostre Sí Prestat, sobretot, anirà cap a una escola a la Índia, en una zona que hi ha una gran manca de nens que puguin anar a escola. I sobretot el tema és la salut. La salut, que és la base per poder endavant moltes coses. Realment és un bon projecte. Jo penso que així en parlarem amb més calma. Sí, només dic que sí que portava el llibre amb aquell tema que ens agrada llegir sobre les aigües. Però l'actualitat i les coses que han passat aquesta setmana, que es comentem de l'economia, malauradament, porta més temps. Sobretot que siguem un poble, que siguem capaços d'estar a l'altura, del moment crític que vivim, i ser solidaris. Sí, sí. Molt bé, doncs hem arribat als moments finals d'aquesta setmana, veus de la parròquia? Avui, amb la Dolors Cardona i una servidora, la Joana Algarra. Bé, us esperem en aquesta sintonia a Radio Desvern, al proper dimecres, a dos quarts d'avui del vespre. I recordeu que al proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fem les hores a tothom. Adeu-siau.