Veus Parròquia del 17/1/2018

I will wait for the time I am alive. Beus de la parròquia. Esteu a la sintonia de Radio Desvern, en el 98.1 de la freqüència modulada. Avui dimecres, dia 17 de gener, festivitat de Sant Antoni el Gran avat d'Egypta, patroda menorca i de tota criatura del regn animal. Us acompanyem les veus de Joan Algarra i Pere Oliver, amb en Carles Hernández Rius a la part tècnica. Iniciem el programa amb la lectura de l'Avangeli del proper diumenge dia 21, tercer de Durant l'any. Després que Joan fou impressionat, Jesús anava a l'Ilea i anunciava la bona nova de Déu. Dèia... S'ha complert el temps i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova. Tot passant bora al llac de Galilea, veiéssim-ho i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jesús els diguer. Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes. I el van seguir. Una mica més enllà, veieu-me, fill de Sabadeu i el seu germà Joan, que eren a la barca, repassant les xarxes. I tot seguit els va cridar. Ells deixaren el seu pare Sabadeu a la barca amb els jornalers i se n'anaren amb Jesús. Jesús ens diu que ha arribat l'hora de convertir-nos. Ara és, doncs, un temps de gràcia que ell ens ofereix. Com ens diu Sant Pau? No podem deixar perdre la oportunitat, per cent. L'Avangelia ens diu, per boca de Jesús, convertiu-vos i creieu en la bona nova. Jesús ens convida a donar sentit a la nostra vida. Viure és canviar, per això avui és un bon moment per reconèixer les nostres necessitats. Per reconèixer aquella llum i aquella força que necessito per tal que la meva vida doni un tom positiu. És el moment de convertir-nos, és a dir, de demanar perdó amb humilitat i d'obdir-nos plenament a la força renovadora de l'esperit de Jesús. Obrim-li de bat a bat la porta del nostre cor com oferen els apòstols i tots els seus deixebles, que al llarg de la història s'han fet seguidors seus. Nústies de l'església. Emotiu de la setmana de pregària per a la unitat dels cristians, que és tot un repte, Es dirigia a nostre senyor, el Cardenà Lomella, el full dominical de diumenge passat tot dient. Senyor, sabem que la teva crida és la comunió amb tu i amb tu. Una comunió que acull i respecta la diversitat, que aprecia i valora la diferència, que no té por de cercar la veritat. Una força de comunió que rebem de tu en l'eucharistia, i que, si la deixem actuar, pot fer allò trencat o regenerar allò que s'esquerda. Senyor, perdó per la nostra incapacitat de viure units tots els cristians. Senyor, encara calentament, ja fa unes quantes dècades que anem aproximant postures, sabem que no és senzill, però el que sí sabem és que tu ens acompanyes. I d'aquest tema ens parlava també el senyor Rector de la nostra parròquia, el full dominical de diumenge passat tot dient. S'admana de pregària per la unitat dels cristians. Com cada any entre els dies, 18 i 25 de gener, és la setmana que totes les esglècies cristianes preguem per la unitat de tots els cristians. Allà de la història i per diferents raons, s'ha anat trencant la unitat que Jesús demana a tots els seus seguidors. Ben segur que hi ha raons històriques i socials, la interpretació del contingut de la sagrada escritura, la reflexió teològica, la mateixa història de la comunitat eclasial, com estructura comunitària i l'organització, entre moltes d'altres coses, està en la causa de la divisió i estructuració de l'esglècia en variades organitzacions que sent tots d'Orient Cristià, anem fent camí per rutes diferents. Crist, aquí seguim, és el mateix. El punt de referència també és tota la sagrada bíblia. Els valors per viure com a deixables de Jesús s'identifiquen en tots igualment, coincidim als moments de resposta socials en el nostre món i moment històric. Estem organitzats com a comunitats, tenim pastors i pastores. Això, unes, d'altres, només pastors. Les celebracions de la fe comunitària varien els diferents ritus que es fan. Hi ha diferències teològiques en el contingut d'aquests. L'espiritualitat s'orienta diferentment. Tot plegat, fa que davant del nostre món donem el mal exemple d'estar dividits en el moment de mostrar-nos com a testimonis de Jesús Crist, que és l'origen, el motiu de ser de l'església, la de l'únic pastor que és el mateix senyor. Com diu Sant Pau en les seves cartes, ell és el cap de tot el cos. I aquest cos és l'església. Quan parlem d'unitat dels cristians, no volem dir que tothom que no segueix pel camí dels valors que ressalten en la nostra església està vivint en l'error. Que, si volem assolir la unitat excreciant, han de renunciar al que creuen i assumir els preceptes i doctrines que tenim l'església catòlica. No es tracta que vinguin cap a nosaltres, cal que tots els donin i d'altres comunitats eclasials anem treballant pel camí de fidelitat a l'Evangeli amb la fidelitat a la persona del Crist, i serà ell amb el do de l'esperit sant qui ens farà donar dels passos que cal donar per la unitat que ell va desitjar per a tothom que els vulgui seguir. Aquesta ha de ser la nostra pregària en aquesta setmana, i sense menys prea ningú, però també sense renunciar al que creiem essencial en la nostra manera de viure, en la fet de Jesucrist i en la seva església, que és pecadora i santa a la vegada. El millor que podem fer és pregar per tothom que vulgui seguir acceptant Jesús com ideal de vida, i la unitat vindrà provocada per aquesta odiò amb ell a través del do de l'esperit sant que ens condueix vers la veritat, que ens farà lliures, tal com diu el mateix Jesús. Signat mossèn Joaquim Rius. Avui, tal com he dit abans, és la festivitat de Sant Antoni Abat. Gràcies a que d'elles conserven set cartes escrites i la seva biografia va ser redactada per a Tanasi de l'Exendria, sabem que Antoni Abat va néixer a coma a l'Al Egipte l'any 251 i va morir a l'Exendria el 17 de gener de l'any 356 de la nostra era. Va viure, per tant, 105 anys, i al llarg de la seva dilatada existència, i després de sentir la crida de Déu, quan només tenia 20 anys, no va parar de fer bones obres seguint el lema de Sant Mateu que ell tenia en gran estima. Si vol ser perfecte, ves. Ven el que tens i dona-ho als pobres. I tindràs un tresor al cel. Un règim alimentari estricta i vegetarià i la vida comunitària van fer d'ell un home generós i saludable. A més d'estimar les persones, el seu gran amor pels animals el va distingir. Perquè tenia cura d'ells i els guaria. D'aquí, que sempre el veiem representat, amb un porquet als seus peus com a símbol d'estima a totes les bestioles. Amb justícia és patró dels animals, i encara avui som portats a Benaí, tal dia com avui, cercant la protecció del sant. És el patró dels tres diners i de tota activitat que tingui que veure amb bèsties, tant si són de càrrega com d'acompanyia. És venerat a les Illes Balears, a Menorca, a Sant Antoni de Pormany, a Ibiza, a l'ordre dels canons gerregulars de Sant Antoni de Viena, a Sant Antoine d'Issel, a França, al monestir de Sant Antoni d'Egypte, i a molts més altres indrets del món, on la seva devoció va arribar a ser tan popular que feia ombra a d'altres figures notables del Sant Oral Romà. I felicitats a tots els Antonis i Antonis, que us celebreu avui. Això mateix? Que n'hi ha, n'hi ha. N'hi ha molts i moltes. Clar que sí. Sí, hi ha Antonietes, Tonis, el que vulguis. Doncs per molts anys. Traiem-nos la mania de que Sant Antoni dels Burros, quan veiem la seva biografia, veiem que va estimar també molt a les persones. A l'estimar, a més a més, als animals, el fa d'una gran actualitat. A més a més, estimar la natura. És el que parla el papa l'últim encíclic, que va ser molt en el seu temps i era ecologista. Ni tant. Bé, doncs recordem que s'han acabat les festes, i ara us llegim el full perroquial del 7 de gener. Ja fa alguns dies, però és que com encara totes les festes tenen cap buitada, trobem que té la seva actualitat. Perquè diu així. Com fa pocs dies es desitjava amb unes bones festes de Nadal, que són els dies en els que comentem afirmant rotundament gràcies a Déu que s'han acabat les festes. Sí, tant. Molts han de tornar a la dieta oblidada, d'altres han de retornar a complir amb el ritme atlètic-gimnàstic, els més petits de la casa, a menys mal que ja tornen a l'escola. Les famílies representen el ritme d'horaris més o menys fixats i calculats als espais de dia, coincidents per a tenir tothom ocupat o controlat. Els àpats són en funció del dia i establers ara per d'altres criteris més asseñats, segons les necessitats dietètiques i no tant per gustos, caprissis, diades o segons el lloc on es feien els àpats festius. Hem tornat a la normalitat. Ens satisfan les diades festives per les seves motivacions, però no podem oblidar de fer-nos una certa crítica per valorar el sentit autèntic de les mateixes per si van d'acord amb les formulacions socials, de convivència, d'ajuda mútua, de tensió als qui no tenen res, ni casa, ni regals, ni diversió, ni família, que potser ho tenim ben estructurat i discutit amb col·legues, amb la família, amb les associacions amb grups polítics i fins i tot amb una mirada cristiana, però ens hem de preguntar si hem estat conseqüents amb els nostres principis teòrics i els hem dut a terme amb una pràctica justa. Potser, si ho féssim així, ens adonaríem que és molt positiu fer festes, sempre que tinguessin en compte de doar la pràctica i fer realitat allò que, teòricament, som capaços de formular i mantenir com a raonament d'un comportament just i obert als altres que ho puguin gaudir també. El consum és una relació personal, econòmico, social. Si no ho volem i no ho vellem, passa a ser una autosatisfacció barrejada en família o amistats, deixant al marge aquells que no estiguin en aquest context. Que en molts casos no caldria que fossin membres per asseure taula o acompanyar-nos en la sortida a un altre lloc, sinó tenir-los precents i, a través d'entitats, amb tot l'amor, voluntat, disponibilitat i servei voluntari, aquestes festes han dedicat la vida a fer arribar una mica de tot el que, per la majoria, hem quedat tips tan d'estómac com d'enviant festiu. La nostra queixa és conseqüència sovint de massa coses. La queixa per moltes persones serà per no poder gaudir de res, per poc que fos d'extra. Amb tot, no podem oblidar que tot el que sigui gaudir no depèn de la quantitat, sinó de la qualitat del que es comparteix i, sobretot, amb l'amor que s'hi posa. Això no serveix, com excusa, per oblidar-nos de tothom. Cal que tothom tinguem precent que som la gran família humana i que no hi ha dret que les diferències ens separin, ens facin oblidar, o fins i tot, ens tapin els ulls davant de tanta desgràcia. Ben segur que no tenim solucions a les mans, però sí que tenir precent el sofriment dels altres ens ajuda a simplificar els tips de festes del que ens ho podem permetre i justificar fàcilment. Signat mossèn Joaquim Rius. Bé, són unes reflexions realment assenyades, perquè és veritat que davant de celebrar una festa, a vegades ens oblidem que hi ha persones que no poden ni menjar. I això és molt trist, el dia d'avui. I aquestes reflexions són encara vigents el dia 17 de gener, perquè, com dèiem abans, totes les festes tenen cap buitada i hi ha gent que segueix anant de celebració. Sí, sí, sí. Amb l'excusa que queden els torrons, perquè queden encara una miqueta de beguda al rebost, i no ens recordem com deia un poema de salvar papassell, no? De vegades, de tan pobres que som, ens oblidem dels pobres, perquè sempre hi ha un que és pitjor que el nostre. Demedis Jous, de gener, a les 19 hores, a la sala Monier, una reflexió sobre el compromís cívic. Manuel Levins nas i els drets a l'altre. En Bonaventura, Pè de Mont, autor i doctor en filosofia i membre de l'institut d'estudis cristians. El seminari conciliar del carrer Diputació 231. Silenci contemplatiu segons el mètode de Franz Jelix. Això del silenci contemplatiu és una cosa que abans es feia molt i que ara sembla que caigut en desús, però hi ha molts religiosos i religioses que l'estan practicant i que és immensament saludable. Nosaltres li fem molt cas quan ho fan monjos budistes i quan ho fem nosaltres sembla que sigui una cosa extraordinària. Doncs per això és molt recomanable anar al dissabte 20 de gener de 9.45 a 18.45 amb membres de l'equip de la Coba de Manresa, al monestir de Sant Pere de les Puelles. Això és el casc antic, el carrer Dolors Montserrat 31. Podeu trucar al telèfon 9.30.0.38.9.15 o ve inscriure's a activitatpuelles a robagmail.com. Trobada dels amics de Sant Francesc, del 18 de gener... O sigui, demà. Demà, això mateix. Pregària, és el tema que es tractarà els franciscans del carrer Santaló número 80. I també recés a Sant Martí del món negre. Dies 20 i 21 de gener em farà Josep Manuel Vallejo. Informació i inscripcions, consell de laics a roba caputxins.cat. Ara, celebració de Sant Anton Llevat, ha sigut avui, no? Sí, a la parròquia de la Concepció ha sigut avui, aquesta tarda, a dos quarts de sis. Si algun encara té algun animaló per venir, acoll blanc aquest vespre a les 9, encara hi haurà una edicció... i abans de la parròquia de Sant Ramon, no? A Sant Ramon, sí. Si us heu deixat de venir per aquí, o al bosset, encara podeu córrer, perquè aquí Sant Júsia va ser diumenge passat. Diumenge, diumenge, sí. Però hi ha llocs que és avui, i encara, si consulteu les webs, hi ha parròquies que ho fan, diumenge, vinent. Ah, també? Que tenim temps per venir amb animalons. Sí, sempre tenim temps de venir amb animalons. Sí, i a més, el Maixurí i el Sassardons hi deuen que sempre estan disposats a venir el que calgui. Oi, tant! Escolta'm, a Montserrat es venien les claus del cotxe, es venien les claus de la casa. Algun element que l'amo de la casa considerés que era dinar de sa venir, els monjos, però es venien tranquil·lament. Sí, amb el sa vol de nosaltres. És molt habitual, jo heu vist molt a Madrid, i la gent també ho fa, que porten a venir les criatures petites. Ah, també? Sí, sí, el nostre net es van venir, precisament el 2 de febrer. Clar que sí, clar que sí. Molt bé, doncs una mica una música d'aquestes que poses en marxa, Carles. Fè i actualitat. Càrates diosessana de Barcelona, jornada mundial del migran i del refugiat. Compartir el seu viatge és compartir-hi la vida. Cada furester que truca la nostra porta és una ocasió de trobada amb Jesucrist, que s'identifica amb l'estranger acollit o rebutjat en qualsevol època de la història. Ja ens ho deia Sant Mateu en el capítol 25, versets del 35 al 43. El papa francès va voler, en els primers anys del seu pontificat, mostrar la preocupació que sent per tants immigrants i refugiats que fugen de les guerres, de les persecucions, dels desastres naturals i de la pobresa. Com diu, en el missatge per a la jornada mundial del migran i del refugiat, és un signe dels temes. I per això va voler instaurar, en el nou ticasteri per al servei del desenvolupament humà integral, una secció especial, com expressió, de la sol·licitud de l'església envers els immigrants, els desplaçats, els refugiats i les víctimes del tràfic de persones. El papa concreta aquesta sol·licitud en cada etapa de l'experiència migratòria, des de la sortida i al llarg del viatge, des de l'arribada fins al retorn. I ho fa en quatre verbs que articulen la resposta comuna que el hem de donar, acollir, protegir, promoure i integrar. Des de càrites hem volgut concretar aquests quatre verbs en quatre exemples de la nostra acció. Acollir el Foraster. El juliol del 2017, càrites dius a Santa de Barcelona, va iniciar un projecte de mentoria social per a persones refugiades en mercat dins del programa català del refugiat. Té l'objectiu de construir una acollida comunitària que els faciliti el coneixement de l'entorn i la creació d'una xarxa relacional vigensant l'acompanyament de persones voluntàries que exerceixin la funció mentora amb el suport de personal tècnic professional. Cada grup de mentors està format per a un mínim de tres persones i un màxim de cinc. El nombre de persones que conformen els grups està en funció dels membres que té cada família amb la qual es realitza el voluntariat. S'intenta que els voluntaris i les famílies participants tinguin afinitats, ja sigui per l'edat, la formació o les llengües que parlin als voluntaris. Esperem que totes les experiències que han començat aquest 2017 tinguin un futur ben esperançador. Des de càrites seguirem fent costat a totes aquelles iniciatives que treballin a favor de la Germano amb les persones que han arribat a casa nostra fugint dels conflictes bèl·lics. Això s'ha escrit pel Departament de Migració. Protegir en terra estranya. Aquest servei de càrites diosa sana de Barcelona sorgeix per canalitzar l'ajuda de l'Església de Barcelona. Té el doble objectiu d'ajudar les persones procedents de països amb algun tipus de conflicte que poden optar a zil o refugir i donar ajuda in situ des de les càrites dels països d'origen. Actualment atén 83 persones, 35 famílies. D'aquestes, 17 famílies són acollides en pisos de càrites diosa sana de Barcelona, de parròquies o bé de particulars. Les famílies acollides per càrites compten en tot moment amb un acompanyament social per part d'un equip. Sense terminis hi ha una finalitat que pugui reconèixer la llengua per millar de cursos, rebre orientacions laborals o ser guiats en tot allò que fomenti una millor adaptació a casa nostra. Això és redactat pel servei d'ajuda al refugiat. Però moure drets. Des del projecte d'assessoria jurídica d'Estrengeria es promou la igualtat d'oportunitats de les persones immigrades perquè puguin gaudir dels mateixos drets i deures que la resta de la ciutadania. S'ofereix una tensió legal individualitzada i grupal a partir de les experiències de les persones ateses. A senzibilitza la comunitat d'acollida es denuncien les situacions d'injustícia social que es detectin i s'incideix en les polítiques migratòries i la legislació d'Estrengeria. I finalment, la quarta proposta, integrar a la comunitat. L'Abdolayeva arribà procedent de Mipmali en una pastera que havia sortit de nou dipou a Mauritania en 56 nois més. Havia vist a la televisió la promesa d'un món sense pobresa on qualsevol pot tenir qualsevol cosa que decidixi i va voler complir el seu somni europeu. Ho veus a la tele? Va, penses que et canviarà la vida? Penses que una vegada siguis allà, tindràs diners, tindràs cases, tindràs cotxe? Que un cop siguis aquí ho tindràs tot i tot. I va costar un centre d'internament, cases ocupades, habitacions de relloguer, solitud i feina dura i mal pagada. Però al final se'n va a sortir. Gràcies a la seva força i el seu optimisme i el servei d'inserció laboral de cànides, feina amb cor, va fer un curs d'hostaleria i ara té una bona feina i ha format una família. Ara aquest jove és un exemple d'integració. Parla català, participa activament de la vida de la seva comunitat i ja només passa per càrites a saludar. Això és de l'àrea de comunicació de càrites. Això és un exemple realment del que pot donar de si aquesta ajuda de càrites per als mirants. Tuitor del Papa Francesc. Diu el pontífex. La ciència expressa la seva mateixa dignitat quan serveix el desenvolupament integral de la persona com el de la família humana. Continua. A la pregària recorden tots aquells que tenen cura de les persones que tenen cura de la família humana. A la pregària recorden tots aquells que tenen cura de les persones malaltes amb dedicació i esperit de sacrifici. Un altre tuit. No podem canviar el món tots sols, però junts podem semblar la joia de l'Avengelli estant a prop dels més dèbils. I un altre. Res ni ningú no pot enfosquir la llum que Crist posa el cor i el rostre dels seus amics. Poseu cada dia Google, si voleu, o com vulgueu, quan us vagi bé, tuits del Papa Francesc i trobareu totes les reflexions que diàriament ens fa a tota la cristianitat. És a dir, que està molt bé i li agraïm de tot cor. Hem arribat als moments finals de veus de la parròquia. Avui us hem parlat la Joana Algarra i en Pere Oliver. Ha posat les músiques i ha controlat el so en Carla Cernández Rios. Recordeu que aquesta audició serà repetida el proper dissabte a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores, molt bona nit a tothom, o bé, bon dia, si ens escolteu en dissabte. Adéu-siau. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. El just de la fusta parlem de tot el que passa s'enjust. Soc una urbanita, ho reconeix. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Compenat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. I clar, què vols fer-hi, no? És el temps, però si pot fer res no ho podem canviar. Just de la fusta, vivim s'enjust en directe. La ràdio de s'enjust 98.1.