Veus Parròquia del 25/10/2017

... Beus de la parròquia. Estem a la sintonia de ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada. Avui, amb les veus de Joana Algarra i Pere Oliver. En bancar-les Hernández Rios a la part tècnica. Iniciem el programa amb la lectura de l'Avengelli del proper diumenge. L'actura de l'Avengelli segon Sant Mateu. Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els sadoseus, es reunien tots junts, i un d'ells, que era mestre de la llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta. Mestre, quin és el menament més gran de la llei? Estima el senyor el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tot l'ànima i amb tot el pensament. Aquest és el menament més gran i el primer, el segon li és semblant. Estima els altres com a tu mateix. Tots els menaments de la llei i els profetes depenen d'aquests dos. L'Avengelli del proper diumenge ens recorda que tota la llei divina es resumeix en l'amor adeu i al prohisme. En mig d'aquesta tapaïda selva, de preceptes i descripcions als legalismes d'ahir i d'avui, Jesús obre un esburan que permet distingir dos rostres, el rostre del pare i el del germà. I si recordeu una mica l'Avengelli del proper diumenge passat, la filiació de Jesús ens deia que tots estem cridats a ser fills de l'únic pare i germans entre nosaltres. L'església, per tant, està cridada a semblar l'amor i la misericòrdia de Déu que arriben a tothom. Veritable sentit del dia del dòmum, que vam celebrar diumenge i que el full informatiu de la nostra parròquia ens ho feia saber amb aquestes paraules. Dòmum, extract del missatge del Papa Francesc, a motiu del dia del dòmum. La jornada mundial de les missions ens convoca de nou en tort de Jesús, el primer i més gran evangelitzador, que ens crida continuament anunciar l'Avengelli de l'amor de Déu pare amb la força de l'esperit sant. Aquesta jornada ens invita a reflexionar de nou sobre l'emissió en el cor de la fe cristiana. L'església és missionera per naturaleza. Si no ho fos, no seria l'església de Crist, sinó que seria sols una associació entre moltes d'altres que es gotaria molt aviat el seu propòsit i desapareixeria amb el temps. L'emissió de l'església destinada a totes les persones de bona voluntat està fonamentada sobre la força transformadora de l'Avengelli. Aquest és la bona nova que porta en si mateixa una joia contagiosa perquè té i ofereix una vida nova, la de Crist ressuscitat. El seguir a Jesús, com el nostre camí, experimentem la veritat i rebem l'orbida que és la plena comunió amb Déu pare en la força de l'esperit sant, que ens el libera de tota forma d'egoisme i és fons de creativitat en l'amor. L'emissió de l'església no és la propagació d'una ideologia religiosa ni tampoc la proposta d'una ètica sublim. Molts moviments del món saben proposar grans ideals o expressions ètiques sublims. A través de l'emissió de l'església, Jesucrist segueix evangelitzant i actuant. A través de l'anunci de l'Avengelli, Jesús es converteix de nou en contemporani nostre, de manera que els qui la collen en fer i amor experimenten la força transformadora del seu esperit ressuscitat, que facunda allò que és humà, i la creació, com la pluja, ho fa amb la terra. Recordem sempre que no es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb un esdeveniment, una persona que dona un nou horitzó a la vida, i amb això una orientació decisiva. L'Avengelli és una persona que continuament s'ofereix i continuament convida als qui la reben en fer humil compartir la seva vida en la participació efectiva en el misteri pasqual de mort i resurrecció. El món necessita l'Avengelli de Jesucrist com quelcom essencial. Ell, a través de l'Església, continua la seva missió de bon samarità, guarint les ferides sacnants de la humanitat, i de bon pastor, cercant sense descans els qui s'han perdut per camins tortuosos i sense una meta. Gràcies a Déu, no manquen experiències significatives que donen testimoni de la força transformadora de l'Avengelli. Les obres missionals són un instrument preuat per associar en cada comunitat cristiana el desig de sortir de les pròpies fronteres i llurs seguretats per anunciar l'Avengelli a tothom. El domen és una ocasió favorable perquè el cor missioner de les comunitats cristianes participi a través de l'auració dels testimoniatges de vida i de la comunió de vents en la resposta a les greus i abundants necessitats de la evangelització. Signat mossèn Joaquim Rius. Notícies d'Església. Recomanem que el visiu detingutament, el ressò de la paraula que es va publicar al Full Dominical del Visbat de Sant Feliu, on el nostre vis de Agustí va exposant cada setmana, unes interessants reflexions sobre la situació política en la qual estem immersos, i els camins que ens ajuden a la reflexió i a l'anàlisi que ens porten a cercar la veritat, l'única veritat que ens farà lliures. El del 15 d'octubre es titulava Dialogar i ens parlava de la bona premsa, de la bona collida que té per al gran públic la crida del diàleg i com ens cal afinar per trobar acords que costin posicions mitjançant l'intercanvi de paraules i missatges. I remarca que el diàleg, perquè arribi el poder i arribi a ser eficaç, ha de complir determinades condicions i ens posava aquell exemple tan gràfic de la ferida i el remei. Si hem patit una ferida, la primera tasca per cenar-se és treure la inflamació, sinó no es pot intervenir. L'atenció emocional inflamada sovint no és amiga de bones paraules i del seny que cal alhora de llegir la realitat tal com és i discernir el que cal fer. I aprofondeix l'article sobre el que vol dir posar-se d'acord per aclarir l'objecte, el sentit del que significa dialogar en l'àmbit de la política. Aquest ressò inclou molts més exemples senzills i antenadors des dels qui raonen a la llum de la fe i l'enteniment fins als qui adopten vostures anti-sistema. Val la pena llegir-lo sense. El trobareu al full dominical del visbat de Sanfaliú, número 42, en data del 15 d'octubre d'Anguany o bé a la web visbatsanfaliú.cat. Comencem també força interessant dels apunts per l'anàlisi, l'article de concepció oberta titulat Comvidats a Noces. Ens parla de la gran tragèria que va patir el poble d'Israel a no acceptar la invitació al banquet messiani, refusant Jesús el fill del rei. També avui, com fa 90 anys abans de Crist, podem refusar el banquet, on deu, se'ls ha d'anar a Misericordiós, Compasí i Venetla. En deu, la justícia és Misericordia, ens recorda el papa francès, ens cal adquirir el vestit de noces de pau i amor per millorar les nostres eleccions personals i col·lectives. Ho trobareu també sense, el full dominical que hem citat abans. Exacte, el mateix que hem citat abans i ara parlarem una mica del següent. I si repassem el full del visbat del passat diumenge dia 22, a Rassó, de la paraula, exposa el senyor visba, a l'article Diàleg Sense Fronteres, les dues preocupacions que condicionen avui la nostra reflexió. La primera segueixent la situació social que estem vivint a Catalunya i a tot Espanya, a motiu del projecte d'independència. La segona és la evangelització que porta endavant l'esvelècia, oberta a tothom a propòsit del Dia del Domund. Us convidem a llegir-lo i pensar-hi. Les propostes dels nostres pastors a través dels fulls dominicals són perquè tots nosaltres anem creixent una mica més cada dia en el coneixement de la paraula de Déu i siguem persones amb capacitat de pregar, meditar i sobretot actuar el servei dels altres. I dels sapons per l'anàlisi d'aquest de refull ens ha impactat també, gratament, la reflexió de mossèn Gaspar Mora, professor emerit de la Facultat de Teologia de Catalunya, que ens parla del perdó brevi i immergut. Parlem doncs d'aquest gran do, que és el perdó, i ho fem recordant les paraules de mossèn Gaspar Mora. L'Avangeli de Lluc explica que menjàvem dia a Jesús en Simu, un fericeu que l'havia invitat i que de sobte es va presentar una dona, de mala fama, es va prosternar davant seu i, plorant, li unia els peus en perfum. La situació devia ser molt incòmoda, i avui també ho seria. Lluc descriu la reacció dels dos comensals. Simu va reaccionar l'instant. Aquesta dona és una pecadora. No va ser una reacció gaire original. Tots, probablement, hauríem reaccionat igual. És pecadora, viu de manera perduda i fa pecar als altres, viu contra l'onestadat humana i contra la llei de Déu. Al fons, la reacció de Simu avocava Déu i la seva llei. La reacció de Jesús va ser diferent. Va explicar a Simu una paràbola per sobrellar la seva experiència. Déu la perdona. Perdona a la pecadora el seu 500 d'anaris de culpa, i a Simu el seu 50. Jesús va avocar Déu com Simu per d'una forma diferent. Simu, com tots hauríem fet, avoca el Déu de l'ordre i de la vida regular. Jesús avoca el Déu que estima i perdona. Pot semblar que la diferència de matís, però no és cert. Nosaltres ens hem acostumat a fer un paquet en el qual s'integren els dos accents sobre Déu, el Déu d'ordre i el del perdó. Però Jesús ho vivia com un contrast, en el qual es definia la seva experiència i la seva paraula. Per això els de l'ordre el critiquen i ell repeteix sobre el seu missatge. Dient, el metge no el necessiten els bons, sinó els malalts, o bé jo no he vingut a condemnar sinó a salvar, i també jo tampoc no et condemno. Vés i no pequis més. L'amor i el perdó de Déu no els mereix ningú, ni a les hores, ni ara. La misericòrdia de Déu és prèvia, gratuïta, inmarrescuda, oferta a tothom. Precisament quan algú fa l'experiència viscuda d'aquest amor breu i total de Déu, això es pot portar a costar-nos el també avui a Jesús, a junyar-nos plorant els seus peus, agraint el seu amor i convertint la seva vida. Signat Gaspar Mora, professor americ de la Facultat de Teologia de Catalunya. Bé, i ara el suferirem fer i actualitat. Cataquistes i animadors d'infants, adolescents i joves, comencen junts al curs. Ja és tradició, ja són 11 anys, que es fa aquesta trobada d'anguany, que ha plegat més de 300 cataquistes d'infants, adolescents i joves. Una tarda per compartir amb els mossents presents i el Visva Agustí la joia de portar la bona nova i de sentir-se a Església diosaçana. Després de la benvinguda del Visva Agustí, mossent Ramon Bosch, rector a Piera, va conduir la reflexió que, a partir de l'objectiu pastoral diu cessar, anar per tot arreu i donar fruit. I que la delegació de Cataquesi ha concretat amb el tema l'amor que creix, pensant en la família com a escola privilegiada d'amor. Avui dia trobem nous paradigmes de família i una gran pluralitat de situacions per a les quals continua vigent la crida anunciat Jesucrist. Malgrat la fedor, hola de Sant Terès a l'ambient. Per altra part, els animadors de la pastoral, juvenil, van rebre, en mà, els materials elaborats per la delegació de joventut, que volen posar l'accent, el ritenarari i l'acompanyament dels adolescents i joves. Aquests mateixos materials són a l'abast, a la web, de sanfaliupuntjova. Sense punt, eh? Sanfaliupuntjova, tot junts. Sí, tot junts, tot junts. Sanfaliupuntjova. No ho sé, amb l'interès del punt de la butxaca. Del final. Però no importa, no importa, perquè avui tota la gent que està connectada a internet sap que posant una paraula a Google ja surt tot sencer. La clauenda va ser l'eucaristia, presidida pel bisbegustí i concelebrada amb els mossents acompanyants, al final de la qual es va celebrar el ritual de l'enviament de catequistes, tot recordant que la seva missió és missió d'església, i és en el seu nom que anuncien la paraula de Déu. Un joyós va anar compartit, el claustre de la Casa de l'Església va posar el punt final de la trobada. Rèquiem de Mossart, a la Basílica de Santa Maria, en record amb mossent Jaume Berdói. El propè diumenge 29 d'octubre, a la set de la tarda, tindrà lloc a la Basílica de Santa Maria, de Vilafranca del Penedès, un concert del Rèquiem de Mossart en record i humanatge amb mossent Jaume Berdói. Aquesta iniciativa ha sortit de la Polifònica de Vilafranca en col·laboració amb la Comissió Santa Maria 2020. Els intèrprets de la celebra composició Pòstoma de Mossart seran la mateixa Polifònica, juntament amb l'Orquestra de Canbre del Penedès i quatre solistes de primer nivell. Les entrades es poden trobar a diversos establiments de Vilafranca en horari comercial. El donatiu per cada localitat és de entre 15 i 20 euros, i els beneficis es destinaran a les obres de restauració de la Basílica de Santa Maria. Pregària vocacional a la capella de la Casa de les Galècies de Sant Felí. Demà dijous 26 d'octubre, també a la set de la tarda, a la capella de la Casa. Repren aquesta pregària dels darrers dijous de mes amb una intenció especial per les vocacions. Em vol desig d'aprofitar aquesta cita que mensualment convoca la delegació de pastoral vocacional per aprofundir i difondre la cultura vocacional en cada ocasió i haurà un testimoni vocacional que posarà en evidència també la pròpia experiència d'acompanyament i de discerniment. En aquesta primera ocasió, Susana igual, catequista de Vilanova i les Eldrú i coordinadora de l'Arxiprestat de Garraf en aquest àmbit pastoral donarà el seu testimoniatge. Trobada General d'Anima 2 de Cans a Igualada. El proper cap de setmana tindrà lloc a Igualada. Si esteu interessats, podeu contactar a Igualada. Això de l'adreça aquesta és molt llarga, aquesta la dius tu. És molt senzill. IgualadaTrobadaGeneral a robagmail.com O bé a la web trobadesanimadosdecan.cat. Allí trobareu més informació. De totes maneres, com dic, si poseu a Google, IgualadaTrobadaGeneral es conduirà a la web i al e-mail. El programa anterior recordem alguns dels sants més importants de la setmana. Això sempre és molt relatiu, perquè cada un vol ser un home. Dic, oi, aquest és el més important. Però jo he llegit en el sant oral que un que abans era molt i molt celebrat, potser ara no tant, perquè és l'envocat de les causes difícils. S'enjuda a l'estadeu, que és el proper dissabte. Oig et sona, patró de les causes difícils. I ara, que en aquests moments de causes difícils, n'hi ha un bé de Déu ben millor dit, potser que ens recordem d'ell. I que ens encomanem amb ell. Ens encomanem amb ell? Sí, sí. Ens ajuda una mica. A veure si amb la seva intercessió, que sempre ho recordem a totes les celebracions, els sants que ens ajuden en la seva intercessió, hi ha algun moment que hi ha gent que et diuen, vols dir-hi, sí, sí, i són, i són. Doncs com que hi són, els hem d'invocar. I recordem també que el proper diumenge Sant Narcís visba patró de Girona. Per tant, és un dia gran festa a tot Catalunya. Un i grandíssima, grandíssima la festa sobre tot a Girona, eh? I arreu. I bé, ja que internet ha estat tant el dia, i el Twitter i està enganxat tothom, recomanable molt els twitters del Papa Francesc. Perquè tanta gent que diu és que els twitters, quines coses diuen en els twits, no, no, no. Hi ha twits molt savis, però a Francesc són sempre per guiar-nos i aprendre. Mira què ens diu el Pontifex. Aviam, la nostra joia contagiosa ha de ser el primer testimoni de la proximitat i l'amor de Déu. O bé, la caritat ajuda a compendre la veritat i la veritat exigeix gestos de caritat. També diu, encoratxo els lliders del món a deixar davant dels interessos sectorials per buscar junts al bé comú de la humanitat. O bé, la guerra és la negació de tot dret. Preguem per aquells que tenen la responsabilitat d'evitar la guerra entre els pobles. I el dia següent és que deia també preguem per tots aquells polítics els quals tenen l'obligació de guiar en manteniment i savies els pobles. I aquí, aquí avui això ho necessitem més que mai, perquè està molt al dia. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bé, hem arribat a la fi d'aquest programa d'avui de Beus de la Perròquia. Com sempre, amb els beus de Joan Algarra i Pere Oliver i a la part tècnica Carles Hernández Rius. Bé, us esperem el proper dissabte, si no vol, que tornem a fer amb segona audició aquesta audició d'avui. Fins a les hores. Adeu-siau. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.