Veus Parròquia del 11/10/2017

La finestra de Justícia i Pau. Hola, bona tarda a tots i a totes. Hola, bona tarda. Un any més, comencem un curs nou, a moltes ganes. Ens falta la Joana, però creiem que el proper més ja la tindrem, així que tant en Jesús com jo us donem la benvinguda al nou curs que comencem. Doncs ja hi tornem a ser, hem passat l'estiu i tornem a estar aquí al peu del que no. Sí, efectivament, el temps passa i passa. Passarem, hem tingut un setembre molt mogut, com tots sabem, ahir vam tenir la declaració de part del president de la Generalitat, vull dir que hem tingut, realment, un començament complicat i amb decisions molt fortes a prendre uns i altres, no? Doncs efectivament, ahir vam estar tots pendents del discurs del president Puigdemont i va arribar amb un punt que, bueno, la paraula diàleg i poder dialogar, parlar a través d'intermediaris o a través de persones o institucions, pot ajudar a sortir una miqueta, treure-ho, desenrotllar aquest nous que tenim actualment. Doncs casualitats o no, el francès Torral va, com sabeu, a qui ens agrada molt. Tant en Jesús com jo ens agrada molt els escritos i les reflexions que el francès ens fa. I casualitats, el Dilluns, ell publicava un escrit que era dissernir, pacífica i dialogar, deia el refús absoluta a qualsevol forma de violència, així que física o barbà, l'estructurera o cultural, ens uneix com a poble. L'anel de pau i de convivència s'ha posat de manifest pels carrers i per les places aquests dies. És veritat que tenim paraules que fareixen, és veritat que tenim paraules que curen i enllaçen persones i pobles. Hi ha gestos que polaritzen la societat, però ja que ens fan sentir germans tots i les nostres legítimes diferències ideològiques. Dissernir és essencial, per no perdre de vista que allò que ens uneix a tots els essos humans és més profund i més sòlid que allò que ens se separa. Hem de construir sobre allò que ens uneix. Volem viure en pau i volem conviure en harmonia. Ens cal crear les condicions perquè aquest diàleg sigui possible, el diàleg que és l'única eina que tenim per arribar a entes originals. Són essos capaços d'arribar a acords mitjançant el diàleg, però cal crear les condicions oportunes perquè aquest tingui lloc i també cal disposar dels interlocutors adequats. L'hora present ens exigeix governar les emocions tòxiques des de la racionalitat. Sé capaços d'entendre les raons dels altres i a la vegada reconeix aquells mínims principis que ens uneixen, més enllà de les subcions polítiques i espirituals. Tenim el do de la paraula per trobar solucions intel·ligents als nostres problemes. Efectivament, és una manera de resumir les possibilitats que tenim totes les persones amb aquesta capacitat que Déu ens ha donat de poder raonar, pensar, reflexionar, veure el cantó positiu de les coses, sobretot veure la part bona dels altres i potenciar les possibilitats d'arribar a punts d'acord en justícia i en pau. Va bé reflexionar una miqueta en aquests temps, també, del part bona de tothom i de la necessitat de poder trobar respostes perquè les coses són complexes, una miqueta per naturalesa, i el món va molt ràpid, camina molt ràpidament amb els últims anys. I, per tant, ens hem d'anar repensant en una miqueta la nostra possibilitat de poder créixer juntament amb els canvis. O sigui, que ja va bé que reflexionem. Jo penso que és un text que ens serveix ara pel moment polític que vivim i pel moment en què la societat la gent està més intransquila, no sap ben bé per on anem. És un temps incertesa, però aquest text ens serveix que el nostre dia a dia sigui quin sigui, el nostre feina, les escoles, si ho fem tot en diàleg i respectant els uns als altres, creiem societats potentes, és a dir, com més diversitat cultural tens, com més diversitat tens de persones, creixes més, perquè clar, no tothom som iguals, i això és l'avantatge del ser human, que no tothom som iguals per tant uns als altres creixem. I penso que aquest text ens dona que a vegades no donem prou sentit al parlar-nos. Està molt bé escriure'ns missatges, està molt bé la xarxa socials, però en definitiva el diàleg, cara a cara, és el que hem de fer. A vegades en un missatge podem dir el mateix però es pot interpretar de moltes maneres. Si ho dius mirant als ulls a l'altre, aquell diàleg o aquella paraula té un altre significat perquè tu li poses una cara més dolça o menys dolça, segons el moment, però és veritat que el cara a cara l'hem de fer. És a dir, està molt bé que ens comuniquem ràpidament amb els missatges i les noves tecnologies, però no hem d'oblidar que ens hem de parlar cara a cara. Efectivament, efectivament és molt important l'empatia de les persones i en aquest cas evidentment el contacte personal és indispensable. Per altra banda també és bo posar-se en lloc de l'altre per poder entendre una miqueta les coses d'una manera més liberada. Ara bé, a vegades recreix un esforç situar-se en aquesta situació. Hem d'entendre els altres, però que evidentment les coses, quan són bones i acaben bé recreixen esforç, no venen per si sols. No són fàcils els canvis, els canvis sempre evoquen problemes, però si no hi ha canvis no s'avança tampoc. Per tant evolucionem sempre amb positiu i no ens quedem enrere de les coses perquè els canvis socials els sento cantar cada dia. És el que tu cantaves. Actualment vivim amb una societat on tot canvia i no tenim temps d'adaptar-nos a un canvi que ja en tenim un altre al costat. N'hem molt, molt de pressa. No estimilem. Recordo que a l'època estudiantil tu assumies noves coses amb un temps determinat, més o menys. Actualment tot és molt ràpid. És a dir, avui estàs treballant d'una manera o estàs estudiant d'una manera i et canvien la forma d'anar a l'escola. És a dir, fins ara treballaves a la classe amb un pobitre, amb un llibre. Ara treballes per projectes, que són molt més enriquidors i és una forma que a mi personalment m'agrada molt, treballar en projectes perquè et porta a treballar amb grup, fer el que tu deies, ser empàtic perquè et poses al lloc de l'altre, crees el respecte al d'un de l'altre, treballes en grup, que si tots ens hem d'adaptar a treballar amb grup, amb gent que no coneixem, amb gent que no sabem com són i al final ens adaptem i fem una granatge i demanem un projecte. Però tots aquests canvis s'han fet en molt poc temps i molt de pressa. Ja no us diem res si parlem de tecnologia bura i dura, que avui tens un tipus de telèfon o demanen tendres un altre, un sistema operatiu i no funciona. Vull dir, és molt, molt ràpid i hem d'assumir molts canvis alhora, molts. Fins i tot avui ho comentàvem amb el Jesús, que fins i tot els bancs amb aquesta època de canvis també han hagut d'adaptar-se o han fet un canvi. A la seva forma de fer que, bueno, que també ha afectat el treball del dia a dia de les persones i dels petits inversors que som nosaltres, aquells que tenim una conta corrent, que posem a la nostra lòmina i para de comptar. Efectivament, parlar dels bancs és parlar d'unes entitats molt conegudes. De fet, això va començar a existir la banca, perquè els estalvis de la gent normal, de la gent de peu, del poble, dels ciutadans, de les empreses també, o dels artesans en aquella època, tenien uns estalvis i, a canvi de deixar-los en un fons, el que us va dir després d'un banc, revien una compensació. La utilitat de la banca estava en poder utilitzar aquests fons per poder realitzar inversions que fes creixin riquesa, que al mateix temps tornessin aquesta riquesa a la societat, i fos positiu per tothom. Aquesta era la finalitat, que l'Adam Esmit, que sabeu que era un economista al pare de la capitalisme, molt important que, bàsicament, les terries econòmiques es basen del liberalisme, es basen en la doctrina, l'Adam Esmit, ell deia que, com va crear la banca, havia de fer que els mercats funcionessin, tots els actors havien de tenir el mateix accés a la informació, tothom accés a la informació, la gent, els clients, els directors, els empresaris, tothom, els inversors, que tinguessin uns preus transparents, també, i un marc ètic compartit. Això, pràcticament, ara ja s'ha perdut. El problema és que el sistema ha perdut la seva raó de ser. I, clar, què està passant? I per què diem això? Hi ha un article a l'avui del dimarts d'estats units d'una senyora, que es diu Rana Furohar, que és directora del Financial Times i analista d'economia. En aquest cas, que és una persona que hi entén de temes bancaris i econòmics, però que també és aplicable a Europa, encara que parlem dels Estats Units. Ella diu, als anys 70, la major part del flux financer, que per descomptat prové directament dels nostres estalvis, és que analitzeu cap a noves inversions empresariales. Això és molt important, no fa gaire anys. Què vol dir? Que els fons dels bancs aneu a parar crèdits o préstecs per fer inversions que augmentessin la riquesa del país, que augmentessin el PIB. Molt bé. Avui no s'utilitza només un 15% dels fons dels bancs per fer això. Un 15%. I què passa amb l'altre 85%. L'altre 85% es dedica a fons d'inversió, bons especulatius, creix els sàuriques armament, economia especulativa, en definitiva. I qui són beneficies d'aquestes inversions, diguem-ne, especulatives? El 20% de la població, i l'altre 80% de la població no es beneficien absolut, al contrari, surt perjudicada. Per què? Perquè la especulació no crea riquesa. I si no es crea riquesa, doncs surten els diners que es guanyen els bons, i la especulació surten dels diners que hi ha en circulació que corresponen a tots nosaltres, que hi ha en el Presupost General de l'Estat. Per tant, o s'aumenta la riquesa, i si ja augmenta la riquesa per tothom, o si s'inverteix en especulació, es resta la riquesa en benefici d'una minoria que és aquest 20%. És a dir, és com l'acosti de la bombolla immobiliària, o altres bombolles, que s'ha especulat amb els diners de la població. Això, avui, és evident que controveix la desigualtat de la població. Llavors, què passa aquí? S'ha perdut el sentit de la banca, de l'esquisit de la banca, i això s'hauria de canviar, s'hauria de canviar perquè així donem enlloc. Anem, principalmente, a la pobreza, a la desigualtat, i cada vegada hi haurà més rics, els que siguin més rics, i nosaltres, la població, menys poderquisitiu. Per això també s'hauria de ser el que diem l'economia social o la banca ètica. Els teus petits diners que tens al teu compte corrent van a inversions de projectes solidaris, o per repareixer els nous emprenedors, un projecte social. Tu els teus diners, en teoria, es destinant a projectes socials o a projectes de nous emprenedories, perquè no es speculem d'aquesta manera. És una finalitat més social, perquè actualment tu poses els diners en un banc, i normalment de social molt poca cosa, perquè és el que tu has comentat, van sempre a les transcorporacions o a les trans inversions, que fins i al cap, els que estan en grans fons, no som la majoria de ciutadans, al contrari. De fet, hi ha hagut algun intent de poder arreglar una miqueta en l'economia especulativa, sobretot en millorans capitals, però es va intentar posar una tasa per a la circulació de capitals, una tasa internacional, que se'n va dir la tasa Tobin, per poder pagar una tasa per a tots els moviments que es detectessin de transpassar capitals d'un lloc a un altre, d'un país a un altre. Això no ha prosperat, no ha prosperat, perquè els interessos han passat més, els interessos dels grans propietaris o dels grans hélits que maneguen tot aquest poder, i no ha prosperat. Ves gran desigualtat socials cada vegada més grans. Exactament. A mi, nosaltres ens agrada molt algunes afirmacions que han posat sobre la taula alguns actors polítics, quan el president Carles Puigdemont va fer el discurs de la presa de presidència com el president de la Generalitat de Catalunya, una de les coses que va dir, va dir que intentarien fer una banca pública. És una necessitat realment important crear una banca pública que pensi en el 100% de les necessitats de la població i revertir la riquesa a la població, i no només amb el 20% de l'economia que beneficia el 20% de l'economia especulativa. Una banca pública és important, perquè també obligaria als altres bancs a corregir-se. Hi havia una regularització. Exacte. Podien existir les uges, les uges segurament fan falta, però regularia una mica el sistema que fa falta. Com hem dit abans, com deia aquesta senyora, la Rana Foruar, en lloc d'estar els bancs al servei de les persones, ara estem les persones al servei dels bancs. Gran error. I tant, la Rana Foruar, que és la mànua que més fa la Cuna, és la mànua que més fa una poca de l'economia. Exacte. És evident, tots han de tenir els coneixements, i la informació per poder saber què és la famosa diners. Sí, per poder decidir si t'agrada o no, fins i tot anar i dir que no s'hi d'acord amb la política que està portant a terme amb els meus diners i li ha posat en el seu banc. Perquè la realitat és aquesta, no? Exacte. És veritat que cada vegada donen menys interessos. Sabem que els interessos van anar a pan cada dia a la baixa. És igual que sí. I allò que deies, un dipòsit fixa a ret. Ni dipòsit fixa ni res. Dona el mateix, el dipòsit fixa a quasi, que posar-los a la conta corrent pura i dura. Llavors dius, com a mínim, ja que tinc els teus diners, perquè és millor tenir-los al banc que no a casa, com a mínim que els meus diners tinguin una finalitat social, si el meu veí del costat els necessita, perquè s'ha de canviar tan senzill, les dents, perquè s'ha de fer implants, doncs li puguin deixar un crèdit a millor preu. I això no es fa. És a dir, quan algú necessita un crèdit personal, la sala que et posen en quanta interessos és brutal. Demana 600 i n'has de tornar a mirar, el qual dius on no veurà. I d'inversions per poder millorar la riquesa del país, no sóc de ben del nostre, sinó del planeta. Hi ha molts, molts incentius. A la consell d'energia, a l'energia solar, fer inversions en els països que els hi manquen energia. A l'acostia de l'aigua també, treure l'energia a través del Molins Aira en els països africans per donar energia, per poder d'assecar l'aigua del mar, fer aigua potable, el poder regar. Bueno, el capital es pot emplear a moltes coses. A moltes coses. I a la llarga, a la llarga donaria rendiments molt alts, el capital també invertit. Vull dir que imaginació no en falta. Vull dir projectes per portar-ho a terme, tampoc. Per tant, a veure... potser n'hi ha prou d'anar per aquest camí, també, no? Bueno, només enriquir una part de la població només. I deixar que l'altra entre cometes es mori o no pugui millorar les seves condicions de vida, no? De fet, abans parlàvem amb l'equip, que l'any 50, 2050, es preveu que hi haurà uns 10.000 milions de persones al planeta, potser hi haurà uns 50.000, entre 40 i 50.000, per milions, eh? Però 10.000 milions no podran tenir menjar, no podran menjar. Aquest mes d'octubre, concretament el dia 16 d'octubre, es fa el dia mundial d'alimentació. El repte era fa amb zero. Fa molt de temps que la FAO ja va dir que hi havia, ara, actualment, hi havia 815 milions de persones que pateixen les conseqüències d'una fa, com ha dit el Jesús, que l'any 2050 es preveia, que és increïble en tenim fins a 10.000 milions, les persones que no podrien tenir els aliments. Com pot ser? Perquè no és problema que no tinguem prou aliments, que el distribuïm malament i el malval que tenen. Aquest és el gran problema, no? Fins i tot l'organització de les Nacions Unides, com vés a veure, ja va fer l'any passat la gent del desenvolupament sostenible, fins al 2030. Aquí era per això, és per assegurar com podem millorar tot el nostre planeta i concretament, com podem reduir, entre altres coses, el problema del malbaratament dels aliments. I és curiós, perquè és veritat que hi ha els objectius de l'agenda, són 17 i potser són molt grans, els 17 punts de l'agenda del desenvolupament sostenible, que és posar fi a la pobresa, la fam, garantir la vida sana i promoure el benestar, garantir una educació inclusiva i de qualitat, i promoure l'aprenentatge al llarg de tota la vida, aconseguir la igualtat entre sexes, garantir l'accés d'aigua i el sanejament, que tu deies ara, no invertir en temes d'energia i d'aigua, garantir l'accés d'una energia assequible, fomentar el creixement econòmic i l'ocupació, és a dir, reduir l'atur a nivell general, a nivell mundial, a nivell de l'atur de les nostres ciutats resilients, industrialitzables i sostenibles, reduir la desigualtat dins i entre els països del món, fer les ciutats inclusives, segures i sostenibles, garantir models de consum i producció, sostenibles, prendre mesures urgents per comprar el canvi climàtic i els seus efectes, conservar-hi, utilitzar de forma sostenible els marts i els seus recursos, promoure-lo sostenible del ecosistema terrestre, la sensació del sol i la pèrdua de diobersitat, promoure societats justes, pacífiques i inclusives i per acabar revitalitzar l'aliança mundial per al damper al volupament sostenible. Tot això ens sembla que nosaltres no podem fer res, perquè dius, això és molt gran, però això és veritat que són els països els que han de fer precipitat que nosaltres, en el nostre dia a dia, podem millorar cosetes. I és curiós perquè ens deien, en tema de reduir el malvaletament, la pròpia organització de les Nacions Unides per a l'alimentació de la tradició de la fau. Què podem fer als ciutadans de peu? I ens dius, molt bé. Per reduir aquest malvaletament alimentari, que fem, quasi tots, consumim petites porcions a casa, guardem les sobres als àpats o les fem servir per altres receptes, per exemple, el tipi pollastre, que no s'acaba, que el pollastre si no, talment es agafa si fas croquetes, és el que normalment fem. No emplies allò que quan vas al carrer tu portes una llista molt maca quan vas al súper i tot i portant la llista vas posant coses al carrer i vas dient això i això per s'igual. I, a més, està clavat. Si vas abans de dinar o abans de sopar, és un problema. Perquè doncs que tens gana, encara poses més coses de les que no apareixen a la llista. És a dir, que fins i tot hem de mirar l'hora que hem anat perquè si hem anat amb l'estómab 8 és molt perillós. L'altra cosa que podem fer és no tenir perjudicis amb el menjar. És a dir, sobretot les fruites i verdures, i el plat, està d'aquell color mig amarillento, mig groc, aquesta així, dius, pues no, és lletja aspecte, però no és que sigui menys bo, està més maduret, però també es pot menjar. Mirar que la nevera amb magatzema menjar entre els cinc i un graus, posem més graus perquè tenim allà tota la carniceria posada a la nostra nevera, no ens cal. Posa la primera línia del refrigerador dels productes més vells i a darrere els nous, que és tot el que fem. Entens les dades de caducitat, que són important, perquè no llancem els productes perquè passin pocs dies. La data de caducitat només ens indica que a partir del qual el producte té aquella data, no és que sigui dolent, és que perd alguna qualitat notativa, però segueix sent óptim per menjar, per consumir. Per exemple, li augmentaven els Jesús abans d'anar en directe, deiaim, ostres, i per exemple ho faig amb els llegurs. A vegades els llegurs, si en setmanes que no els acabo, però en setmanes que no he dinat a casa, i he dinat més a casa dels pares o el que sigui, i em trobo que dic que el llegur porta 3 o 4 dies. Us asseguro que me l'he endugut amb el meu tàper, però en el despatx me l'he menjat i m'he trobat a la mar de bé. Potser sí que el millor no té tan bifidus més igual, però que el llegur estava bo i no l'he hagut de llançar. També l'altra cosa que podem fer, i és una cosa que el poble realment ho fem, és que el llenguatge és molt llarg. A vegades veiem el contenidor de color gris, que hi posem de tot, potser podríem ser més curosos, i alguna cosa que posem en el contenidor gris, amb una miqueta d'esforç, o podem posar, o bé l'orgànica, o bé la de paper, o bé la de plàstic. I per acabar, l'últim consell que ens donen, és donar els accedents a persones que ho necessiten. Per exemple, un exemple molt tonto, d'allà de mongetes, i està a punt de caducar més fàcil, donar-ho algú que sé que ho necessita, i dius que amb dues setmanes, que aquella persona o aquella família s'ho menjarà. Fins i tot a la veïna, si és que no cal que sigui... Mira, si això se'm caducarà, ho farà servir. Potser una miqueta a vegades, poder fer aquesta cosa de donar. És a dir, no deixar que es posi malalt dins de l'armani del rebós, per no treure-li algú que ho necessites, perquè jo no ho menjaré i se'n farà malgrat. Ni si és una cosa que està embasada i està tancada. Són consells que podem fer entre tots, i que a l'escola, fins i tot, també els podem ensenyar als nens. O, a vegades, quan no s'acaben a l'entrepà, perquè és molt gran i la mama la ha posat molt gran, no te l'acabes, que problema. La meitat te l'has menjat, però aquesta meitat no la llançarem, o de la menjaràs a la hora de sopar. O el dia següent, però li pots fer una mica més petit, i a vegades és curiós perquè en algun parc, quan passeig, és perquè en algun parc trobes algun entrepà llançat, que et fa un mal a l'estoma, que dius... I que el veus que està llançat, un tros de pa, i dius, home, mira, no, us podem fer més coses. Abans, les nostres avis feien les sopes de pa. El pa dur, els avis, el matí, per esmosar, feien les sopes de pa, i recordo que posaven el llet i que feia el pa que havia sobret el dia anterior, o feien el caldito, i la típica pasta i posaven el pa. D'aquesta manera no es llançava el pa. També és veritat que abans hi havia gallines i el cos que els donaven, ara com que les cases no tenim això, el pa, a vegades és una de les coses que a vegades ens queda més sec. Són consells que jo crec que podem millorar una mica el planeta que vivim, no? Efectivament. El problema de la fam és una qüestió molt greu. I sembla que hi haurien de posar molta tensió, sobretot els poders que tenen la seva mà, la puta estat de poder arreglar-ho. El sistema capitalista, que és el Quim Pere, el problema que té és que no té límits. No té límits perquè ho porta dintre del seu ADN, i cada vegada s'ha d'anar més amunt, o tenir més rendiments, tenir beneficis més grans, poder tenir més poder. Però és que això porta una miqueta amb aquestes conseqüències, que hi ha pobles sencers i llocs, molts llocs del planeta, a l'Àfrica, sobretot que hi ha aquest problema molt gros, que els pobles es volen de gana. I això no pot ser que estigui justificat per els beneficis tenals i superiors, com a bé, suprem. Per tant, el que deia l'Adam es mit, que hi ha d'haver una ètica. Clar, una ètica en aquesta política, que vol dir que hi ha d'haver els límits, tant ni pot haver un sistema el que sigui, en aquest cas, capitalista. Però amb els límits ètics clars, unes límites vermelles, que no es poden sobrepassar. Per tant, a partir d'aquí, els beneficis que es vulguin, però que la gent es pugui morir de fam, ni d'altres coses, és evident, és evident que això s'ha de corregir. I ho han de corregir amb el convenciment de la necessitat de fer-ho, de tota la població del país, del municipi, de la ciutat, de l'estat, del continent i del món. I una miqueta és el que la idea de Nacions Unides, quan es va aclarar, era aquesta, era poder cobrir les necessitats de la població mundial. I no li donem tota la importància als estats que li correspon, perquè ja comencem per limitar-li el diners de funcionament. Per altra banda, hi ha moltes limitacions en l'exercici de la seva funció. Per tant, pensem una miqueta que pensin als estats. No, no, és curiós, perquè tu fa un moment estàvem parlant que es peculàvem, els bancs es peculàvem, però es peculem amb el menjar. No és greu, és gravíssim que tu juguis amb el menjar, que és la primera necessitat que tot ser humà de tenir cobert, que és poder menjar. Es peculem fins i tot amb els aliments. És a dir, sóc capaç de destruir tota una població d'un continent concret per portar aquí el menjar que ells menjaven i que no poden pagar-se ja, perquè això el passa amb la quinoa, per exemple, ha sigut, no? Que ha sigut l'oli de palma, que s'ha encarregat, no sé quantes hectàrees, i la gent que abans vivia d'això ja no pot viure. Per tant, es peculem amb una cosa primordial, que és el menjar. Companja, ens queden escassament dos minuts, encara no, i ens trobarem dintre d'un mes, una altra vegada, si ens voleu tornar a sentir, ens podeu sentir el dissabte a les onds, amb diferit. Esperem que passeu un bon mes d'octubre i una miqueta més. Moltes gràcies, Jesús, per estar aquí de nou tots junts una altra vegada. També, gràcies a tu, Clima. L'hi estem tots dos. Li fem molts patronets a la Joana, que quan no la tenim sempre la trobem al falta i sempre ho diem, i és que és veritat, perquè la Joana ens l'estimem molt. Ens desitgem a tots que passeu una bona nit, i si ens voleu tornar a sentir el dissabte a les onds, estarem amb tots vosaltres. Gràcies, Clima. Ara bé! Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes.