Veus Parròquia del 10/1/2018

You've been giving me the lines so many times It kinda gets like feeling bad, it looks good Yeah I kinda love it It turns a man To slow I kinda love it It turns a man I kinda love it Béus de la parròquia Programa d'informació i formació humana i cristiana de la parròquia dels Sands Just i Pastor de Sant Just esvern Béus de la parròquia dels Sands Just i Pastor de Sant Just esvern Béus de la parròquia dels Sands Just i Pastor de Sant Just esvern Amics oïdors de Ràdio d'Esvern, Béus de la parròquia amb el seu equip d'investigació dedicarà el trimestre que comença ara a una part de les grans revisions. El trimestre anterior havíem treballat, havíem presentat, una forma protestant de l'oter, ara volem parlar de l'Islam, la mitja lluna creixent. Per això ho ambientem amb aquesta música. Béus de la parròquia dels Sands Just i Pastor de Sant Just esvern. Aquella interpretació, que és del poble de Sagarauí, Per mi que és ben trobada, Ima, sobre la identitat o la diferència entre àreps i maumatans, o islàmics, islàmics, maumatans, això és el mateix. Però àreps és una altra cosa. Ens en podràs dir dues paraules, Ima? Bé, doncs els àreps són una raça com és un poble, com pot ser els blancs, els negres, o inclús els jueus, que són dins del... dins del... com s'ha diuen, aquesta... Bé, els jueus i àreps estan molt emparentats en quant a raça, però realment el món àreps és un... és una raça, és una sèrie de... de pobles. En principi, doncs situats en el medi orient, no?, en un orient mitjà. Nordàfrica, també? En el nordàfrica, i... i molts aquests àrees. En alguns... alguns també deuen haver fet migracions cap al sudestasiàtic o cap a altres cap a l'Àfrica, com dius tu, també, no? Però en principi és un poble. Per tant, és una raça, en canvi, el maumatisme o l'islam, que és el mateix, és una religió. És una religió. Va bé, en totes les religions, veure els orígens. Anem a parlar de l'origen del maumatisme. I, per tant, hem d'anar a raure a Mauma. La Meca, ciutat d'Arabia, va néixer a Mauma. Va ser pastor de jove. Es va casar amb una rica viuda. I va arreuitzar numerosos viatges a la que va conèixer vàries raons. Els 40 anys es va sentir creador d'una nova religió que va creure revelada per l'alcàngel Gabriel. La seva prèdica va ser refusada en la Meca, quina va ser la seva ciutat. I això el va fer fugir a Medina, en l'any 622. Això és l'èger. És a dir, per saber quina any és ara del món musulmà, hem d'arrestar en 2018 aquests 622. En aquesta data va començar l'aire musulmana. Poc a poc va aconseguir adeptes que, mitjançant la guerra santa, es van imposar a l'Arabia. El seu primer feu, que era el seu, amb les ciutats importants d'Ameca i Medina, i l'extensió de la seva reojó a l'Arabia. La seva reojó és una barreja de tradicions àrabs, judèes i cristianes. Va adaptar tot a la manera de ser dels àrabs perquè tingués un camp, diguem-ne, sociològic, on expandir-se. Les seves creences principals són Déu és únic, hi ha un sol Déu, un sol a l'A. Hi ha un judici final, quan mora amb el cel o l'infern, segons que cada un té predestinat. Les seves pràctiques són rezar cinc cops al dia, tenir justícia interior, tenir aquest concepte, de jonar durant el mes del Ramadan, per a grinar una vegada a la vida a l'Ameca. Es permet la poligàmia i el divorci, però els musulmans no consumeixen porc ni alcohol. Els llibres serats és el cura, en el qual conté l'ensenyança de Mauma, però també dels seus primers succesors. Podríem ampliar aquests conceptes fonamentals de la reojó islàmica. Quin document es porta, Tima Colada? Jo he portat un llibre d'en Rosier Garradi, que era un filòsof del segle XX, jo crec que en aquest moment hi ha Déu ser mort, però és una persona francès, que va ser comunista i després es va convertir a l'islam. Jo no sé si continuarà sent comunista, no em sembla que el van fer fora del Partit Comunista Francesc per no sé quines històries, però aquest home es va convertir a l'islam i aleshores fa una explicació sobre aquesta religió, que la veritat és que són per una banda molt profunda i una mica complexa d'entendre, perquè no deixa de ser un filòsof, i per una altra banda són molt riques i molt interessants. A l'esquena de les seves hores, apunta 5 pilars, com diu el Corà, el primer és la professió de fer, i ell diu, la proclamació de la qual basta per definir un musulmà, és d'una simplicitat que la fa popular i d'una profunditat que converteix en un exaurisme anexaurible a l'islam. Sols Déu és Déu, i m'ohoma el seu profeta. La primera part sols Déu és Déu, és el moviment de l'home envers el diví, de l'exterior vers l'interior. Distingeix el Déu real de tot el que és real, és a dir, de tot el que és percebut o concebut fora de la seva relació amb Déu. I res, no seria real que no fos diví. Una mica panteista, segons com. Això és una interpretació meva. Però també és simple. Molt simple. Idees molt clares, poques. Déu és Déu, m'ohoma és el seu profeta. Jo de creure que amb aquest Déu únic... Aquest seria la primera... El primer pilar en el que... Aleshores, el que és cert és que dins del corà, Jesús de Nazaret té una importància gran. Vull dir, salvalora. Sí, com un profeta. Com un profeta, com un messies, inclús. O sigui, un profeta de més salsa, de més qualitat. I Maria, doncs, la seva mare, com una versió que concepte per a obra de l'esprit sant, a Jesús. En aquest sentit, hi ha un lligam molt important. I inclús aquí, el Roger Garodí al llarg d'aquest llibre diu que els maometans tenen més afecte a Jesús, que el que els cristians tenim amb m'ohoma. Però bueno, deixem-ho córrer, no? Bueno, el segon pilar... Sí? Vols que... No, no, no. El segon pilar és la participació de l'home en aquest can de lluança que lliga tota criatura al seu creador. Diu-me-ho, m'ohoma, o diu el corà. Replega't en tu mateix per a retrobar tota l'existència resumida en tu. La pregària integra l'home de fer en aquesta adoració universal. Jesús aquí diu una cosa que és molt... Bueno, que jo li he trobat molt bonica, i és... Tot acomplint-la amb el rostre girat vers la meca, tots els musulmans del món i totes les masquites, en les quarts la caseta del Mirrap assenyala la direcció de la Cava, estan així integrats per segles concèntrics, en aquesta basta gravitació dels quarts vers el centre, és a dir, com que de tot el món s'han d'ajunallar, s'expostren d'aquella manera, dirigits cap al mateix lloc, doncs es creen un cercle concèntric, mira, no hi havia pensat, però és una forma de dir... I en la pregrinació, quan estan just de la Cava, aquesta pedra central de la meca, fan aquelles nombres de voltes al entorn, en aquest lloc central de l'Islam, i també creen aquests cercles que has comentat. Sí, una mica diu que és la gravitació dels quarts vers el centre. Aleshores, l'ablució ritual, o rentar-se les mans abans de la pregària, simbolitza el retorn de l'home a la pureza primordial, per la qual traient fort de si tot el que pugui entalar a la imatge de Déu, l'home n'has d'haver el perfecte Mirrap. Es renda? Anem a posar una mica de música d'aquesta ambientació que tenim en el programa d'avui i continuarem amb el mòmatisme. Molt bé, l'equip de documentació segueix informant per què el de Juni en el món mòbil. El de Juni, segons Roger Garodí diu, és una interpretació voluntari, és una interrupció, és un tall voluntari del ritme vital. És l'afirmació del voluntat de l'home respecte al seu jo. El de Juni és igual que el de Juni que feien, perquè ara ja no fem els cristians, no fem gaire. El de Juni, quan el feien de veritat quan eren petits era un acte de mortificació. M'imposo a les meves ganes de menjar o de veure el que sigui. Jo estic per damunt dels meus desitjos com a persona, i els altres fan aquests actes durant el ramadà que ho fan de dia. A la nit tenen menjar o menjar, però durant tot el dia no menjen ni veuen. La caritat no és una cosa que tu dones voluntàriament o perquè tu ets sobre o no. Ells consiguen la caritat com una espècie d'ajustícia interior, és una justícia interior institucionalitzada obligatòria que fa efectiva la solidaritat dels homes de la fe. És a dir, que moltes vegades s'ha dit des del món cristià que hauríem de donar un 10% del que nosaltres poseim o guanyem o el que sigui. És a dir, que la justícia o perquè hi hagi més equitat entre tots els homes, tu tens més, dones més i compenses una mica la pobreza d'altres persones. És el record permanent que tota riquesa, igual que tot a cosa, pertany en adeu i que l'individu no em pot fruitir segons el seu caprís. Aquí és una mica simil·lada a la comunitat dels sants, però feta efectiva amb una cosa material com puguin ser els diners, la riquesa... O peregrinatge a la meca quin sentit té per ells? El retorn, el d'origen de la reuigó, des d'on Maoma va sentir-se cridat, a practicar, il·luminat per redactar unes normes de conducte humanes, etc. Aquí diu, no sols concretitza la realitat mundial de la comunitat humana, és a dir, com nosaltres tenim el Màtica, però no tenen cap obligació d'anar-hi. Però allà és la capital i allà es troben. Si no que en l'interior de cada peregrin vivifici que el viatge interior véns al centre de si mateix, és a dir, que és una peregrinació per un millorament personal. I aleshores, el tema central de l'islam en totes les seves manifestacions, és aquest doble moviment de flux de l'home vers Déu i de reflux de Déu vers l'home. Molt bé. Aquests són els cinc pilars. Aquests cinc pilars són elaborats d'una manera, diguem-ne, no solamente teòric, sinó és possible portar-hi la pràctica, però sempre hi ha hagut desviacions i ja hem hagut maneres d'entendre. Això ja en parlarem. Tornem, si ens permeteu, una mica a l'història de l'islam. Què va passar amb aquesta religió que Maoma va crear? Es va sentir inspirat per redactar i per imposar. Doncs que els seguidors de Maoma, que són els Maoma tants, o musulmans, o islàmics, van emprendre la guerra santa. Això està en el seu llibre, per arribar a tot el món i guanyar aquest món per la seva religió. El seu fal·lera, balicosa en els seus primers temps, però també la debilitat de les nacions veïnes, també la creença de tenir el paraís assegurat qui mora en la guerra santa, qui mora combatent, van fer que ràpidament van conquistar Palestina a Síria, l'actual Síria, Pèrcia, l'actual Irán i tot el nord d'Àfrica. Després, tot l'imperi visantí, encara que constantin el plan de vacaure. A principi del ciclo 8è entra en Espanya, van a poder-se facilment perquè la estructura social i la política era molt feble. Van arribar fins als Pirineus i van per romàndre, aquí, a aquestes terres, durant 8 segles. Primer, depenien del califat de Damasc, però després els àrabs en Espanya van arregir un califat independent a Córdoba. En general, els musulmans van permetre als cristians que seguissin, més o menys d'una manera amagada, la seva religió. I tant sols o tant van haver-hi persecució als oscaramoses. Es van dir, mos àrabs, els cristians, que van ser cristians entre musulmans. Van conservar les seves costums i les seves pràctiques, encara que alguna part d'aquests costums eren que van ser dels àrabs. Bé, això va ser una mica l'arribada dels àrabs, perdó. Ara, en aquest cas, eren àrabs, són els musulmans, aquí a Espanya, i com van conviure amb el poble. Que després, el mateix reis d'aquí a l'estat espanyol, van promoure la reconquesta i els van expulsar en temps del rei catòlics el segle XV, al final del segle XV. Bé, posem una mica més de música i després parlarem d'un tema molt controvertit, que és la violència en el món islàmic. Bé, això va ser una mica l'arribada dels àrabs, perdó. Ara, en aquest cas, era una mica l'arribada dels àrabs, perdó. Bé, això va ser una mica l'arribada dels àrabs, perdó. Molt bé. Alguns ha demanat, que expliquéssim des de les zones, quina és la timologia de la paraula islam, d'on ve aquest nom? La paraula islam significa literalment acceptar, rendir-se o sometre. Aleshores, hi ha una revista, Pedro Martínez Montaves, que diu que es diu habitualment que islam significa submissió total a Déu, cosa que és certa. Encara que no és cert que això correspon a la traducció només d'una part de la paraula, resta una segona part per traduir, atenent a l'arrel. Aquesta segona part parla, que és la part que depèn de... O sigui, islam està composta de is i després de salam, que és com amb la llengua àrab, es diu pau. Són termes germans enderivats tots dos de la mateixa arrel. O sigui, és dependència total de Déu, alhora que ens proporciona pau. Jo ho interpreto d'aquesta manera, dependència i pau. O sigui, el mot muslim, musulmà, significa submés en el sentit teològic. Submés a Déu i, com a conseqüència, tens una pau interna... El matí radical de la paraula pau. I ara tu parles de guerra. Bé, parlo de guerra perquè, entre altres motius de contacte amb el món islàmic, el món de les religions en general, alguns nois d'un institut estaven preocupats per aquesta assimilació d'islàmics, garrers, gigailistes, assassins, a través dels atemptats que hi ha hagut darrerament a Europa i altres llocs del món. Per tant, no podem parlar de la violència en el món islàmic i islamista. No sé si acabarem avui. El món islàmic es troba immerts en una crisi que tardarà anys a superar. Sí, per causes pròpies o alienes, els ceris que són pocs als països de majoria musulmana que no pateixen la sort de la violència. A més a més, almenys una d'escenes d'aquests països tenen bases estables d'alguna organització terrorista lligada a la Caeda o a l'autodenominat estat islàmic. Si això és així, quins arguments per què els terroristes, si el seu món ve de l'islamisme, d'aquesta pau que hem parlat, quins arguments poden tenir per cometre atrocitats? Caldeixen mascarar els no raonaments, denunciar els països del golf que actualment defensen el seu mateix codi penal, tot i que formalment condemna el terrorisme. I posar en valor els contradiscursos dels líders islàmics per tal de contrarestar ideològicament aquest fanatisme. Tot plegat, sense oblidar que una part de la responsabilitat en la creació d'aquests grups terroristes, concretament a la Caeda i l'estat islàmic, la tenen als nostres països occidentals amb la seva història colonial. Per exemple, amb la seva lluita a l'Afganistan contra l'Ursa es va recolzar grups de les quals es posa a la Caeda per lluitar contra Rússia a l'Afganistan. I amb la Invasió de l'Iraq, després d'11 de setembre a Nova York, això va provocar tot una reacció extremista, sobretot a Síria, i allà hi havia grups occidentals que recolzaven el que després va ser o estat islàmic. Cal recordar que si ve Occident no va crear la ideologia radical de base islàmica, sí que es va recolzar de manera menys preable en grups que ja la plantejaven. Pel bé de la Roigó, cal lluitar ideològicament contra els que la segresten. És a dir, que arredera moltes de les intervencions d'aquests grups radicals extremistes, hi ha un inici d'ajut o d'intressos polítics del món occidental. Jo crec que la religió els ha servit, amb això que dius tu, que el que ha mort, el que mor en una guerra santa, que la guerra santa doncs vol dir lluitar contra els que pensen d'una manera diferent o tenen una religió diferent que la teva. Aquests ja tenen el cel garantit, doncs és una forma de basar-se o de apullar-se en la religió, perquè la gent s'entregui a una guerra que no té res a veure amb la religió, sinó que té una altra base i uns altres interessos. Jo ho veig així, a mi no em sembla que sigui a l'islam el que provoca aquestes guerres, sinó que hi ha uns interessos econòmics, polítics o d'aquesta mena, i que les hores que governen, que manen, que aporten tota aquesta gent a immolar-se, els faciliten o els angresquen a base de les creences que aquesta gent tenen. És una estafa, vaja. També hem dit que moltes d'aquestes accions malicoses, tant el món occidental, com el món dels árabs, estan provocades per pugnes internes. Maume va morir l'any 632, i deu anys més tard, de l'Ègira. I va provocar una disputa pel lideratge, que va obligar el califa a Bobac a lluitar contra revoluions constants durant els seus dos anys de califat. Els califes, Umar i Usman, van expandir el nou imperi cap a Occident, Egipte, Israel, Síria i Capurien, Irak, Irán, però també és un objecte d'una gran contestació interna, especialment per partidaris de l'I, gendre de Maume, de Muhammad. Amb dos califes moren assassinats. Esclata una guerra civil. A l'I anomenar, finalment, Califa, serà assassinat. I els seus fills se'n memoriran. Si instaure, a demà, un califat hereditari, a partir de l'any 661. La sabiditat i la capacitat del qual per assumir les cultures alienistes, Byzantina i Persa, van engrandir la cultura árab. Bé, aquest ha estat el primer programa dedicat a aquest islam, la mitja lluna creixent, del qual en tornarem a parlar d'aquí quatre setmanes, si deu vol, el mes de febrer i després de les quatre setmanes més, el mes de març. Jo crec que ens hauríem de quedar amb la part positiva de l'islam. És important que respectem la gent que profesa aquesta religió. Molt bé, amics i veus de ràpid esvern, amb vosaltres veus de la pròquia que serà repetit el 17 a 2.15 del matí.