Veus Parròquia del 4/10/2017

Ha, ha, ha. Ho veguem bé! I think you've hard as... Spanish has a lot of options i, segueixo a la rarena... 運 flattering bellament Fab 破 이라 wine ha sin ver Béus de la parròquia! Bona tarda amics suïdors de ràdio d'Esber! Amb molt efecte us saludem la Montse Giró, hola! Hola, bona tarda! I qui us parla l'Elina? A l'inici hi ha el curs de veus de la parròquia en el nostre programa paraula viscuida. I com altres anys comencem amb el nostre rector, mossèn Joaquim Rius. Bona tarda! Bona tarda! Us parlarà de la gran preocupació del bisbe de Roma, el papa francès sobre l'ecologia. I tot el que això comporta en el nostre planeta i per la humanitat sencera. I per fer això, que el mossèn ja ens ho dirà, tenim un llibret que es diu l'Audato Si, és a dir, Lluat Sigueu, que és una carta encíclica que recull els pensaments de l'ecologia en mayúscula. I comence així. L'Audato Si, mi senyoré, Lluat Sigueu, senyor meu, cantava Sant Francesc de Si. En aquest famós càntic, ens recordava que la nostra casa de tots és també com una germana, amb la qual compartim l'existència. I com una mare vella que ens acull entre els seus braços. Lluat Sigueu, senyor meu, per la nostra germana terra, la qual ens sosté i governa i produeix diversos fruits amb colorides flors i herbes. I amb això, tan poètic, el mossèn continuarà per què ha agafat aquest llibret. Jo sí que voldria afegir abans que tenim el mossèn Joaquim Rius, que no cal que sigui presentat, però sí que és la persona que, entre nosaltres, ens espiritualment i en comunió, doncs anem descobrint l'Avengelli de Jesús. És la persona que trobeu, quan moltes vegades pel carrer, o bé també teniu relació amb ell quan hi ha alguna assistiu a les celebracions o formeu part de la parròquia, com també si assistiu a algun dels enterrements o que acompanyeu els vostres amics i amigues amb altres actes. La presentació no cal perquè penso que el coneixeu, però sí que val la pena que coneix aquesta dimensió que ens comporta, conèixer més aquestes vivències i l'Avengelli. Jo també voldria dir que aquest teniu llibret, que és aquest que us he recomanat primer, que és una carta encíclica on es recull tot això. I el mossèn ha triat uns apartats en el capítol 4 o 3 o 2, que us esteu dir al mossèn. I ara li toca a vostè, eh? Capítol 4. De fet, tota l'encíclica... Bueno, abans gràcies per la presentació, eh? Moltes que no hi pensava, Joana. D'acord, d'acord. Només que és impossible, aquí, amb els moments que tenim, de resumir tot el que és aquesta carta encíclica. Però jo em sembla que el que va bé hi ha agafat aquell aspecte que per mi és l'essencial, que diu una ecologia integral, que és el capítol 4. Perquè és que em va fer pensar més, quan llegia aquest document, de la necessitat de que, si bé l'ecologia estudia les relacions, com diu el Sant Pare, entre els organismes vivents i l'ambient on es desenvolupen, també exigeix a seures a pensar i a discutir sobre les condicions de vida i de supervivència d'una societat, amb l'onest edat per posar en dubte models de desenvolupament, producció i costum. I consum. No està de més insistir que tot està connectat. El temps i l'espai no són independents entre ells, i ni tan sols els àtoms i les partícules subatòmiques no es poden considerar per separat. Llavors, amb aquest camp de la ecologia, sembla que parlem dels arbres, dels ocellets, dels animalets i... No, no, no, no, no, no. Parlar d'ecologies, parlar de tota aquesta casa nostra, com m'ho diu el Sant Pare, i titu-la així a la nostra terra. Com no ho treballem tot conjuntament, continuarem el que passa actual en el nostre temps. Fins i tot hem descobert l'ecologia, però una ecologia que, en la mesura que només la fem en ella i fixat en ella, sigui les plantes, sigui els animals, sigui l'aigua. I no tinguem en compte les persones, és una ecologia falsa. Perquè, de vegades, inclús el sistema capitalista, doncs el que fa és treure diners d'on sigui. I si és, doncs, cuidant que les plantetes estiguin bé, doncs serà capaç de fer una plantació immensa, si per allò ha d'atrapitxar molts quilòmetres de terra, on hi havia els pegesos que cuidaven la terra i la cultivaven, etcètera, per fer diners seran capaços d'aplastar-los a ells en els seus negocits, en les seves coses que els servia de desenvolupament, o bé d'explotació d'una part de la terra, en qualsevol hemisferi del nostre terreny, humà. I, per tant, allavors, les persones queden menys preades, molts estribos, molts grups humans, etcètera, que tenien el seu mètode de vida, doncs, queda aplastat, perquè ja nosaltres hem de defensar un escoli flós, per dir-ho d'alguna manera, perquè hi haurà el gran negoci de l'acoli fló. Perdoneu la ridiculesa, però és que em dona la sensació... La sensació de que si perdem de vista els humans que ho han de tractar aquells quan de compartir, quan de conviure, no ho entendrem mai. Bueno, jo penso que l'acoli fló és molt gràfic. Pensem amb les llavors. O sigui, quan es cultiven transgènics, les persones es veuen després obligats a comprar les llavors. Aquelles llavors autòctones queden, desapareixen, queden molt meses, i llavors fa falta... Totes aquestes empreses van encaminades a que es compren les llavors. Per tant, estaria en relació directa amb el que dius de l'acoli fló. Sí, sí, sí. Nosaltres aquí a la ràdio teníem un contextuli, que era un gran economista, que a Simacens Lluís, una preçada, i el Lluís Duvenec, que tothom ho coneix, que és una gran persona, i així. I aquest senyor sempre deia que ara el mossèn amb això segurament farà hincapié, que es diu, que és que avui dia la gent va al present, i no mira una mica a les generacions futures. És a dir, quin món deixem els altres? Quin món es quedarà? O sigui, que jo ara estic actuant de tal manera que l'únic que m'interessa és el meu benestar, sense pensar que la meva manera de ser, la meva manera d'actuar, pot va en perjudici d'aquesta generació en els futures. No mirem el que deixem. I això aquí és part, també, de l'ecologia. Ficheu-se que aquestes separacions, a vegades, és el punt de vista d'estudis, que hi ha una separació entre el que és l'ambient i el que és la societat, en absolut. Les crisis separades no existeixen. Aquí existeix tot, per tant, les trajectòries, diu, per la solució, requereixen una aproximació integral per combatre la pobresa, per exemple, per retornar la dignitat als exclosos i simultàniament per protegir la natura. I, per tant, la reforma, la restructuració de la nostra societat ha de ser complexa, que vol dir, socio-ambiental. No es pot separar una de l'altra. Separar-les és destrossar. O la natura, o la societat. I nosaltres estem integrats dintre d'aquesta societat. És que no sé què ens pensem, de que som els amos. Ho diuen un altre moment de l'encíclica, eh? L'home com l'amo de la creació. Amo de la creació no vol dir que tu puguis fer el que et doni la gana. Si no, que entre tots hem de ballar, perquè sigui a favor de tots aquesta natura. No és d'uns quants. I per això l'ecologia, doncs ho dirà, diu, és necessari una ecologia fins i tot econòmica, capaç d'obligar i considerar la realitat de manera més àmplia. Perquè la protecció del medi ambient haurà de constituir part integrant del procés del desenvolupament i no podrà considerar-se de forma aïllada. És clar, tot aquest sentit ampli i gran i tot és tenir un sentit universal, de comunió de tots, de integració de tota la humanitat, a formar part d'una terra, que tots hi tenim dret a ser-hi. I sembla que només sigui per uns quants, això. Que ho tenen claríssim, eh? I en els grans hores d'ara hi ha segons com tot el blat de la propera collita de l'any que ve ja està distribuïda, ja està destinada, pel que ha de ser, etc. Llavors, plantis el que plantis, allò ja està estalvat. Les grans navies, que n'hi ha en algunes quantes, que després fan aquelles coses de congelats i tota la mandanga, els hi estan marmand tota la pesca que tenen en les costes africanes, i aquella gent que són els pescadors d'allà a la vora, com es queden? Sí, sí. O sigui, jo crec que aquí el dia això, el que també vull dir és que moltes vegades no solament és cuidar, sinó fer-me el bé, malgastar. Què penseu d'això? Bueno, és que va interrelacionat, és a dir, jo penso que aquestes reflexions van amb aquesta línia, perquè... o sigui, si és prou... perquè allò ho volem produir, quina utilitat tindrà, quines... Quines beneficis. Quins beneficis entrauran, i quines deixalles quedaran d'això? Per tant, o sigui, penso que això queda intimament relacionat amb el que estaves dient, queda relacionat. No, no, no solament aquí, sinó que amb aquestes missions que busquen usats esplanetes per estar més bé, o les aquestes exploracions, tinc entès que tot l'espai està ple de porqueria. És a dir, que a l'home en sí, fa malbé, no solament fa malbé la terra, que ja la tenim, sinó fa malbé moltes vegades l'espai. I aquí són de... Jo, si vosaltres, jo crec que el mossèn ja fa molt de temps que ens està parlant d'intre de les seves humilies, d'aquesta carta del papa, d'aquestes indicacions del papa. És a dir, és una cosa que vostè la té molt present, i que va molt bé pels que anem, i escoltem les seves humilies, les seves humilies, perquè és així, és que és d'integritat. Fixeu-se que en aquest sentit, l'ecologia social és necessàriament institucional. I assoleix progressivament les distintes dimensions que van des del grup social primari, la família, passant per la comunitat local i la nació fins a la vida internacional. És de tota cohesió, això. Ho hem intentat en tots aquests invents que hem fet de les nacions unides, d'això d'Europa, ja no me'n recordo quin és el que hi ha a Europa, però és igual. Però vull dir que són fets que hi ha intents de dir home, relacionem-nos per això. Resulta que llavors venen que allà hi ha els que posen objections, i són uns estats determinats, que són els més poderosos, i quan es decideix una cosa, si aquells posen vet o per dir-ho així, aquella proposta, allò no es tira endavant, perquè no interessa amb els grossos, i tot està muntat sobre aquest sistema. Això ho hem vist amb el tram, amb l'ecologia. Amb l'ecologia, sí. A la nidric carboni, que estan tots els mitjans. Quan s'ha volgut cosa, que no afecta el planeta, ella és la forma d'actuar que ara té, o sigui, esperem que algú el vagi frenant. Sí, però si no és el tram, serà el trombi, i si no, el llenyan i el lluny. Quan diuen que el tram sempre pensa amb el tram baix. Però fa una misió, el tram baix, fa una misió musèmica. És més ecològica i va bé, però hi fa un bon servei a tots indistintament. I en canvi, ell va totalment al revés, també a favor d'un sistema i d'una manera de fer. Per això, llavors, sempre em sembla que, comptar amb l'ecologia, i potser excusar-nos, a nivell familiar, a nivell primari, per coses més institucionals i globals, jo crec que hem de començar per la casa, per casa mateix, i pel que un fa. Si surts a passejar amb algú, ja saps què et toca fer. No ets fes-ho, si resulta que fas escombraries a casa teva, i pots fer-ho separant, separadament, una cosa de l'altra, fes-ho, i un diu, que ja no comencem l'ecologia a casa, que és el més fàcil, el més immediat. L'ecologia, sobretot jo que tinc una verdadera mania amb l'aigua, la Valma, o sigui, que suposo que esteu d'acord tots, és això, a vegades se'ls dic una dutxa, sí, cada dia va bé, per treure els fals pensaments, i la brutícia que podria haver. Però una dutxa, una dutxa corteta, no gasteu aigua, només que la precisi, i obriu i tanqueu la xeta, perquè l'aigua és a l'aigua, el paper i els aliments, és una cosa que tenim que tenir en comú, i que se n'adonguin tots, que no la podem malvaratar. I a les hores, doncs... Però, bueno, anirem a un altre punt, aquí, que també vull que el comenti, que és l'ecologia de la cultura. O, bueno, l'ecologia cultural, mare de Déu, això, és tot un altre aspecte... Sí, i no solsament són els monuments antics, si no, sí, eh? No, no, no, i que és un tresor de la humanitat, la varietat inmensa d'espectes culturals que hi ha en la vida. El respecte per això dona un sentit, un sentit de nulitat a vegades, per què? Perquè ara tots toca aquesta música, ara tots toca aquesta cosa, ara toca la... I l'altre, reconeix-ho. Per favor, vull dir, no, no, no, no fem-ho amb les modes, amb això de les modes, que surten, esclar, lògicament, dels països més rics, perquè això, països pobres, no en tenen de ganes de modes, no ho feien en tenen per viure, però uns altres, si no tenim les modes, no va bé. I nosaltres, els que treballem al costat de Càritas, ens en adonem la quantitat de roba que ens arriba, cada canvi de temporada. De gent escolti, diu això, els pels pobres. Quan venen i em diuen això, es dic, escoltim, aquestes peces de roba que estan fetes malbé, dius, sí, pràcticament estan noves, que no les pot fer servir vostè. Ai, que vol que vagi sempre vestit igual, o? Bueno, doncs, no ho sé. Això tindria mossèn, això tindria els detractors, perquè diria que si la gent no es canvia, les fàbriques no van, però no va per aquí la cosa, la cosa no va per aquí. Perquè ja es trobaria, si es fes d'una altra manera, es trobaria solució, o que passa que no es vol trobar solució, perquè llavors també potser el capital l'hauríem de repartir massa. Això no pot ser, no? No pot ser. La ecologia cultural també té aquest sentit ampli, del respecte a la cultura de cada país, cada lloc que fins i tot aquests llocs que endiem, els indígens, aquesta respecte, jo penso que amb això, o sigui, s'ha anat progressant perquè, o sigui, ja no es parla de què es necessita que tinguin unes altres, introduir altres cultures, sinó que es parla del respecte dels que ells tenen. I ja és un... Respectar la cultura és respectar el medi ambient també. Molt. Jo sóc el dic que hem d'estar fixats en el passat, però aquestes bases culturals no es poden deixar de perdre. Des de l'antiguitat, moltes vegades va al somni, som de tal manera, la natura del ser humà, vegades que té unes qualitats i uns defectes enormes, és anar a destruir. Des de les biblioteques, o sigui, la famosa biblioteca de Babylonia, tota la bandera, és a dir, quan un poble invadeix en un altre, el que li interessa és arreçar tot el que sigui cultural d'aquell poble. O sigui, això també és una part de l'ecologia, és una part de... Bueno, si s'entén bé, és a dir, el tanto, el tanto, el tanto, perquè aquí n'hi ha uns valors, no? I això és el que passa així. En el fons, totes aquestes derivacions que tenim i que hi ha inquietud per la natura, és perquè no ens en sortim amb els humans, perquè som nosaltres el que ho fem i ho detallorem. És clar, és molt més fàcil fixar-se que plantin arbres, que estiguin els arbres bé. Però si els homes responsables d'aquests arbres no són gent que estimen la natura, per tant, vol dir que culturalment també hem de posar molta branca de força aquí dins, perquè és clar, des d'infants, des de petits, de les escoles, que es valori la natura, que és que, si no, llavors, ni els animalets, ni els arbres, i això és aquí el nostre ambient. Però fixa-t'hi que, en el sentit molt ampla, molt ampla, molt ampli del món, i els seus pares fixen això, esclar, l'ògicament, doncs és tenir en compte des del grup més petit humà, fins a la més gran responsabilitat sociopolítica el que sigui, o es posen de veritat en aquest camp, o bé aquesta terra en sembla que l'enviem per terra tot. Vol donar un missatge a tothom que ens escolta? No, que siguem una mica més ecològics a casa. Comencem per casa i llavors entendrem el que vol dir fer un sentit més ampli. A l'inici, he dit un parell de coses, que aquesta encíclica ens posa en dubte tal com estem fent les coses, i això vol dir que ens porta a reflexionar. Sí que hi ha hagut molts grups ecologistes i n'hi ha, que ja posen la veu, han posat veu a tots els desastres, però l'encíclica ens fa aquest conjunt, aquest conjunt de què ens hi posa el centre. Que no podem donar alguna cosa. Ens hi posa el centre perquè hem de participar de ple, o sigui, hem de reflexionar per participar, participar de ple. Jo el que volia dir és una altra cosa. El grup que estem aquí sentats, aquestes tres persones, tots de totes maneres tenim una gran esperança, una gran confiança en Déu tu, però ara es penso que l'humanitat va pensant. Però que no es pot fer d'avui a demà, o sigui, per Déu, un segle és un minut, és un segon, i, per tant, anirem fent, però el que passa és que potser no ho veurem, i potser ni els nostres nets, si és que en tenim, doncs ho voran, o el que sigui, però la humanitat avança, hasta que no avanci dintre del seu cor, encara ens queda. I com ja no tenim temps perquè aquí la ràdio tot va així, ara el mossèn ens llegirà el... Si vol, vol mossèn? Com? Ara gairebé m'ho fent dir-me si ho vull. No, perquè de fet normalment ho llegim nosaltres, però tenir-lo vostè aquí i la seva veu és la més maca. Sí, i aleshores, doncs, el que anem a llegir és l'Evangeli, que sempre ho fem, que correspon al 27 del ciclo normal, del perioduar, és el que vostès escoltaran si assisteixen a la Eucaristia, el Lissabte o el Domeja. És de l'Evangeli II Sant Mateu, diu en aquell temps Jesús digui els grans sacerdots i els notables del poble. Escolteu una altra paràbola, un propietari plantar una vinya, la voltar d'una tanca i cavar un cub, i construir una torre de guàrdia i deixar uns vinyaters que la cultivessin i se n'anar del país. Quan s'acostava el temps de la varema, enviar els seus homes per recollir-nos els fruits, però aquells vinyaters els van agafar i a un li van pagar, a un altre el van matar i a un altre el van treure cops de pedra. Ell enviar més homes que la primera vegada, però els tractaran igual. Finalment, els enviar el seu fill, pensant que, almenys, el fill els respectarien, però ells en veure les digueren, aquest és l'areu, matem-lo i ens quedarem l'arretat. I l'agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. Quan torni l'amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters? I responen, farà matar aquells mal homes i passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la varema. Jesús els diu, no heu llegit mai allò que diu l'escriptura? La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici. És el senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen. Per això us dic que el reina de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar. Adonem-nos que Déu també fa ecologia, eh? És el que li ha anat a dir. Neteja la vinya de tot allò que és brut. I dintre d'aquest diumenge ens trobem que la primera lectura, que és Isaias, també parla de vinya. És a dir, que sembla com si hi ha... I quants anys fa d'això? No fa 2.000? Més o menys? Més. Més. Doncs a les païsas, i a l'escriptura és encara molt més. Doncs hi ha aquesta inquietud per conservar el planeta, per conservar les coses bones, per fer un repartiment de totes les riqueses que Déu ens ha donat. Vull dir que això ja ens ve de lluny. Siguem portadors d'això, no, mossèn? Sí, sí. Tant de bo el missatge fos i tant d'això com del que puguem trobar i del que puguem llegir i del que puguem escoltar, sigui sempre, comencem per casa, per fer neteja al propi cor i a l'apropiament, comencem per una ecologia personal, traspassem-la a la familiar i duguem-la als llocs de treball, als llocs on som, portem aquesta mentalitat que segur que amb el temps deia tu que hi hauran d'altres. Sí, però comencem. El que passa és això. Compar-la també de l'interredor. És que jo dic que, esclar, a vegades nosaltres, amb aquells... bueno, aquells cultivadors o aquells pegesos, que, bueno, de moment fem el sembrat i ja sortirà i uns altres ho recolliran, no? L'important és posar bona llavor. Que tens que dir alguna cosa? No ho sé, perquè, si no, el siguem a dir-ho. L'acabament d'aquest capítol ho diu. Diu que, a més de la lleial solidaritat intergeneracional, s'ha de reiterar l'urgent necessitat moral d'una renovada solidaritat intergeneracional. Bueno, vol dir que no ens ho quedem, com diu el mossèn. Molt important és netejar-nosaltres per dins, que també va bé la dutxa per fora i per dins. Però tot el que es pugui és viure amb aquesta idea de que formem part de tots, no? I senyors, primer li donem les gràcies al mossèn, que és molt maco i ens ve sempre per començar el curs. Molt bé, doncs veieu, molt ecològic és això. Aquí no fan pel·lo teu, que consti. I després la segona cosa és que, si vostès volen sentir aquest programa, el podrà nascoltar també el dissabte, aquest dissabte proper d'una manera diferida a dos quarts d'onze. I fins la propera i bona tarda a tothom. Moltes gràcies, oídors i oidores. Adeu-siau! I ara, a les voltes de la ràdio d'Esber, si tu anis a la ràdio d'Esber, la ràdio de Sant Just, llavors de 8.1. Ràdio d'Esber, 98.1. Ràdio d'Esber, 98.1. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible que pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a la indústria sense nom. Fem salut per tu. Fem salut per tu.