Veus Parròquia del 13/12/2017

Música Bocanàtika Bona tarda, amics, suïdors, de veu de la parròquia. En tots vostès, parau la viscuda. Com ja és normal, aquest programa el presentem la Montse Giró. Bona tarda, Montse. Hola, bona tarda. I una persona amiga, que s'ho ha ofert estar amb nosaltres, és la Marta Bascunyà, que encara, sí, Bascunyana, això mateix, Bascunyana, perdó, que encara que no sigui del poble, però és com si fos del poble, també, perquè la tenim aquí, ella se'l troba molt a gust, i després la Montse ja ens explicarà una miqueta de com està, com deixa d'estar, i que ens ha triat un evangeli, molt maco, i després ens diga el per què. Bona... bona tarda, hola. La Marta Bascunyana i Vilaur, eh? Vilaur. Vilaur. És que té un soms una mica... Ja ho he començat malament, perquè costa una mica, eh? Perdó, perdó. És nascuda a l'escors, sí? Però fa 5 anys que viu a Sant Jos, a la residència de la nostra senyora de l'Urdes, sí? Sí. És una persona que la podeu trobar pel carrer, ella va amb la seva limusina, que diu ella, eh? Sí, són aquests... Bueno, diem-li, tal com tu li dius, la limusina, si ella va fins a l'església, acostumen a anar a missa, doncs, o sigui, també és una gran lectora, si podeu trobar-la al llibre té, llegint algun llibre, li agrada la música. Ens deia que té un teclat d'avui octaves, 8 octaves. Bueno, 4 octaves. 4 octaves. Ja hi ha la Montser, avui dia t'ho puja. I li agrada cantar. També. A veure, és una persona que hi radia felicitat. Jo em permeteu que penso que, esclar, a vegades, quan parlem de la resiliència i a les persones grans, ho veiem una mica així, com tristat. Jo penso que la Marta, per al seu caràcter, té que donar vida a la comunitat d'ella, no? Sí. Però n'hi ha que sí. És igual, tota la vida en sortia, eh? Aquest no. Què faràs, si em poso a cantar, què faràs ploure? Bueno, digues sou, no fa convé. La resposta és aquesta, eh? Ja no fas gaixa, no fa gaixa, no fa gaixa. Ell era venir aquí a la residència de Sant Just, perquè, com que vivia el Barra d'Ilescors, la farroquia del Ramell i el director en Pere Montagut, que era un noi, o sigui, que havia nascut aquí Sant Just, i després va estar el conegut, o sigui molt estimat. I tant que sí. Ella me l'estimo molt, també. Va arribar aquí a la residència. Per tant, estem molt contents de tenir-la entre nosaltres. Gràcies. Ella ha triat, sí, Marta. A ella, i ara m'ho diràs tu, jo no sé si és que has triat perquè dintre d'aquest evangeli surt la Marta, o perquè que després ja t'ho preguntarem. Però ara llegirem a l'Evangeli que ella li agrada molt, i el preguntar-li Marta, que podries parlar de... i el va dir, no, jo, si vull parlar d'alguna cosa, vull parlar d'aquest evangeli, potser perquè se sent identificada, o potser per uns altres coses que ja ens ho descobrirà. I aquest evangeli és un que el trobaríem al diumenge 16 del Ciclo C. Sabeu que tenim allò a l'A, al B i al C? I costa una mica, perquè durant passatges, també trobem aquests personatges de Marta i Maria, que els vostès saben, són aquelles dues germanes de Llàcer, però potser amb aquest evangeli son queda més especificat el text que amb ella li agrada més, no? Sí. Per què anem bé, cara? Anem bé? Bueno, doncs ara llegirem i diuen, lectura de l'Evangeli segons el lloc. En aquell temps, Jesús s'entra en un poplet i acollir una dona, Pesteia Marta. La germana d'ella, Pesteia Maria, asseguda als peus del senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafagada per un siacarlo. Marta, doncs, vingué i digue. Senyor, no es ve res que la meva germana m'hagi deixat sola servir? Digueu-li, si us plau, que m'ajudi. I el senyor li respongue. Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, que només n'hi ha una, que és la necessària. La part que Maria ha escollit és la millor. I no li serà pas pressa. I aquí l'Evangeli s'acaba, és cortet. Veiem aquí la Marta i la Maria, una que té pressa i l'altra que no té tant. I ara, i ara, la Marta Nostra, la Marta que tenim aquí a la taula, ens dirà per què l'ha escollit. Perquè jo sí, me'n sento identificada. Amb qui? Amb Marta. Estem identificada amb ell, amb Jesús. Ah, amb el senyor. Però per què? Com si ell m'ho dius a mi. Ah, sí, o sigui, quan siguis aquestes paraules, és com si el senyor et parlés a tu. Sí, sí. Ara, sí, sí, ja ho havia fet així. I me l'estimo molt, això és molt. I un amic ja, un amic. I en realitat, tot el que hem de dir, eh? Sí, sí. I d'allò, sembla que m'ho dius a mi. M'agrada, perquè, clar, m'ho diria en carinyo, suposo. No he renyat, sinó en carinyo. I d'allò, m'agrada, sí, és a dir. Perquè jo me sent... Ara, que jo, sí, això, però jo m'hauria... una meitat i meitat. Jo m'hauria agafat més aviat.Maria. Per què? Perquè jo m'hauria agafat més aviat. Jo, a mi, a mi m'agrada de ser, hauria agafat més aviat, seure els teus exigents i escoltar la seva pedalla. I la feina que la fes un altre. Això em penso que la agafaríem tot. Ah, que sí. Acaba de dir una cosa a la Marta, que jo recordo que una vegada a la barroquia s'han fet els sentiments, que no sé, una temporada que tu no hi eres aquí encara, i te l'estic parlant d'anys. I aleshores, doncs, uns quants i no sé què, cada un d'entre nosaltres havia de dir... que feia. Jo vaig començar dient que jo era una amorada de Jesús, amb el permís del meu home, que no tingués salus. Perquè la figura és en sèrio, eh? Dic, bueno, no tindràs salus, no? Aquesta és aquella figura de l'amor gran, de l'amor, en veu alta, de l'amor... Bueno, em va a Mayúscula. Sí, sí, sí, sí. Doncs molt bé. Tinc amics, tinc amics. Home, no m'hi faltaria. Tinc dos mormacos ja des de criatures, eh? Des de criatures. I continues. I continuen ells. Però són carnals, són veu humans. Són humans, són humans. Exacte, eh? Sí. Els seus parells em feien regals per a reis. Els seus parells ja són molts i ja segueixen. Sí, que xulo, no? Aquests amics segueixen fent-me regal. Molt bé. Per a Nadal i a Reis. Però tu consideres que Jesús és amic teu? Jo considero que Jesús és amic meu. Jo escolto molt el meu cor. Jo sé que ell em parla dintre del meu cor. Jo escolto molt el meu cor. I faig el que em diu el meu cor. I saps que aquesta resposta és xula? Sí. Moltes persones no saben escoltar, eh? Que no. Però jo sí. Jo escolto... Jo sento com si em parléssim... No la part de fa de l'orella, sinó la part de dintre de l'oïda. Sí. No només en dins. Sí, sí. Com si em parléssim de dins, com si fos del que en parléss. Com jo sento Marta o així que em parléss. I altra vegada, si no, del nostre cor també, sé que em parla dintre del meu cor. Un sentiment que tens i que experimentes. Saps que a vegades, també, quan estic mitja dormida, me sento com si m'acariciessin. No sé, me fes ni un petó. Com si me posessin la cara, perquè ara si fes un petó ja s'hi facen totes les ganes. Sí, però molt bé, sí. Jo com si fos ell que em posés a casa que fes un petó. Jo totes les ganes que el faig són molt petonera. No en costa gens. De fet, aquest evangel·li és un evangel·li que ens porta molt a entendre l'hospitalitat. Jo en soc l'hospitalitat. Si puc fer-ho, som molt hospitalaris. Hospitalaris. O sigui, comença aquell... va a casa. No és perquè l'hagin convidat. Passa per allà. Passa per allà. I en Marta li obren les portes. Sí, sí, sí, sí. Marta era el que era el que tenia per entrar i d'allò. I també en faràs això que tu dius que et sents més, potser més identificada. O sigui, el que et cridi per un nom de Marta, això te trobo. Sí, Marta, sí. T'adonis que és més en Maria. Sí, no, no, però fixeu-s'ho al moment, si analitzéssim la cosa literal, tal com està aquí escrita. Jesús la reña a la Marta, eh? Sí, sí, sí. I tu ja has preguntat-ho tu, també te reña? Sí, també, també, també. També, també, també, també. Quan passa alguna cosa no està bé, et diu... Marta, Marta, que per aquí. Marta, Marta, que per aquí no n'hem bé. Sí, sí. Quan és en rego, jo ho accepto. Sí. Ai, si no no? Quan és en rego, no. I el sol està en fades amb ell? No, perquè mai ho fa si ets en rego. Ah, bueno, doncs sí, t'has d'acceptar sempre. Ho accepto. Ara estem parlant de quan em creus que no està bé que t'arreguin. No, quan... T'estic enredant una mica, no? Quan és culpa d'una altra, sí que m'afecta. M'afecta. Però sí, per això estem... No, que no et surta a parar-la. Et sents culpable o et sents enreviada una mica? No me sento culpable. No me sento culpable. Però et sents dolguda. No, que jo n'he sigut. És allò que comença. Però això t'ho dius a tu mateixa i fas... No, ho dic. Ah, ho dic amb veu alta. Però li dius a l'altra persona? O ho dius tu entre tu per posar-te... A l'altra persona. No, això ho dic a Marta, això ho dic a noig tonta. Una cosa és ser bo? Una cosa és ser bo? Això ho dic... Dic que és com a hermanos, però no com a primos. Perfecte, o sigui... Marta fa això, no? Sí, però té, sí, Marta, però té, sí. Sí, però té, sí, Marta, però té. A Marta, però té, és que dius que estic aquí fent el dinar, fent tot això i la primera que s'ha entedet, que bonic, totes les coses. No, jo diré que no protesto. M'atristeix, això sí, però no protesto perquè penso que tens raó. A una vegada, ja a les corts, em va sonar. No s'havia fet anar encara a mòbil. I allò que em deia de... de tancar-lo o de no tancar-lo, si sabeu, no s'havia fet. I em va sonar. Amb una celebració. Sí. I en el moment, més o menys, més o menys... Amb el pena m'ho t'ha agafat, precisament. I allò davant de tot. Ni, ni, ni. Em vaig posar nerviosa. No sé què fer. Jo vaig deixar que es sonés tot. Justament també l'heu caïstillat. Això era bonic, sempre passa. Sí. Quan que jo passava les afates, apagava-me les llums de l'altar. Sí, sí. D'allò, després, amb allò, entre dintre, diguéssim, i allà, guardava els cèntims. I m'agrada molt parlar amb ell. Però he dit, perdona, no sé què m'ha passat. No sé quan ha trobat. No m'ha dit res. Jo vaig convidar al dia meu Sant a casa. Junts, amb altres amigues i amics. I d'allò... Hi havia una altra, que també es diu Marta Igua, que jo. I aquesta no feia més que xerrar. Per això he dit que hi ha braços, ja. I d'allò, i clar, hi va aprofitar el temps. D'allò, sí. Va venir el José Rico, molt amic, que ara es vist veus que xerrada, de què t'ha fet. I d'allò, ja estava, és dos. Que jo, contentíssima que hagi vingut a José Rico, que també m'estima molt. I va aprofitar ell, ha sigut molt bé, apremant-te'n hagut, i hem retallat allò del mòbil. Sí. I jo... T'ho quedes així? Sí, sí. No deia res, jo, com acceptava. No deia res. Jo pensava entre mi, tens tota la raó. Sí. Pensava entre mi. I l'altra, jo no feia més que xerrar a l'eclésia, encara deia, Marta, Marta. No, em deia Marteta, Marteta. Em deia que jo el deixo sense saber on és i què. Jo dic, jo em vaig enviar, em veia. Enveia, no. Em vaig enviar. I tu, calla, que també pots anar a la llista negra. Sí. Llavors deia jo, em veia. I em demanava, jo. I tant. I va callar. Va callar, era. M'ho deia que ell, mirant a tots dos, i la cosa va acabar, i va acabar... Feliz festa. La festa va acabar feliç. Ara, jo m'imagino que això ens ho s'ha explicat, per dir que encara que tinguis paciència, aneu un moment en què la metà l'acaba. Sí, sí. Però jo, quan deies al principi i m'enfado, pensava que a vegades t'enfadaves amb el Jesús. No, no, no. Amb el Jesús mai. Bueno, però és que a vegades t'ho veig trinca, i diré, va, si vols que ajudi a més, si no, aquí estic... Sí. No, però ajuda-me d'una altra manera. Cada un que té, cada un té la manera de fer-ho. I amb el Jesús, em fadar-me, no, no m'apuc, amb el Jesús. No, si és el gran amic, com ens podem ho fadar? No, per això dic. Però sí, ho dic. Però jo dic que a mi m'acosta molt, seguida. Ja m'agrada molt, seguida, però... Però això és bo. Ni per mi és com pujar a una muntanya que m'han d'ajudar. Clar, clar, clar. Si no t'ajuda, aquí la paquins puja. Doncs que jo tampoc puc, eh? Tampoc, li agafen de la mà i puja. Que vols dir una cosa? Perquè aquesta benjeli, o sigui, en tothom parla moltes vegades. Sí, sí, sí. També m'agrada l'altra benjeli de Llàcer, que res o sí de Llàcer. Però per això deia, jo quan vaig dir això també hi he buscat, que ell és el Joan. Però perquè ets més alegre. No, bueno, jo crec que aquest potser t'identifica més, perquè veus el caràcter de les dues germanes. I a les seves veus que sí, que bueno, està la treballadora i la que vol que arreglaro tot, diria la pràctica i la altra és masseteria. Perquè està amb una altra nivella. M'agrada, amiga, Marta. Ella hauria fet de Marta Marta. Ella hauria fet de Maria. Perquè Maria està pleja aquesta relació d'una manera més reflexiva, que se l'escolta més, no, Maria? Sí, sí, sí, sí. Com si diguéssim que parella per la Maria, la figura, les figures, perquè el San Angelis són aquestes figures que podem treure tot el suc que sigui necessari, no? Potser Maria és com si diguéssim més. Amb aquesta acceptació no hi ha per què negui tant-se, perquè tenia ni cap neguit, i en canvi, a setembre hi està i disfrutem del moment que estem nosaltres. Jo crec que per aquí vols el tiros. També hi ha, perdona, volies dir alguna cosa? Jo crec que l'Avengelli, que deies abans de lletxar, quan surt aquí, en el de Sant Joan, que també, jo crec que l'Avengelli també està molt representat la confiança absoluta de la bondat de Déu. Perquè digui si haguessis estat aquí... Si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort. Això no té res a dir. Hi havia de morir perquè jo us ensenyés que estic amb vosaltres, per no dir que jo prefero. Però ara, fins i tot, sé que Déu es donarà el que li demaneu. Sí, clar, clar. El teu germà resucitarà. Ja ho sé que resucitarà el darrer dia. El darrer dia pensant que era com ho tenim, que li volien resucitar en tot. Que l'altre dia no, ara. No té a dir que el teu germà resucitarà. Doncs crec. El teu germà resucitarà. O en té. Però si fa quatre dies ja es descompon. No té a dir que el teu germà resucitarà. I fa apartar la pedra aquella, a la porna. I de llavors diuen... L'altre surt. Desligueu-li, i allà surt. Fixa't en aquests dos que són molt relacionats. És una demostració que a vegades hem d'actuar molt a més fer. Sí, sí. Jo crec que... Que, bueno, com les coses... Jo sempre penso que la Montse també està com jo, que ho heu comentat a vegades. Quan les coses es poden arreglar, dius, i tu calla, com li vas dir amb aquella, tu calla, si no es darà el sol. La meva, tu calla, pensament. Sí, és clar. Tu calla. Tu, que també... Perquè és una cosa, però una altra, de dir que el senyor ja ho farà. Si jo no puc fer-ho, ja m'ho farà. Des de vegades? Sí, sí. Sí, en el que un no pot, jo ho fa també, però el que no pots. El que veus que un no pot, ja ho fa. I, com tu deies molt bé, és que has sentit el cor. Sí. Jo m'ho sento. Perquè la meva mare era molt... molt també religiosa, també. Creia en Déu, i tenia a fer en Déu. També. I si algun cop ho havia de fer... No, vull això. Cada no... Estic una mica així. I la meva mare... No et dius res, el cor? Ja començava així. No et dius res, el cor? No em deia res, a mi. I ja fa començar així. I després que sí, una altra cosa. No tens fe en Déu? Sí. Ja em deia. No tens fe en Déu? Sí. Una cosa, sembla que no. Ja començava la meva mare, ja, així. Ella resava. Ell, els amics, anava a missa i resava. I ella, a la nit, el nou llit que fas al llit, però ella resava. Mama, què fas? Perquè a mi amb Junta no me tens nit. Sí. I ella deia, què fas? Digo, estic resant. Ja vaig callar. Estava resant. No es podia dir res? No es podia dir res més. Ja vaig callar. A mi dius... Oye, mama, mama, estimo molt. Estimo de molt, estimo molt. I tu saps que resar moltes vegades no és fer una obresió, sinó que és parlar amb Déu. És parlar amb ell? Doncs ja està. Tens una conversa que no és pel mòbil, tu. No, que no. No necessita el mòbil, sí. I a casa mateixa, que no ho sabríem anar, jo tampoc. Però és que ell no necessita el mòbil, és ell. Es fa tenir la conversa. I, a més, no paguem el rebut al final. A mi també em va passar... El mòbil em va passar en aquí, en la paròquia. I també em va sonar. També em va sonar. M'ho vaig tancar de seguida. Aquí ja sabia. Aquí ja sabia. Jo vaig tancar de seguida. Després, el meu fill també m'ho va retalar, el mòbil. I jo encara he dit... Tot el nen els ha dit, sí, ja és el segon avgada que em passa. Sí. Ja li vaig dir, ja li vaig dir si et senta. Sí. Ja és el segon avgada que em passa. Segona vegada ja no va dir res més. Bueno, perquè són d'aquelles coses que potser no estem... Mira, tancar-lo. Ai, que no soni, ai, que no soni. Mira, tancar-lo, m'has d'entrar. Igual com diuen en el teatre, o d'allò que s'apaguin, no? Però sempre hi ha... Però és que, mira... Vaig trobar amb un mòbil en 6 o 6, i jo t'enqui el mòbil. Ah, encara no ha començat. Ni com si fos un nou al teatre. Sí. Que no estem amb un teatre, que estem en una iglesia. A mi em va fer posar això negre, eh? Ja. A veure, jo penso que... que aquesta hospitalitat que se'ns demana i que se'ns ensenya... és important per quan se vol acte de la vida de cada dia. Sí. I veus que hi ha les dues postures, per la trafegada i la cura. Sí, sí, sí. Perquè no vol tenir tot a punt. Això per fer una mica de menjar bé, per dir-li'm bé. Si ara penséssim amb els refugiats, doncs que es volen tenir totes les lleis, tot a punt. I en canvi, sí que hi ha famílies que estan acollint refugiats i que pensen que les lleis estiguin encara bé, sinó que els hi obren la casa, els hi obren el cor, no? Doncs potser una mica és aquesta. És el d'allò d'aquestes, de Benjeli. No hi ha aquesta capacitat... De collir. De collir, no? Jo no puc fer-ho. A mi m'agradaria fer això, que sí, ho hauria fet. Però no, amb la disposició no. Estava sol a casa. Estava sol. Estava sol, sí? Estava sol a casa, i un veí que té estrofènia, i deia allò que estava amb la seva germana, allò que em va tractar. En fi. I un dia, la seva germana, va morir. Tenia la casa de davant. A la germana. No, que estava malalta, ja. Ah, ja estava malalta. Tenia càncer, no sé què. I ell no la tractava. Tenia càncer, tenia càncer. Volia un servei i se n'aportava serveis. Això m'havien dit als veïns. Sí, s'ho m'havien dit als veïns. El que és que s'ha demorat la germana, molt alta. I ell em ve. Estàs a matinada, cantant que vaig a la porta. A la porta de baix. I abro i vaig pujar... I em diu, però, sí, Maria, però saps quina hora és? No és tres? Aquestes hores, no tinguis per no fer res, que a mort la menjarà la meia setmana. Jo no hi sí que ho sento. Llavors, no hi sí que ho sento. Però, bueno, vinc un atument i m'expliques. Ara no són hores. Bé, se'n va anar, hi ha cap a més dia, ja va venir i m'ho va explicar. Allò, si jo vas tornar, allò, si jo vaig a acollir, va, no acollir, aquell moment... No s'ha entret d'escoltar-lo. No s'ha d'escoltar-lo, eh? I m'ho va explicar tot, no hi? En fi, bueno, em sembla que no cal que l'altre explica el que em va explicar a ell. Millor que no cal. Si no, no raria, mare, a tu. Això té. No és cas de plorar, no de riure. No, no, bé. Diu que el riure a vegades és queixa. Bona és queixa, em vull dir, alguna persona ha dit que Jesús no reia mai. Jo crec que sí, si no reia segurament són reia. Sí, que són reia, sí. De vegades, però sí són reia. No, perquè no hi havia ningú que era com tu, que era ella. Que feia broma, clar. Home... Si no, també ho hagués fet. Bueno, Marta, moltíssimes gràcies. Tu que els diries a les persones que ens estan escoltant. Sempre la persona que ve, els dona un consell o els diu alguna cosa que et sembla i que els hi pots dir. Perquè llegeixin això, o perquè trobin el teu amic i el meu amic i l'amic de la Montse. Si tenen la bíblia o que se la comprin, perquè ara hi ha el nou testament a la llibreria. Ara ràdio és el que veia el mossèn, eh? I és veratiu, sí. És veratiu, m'agradaria. Que llegeixin la bíblia. Sempre trobaran un ensenyat. Que llegeixin-lo és com si dieu l'escoltés. Però que ho posin en pràctica, eh? No parlem en pràctica. Aquí en la ràdio... No, no hi posen en pràctica. Hi ha temps que tenim aquí les respostes tan justes, que, com si diguéssim, la nostra missió pràcticament ja ha acabat. I abans que acabi, que si sempre, que si sempre, llegeixin a l'Evangeli, que les persones que assisteixin a l'Eucaristia els sentiran aquest dia, o sigui, aquest d'aquestes setmanes, l'horitzapto d'Homenja, s'hi van a l'Eucaristia. I que ho respondrà ja el diumenge segon del temps d'advent, perquè ara entrem al primer dia, a les hores ja serà el segon d'advent. I és molt bonic, també, perquè aquí és també de Marc, és un evangeli, però és llarg, sí. Aquest de ben nut, eh? Quin és? Bueno, ara no ho llegirem. No llegirem, si us sembla, em penso que queden dos minuts, m'ha dit el Carlos, i he de anar molt de pressa. Jo, que m'ho hagués de mirar en tota la liturgia que n'hi ha aquest dia, crec que més interessant que l'Evangeli, que a la Marta ja el que ens ha dit ha estat molt bonic, llegim la segona carta de Sant Pere. Me deixeu? Sí, crec que sí. Diu, és perquè aquest és molt bonic. Diu estimats. És la lectura de la segona carta de Sant Pere. És la segona lectura que es llegirà a la ceremonia. Diu estimats. Una cosa ja que no ha de perdre mai de vista. Per al senyor, t'anés un dia com mil anys. I mil anys, un dia. No és que el senyor difereixi el compliment de les promeses, com ho suposen alguns, és que el senyor és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a convertir-se. Però el dia del senyor vindrà, arribarà inesperadament com un lladre. Aquell dia el cel fugirà amb un estrépit espantós, els elements sabrandats, les desintegraran, i la terra quedarà al descobert en tot el que hi ha fet. Tenim precedent, doncs, que tot això els desintegrarà. Penseu com heu vist, com heu de viure, amb quina santitat i amb quina pietat us heu de comportar. Espereu la vinguda del senyor, i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es desferà. Els elements sabrandats es fondran. Però nosaltres, tal com ell, en su aprumès, esperem un cel i una terra nova, el reinegarà la justícia. Per tant, estimats, mentre espereu això, mireu que ell us trobi en pau, inmaculats i reprensibles. És molt maca, eh? És molt maca, eh? I aleshores hi ha un consell de dia i granos. És per reflexionar. Porteu-se bé, i ara ens diu que tenim que dir adéu. Senyors, en el desig de que tothom es porti bé, que les coses surti bé, i fins la propera, si volen escoltar-los, serà dissabte a dos quarts d'on sap. Bona tarda i gràcies. Moltes gràcies, Marta. Moltes gràcies, Marta, moltes gràcies. Bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.