Veus Parròquia del 15/11/2017

Ara escoltes la viu d'Esber Sintonitzes la viu d'Esber La viu de Sant Lluís La viu d'Esber did Xian Bona tarda a tots Aquí suposo que ens està escoltant la companya, la Joana, li enviem molts petons, i la trobem molt a faltar, perquè aquest curs encara no hem pogut estar amb ella, doncs, bueno, sabem que es treballa bé, que l'operació va anar bé, però la volem entre nosaltres, així que, Joana, t'esperem el més aviat possible, i si no vindrem a fer un cafè a casa, ofrem una ràdio des de casa, perquè la veurem. Això, bona idea, no? Sí, sí, està ben pensat. Ah, i doncs, bueno, ja hem passat un mes, tornem a estar... Tornem a ser aquí, aquesta, al mes de novembre, com sabeu tots, és al mes de la dona, i com sabeu, aquí, en el poble, tenim moltes activitats per a veure si tard d'hora podem combatre la violència de gènere, que avui ho comentàvem amb el Jesús, ja fa dies que li volem voltes, doncs, bé, ens preocupa, perquè les xifres no disminueixen, sinó que van en augment, és veritat que s'organitza moltes coses, moltes xerrades, estem on informats, l'altre dia comentàvem el Jesús, nosaltres, a les nostres escoles, al seu moment, la coeducació no la teníem com a tal, no? I ara que resulta que tens tot aquestes eines, doncs, ostres, no acabem de millorar la violència de gènere, que parlem de les dones i que segurament, a una petita escala, o no d'una escala, perquè a vegades som silenciosos, potser també hi ha homes, que reben aquesta violència, però, bueno, la més notabilitat es nota i se sent, és la dona, no? I ens preocupa, la veritat, les xifres que hem estat de gini i buscant, no?, és a dir, que fins a dia d'avui hi ha gent 40, dos dones que han sigut assassinades per les seves parelles, o ex parelles, en aquest 2017, home, per culpa, no?, és clar, ens preocupa, no?, perquè clar, dius, a veure, és veritat que del 81% d'aquestes víctimes no havien d'anunciar, també a l'agressor, i suposo que el fet de no denunciar, dius, bueno, o aquesta persona ha sigut un moment que se li ha fos per un moment, o porta mal dia i dius, va, potser no ser així, o potser penses que aquella persona et canviarà, o potser penses que ha sigut un mal dia, però, ui, que en el moment que algú posa la mà sobre d'un altre, la denuncia l'hem de fer, ningú està per sobre de ningú, no?, i les dones no són... no són propietat de ningú, no?, vull dir, cada persona som lliures de poder fer i voler fer, i tot allò que volem sempre en respecte i sempre respecte als altres, i aquest fet que a vegades el home té sobre la dona d'aquesta forma de dir, no, no és meva, només és meva, doncs, ostres, això hauríem de fer canviar, no sé com, vull dir, explicant, potser, els homes, les dones, els pares, els nens, les nenes, explica'ns, bueno, què significa un matxisme, i per què potser passen aquestes coses, que jo crec que no sabem, perquè hi ha aquesta mentalitat d'empoderament, i que quan jo perdo aquella persona, doncs perquè no me vinc, perquè aquella persona diu, no t'estimo, o perquè l'amor s'ha acabat, o pel que sigui, me'n vaig, i llavors, quan comença una agressió, i fins i tot puc portar l'amor a la meva ex parella, doncs que això és fort, no? Sí, de fet, realment és important, potser començar a pensar, amb aquesta qüestió, perquè actualment a Espanya, el set de senyor, hi ha 600.000 dones, tan espanyoles com extrengeres, víctimes de violència, per part de les seves parelles, 600.000 dones, són moltes persones, però és que, a més a més, hi ha 800.000 dents i nenes, també, que viuen a casa la violència masclista, el qual vol dir que el problema és d'una temperatura enorme, i, per tant, quasi-casi que ens obliga a situar-lo en la línia d'estudi d'anàlisi, juntant amb la gent que coneix en el problema, que s'han especialitzat, i que han estudiat per allà, a nivell de miqueta més ampli, perquè això també és una epidèmia, és una pandèmia. Sí, totalment. També hi ha... llegíem diferents dades, i ho comentàvem, que l'any 2017 s'ha convertit en un any on més nens, petits, menors, han sigut assassinats per violència de gènere. Les dades són les agarrifoses, fins al dia de... fins al mes passat, fa uns mesos més o més uns 7 menors que havíem mort. Havíem d'anar en disminució de menaument, vam començar l'any 2000 drets amb 6, després el 2014, vam passar amb 4, el 2015, vam passar amb 4, una altra vegada, el 2016 vam tenir una víctima, i dius, calla, aquest millor de terra, resulta que amb el que portem d'any, que són aquests 10 mesos posa, hi ha hagut 7 nens que moren mans per violència de gènere. Llavors, que dius, ostres, és que és molt dur, no? No ho sé, només si dius, són nens, són els teus fills, que fins i tot la teva oncegament et porti a matar-te el teu propi fill, i si és el fill de la teva parella, perquè tu has començat una relació i sabies que aquella persona portava un nen, doncs, o nena, també al final, quan convius amb una persona que et porta un nen, que llentament el fas teu, dius, ostres, com... Què li ha de passar a una persona per poder fer una agressió d'aquest tipus, no? La ment jo penso que, com que és tan desconeguda, perquè no saps mai on és el plom, aquell xip, que fa que aquellament es trastau i faci una acció, que potser després, quan torna a ser aquella persona, ell es dona compte que el que ha fet és una atrocitat, no? Que suposo que d'aquí és quan a vegades es volen suicidar, quan veuen que dius, ostres, què he fet? No sé, no sé, ens dona... ens dona què pensar, i de veritat que no, no tenim molt clar què podem arribar a fer, jo sé que aquí al poble tenim moltes accions, saben que a les escoles es fan xerrades, a l'institut es fan tallers, vull dir que jo crec que més informats no hi podem estar, però hi ha algú que tampoc no ho sabem, perquè no acabem d'arribar a tothom, no? Sí, des d'una basant de tipus social, perquè aquesta acció té més d'una basant per anàlisi, des del basant social pot ser i és molt probable que també sigui que la pobreza, la pobreza de riquesa, de no tenir els diners necessaris per cobrir les necessitats a la família, amb això s'inclou tot el lloguer, l'energia elèctrica, la calefacció, les factures de l'aigua, és a dir, quan hi ha treball que no donen la renta per poder cobrir tot això, o el pitjor que s'ha saturat i no el pots cobrir, és clar, llavors la inestabilitat entra a la casa, perquè la situació ho porta. De totes maneres, nosaltres sobre aquest punt anotem que aquí a l'estat espanyol, including Catalunya, hi ha 5 milions de persones que pateixen la pobreza energètica. Això vol dir que no poden atendre la factura de la llum i de l'electricitat, i la calefacció. Què vol dir això? Que quan fa fred, o et poses una manta o no pots estar tranquil, perquè estàs amb una situació insuficient. Aquestes coses ajuden a quedar malament. Aquestes situacions es desenvolupen a les cases. Amb això és curiós, també, que una energia que podia ser molt més adequada i més embarata, que no pas la que puguem, que és l'ocudació dels panels solars, adaptats a les cases per prohibir d'energia. Resulta que en el Congrés de Diputats de Madrid es va dar-ho a una llei que podia ampliar l'installació de les plaques, i, a més a més, amb uns preus molt més inferiors que els que puguem. Realment en el món el problema és l'energia, i quan estem en una situació de poder eliminar les energies dels combustibles fòssils i les nuclears, és xucant aquesta situació. Molt xucant, perquè això no hauria de ser, per tant, indirectament també hi ha un prejudici sobre la gent que pateix la pobreza energètica. És que, clar, jo crec que, quan una família entra a un desequilibri econòmic, jo crec que també hi ha més tensió de l'habitual. Això és una realitat, i, sensat amb les dones, sabem que les dones guanyen un 24% menys que els homes. Són més baixos, i això també fa que, que dius, potser canviarà allà, per aguantar una mica l'equilibri econòmic familiar, perquè sols, vagin amb nens o sense nens, no poden gestionar-se a ells, dius, guantaré, guantaré ell, llavors passa el que passa. Però és veritat que dius, que el que té per una família és els gastos directes, que seria allumar el gas l'aigua i el lloguer o la hipoteca, que això és el que tothom tenim. Si analitzéssim com una feina serien els gastos directes, diria si o si això ho he de pagar. Si aquests fossin una mica més assequibles, possiblement també podríem estructurar les famílies o les separacions, o les famílies o les separacions, o que ha siguit una altra manera que no es podria afrontar, però que no es podria afrontar. I això és el que passa amb els salaris econòmics. Això del salari és una cosa que al segle XXI ja s'hauria de posar un pla per acabar-ho, per igualar-los al salari de l'home i de l'home. Perquè no hi ha per què fer aquestes diferències, hi han existit, per cultura, per la història, però ara ja això s'hauria d'aliminar. Perquè també és una fonda que ja pot crear problemes. Ara que el Jesús ens comentava el tema d'energia renovable, a dintre del nostre grup de Justícia i Pau, aquest curs que hem començat fa dos o tres mesos des del setembre, vam crear un apartat, i tenim el Daniel Martínez, que molt de vosaltres, molt dels uents el coneixereu, primer perquè col·labora la ràdio, i sempre el trobem pel poble fent tot d'activitats. És el responsable de portar-nos notícies i coses sobre l'ecologia i el medi ambient. I tenim en relació al tema de l'energia renovable. Va trobar un parell de notícies, que una era, us en llegeixo tal, actualment com era el text de la notícia, que era les vaques de rossets crementos d'eoro. Això va passar amb un poplet de l'Alemània del Sur. Era un poplet que s'anava envellint, perquè el jo passenàvem, però jo trobava feina. I clar, els que quedaven allà, em dius, tu, jo m'agradaria fer això, m'agradaria fer allò, però clar, van fer com si fos una carta de llista de reis, i van dir, ostres, tota aquesta, volem una piscina o un teatre, i van dir, bé, això, que trigarem generacions i generacions. I resulta que van dir, bé, de il·lusió, també en sé viure, que es diuen, van començar el primer, reciclarem les escombraries, ens ho veurem més amb bicicleta, intentarem menjar més ecològicament, ens ho pondrem a les energies nuclears, van anar fent petites cosetes, però, ostres, tu, resulta que es van donar a compte que els excrements de les vaques produïen, produïen energia, doncs, bueno, ha sigut un dels poblets que podem dir que, ostres, ha pogut ser autoabesteciment, ells mateixos amb l'excrement de la vaca, d'allà va sortir una energia i, ostres, doncs, bueno, han cuidat el medi ambient i a la vegada han guanyat diners, perquè, bueno, fins i tot poden vendre energia solar, d'una altra manera, el resta, no? Vull dir que, per ells mateixos, per tirar endavant l'hotelet que tenen, etcètera, doncs, bueno, han pogut sobreviure d'aquesta manera, doncs, bueno, han creat energia. Sí, de fet, aquesta energia, que s'ha creat amb els bonígues a les vaques, i, històricament, s'ha autoritzat també els diners que tenen falta d'energia, com és l'Índia, no? I també, fins i tot, en altres llocs, en què hi ha molt de bestiar, i no hi ha arbres, diguem-ne, doncs, amb això s'ha d'utilitzar molt. Però és una iniciativa curiosa amb un país com Alemanya, que és un país ric, i en canvi, doncs, o sigui, van tirar endavant per una decisió que vam veure que era rentable, que era la qualitat de vida, i fins i tot els hi permet tenir un superàvit en els contes del poble, de manera que els hi permet, després adquirir altres vents. Per tant, ens hem d'agostumar una miqueta a treballar a la imaginació, i a saber què és bo per a nosaltres i ens convé, i el que ens perjudica i que no ens convé. És com aquí Collserà, que tenim les velles, que són els que ens permeten mantenir part del bosc de Collserà, perquè ells mateixos fan la teixa, ells mateixos... Exacte. És a dir, fan una mica com de sagadora. Nosaltres a casa, en el jardí, fa servir la màquina per tallar la gesta, doncs, bueno, hi ha les velles que fan aquesta funció, no? Sí, sí. Doncs una vegades no hem de fer servir tot sempre amb la màquina, el sol... No, busquem alternatives més ecològiques, fins i tot més agradables de paisatges, i tu et vas posar per Collserà i et trobes els vents, i a mi, personalment, m'agrada molt veure'ls. Una segona, una funció que és passagística, perquè tu ara la veuràs, i la segona és que fan la funció de que tallen i mantenen els boscos i els camins nets. I la bona en el mateix temps. Sí, exacte. Sí, sí, no, no. És evident que, d'alguna manera, les coses que ens han ajudat a viure anteriorment, ara comencem a valorar també els aspectes positius, com això que cal explicar la Quima. I hi ha moltes més coses que hi anirem dient, a mi ja podem descobrir. Sí, no? Al darrere ens va descobrir que, a real dels incendis, que malauradament van succeir a Galícia i a Estúries, i a Portugal aquest més anterior, el més d'Octubre, no? Buscant també en plaixar-se, es va trobar una notícia que és com salvar el bosc amb tarotges. Doncs, a real d'un estudi o d'un experiment fallit, que va sortir malament, resulta que es va donar a compte que, a tu, normalment, en segons, quan es cremen unes hectàrees de bosc, la mitja, bueno, normalment diuen que per a la Generalça, el 100% són cent anys, i la mitja podríem dir 50%, però això, què significa? Doncs has de posar... per recuperar aquells ecosistems d'invertir molt, a vegades la terra queda malaurada, no acaba de ser forta. I, bueno, resulta que bé, a l'arrel d'aquest estudi fallit, es va donar a compte que, a tu, es va donar a unes... va començar amb una parella d'americans, i, bueno, la terra els hi van donar 12.000 hectàrees de taronja i polpa de la taronja. I això, ara que fotem amb aquest pastissal, aquí al mig de sols, està compacte, són rucosos, no hi ha nutrients, perquè, clar, havien quedat mal mesos. I, un dia, discutint el possible potencial d'investigació i demés, vam veure que, ostres, tu, d'avui per demà, o amb un cert temps, vam veure que, ostres, on havien llançat les peles, ostres, i la polpa allà va començar a fer un creixement d'herba i demés, un creixement bastant ràpid, i es va donar a compte que, sí, m'han costat que l'aire fertilitzada amb els restes de les taronges, és ric, a lo qual permetia fer una diversitat d'espècies, i, a més, feia que els arbres creixessin amb més força i amb més fronducitat, i, a lo qual, mira, potser sí que es necessiten, evidentment, no és por, es necessita una gran quantitat de polpa i de pell de taronja, però no ho hem de pensar, que a Espanya som el cinquè país productor de taronges. Per tant, si ens ho plantejéssim i ho estudiéssim bé, possiblement podríem tenir també un altre bonament amb les peles de taronges, que ens pot facilitessin restaurar terres, que ja només ja no estiguin crevades. Jo crec que funcionaries amb aquestes terres seces, o aquestes terres que durant anys el pagès ho ha deixat de fer, doncs perquè s'amor, la generació següent, que és on els fills no han volgut seguir la pagèsia, i en terres, aquí en el nostre volt l'han clagat, i jo poso en aquest tipus de... de... de... de... de... de peles i de més, i de més, doncs dius, ostres, mira, regenereu aquesta, i aquestes terres, si puc, tornar a conèixer, no? Sí, aquest treball es va fer a Costa Rica, eh? I, evidentment, va rei així, per tant, fa pensar, també, no? No, no, que nosaltres és que, a veure, tenim una regió, Catalunya, per exemple, que tenim moltes coses que, al millor sí, ens hi poséssim a pensar 10 minuts, potser, aquí, i ara que intentem, entre tots, recicla d'una manera millor, és a dir, tota l'orgànica, potser... Sí. I que no... que no em senti molta gent, perquè no podem fer més, ja, és veritat, però, ja que separem l'orgànica, el millor hauríem de tenir... L'orgànica es pot separar amb aquells productes que poden generar, siguin uns fertilitzant, no? Doncs no sé, el millor, a la llarga, haurem de reclassificar l'orgànica per poder-les fer servir per... per altres preveniments a les terres, no? Evidentment, molts boscos. Molt possiblement, això pugui. Llavors, canviant una mica de... seguint, també, amb temes d'alimentació i... i a què estem parlant de taronxes, una altra de les àrees que aquesta any el Justícia i Pau ha fet és que una de les companyes, l'Angelina, és la responsable de parlar-nos de temes d'africa, i llavors intentem que, quan fem les reunions, ens expliqui moltes coses amb més extenses, però sempre li diem que, quan anem a les ràbries, la notícia més característica o aquella que sigui curta i fàcil d'explicar per saber com està, i sobretot de l'Àfrica, sobre el tema del malalt, de les aliments que, com sabeu, Justícia i Pau Junts de Mants Unides ha fet el tema i la campanya del malalt. També, bueno, estem seguint bastant de prop, aquests temes, i resulta que, buscant l'Angelina, ens va trobar de notícies el dia 6 de novembre, és a dir, que és cada entona, cada entona, la notícia sobre les noves collites en el sudan, que permetran una millor situació de alimentària pel país. És a dir, l'any passat va tenir el sudan. Es patia molt que no sabrien si se'n sortiria, és a dir, perquè hi havia 6 milions de registres de persones que podien estar en perill de mort, per no tenir aliments, i, bueno, arrel de buscar maneres d'intentar que el preu dels aliments no sigui tan alt i possiblement parar la bombolla, perquè, com sabeu tots, ja s'està jugant amb el preu dels aliments, a lo qual això fa que els aliments que creixin i que hi hagi persones que no puguin accedir. Arrel de tot això, podria ser que arribéssim només a 4, com a 8 milions en el desembre. És a dir, que seria inferior la xifra de l'any passat de 6 milions, però tot i així el 2008 perillarem, perquè espereu que pugui tornar a pujar el preu dels aliments. El que hem millorat en aquest últim final d'any, perquè ens entenem de juny aquí, que l'hem millorat potser el 2008 podem tenir un susto en què podem tornar a tenir una alça de preus, i que això ens farà que, clar, hi hagi gent que no pugui ni alimentar-se. Sí, la veritat és que l'Àfrica és un continent que pateix i pateix molt, i segurament és de les que creixerà més la demografia d'aquí a 25 anys, però amb una pobresa extraordinàriament molt alta. Això és injust totalment, és injust quan se ve la persona, la família, que no pugui menjar perquè no té diners per fer-ho, però precisament perquè l'Àfrica està tan malament o estarà pitjor, és per el que nosaltres volem, hem pensat en introduir aquest programa d'informació en la ràdio i a altres llocs, perquè les persones que ens escoltin o que ens llegeixin vagin prenent el pols de la situació. Aquesta informació nosaltres la traiem a través d'una web, d'una web de Nacions Unides, i creiem que val la pena mantenir aquesta informació perquè és evident que el que afecta l'Àfrica també ens afecta a nosaltres d'una manera indirecta i sobretot el planeta de manera total. No, realment el programa d'un diat d'aliments, el que és el PMA, és el que ens permet que està continuament averiguant, està molt pendent de sobretot del tema del preu del diner, i, si més no, aquest dijous, o sigui, aquest dijous no, l'anterior, sortia la notícia que el govern, la República Democràtica de China, havia donat un milió de dòlars per fer les seves activitats al Níger per veure si, per proporcionar ajudes alimentari i nutricionales a les poblacions més vulnerables de la regió de difa, els sudets de Níger. Perquè, a més, aquesta zona està afectada per violència en temes de terrorisme, que clar, això afecta, que hi ha 100.000 nens amb la nutrició, són nens de menys de dos anys, i el programa mundial d'aliments, com sabeu, els nens són les primeres víctimes dels conflictes i és a l'on ells intenten atacar de seguida perquè aquesta malnutrició no s'esconverteixin crònica, tot i que el 40% d'aquests nens ja tenen una malnutrició crònica, és a dir, treure'ls d'aquesta malnutrició costa molt. Però, bueno, el programa mundial dels aliments està sempre molt alerta, i, bueno, en aquest cas, la República Democràtica de China va fer l'impuls de donar aquests fons per intentar apaivegar aquest tema, no? La República de Níger. Níger és un país que té una superfície equivalent a dos vegades al Península Ibérica. És molt gran. I està sota de... l'agafa pràcticament sota el desert del Sàhara, una part dels es del Sàhara, i la zona total del Sahel, aquesta zona, és la que pateix la falta de pluges. Per tant, per aquest cantó... No poden confiar, tampoc. I per altra banda, també coses que s'intolitzen això, s'intolitzen, ja que aquest xat, que és un dels més grans de l'Àfrica, resulta aquesta mig segna. O sigui, la pesca, l'activitat que portava a menjar això, pràcticament s'ha eliminat. I com a cosa curiosa, fa 50 anys ja hi vivia en uns 50 mil i pobòtoms, i ara pràcticament s'han extinguit, en queden 2.000, una cosa així. Després és un país enorme, ja ho han dit, i que resulta que els xinos, que en aquest cas han aportat una riquesa per altra banda, resulta que estan destruint els arbres de la savana africana per fer-me molt plaça luxe, allà a la Xina. Per tant, per fer-se rics a costa d'estruir la vida i al món d'usbivendi d'altres persones. I per altra banda, també, hi ha una acusia molt important. El Niger és molt ambicionat pels països europeus per la acusia de Dodani. Les plantes atòmiques que funcionen a França, que n'hi ha 50 centrals nuclears, els 50% d'urànic es treuen del Niger. Per tant, la Xina també l'interessa, perquè també té plantes. És a dir, per una mica que ajudin, que col·laborin tot això, no és més que una pantalla. És a dir, que tornem a tenir un altre focus, on ja podria haver-hi un altre mineral de sang. Exacte, sí, sí, totalment, totalment. Aquest país ha sigut colonitzat, bàsicament, pels francesos, ni van haver d'altres abans, però els francesos són els que es van quedar allà, i el van colonitzar. Per tant, allà, el llengüe oficial és el francès, i també és una qüestió. Ara es volia dir també... Què ens volies dir? Jo es volia dir que... La gent que viu allà passa dels 12 milions habitants. Uau! Sí. Casi el doble de tot Catalunya. Són 7 milions. Una mica menys de la meitat, però... Sí. I una altra cosa que us hi passa per acabar de dubar és que aquest grup terrorista, el Boko Haram, que és aquest extremista, que el que fa és secuestrar les nenes, i se les emporti i les educa per la seva causa, allà actua amb una part del territori del nord. Actua, bàsicament, allà. La veritat és que... És la zona que està afectada per ells. Per ells? Sí. Amb la seva forma de terrorisme tenen també la població... Perdó de l'expressió acollonida, perquè, esclar, que se'n donen les dones o les nenes, que els hi faran, i el que no segueixi les seves directrius, normalment aquesta gent no té cap problema en matar, no? Això vol dir que... I l'ajuda que pot arribar segons com arribi, a vegades aquests grups terroristes estarà fregant, per tant, no arriba al poble, de l'ajuda que es pot portar amb els camions d'ajuda humanitària, no? Llavors, clar, en aquí les Nacions Unides haurien de tenir una decisió molt gran i molt ferma, i molt forta per treballar amb aquests temes a la fam, i desvellar la població de la pobreza que tenen, a la base de muntar a favorir indústries o agricultura, finançar-ho, que poguessin obtenir els seus aliments, és una manera molt més a base de treball, no? Així se'l reclaria el problema allà al terme, no? Perquè, si no, la cosa n'hi ha pitjor. Doncs bé, ens queden escassament tres minutets, i abans d'acomiadar-nos, us volíem dir que demà dijous, dia 16 de novembre, a la dos quarts d'avui, a les 19.30, que al llibre té, tindrem un dintre del mes de novembre literari, demà hi haurà, dins del vespre de clàssics, la Maria Ínxel Cabré, que és crítica literària, escriptora, i, a més, és directora de l'Observatori de Cultura de Gènere, ens parlarà sobre Carles Macculler, que va ser una novel·lista norteamericana, a Barcelona també hi ha un acte, a la Casa del Llibre, on es celebra el seu centenari del seu naixement. Per tant, demà, com que estem dins del mes de la dona, us convidem a que aneu a aquell llibre té a escoltar la Maria Ínxel Cabré, i per què no fer una visiteta que avui he anat, i vull dir que hi ha llibres molt, molt interessants, i moltes idees, ja, per aquest Nadal, que se'ns acosta. Llavors, molt bé, a part d'acabar-nos... Si tots aquells que avui no ens han pogut escoltar, que sàpiguen que els dissabtes a dos quarts d'onze ens podran sentir en diferit, però sabent que el llibre té el dissabte, si ho escolta, no ho podran anar a veure. Així que nosaltres ja des d'aquí us desitgem que passeu una molt berenit. Moltes gràcies, Jesús, per estar en el nostre dia a dia, aquí tots dos, manomano, quan vingui la Joana ja serem un altre cop tota l'equip, perquè es veu molt a faltar. I no sé si tens alguna cosa més a dir-nos. La veritat és que el tema de la natura pensem que és important posar-lo a la taula, perquè la natura va lligada amb una necessitat de la pròpia vida. I la natura, l'altre dia amb un programa de televisió, que també es fa a la ràdio l'ofici de Vila, que el contacte amb la natura ens fa engegar la motivació de l'alegria. Així que hem de passejar més, hem de cuidar la natura, que segurament ens farà una miqueta més alegres. Així que bona nit a tothom i que gaudiu de la setmana. Moltes gràcies, Quima. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense lli...