Veus Parròquia del 27/9/2017

Béus de la parròquia. Programa d'informació i formació humana i cristiana de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvern. Avui aquest equipar de veus de la parròquia desitgem a Joan Algarra que no està present entre nosaltres un pronta restauriment que es posi ben aviat i que a la seva veu torni a sortir per les zones. Esteu a la sinfonia de ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Avui, amb les veus de Lluís Segura i Pere Oliver i amb en Carles Hernández Rius a la part tècnica. Procedim ara la lectura de l'Avengelli que es llegirà a totes les comunitats cristianes del diumenge que ve a dia 1. Lectura de l'Avengelli, segons Sant Mateu. En aquell temps, Jesús digue els grans sacerdots i els notables del poble. Què ho sembla? Un home que tenia dos fills va dir el primer, fill meu, vés a treballar a l'Avenge avui. Ell responguer, no hi vull anar. Però després s'ha empanadir i anar. El pare diria això mateix al segon, i aquest li responguer. I vaig a seguir de pare, però no hi anar. 15 d'aquests dos va fer el que el pare volia. Li responen el primer. Jesús els diu. Us dic en tota veritat que els publicants i les dones de mala vida us passen al davant cap al rende de Déu, perquè he vingut Joan amb la missió d'ensenyar-vos un bon camí, però vosaltres no l'heu cregut, mentre que els publicants i les dones de mala vida sí que l'han cregut. I vosaltres, ni després de veure això, encara no us empanatiu, ni voleu creure-ho. Notícies d'Església El rector de la paròquia s'enjuus, Josep Joaquim Rius, va publicar en el darrer full informatiu perroquial l'article que ara llegirem. Fer front a la situació de la nostra nació. Tots els que en formen part tenim el dret a opinar de la situació en què estem vivint. Com opinió sempre serà també lògic, que es respecti o que es contrasti amb altres possibles que també tenen tot el dret a existir. El fet que el que opini sigui, en aquest cas, el responsable d'una comunitat perroquial, no vol dir que és tota aquella comunitat la que opina de la mateixa manera, ni que es pretengui orientar tot el ritme de treball, en el cas pastoral, vers una direcció determinada. Sí que és bo conèixer l'opinió per saber compartir tant el que hi ha o qui fa referència com el que li és contrari per poder dialogar i cercar objectius que ens ajudin a tots a contrastar, a fixar camins, a pretendre objectius que ho neixin en la feina a fer i que el diàleg sempre enriqueixi el procés a fer en el nostre treball que ens ha d'unir en la recerca d'objectius enriquidors per a totes les persones que vulguin compartir la mateixa ruta. No crec que les diferències ens puguin dividir si pretenen cercar valors de l'Avenjali i compartir-los en la manera d'actuar i de transmetre a dret altres. Serà mostra de maduresa democràtica saber dialogar entre tots encara que diferim en aspectes concrets. Manifestarà tenir en compte el valor suprem de l'altra persona poder treballar-hi conjuntament. Serà la demostració de que no som portadors del que sembla un estigma que se'ns penja des de lluny i sense tractar les qüestions properes i contestades personalment sense viure d'afirmacions de premsa professionalment barata o de converses en les que no s'ha compartit res, sinó que surten del que diu una sola persona. En tot això vull dir que tots hem de ser molt conscients del que creiem i volem i que no tenim per què dissimular en tot el respecte al mateix temps que demanem que se'ns respecti. La convivència pacífica, amb diferències, es pot viure normalment amb actituds de respecte i convenciment que tot pot coexistir si les persones tenen. Tenim aquesta maduresa humana o social per tirar endavant una societat en pau, llibertat, germano, justícia, comprensió, respecte i dignitat. Tot el que no ajudi a conviure amb aquests valors observats per part de tots el que compartim i convivim en un mateix marc de país serà difícil pretendre objectius tant a nivell institucional general de nació com de concreció eclasial o perroquial. Vallem tots per acceptar-nos tal com pensem en els temps d'avui i en mig de tota la complexitat que comporten les circumstàncies. Però, sobretot, respectem-nos en el sí o en el no i construim un món millor que el que estem arrossegant per indrets que ens fan mal a tothom. Signat mossèn Joaquim Rius. En aquest article de mossèn Joaquim Rius potser hem començat una mica un espai en què, des de la bunda vista clasial, des de la bunda vista cristial, podem comentar directament o també en referències a altres manifestos la situació que s'ha de fer. La situació que s'ha de fer, la situació que s'ha de fer, la situació que s'ha de fer, la situació que s'ha de fer, les manifestos, la situació que està vivint Catalunya. Això intentarem fer-ho des del punt de vista cristià, però han sigut notabilíssimes les reaccions que hi ha hagut, sobretot en front d'aquesta convocatòria de referèndum del dia 1, propiet diumenge, i de l'actuació de les forces que han vingut de fora que han fet, en certa manera, desestructurar la previsió. Tot això creant unes divisions i unes expectatives, no solament de les concertes amb la gent, sinó de crides de la calma, perquè la qüestió podria ser una mica més difícil. Evidentment. Si em permets, hi ha l'11 de maig del 2017, signat a Tarragona, els visbes de la nostra Catalunya es van fer pública en els funts informatius dominicals, penso que totes les parròquies, totes les circumstàncies, es pot tornar a llegir, o llegir d'un fragment, que és la nota dels visbes sobre el moment que està vivint el nostre país. Hi ha un subrellat del papa francès que diu, ser pastor significa caminar davant, en mig i darrere del remat. Els visbes de Catalunya, en el moment que està vivint el nostre país i en els plantejaments de futur que s'estan debatent, amb respecte per les diverses sensibilitats que es van expressant, demanem que es fomenti i promogui la cultura del diàleg. Hi ha una paraula, diu el papa francès, que mai no ens hem de cansar de repetir, i sobretot de donar-ne testimoni. Diàleg. Pensem que és un moment important perquè els governants i els agents socials facin gestos valents i generosos en favor del diàleg i la concòrdia. Les visbes sempre estarem compromesos a cercar la comunió i el respecte mutu, i creiem què és el que podem demanar a tothom. Ens sentim hereus de la llarga tradició dels nostres predecessors, que els portar a afirmar la realitat nacional de Catalunya, i alhora ens sentim orgits a reclamar de tots els ciutadans l'esperit de pacte i d'entesa que conforma el nostre terenar més característic. Volem recordar un com més que defencem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que recerquin en paciència la pau i la justícia. I encorregem el camí del diàleg i l'entesa entre totes les parts interessades a fi de solir solució injustes i estables que augmentin la solidaritat i la fraternitat. El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per integrar la diversitat que la configura. Això es va diant al servei del nostre poble el 2011. Per això creiem humilment que convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional, especialment la seva llengua pròpia i la seva cultura, i que es promogui realment tot allò que porta a un creixement i a un progrés conjunt de la societat, sobretot en el camp de la sanitat, l'ensenyament, els serveis socials i les infraestructures. El veritable progrés dels pobles exigeix també la radicació de la corrupció. És absolutament prioritari i just que en tots els àmbits públics del conjunt de l'estat es combati la corrupció que tant de mal fa la societat. Ens dol i ens avergonyeix que la corrupció s'hagi pogut convertir en quelcom natural, com a fibra o papa francès. Fins al punt d'arribar a constituir una pràctica habitual en les transseccions comercials i financeres, en els contractes públics o en moltes negociacions que impliquen agents de les administracions públiques. Cal un esforç de seguida per canviar aquesta manera d'actuar. Tal com es diu en el document Església Servidor dels Pobres, que és el 2015, número 11, perquè hi hagi aquesta església servidora dels pobres, és necessari que es produeixi una veritable regeneració moral a nivell personal i social, com a conseqüència. Una major estima pel bé comú, que sigui veritable recolzament per la solidaritat amb els més pobres, i afavoreixi l'autèntica cohesió social. Aquesta regeneració, neix de les virtuts morals i socials, s'enforteix amb la fe en Déu i la visió transcendent de l'existència i condueix a una irrenunciable compromís social per amor al proísmà. Finalment, demanem els catòlics de totes les opcions polítiques que siguin instruments de pau i concòrdia amb més de la societat catalana, i no deixin de pregar el bon Déu per una pau cristiana i perpetua del nostre poble. Passem ara a l'espai fer i actualitat. Ordenacions i Piscopals a la Sagrada Família de Barcelona S'està passant a la Sagrada Família de Barcelona. I sàpig de 9 de setembre al matí, la vesílica de la Sagrada Família de Barcelona era plena a baixar en motiu de l'ordenació Piscopal dels nous vives auxiliars de Barcelona, Sergi Gordo i Antoni Badell. La celebració litúrgica va ser presidida pel Cardenal Arquivisba de Barcelona, a Espanya, la feta de l'amor del Barça, i alguns prevers de la nostra diòcesi. Així com Fidelos diocessans, especialment propers el nou Bisbe Sergi per amistat o pels lligams establers durant la seva estada a Vilafranca del Penedès com a Vicari. Durant l'humilia, entre d'altres paraules, el Cardenal Humella va relarcionar els dos nomenaments amb el que diu l'Avengelli, afegint en paraules seves que Déu reuneix els seus apòsos en grup, en comunitat, i els convida a treballar d'aquesta manera en comunió. Enviament missioner. El proper diumenge, o d'octubre, a la parròquia de Sant Martí, de Torrelles, de Llobregat, tindrà allò que, en el mar de l'Eucaristia, de 2.4.12, l'enviament missioner de David Ferreiro i Cristina Belenguer. Aquest matrimoni, amb els seus fills de Mia i Sèlia, viatjaran el 5 d'octubre a Bolivia, com a resposta a la seva vocació missionera, on ja va en ser-hi durant 6 anys, del 2010 al 2016. Ara, col·laboraran a Cochabamba, amb la Fundació Amanecer de les Filles de la Caritat, en un projecte on ja van estar treballant, durant 3 anys, en la primera estada. Trobada General d'Animadors de Canys. En guany tindrà lloc als dies 28 i 29 d'octubre, a Igualada. Ja és oberta el període d'inscripcions que es va fer al web, trobadesanimadorsdecans, on cat o per correr electrònic, Igualada.Trobada.General, a robagmail.com. Conferència dels GOA i els amics de Sant Francesc. Dijous 5 d'octubre, a les 8 del vespre, al Convent de Sant Antoni de Padua, al carrer Santaló 80 de Barcelona, impartida pel doctor Joan Antoni Mateo, prevera d'urgèll amb el títol Els Íngels, companys de camí. Veu en Déu, cara a cara, en el cel. Aquí hi ha un... si em permeteu un incís, ja deia Josep Maria de Sagarra, l'home que ha vist un Íngel de debò, gasta un llenguatge que no es deixa torsa, i en la paraula, s'endevina un to, que s'ha de creure allò que diu, per força. Magnífic. Interacte poètic. Creure en els Íngels és imprescindible pels creients. Molt bé, us heu preguntat mai quins anys avui? Avui és Sant Vicenç de Pau. Demà dijous, 11 anys, menys coneguts. Sant Venceslau. Però, d'hivèndres, atenció d'hivèndres, perquè en tenim molts aquí a la vora. És el patronatge dels sants arcànjels. Quins són els sants arcànjels, Pera? Més que els Íngels, els arcànjels, evidentment, són, si no recordo malament, Miquel, Gabriel i Rafael. I ara digues que són patrons aquests arcànjels. Doncs l'arcànjol Miquel és patró dels radiòlegs i els radiotelepeutes. El arcànjol Gabriel? Sí, sí, patró de la radiodifusió, és el nostre patró i les telecomunicacions. I en canvi, l'arcànjol Rafael és patró dels emigrants. Arcànjel Domesticado, en el gest de les 12, finge su color a dulce de plumes i ruiseñores, deia García Lorca. Bueno, així, però, García Lorca, portaven plumes als Íngels. No, perquè... No portaven plumes alguns de concrets, perquè ell fa una descripció de les imatges determinades d'Àngels que hi ha en determinades esglècies i convenys de Granada. Aleshores es pot entendre i, sí, evidentment, portaven... la imatge aquesta portava plumes en el mirador. Sí, sí. Molt bé, amb aquest noticiari podríem venir una mica a Sant Josep Bern i comentar un parell d'actes que tindran lloc, aquí, a Sant Josep Bern, als dies propers. Aquest divendres... Sí, aquest divendres no ens podem perdre un acte molt interessant. És aquest, no? El que tindrà lloc. El propè dia 4 d'octubre, 2.48 del mes, però... Ah, no, no, no, ja m'estic... Aquest divendres no és dia 4 d'octubre, sinó que és dia 28. Certament, certament. Doncs parla de l'acte del dia 28. 29, perdó, perdó. Aquí no tenim un calendari. Moltes gràcies, Carles. Així es nota que és el directe, està molt bé. Digues, digues. El dia 29, a les 8 d'octubre, a la sala gran de Batereu de Sant Just, hi ha un acte intitulat, La Força del Can. L'Assemblea Nacional Catalana de la Localitat munta un acte que està centrat en una pel·lícula, un documental, sobre la importància que va tenir el Can Coral, el Can Popular Estònia, per aconseguir la llibertat, la seva independència de Rússia, però també clourar aquest acte la interpretació d'una peça de cada un dels quatre cors de Sant Just esvern, que s'ha vingut a actuar, que és Coratjo, l'Alfredón Ritmorera, Sant Just Cors Góspel i l'Opom de Flós, que és el cor de la Tareu. Per tant, tothom, a l'entrada de Franck, pot venir aquest dia 29 divendres a les 8. És de 8 a 10, que tindrà una dorada regulada per no comprometre també tota l'esperada dels presents. Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé. És que tenim memòria, però a vegades ens precipitem quan diem de memòria. Ara, sí, no ens podem perdre aquest acte que he citat abans. Digues, digues, Lluís, els dos. És el dia 4, dimecres de la setmana que ve, a dos quarts d'avui d'Obespre, a les escoles. Estem parlant del carrer Montserrat, número 2. Organitzat per Justícia i Pau, Càritas i altres entitats al poble, l'acte es titula Allaçat per la Justícia. Com a subtítol, si cuides el planeta, combats la pobreza. És una sèrie de lectures, pregàries, reflexions, cants, diàlegs, a l'entorn d'aquesta convocatòria que ha fet per totes les diòceses d'un món al poble francès, dient que el nostre planeta necessita també actes positius. I un acte positiu també és la reflexió i la pregària. I tant, i tant, que sí. No n'hi ha prou amb dir com a falda que hem fermit tot bé o no mirant-se a la terra, però és així. I ara sí, recordem també que Montsenyors, que ha prestiat el tabull, no ho visba de la diòcia cita Mallorca. Sí, aquest bisbe és un bisbe mallorquí que era bisbe auxiliar, aquell bisbe de palma que van tenir que desplaçar a Cabalbálència. Llavors, ell va quedar com a bisbe amistadó postòlic d'aquesta de palma, quan ja havia estat bisbe, quan ja era bisbe, al filar de Barcelona. Ara deixa de ser bisbe al filar de Barcelona i té el nom d'en definitiu de diòcesi de palma de Mallorca, que és la que, lògicament, estava cridant. I correspon. Sí, sí. I ara una data concreta, i és que la basílica de la Sagrada Família de Barcelona acollirà al pròxim dia 19 de novembre una missa pel seu servei a l'arquivisbat, com tu deies. I aquí sí que, si voleu accedir a la basílica, podeu solicitar invitació enviant un correu electrònic a l'adreça següent, a Piscopal 2017, a Roba, a RQBCN.cat, o bé entrant a la web de l'arquivisbat de Barcelona. Encara que fa el tindies, això és el 19 de novembre, però com va passar en la darrera, en el de reacta que es va fer a la Sagrada Família, 3.500 persones, clar, i aleshores es van esgotar les entrades. Es van esgotar les entrades. No pot passar el mateix per tal, cal demanar-ho en temps. Amb aquest trasllat de l'obisba tal tabull de Barcelona a Palma, es completa l'ordenació Piscopal d'aquestes dues diòsas 6 i en general de Catalunya. Concretant l'arxivis de Barcelona, un senyor Humella acaba de formar el seu equip dos anys després de la seva arribada, potser és una mica... Ha anat una mica a l'entitud, però ha anat sobresegut amb aquests domenaments d'en Sergi Gordo i en Toni Badell, com a bisbo del cel·liart, encara que hagi perdut amb en Sebastià el tabull que passa a Palma. Sí, sí, i realment aquest acte va ser impressionant. Aquest nomenament és a Piscopal, a la Sagrada Família... L'ordenació. L'ordenació, sí, sí, l'ordenació Piscopal, i tant, sí, sí. Va ser molt, molt atractiu i, sobretot, amb una fe molt viscuda, molt íntimament sentida. Què més? Ara, si et sembla... Què et sembla, si traiem aquests apunts per l'anàlisi del darrer d'un full dominical del 17 de setembre? Però que em sembla molt interessant perquè parla de la... de l'electrodivina, això és una cosa que val per tot l'any, i aquí, si et sembla, endiem un fragment. Recomanem el paraula i vida, paraula i vida o parabra i vida, d'editar-te en català com en castellà. Sempre, quasi sempre, ho fa l'editorial Claret, també n'hi ha d'altres editorials, però l'aquest any porta comentaris del papa francès. Tant és molt, molt... És l'Avengeu i de cada dia, de l'any. La pràctica de l'electrodivina té les seves arrels en els primers segles del cristianisme, més exactament, en l'època patrística i el monacat primitiu. Origenes de l'Axandria, cap a l'any 185, fins al 253. És considerat, per alguns, el pare de l'electrodivina. Segons el cardenal Carlo Martini, l'electrodivina és l'exercici ordenat de l'escolta personal de la paraula. En altres paraules es tracta d'escoltar Déu, a soles o en grup, que ens parla a través de les segrades criptures. Aquest exercici no es pot fer de qualsevol manera, sense preparar, de pressa i corrent, tot el contrari, requereix una bona preparació i un ordre determinat. L'electrodivina segueix un esquema en quatre passos, l'èxio, oràcio, meditació i contemplació, que ens ajuda a apregar amb els textos bíbliques. L'esquema li deman a Jujo, segon el cartujo, a l'any 1188, nove prior de la gran cartosca de Grenoble, i autor de l'escala dels monjos o escala del paradís. O sigui que aquesta escala del paradís segueix vigent en pre-seg, la XXI. La pau al cor vena de lectura reposada, de la vengeli, de meditació, i quan el veiem a la llum del que fem nosaltres, dium, que petits que som, no? I la contemplació? I la contemplació, la contemplació de dir, senyor, et veiem, ets aquí, et sentim viu a dins. Molt bé, Pere, el programa li queden menys de 5 minuts, no sé si podrien fer-nos resolt, del gran nombre de proclames comunicats, manifestos, que s'ha rebut a veus de la paròquia, a Sant Josep Verne, de tota classe de comunitats cristianes, i tant, en relació als escolcolls, a les detencions, a molts entrades, a les imprentes... I si em permets un incís, si em permets un incís, ja que d'això se'n parlarà demà amb una església molt concreta, que és a la... a Pombeia. Doncs endavant amb notícia. D'això, perquè és demà mateix, 28 de setembre, les 8 del vespre, a la critta de l'església de la nostra senyora de Pombeia, diagonal 450 portesquerres de Barcelona, celebrarem una pregària pel referèndum de l'1 d'octubre. El referèndum que mereix, també, que sigui empregat per ells. Cristians, per exemple, per la independència, fa un manifest que diu, siguem creadors d'un futur esperançador, aquests ja manifesten una tendència molt clara. Altres es refereixen al dret del poble de Catalunya a expressar i a avogar el seu futur. Veníem, doncs, a fer-nos molta gràcia, darrere el comunicat del Consell Pastoral de la Parròquia de Sària de la Fonsa de Barcelona, en què diu que el Consell s'adreça als seus cristians fer-los present això que ens diuen nosaltres, la carta dels vismes. Però també diu, a la nostra comunitat és deformada per persones creients de diferents opcions polítiques. Des d'aquesta pluralitat, que és per a nosaltres una riquesa, demanem que siguin respectats als drets democràtics de tot el poble català i les institucions autogoverns de Catalunya, que cesseixi la judicialització de la política al nostre país, que cap servidor públic ni ningú sigui investigat, detingut o sancionat per defensar i afavorir la participació en el referèndum convocat pel Parlament de Catalunya per al propè dia 1 d'octubre. I, com que era la mare Déu de la Mercè, el dia que va a publicar-se aquest manifest, demanem a Maria Patrona de los Captivos que vegi pel nostre poble i que ens infongui esperança en aquests moments de disort. Si em permets, aquí, si escau molt bé, el fet d'ajudar a reflexionar sobre les oportunitats que ens ofereix la creació d'un estat propi per millorar les condicions de vida actuals i futures. També ajudar a resoldre dubtes i oferir informació veràs. Això de la informació veràs és importantíssim, perquè corren, com tu veus, per la xarxa, quantitat d'informacions falses. Per tant, nosaltres ens devem la veritat. I hem d'informar amb precisió. I, finalment, donem notícia que els grups cristianisme al segle XXI i l'església plural han també publicat un comunicat conjunt de les plataformes cristianes a favor de poder expressar-se en lliurament i del dret a l'autodeterminació. Per tant, qui li manifesta aquí tota aquesta recepció de comunicats i que la gent lliurament pugui decidir la solució política? I tant, i en aquest breu espai de temps ens hem de convidar ja fins al proper dimecres, aquesta hora, o fins dissabte, a quina hora sortim dissabte. A dos quarts de dalt matí. Perfecte, doncs filas hores. Fins a les hores, moltes gràcies a totes i a tots, i adéu-siau. Adéu-siau.