Veus Parròquia del 18/10/2017

FIRE! MMM-MMM! FIRE! Oh, never allowed to sing! When we came I'm on fire Your tenderness Per escoltar l'estàvio de l'esben Sint unit l'estàvio d'esben La ràdio de Sant Just L'hora de viure per tu! MMM-MMM! MMM-MMM! MMM-MMM! MMM-MMM! MMM-MMM! MMM-MMM! MMM-MMM! MMM-MMM! MMM-MMM! MMM-MMM! MMM-MMM! MMM-MMM! MMM-MMM! MMM-MMM! MMM-MMM! уч! MMM-MMM! MMM-MMM! MMM-MMM! MMM-MMM! MMM-MMM! MMM-MM! MMM-MMMM! MMM-MMM! MMM-MMMM! Bona tarda, amics ovidors de Ràdio d'Esvern. El programa de veus de la prolòquia a Ràboi Jonsara continua, a llarg d'aquest trimestre, apropant-se a la realitat de la reforma protestant de l'Utterd. Farà 500 anys al dia 30 d'octubre, del 2017. Per això tenim aquí, a Dos Anjos Tengs, que ens parlaran de la seva confesió, de la seva pertinència a l'Església Evangel·lica. L'Església Evangel·lica és la principal areva dels càusules i dels pensaments teològics i pràctics de l'Utterd. Som la Victòria, ben trobada Victòria, hola, i en Víctor. Ens acompanya, com sempre, la Imaculada Pariques, membre de l'equip de veus de la prolòquia i a les guies de sol, en Carles Hernández. Molt bé, ja hi haurà temps d'empalmar el programa que vam fer fa 4 setmanes, però ja que tenim aquí els amics Victòria i Victòria, seria interessant començar dones i ve a la seva inquietud reuigosa. És a dir, quin és el primer record que teniu de la vostra pràctica reuigosa o del concepte reuigó o de la pertinència a l'Església? Bueno, a veure, jo penso que sempre hem tingut inquietud com que ja anaves a l'Església, ja tenies un actitud de la fe, el pare, el Déu, i aquesta dinàmica que anava sempre a l'Església i feies el catecisme i tot això, penso que ja tenies alguna cosa dintre, una... buscaves. I ja quan m'ha fet gran i va venir aquí a Barcelona, aquell contacte ja com que ja ho va perdre una amic que ja no tenia tant, i, bueno, vaig conèixer el meu marit. Aquí per ser-li, per ser-li. I no és el que parla. Aquí a Barcelona perquè li havia vingut molt petit i, bueno, em va parlar de la seva fe i perquè per mi era una mica estrany, però abans havia tingut un contacte, perquè no era conscient jo d'aquest contacte i aquell que quan no coneix, per això és bo fer això perquè la gent conegui, perquè a vegades la gent té por. Passem a veure, Víctor. La teva iniciació, a la reuigió, com les recordes? Sí, jo m'acuerdo que tenia un vació, cuando era más joven, tenia un vació interior y no podía llenar ese vacío interior. Y había un compañero de trabajo, gitano, de la Iglesia de Filadelfia, que me habló de la Iglesia evangélica, me habló de Jesús, y entonces me invitó a su iglesia y ya se estia a su iglesia. Y entonces me presentaron a Jesús, como único y suficiente salvador, porque yo, hasta entonces, yo no iba a la Iglesia católica. Había dejado de ir, y de pequeño, y fue una enseñanza muy práctica, porque mediante ese conocimiento de Jesús, yo me acuerdo de esos momentos de súplica y de conocer a Jesucristo. No, no, en definitiva, sembla que els dos casos és quan més ho necessitàveu, vau trobar algú que us va presentar a Jesucrís, que va dir per què no veniu a l'Església, que se va enjàlica, com podria ser un altre, i això us ha complert. Però segur que ho necessitat ajut. Un company, algú qui us ha portat, qui us ha acompanyat, qui us ha ajudat en aquesta trajectòria. A veure, com ho he dit abans, jo vas conèixer el meu marit, i el meu marit ja, quan jo ho vaig conèixer, ja feia etogologia. No en la universitat, però sí en una... no sé si poden dir que a cadèmia hi ha una escola, hi ha una universitat en Catalufe, però aquesta és per intents. I clar, no m'aprecionava. Això sí que no, perquè jo tenia una mica de... com que només coneixia una religió, tenia una mica de... Però vaig anar, i va estar un temps sense anar, i vaig tornar, i en recordo d'una prèdica, un sermó, d'un pastor, i aquest sermó no ho oblidaré mai, a la meva vida, mai. Sí, en certa manera, us heu acompanyat mutuament en moments importants, com és aquest discurs, aquest sermó, aquesta plàtica que vas escoltar. Tu has continuat els estudis de teologia, i tens un grau... No, estuve siete años estudiando teología, porque tenía esas inquietudes, y no se saciaba las inquietudes, y mediante los estudios de etología em empecé a entender las doctrinas cristianas, que me enseñaron en la escuela de teología. Y, bueno, y fue un continuo aprendizaje, ir aprendiendo, luego leíendo las escrituras cada día, y, bueno, mediante ese conocimiento, luego se aplica la vida práctica, porque todo es aplicable a la vida práctica. El conocimiento de la escritura, pues... A mí me han soñado muchas cosas, he aprendido mucho. I seguiu, no?, amb aquesta... flama inicial de conèixer Jesucrís, de conèixer l'escriptura, la manteniu, o llogutals i baixos, i ara esteu en altra moment. A veure, el Cristíà sempre té baixos i altres. Però el goig, que només t'ho puc donar a Déu, ha que el sempre permanet. El permanecer, el sape... En la oració nosaltres sempre estiguem en contacte a Déu. I demanem, demanem per la nostra salut, perquè no falti la nostra fe, i ho diu el senyor. El que demana, jo l'hi donaré. I això es fa a la lectura de la Biblia i fa a l'auració. L'auració és diària, diària. I en qualsevol moment, doncs caminam en la pensament col·lectiva, però entra en tus aposentos i li hables al pare que està en el alto. En lo secreto, y en lo público te... y en el público te recompensará. No, la vostra... La vostra creença i el vostre convenciment és encomiable. Ens sembla que... esteu molt ben preparats. És a dir, que continueu amb aquesta pràctica i amb aquesta convicció, demanant coses al pare, anant a l'església, etcètera. Aquí sí que jo voldria ara dir allò que havia promès, de lligar-ho al programa que vam fer fa quatre setmanes, respecte a quan va començar el protestantisme. Van parlar de l'Utter, un jove alemany, que un dia tan pastades va decidir ser frara a Agostí, que amb el seu caràcter inquèdia i apassionat no trobava la pau. Però era molt intel·ligent i es va constituir, i va com fabricar, com determinar una teoria roigosa, perquè va ser bànima, tingués calma, tingués tranquil·litat i perdés la inquietud que tenia fins a aquest moment. La seva idea fonamental és, encara, per salvar-se n'hi ha prou en l'afè en Jesucrist. El pecat és inevitable i imborrable, però, si tenim fer en Jesús, ell ens cobreix molt com un mantell per raó dels seus mèrits. Són aquestes les principals característiques, algunes diferencials, per tant, amb l'esclésia catòlica? Bueno, a veure, jo crec que el catòlic creient de Davó, que ja és la Bíblia, jo crec que també té coneixement de que el pecat és una de les coses que s'apara de Déu, i que és l'amor eterna. Però quan tu reconeix el pecat, que el pecat és la separació de Déu, comences a tenir aquesta relació, ja és el mateix, d'aigua al que siguis catòlic, d'aigua al que siguis evangèlic. És el principi, és la base, la base és l'arrepentiment del pecat. Perquè és només per això que Jesucra va morir. No tenia un altre raó de ser que puguin acercar-nos a Déu, perquè a Déu no puguessin apropar-nos. Sí, jo, parlant de Lutero, Lutero tenia una inquietud interior de que hacía muchas obras, pero él nunca llegaba a Dios con las obras, nunca se encontraba lleno con las obras, y fue una vez leyendo la escritura en Romanos 1.17, que leyó que el justo por la fe vivirá. Y entonces se dio cuenta de que por muchas obras que hiciera, nunca podría agradar a Dios. La única forma de agradar a Dios es mediante la fe en Jesucristo. Y entonces depositó su fe en Jesucristo y ya cambió Lutero, ya hizo un cambio, y entonces se dio cuenta de que... de que podía agradar a Dios y acercarse a Dios, solo mediante la fe en Jesucristo. Va tenir topades importantíssimes a Ovaticà, Lleó 13 aconseguia indulgències, aquells que donaven el moines per les obres de la vasílica medicana. Aquí se'n van fer accessos, i això va propiciar un terreny abonat a que Lutero pogués tenir motius de queixa respecte a l'acció d'Ovaticà. Per tant, les seves doctrines les va decidir publicar, i ho va fer d'una manera bastant curiosa, no? Va fixar les seves 95, 96 tesis... 95. 95 tesis en la porta de l'església del castell de Wittenberg, que era on ell vivia. Això segur que té un punt d'enècdota, i potser d'impossibilitat física de fosa així, però va ser una sortida a l'exterior de les seves creences. Tant el papa ho va escomunicar, Carles Sincueta també ho va treure del país, el Carles Sincueta, l'emperador, però les seves teories s'havien escampat ja, i l'església que volia reformar el va escomunicar. En canvi, la reforma d'ell va escampar-se per tota l'Europa Central. L'Oter, però, va morir amargat, en 1946. Les seves doctrines estaven tan esteses que Carles Sincueta Alemanya i Primer d'Espanya va reconèixer la llibertat roigosa igual per protestants que per catòlics. Llavors, aquests 500 anys que fa d'aquesta proclamació de l'Oter de les seves tèsis provoquen, amb l'església catòlica, un gir cap a ell. Vosaltres, com a església vengèlica, celebreu què en aquests 500 anys? Sí, nosaltres, en la Iglesia, ara se predica, la Iglesia evangèlica, las cinco solas, sola gracia, sola fe, sola escritura, solo Cristo y sola diogloria. Y es una predicación que se recuerda a la Reforma, lo que hizo Lutero, y predicando sobre la doctrina de los reformadores, se da a conocer ese acontecimiento. Porque tuvo éxito Lutero por dos hechos concretos, que fue la traducción de la escritura a la lenguaje popular, que hasta entonces solo estaba traducido al latín, y el pueblo no entendía la escritura. Y luego, la invención de la imprenta, que hizo que se imprimera la Biblia, y pudo llegar al pueblo, la Biblia. El pueblo, entonces, empezó a leer la Biblia y a conocer la escritura. Y eso fue lo grande logro de la Reforma. Bueno, perdón, jo punturiceria també la escola, eh? La escola era molt important. Las universidades. Sí, también es una de las cosas que Lutero... A nivell de creences, hem vist que no hi ha massa de diferències, és a dir, el reconeixement del pecat, potser sí, la fe salva, és la geocatòlica que fa, potser, més esment amb les obres, obres fies, tot tipus de caritat, per exemple. Però, bueno, hi ha hagut, en altres punts, una mica de diferències, tan pocs que siguin insalvables, eh? Per exemple, a nivell de sacraments. Quin sacraments practica l'església evangèlica? Bueno, això és el que ha dit el meu marit, el vateix, i les han sopar. Molt bé. És molt important. Podem voler dir una cosa, amb respecte a les obres. Nosaltres també en fem obres, però, com diu Efesius, 2.8. Diu, dius, sóc, sóc i salvo. Udi en castellà, perquè ho tinc gravat en castellà. Sois salvos por gracia, no por obras, para que nadie se glorie. Pero, claro, la fe, la fe sin obras es morta, que es lo que dius Santiago. Por lo tanto, no las obras son un fruto de la fe, sino la fe. La fe te mueve a hacer estas obras, porque si no sería la fe, es morta. I és això. Anem a fer uns descans des d'aquesta conversa amb Víctor Victòria i l'Illma Colada, i escoltem la música que ens punxa en el certècnic. Víctor, l'Illma Colada, insistentment, us vol fer una pregunta. Bueno, no una. Tinc un parell. Però, bueno, una que sí que hi ha una diferència entre vosaltres i els catòlics és que nosaltres, en els nostres llocs de culte, a l'Església, tenim imatges de Jesús, de la creu, de la mare de Déu, del sants. I em sembla que vosaltres, aquestes representacions, no us agraden, no les rebutgeu, no les teniu. Per què això? Bueno, no és que les rebutgin. La paraula ha sigut una mica massa dura. No, no, es poden tenir. El que no poden és adorar-les, perquè només Déu és a l'únic. A los Déu mandament ja ho diu. Amaraça Déu, sobre totes les coses. Ni sobre la terra, ni sobre el ser, ni debat... No, només Déu. I res més, tot el que hi ha... Si adores una altra cosa, ja li estàs treuent a Déu tota la glòria. I és per això, no és per res més. I, a més a més, ja tenim la Bíblia, que tenim la Virgen Maria, la Virgen Maria, tenim tot. I per a nosaltres, la Virgen Maria és molt important. Perquè és la dona cap a dir més en tota la història. És la dona que jo no sé què faria en el seu lloc. Des que van a ser Jesús... Bueno, des que li van dir que seria la mare de Jesús, aquesta noia, amb quinç anys, em passa això, és que aquesta noia la podien haver apedreat. Bueno, la pidad. En Víctor es parlava de la interpretació. Em sembla que volies anar cap a la interpretació de la Bíblia com una de les... de les aconteixements, de les insistències i possibilitats que estenen a partir de l'uterre. Perquè abans era molt més difícil d'accedir a la Bíblia, no? Bé, a part d'això, hi ha alguna qüestió més. Com és la negació del papat? Em sembla que no reconeixeu, el pare, el seu pare. No. Nosotros solo... Porque nuestras iglesias son independientes. Tenemos un pastor que es elegido democráticamente y no reconecemos a ninguna burocracia, no? Porque solo tenemos a Jesús que es nuestro supremo y suficiente Salvador. Entonces no reconecemos a nadie más. Entonces, claro, en nuestras iglesias elegimos a los diáconos, al pastor, pero todo mediante votación. Y es la única jerarquía que tenemos. No tenemos otra. Els pastors són escollits per la base de la base de la religió? Sí, hay una votación si se lija un pastor. Entre la gent preparada o es prepara posteriori? No, son... los pastores son personas que... que la iglesia les reconoce ese ministerio de pastoral. Y luego se preparan en academias para aprender a enseñar la escritura. Porque el oficio del pastor es enseñar la escritura, al pueblo, para que el pueblo... Porque, bueno, todas las iglesias... no toda la persona está preparada para entender la escritura. Hay muchos que nos están preparados y el oficio del pastor es enseñar, es su oficio. I on aquí volia preguntar una altra cosa. Ara hem parlat de l'església com a lloc on es reuneix un grup de persones que pensa i creu d'aquesta manera, no? I els us teniu un pastor, teniu uns diaques, tot això. Però la resta de les persones, a part de les estones que aneu a pregar o a celebrar el Sant Supà o això, teniu... quina altra vida té aquest grup de persones que us trobeu? Hi ha una vida comunitària en què consisteix, com funciona? Això penso que és molt interessant per nosaltres. Sí, sí, hi ha una vida en comú, com a poble, de Déu. Molt gran, molt estesa, molt important. És la família, és la família de la fe. A vegades està més important que la família, que no és de la fe, perquè a vegades la família de la fe rebucha. El que no fem nosaltres, fan ells. Nosaltres no rebuchem a ningú, sigui o no sigui. No puc fer això, per la veritat de Déu ja ho diu. Amaràs al pròxim com a tu mateix, com a tu mateix. No puc fer això. I a vegades troben que la família de la fe és la família, és la família que tindrem en el cel. Saps? Totes creients que creuen en Jesús estarem en el cel. Quan vingui a Jesús, Jesús no vindrà a agafar la iglesia catòlica, a la iglesia evangèlica, a la iglesia de totes. Vindrà a agafar la seva iglesia, la seva iglesia, i ell és la nòvia. Tenim que estar preparats per quan el torni. Segons el nostre servei de documentació, a Barcelona hi ha 187 esglésies evangèlices. A quina pertanyeu? On podeu pertany a diverses? Posa anar a la iglesia que vulguis, de visita sempre. Són els germans. Són els germans. A vegades anem a una mateixa iglesia perquè els coneixem. I no només per això, sinó perquè fem coses. Jo, per exemple, dedico a la porta, a vegades quan toca, a visitar a algun ancians, a anar al rober, a donar roba perquè vingui, el que ho necessiti. I es fan moltes coses. El dia que es dedica als matrimonis, a vegades fan sopars per a matrimoni. I s'emporten psicoles o portem a un conferencià perquè el matrimoni pugui tenir una eina a vegades en aquestes dificultats. I la gent jove també. La gent jove fan moltes coses. Per exemple, ara l'Antres Posa, em sembla que diu així, que ho feien el 6 d'octubre, el Olimpíades evangèriques. Has passat, potser? Sí, i ho han passat el mes següent, en novembre. Però... I aquí, doncs, el que fem és que des del nen que té 3 anys, fa les Olimpíades. I ahí compartim el sopar, i compartim el menjar, o compartim tot. Si hi anava, per si alguna persona que ens escolten, que són gent de Sant Just, i dels pobles de Costat, etcètera, volen tenir curiositat de venir a una església a menjar aquest lletre, on han d'anar? Es doneu una adreça o preferiu una de fer-ho? Té aquí a Sant Feliu una. El... La Rambla. Té a Sant Joan d'Espírit, a la Plana, una altra. Però la nostra, per exemple, és molt gran. Si, a lo millor, no vol una església petita, perquè troba que la mira tothom, a vegades una església gran, no te trobes que t'estan mirant tots els ulls. A vegades passa això. Si arribés a Ràdio d'Esberna a alguna petició, els posaríem en contacte amb vosaltres. Però va bé conèixer, també. Hi ha una cosa que... Nosotros, los evangélicos, nos reunimos, porque una cosa muy importante es la comunión. Tener comunión unos con otros. Y como dice la escritura, dice no deje de congregar o, como algunos, tiene costumbre. Decía Pablo. Pablo le gustaba que la Silvia se subiera a esa comunión. Esa... Esa compartir, ese amor, entre uno y el otro. Entonces, eso es muy importante. Que luego, que los domingos nos runamos, que cada uno comparte como la ídola semana, las inquietudes que tiene, es muy importante. Perquè l'himne i jo i la Ràdio Escolta es facin una idea, nosaltres tenim una mica... assumida l'ordre d'una celebració litúrgica. Però vosaltres, un ordre de culte, en què consisteix? La benvinguda. La benvinguda és el recebiment de la gent. A la porta del temple? A la porta de l'Església? A la porta, però també dintre, ja, quan està el pastor, i està el presbiterio. Una oració, se saluda la gent que no ve per costum, o algun visitant, i el que és i el que no és. Després es canten un ítna. O sí, un ítna que tenim en nostre llibre, d'Ignario en català i en castellà, una vegades en català, una vegades en castellà. I després els anuncis, les coses que es fan, i tot això. I després fem un grup de l'avança, sempre en l'Església evangèlica, i hi ha molta l'avança, hi ha molta música cristiana. I després, la lectura bíblica. La lectura bíblica se lee una porción de la Bíblia, que és l'apollegui qualsevol persona que surti, o qual, no hi ha un requisit. I l'exposició bíblica, nosaltres anem seguint aquesta exposició. Hi ha les notes?Sí. També en agafem notes, i el que vol, el que vol pot agafar un audio, o pot mirar-lo per internet, i si té alguna pregunta que li queda alguna duda, la pots preguntar després a la sortida. Jo penso això. Pots explicar. Després també... Bueno, canteu una altra idna. Aquí està la santa cena. La santa cena és una cosa curiosa. No hi ha un ordre. Un ordre en el sentit que cada iglesia pòferu cada setmana, pòferu una vegada al mes, o pòferu amb vulgui. No hi ha una... A la Bíblia no hi ha casarí de fe, que cada dia o quantes vegades no. Simplement que cada vegada que ho fessis, amb memòria de Jesús. I el ritmo i una oració de Preludi. Quan dura aquesta cerimònia? Aquesta cerimònia, a les 10 del matí, comença oració. Un grupet que es posa a orar. I dura una hora, dues hores. També. Estem a punt d'acabar amb els programes. Estan més estona parlant amb vosaltres. Si ens hem deixat alguna cosa per preguntar que vosaltres vau dir, teniu ara oportunitat. Jo vull dir que la vida del cristiano és una vida difícil, perquè hem d'intentar agradar a Déu en el nostre comportament. I nosaltres, la vida cristiana bàsica, se basa en la lectura de la Escritura. Cada dia leemos la Escritura, a ver lo que nos dice Dios. Y es un continuo aprendizaje. Y luego la oración. La comunicación con Dios. Bueno, mediante Jesucristo, su hijo. Y mediante esa comunicación, pues... Dios es como un padre para nosotros. Y exponemos por todas nuestras inquietudes. También a intercesión. Oramos por los enfermos. Y eso, básicamente. Mis minut, Victoria. Penso que és la mateixa oración, és la eina que tenim per comunicar-nos en Déu i tenir aquesta comunió d'estar a gust. I estar bé. És el pare. Demaneu el pare en el meu nom. El pare ho dona. I és això. Estigui com estigui. És aquesta relació. Moltes gràcies, els dos. Gràcies, Bern. Entenc que ha deixat alguns temes. Els temes acomènics i les reunions... Una mica amb creences... Compartir creences cristianes. Algunes coses s'ha fet a Sant Just. I altres es faran més endavant. Us ho veiem de veritat. Moltes gràcies. Gràcies, Ímma. Gràcies, Ímma.