Veus Parròquia del 14/2/2018

Veus de la parròquia. Esteu a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.0 de la Freqüència Modulada. Avui dia 14 de febrer, dimecres de cendra, també és la festivitat de Sant Valentí de Roma. Us en parlem tot seguit. Us acompanyem les veus de Joana Algarra i Pere Oliver, amb en Carles Hernández Rius a la part tècnica. Veiem el programa en la lectura de l'Avengelli del proper dia 18 diumenge primer d'aquaresma. L'actura de l'Avengelli segon Sant Marc. L'esperit empanyé Jesús cap al desert. I va passar 40 dies, temptat per Satanàs, s'estaven entre les feres i els àngels l'assistien. Després que Joan Fou impressionat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu, deia. Se complerta el temps i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova. Dimecres de cendra. Penitència i penediment ens poden sonar a tristesa o frustració, però no podem oblidar que la cendra és un símbol de reneixement. Com l'au fènix que reneix de la cendra, l'aquaresma ens invita a viure un temps propici, un temps fort de conversió i de renovació de tota la nostra vida. En realitat l'aquaresma és un temps d'alegria, de donació, de trencament amb tot el que alimenta el nostre ego i ens treu la fam de la paraula de Déu. Jesús posa en el centre de tot practicar la misericòrdia. I què hem vist a la lectura de l'Avangeli del proper diumenge? Ens el pas de Jesús pel desert i va patir la temptació i s'hi va preparar per començar a predicar. Com tots els profetes, Jesús va tenir un temps de preparació. I a nosaltres també ens cal preparar-nos cada cop que emprenem alguna cosa important. Ens cal reconèixer allò que ens inclina cap al mal, afrontar la temptació que es fa sentir dins nostre. Si no la reconeixem, deixarem que ens domini. El text esmenta després al començament de la predicació de Jesús de Galileia, que és resumés en l'anunci de la proximitat del regne de Déu en una invitació a tornar el creador i rebren les bones notícies. La notícia és, sobretot, que deu bé arregnar perquè allà on regne Déu hi ha amor, justícia, pau i alegria veritable. Notícies d'Església En motiu de la Jornada Mundial del Malal, que va ser el passat diumenge dia 11 de febrer, mossèn Joaquim Rius escrivia el full informatiu de la parròquia. Com cada any, en aquesta diada dedicada a nivell universal i especialment a l'àmbit de la nostra Església, el Bisbe de Roma dirigeix un missatge ple de contingut i valor que ajudi a pensar en el fet en sí. I quina és la motivació per aquest any? Aquí ressaltem alguns fragments. En guany, el tema de la Jornada del Malal s'inspira en les paraules que Jesús, des de la creu, va dirigir a la seva mare, Maria i a Joan. Aquí tens el teu fill, aquí tens la teva mare i, de les hores sençà, el de Xeble la va acollir a casa seva. Les paraules de Jesús són l'origen de la vocació materna de Maria vers la humanitat sencera. El dolor indescriptible de la creu traspassa l'ànima de Maria, però no la paralitza. Al contrari, com a mare del senyor, comença per ella un nou camí d'entrega. A la creu, Jesús es preocupa per l'Església i per la humanitat sencera, i Maria està cridada a compartir la mateixa preocupació. El de Xeble, Joan, el de Xeble estimat, representa l'Església, poble messiànic. Ell ha de reconèixer Maria com la seva pròpia mare, està cridat a acollir-la, a contemplar en ella el model del disciplat. Tota la comunitat dels Xebles està involucrada en la vocació materna de Maria. La vocació de cuidar els seus fills es transmet a Joan i a tota l'Església. Joan, com a de Xeble, que ho ha compartit tot amb Jesús, sap que el mestre vol conduir tots els homes a la trobada amb el pare. Ens ensenya com a Jesús va trobar moltes persones malaltes. A totes, els va donar a misericòrdia i perdó, guarició física, signa de la vida abundant del regne, on s'ajuga cada llàdrim. Com a Maria, els de Xebles estan cridats a tenir cura als uns dels altres. Cal proclamar l'abangeli del regne a tothom, i la caritat dels cristians s'ha de dirigir a tots els necessitats, simplement perquè són persones fills de Déu. La intel·ligència organitzativa i la caritat requereixen més aviat que es respecti la persona malalta en la seva dignitat i se la posi sempre al centre del procés de guarició. Aquestes han de ser les orientacions també dels cristians que treballen en les estructures públiques i que pel seu servei estan cridats a donar un bon testimoni de l'abangeli. La pastoral de la salut continua sent i sempre serà una missió necessària i essencial que cal viure amb ímpatut renovat, tant en les comunitats perroquials com en els centres d'atenció més excel·lents. L'atenció brindada en la família és un testimoni extraordinari d'amor per la persona humana que cal recolzar amb un reconeixement adequat. Signat Mohsen Joaquim Rius. Mans Unides ens demana col·laboració i d'aquest tema ens parlava també el senyor rector de la nostra paròquia, el full dominical següent tot dient. Mans Unides, de nou, ens demana la nostra col·laboració a través d'un projecte que, aquest any, es concreta en la construcció d'un edifici escolar angola, a Melange, per consolidar el cicle d'educació secundària. No seran les nostres aportacions les úniques que faran possible l'esmentat projecte, sinó que serà una participació que ajudarà als 19.000 euros que els socis locals aportaran pels equipaments de les aules. El pressupost, en la seva totalitat, és de 92.727 euros. Tots coneixem la dita popular que tracta sobre projectes que es proposen en l'àmbit social. Això és part d'avui i fan per demà. En tota la bona fe o per ignorància han estat molts els projectes d'oferir qualsevol tipus de productes per a consumir, però que duraven el temps que es consumien i el problema tornava a sorar cruament. Amb els anys s'ha compès que són millor oferta d'ajuda als projectes de llarga durada i amb previsió clara de futur. Les religioses mercedàries responsables del projecte d'aquest any han fet arribar la petició a mans unides de cara que una ajuda per la construcció d'un espai educatiu pot allougarir la taxa d'enalfabetisme en la zona de Vilamatilde de la ciutat de Melange-Angola. En mirada de futur és una oportunitat positiva per a tota una comunitat local, ja que augmentarà la formació de tots els que han de ser els protagonistes del futur. Tot projecte pot ser criticable, però cal suspeçar i valorar el fet que no som nosaltres que decidim quina acció fem des d'aquí, sinó que s'ha suspeçat la possibilitat de respondre a calcom que estan en el lloc, han fet la suplica real i des del mateix lloc on hi ha el problema. La nostra resposta ha de venir un motiu d'esperança per aquella comunitat en concret. La nostra solidaritat davant del drama de la fam en el món és concreta tant com església diu-se sana com a persones individualitzades, amb les aportacions que podem fer en la col·lecte favor del projecte esmentat o a través d'altres medis que poden fer arribar la nostra aportació voluntària. No perdem l'ocasió d'atendre aquest sector del nostre món que pateix les conseqüències de la manca de justícia en la distribució dels vents de la Terra que són per caudir-los tothom. No n'hi ha prou en denunciar el mal cal posar-hi el remei que podem entre tots. No es tracta de justificar la nostra consciència, sinó l'oportunitat amb aquest gest solidari de revisar quin és el nostre estil de vida i com fem la nostra distribució dels vents particulars i de consum. Signat també per mossèn Joaquim Rius que ens recorda que el sopar de la fam que serà el proper dissabte després de la missa familiar i podrà participar tothom qui ho vulgui, els infants de la catequesi i tindran un protagonisme especial. Es comentarà el resultat del projecte de l'any passat amb informes i fotografies. El diumenge vinent col·lecta mans unides contra la fam. O sigui, a totes les celebracions, si esteu a fora o no podeu assistir el sopar de la fam, la col·lecta de les celebracions del diumenge també seran per aquesta causa. Bé, com hem dit el començament, avui dia de Sant Valentí parlem de Valentí de Roma. Avui celebrem la Diada de Sant Valentí del llatí Valentinus, derivat de Vilens, amb nota... Valens, Valens. Valens, que vol dir valent. És el nom d'un sant màrtir que probablement morir, o més ben dit el van matar, l'any 270 a Roma, durant el regnat de l'emperador Claudi, segon el Gòtic. I per què el patronatge dels enamorats? Doncs perquè segons la tradició anglosaxona, molt divulgada durant el segle XIX, Valentí es va ordenar sacerdot i casava parelles en secret, sense el permís de l'emperador. Actualment es venen les relíquies de Sant Valentí a la vacílica de Santa Prexede de Roma, on és costum celebrar-hi una missa dedicada als joves enamorats. Cal dir que en moltes esglésies de la reforma de tradició protestant, aquesta celebració es fa extensiva a persones de totes les edats, ja que l'amor, quan és veritable, no té data de caducitat. I com diu el filòsof, tot en ratmen, quan vegem les flames de la passió, creix el foc de l'enteniment. I el que fa agradable una relació són els interessos comuns, però el que la fa realment interessant són les petites diferències. Fé i actualitat. Tot seguit, reflexionem sobre algun dels escritos que han sortit en els darrers fulls perroquials. Ja sabeu, us ho diem sempre, que a la web de Sant Just Pun o Reger Barra per Ròquia podeu trobar tots aquests escritos. També a la web de la diosa Ciudad de Sant Feliu, visbat Sant Feliu, puncat. I ara el que llegim és una glosa que va sortir en el passat full dominical de les dioses i de Barcelona, i que ha sortit publicat també a la darrera venguàrdia. I diu així... Un glosa d'Enric Puig Xofra, de la companyia de Jesús, secretari general, de la majoria d'escoles cristianes de Catalunya. El darrer de molts perrenostres. S'havien anat fent grans, sempre vinculats a la seva parròquia. Ella traspassà primer. Ell seguia participant en algunes activitats poques, perquè les forces anaven disminuint. No deixava mai, però la missa va espartina. Molts feligresos el coneixien i el saludaven. Un jove d'una vintena d'anys ho feia amb visiduitat interessant pel seu dia a dia. L'ancià ho agraia especialment. La absència de l'esposa, la solitud a casa, les hores i els dies que passaven lentament, se lleugerien amb aquestes trobades amb persones amigues, amb les trobades amb Déu, pare, amb els pares perrenostres que s'ho vintejaven. En malaltí, passar per l'hospital i després vinguer la convalescència en un centre sociosanitari. El noi de la missa del vespre la anava a veure cada setmana. El posava al dia de la vida parroquial. Li portava salutacions d'altres persones i escoltava la seva s'explicació sobre les vivències actuals i la d'altres moments de la seva vida. L'ancià ho agraia. Segueu jo a la malaltiga i hagué de tornar a l'hospital. El jove continua les visites ara més sovintegades, que sempre acabàvem amb un pare nostre, bo i que el malalt cada vegada estava més desorientat. A l'acabacela darrere visita l'ancià agafava la mà del jove i al carrer un pic Logic Knights que més diuen n'hi ha ustedes que grans aunts les imatges d'ess Venezuela chickens que després torni a començar diverses vegades eren a tots. Van ser els darrers para nostra comunitari traves a l'endemà. Visitar al malalt és com visitar el senyor. Ens ho he dit ell mateix quan el vam veure malalt A un d'aquests germans meus, més petits, m'ho fereu a mi. Compartir el reconfort i l'esperança, intentar de centrar de la preocupació portant amistat, goig, console i ajuda, és fer viure positivament la visita per allunyar l'angoixa de la malaltia, de l'avançar de bellesa. No tinguis por, ens diu Sant Marc, tinguis només fer. La visita als malalts, valorant les relacions personals, és també un servei de la parròquia, de la comunitat dels creients. L'acte personal adquireix un caràcter comunitari, i somni tots junts per a la nostra que esteu en el cel. S'han tificat seguir el vostre sent nom, vingui a nosaltres al vostre arregne, facis la vostra voluntat, a si a la terra com es fan el cel. Gràcies, Idi. Ara comentàvem que quan estem malalts estem molt receptius, encara que sigui una grip que tomba, i que estàs a 39 de febrer, com que aquests dies escoltes molt la ràdio, ets molt sensible en aquestes coses, sigui ràdio d'Esber, sigui ràdio Estel, sigui la ràdio que escoltes, t'arriba més, i aquí hi ha un article de mossèn Josep Maria Limbau, titulat, Eches de vida, que també en va arribar molt, i ara us en llegim. Santa Teresa del Niño Jesús, doctora de la Iglesia i patrona de las visiones, que murió a los 24 años escribía. Estábamos en el lavadero. Una hermana, siempre que sacaba la ropa del agua, me salpicaba la cara con agua sucia. Mi primera intención era tirarme para atrás y secarme el rostro, y así demostrar a la hermana que me mojaba y que me molestaba. Pero enseguida pensé que era una ocasión perdida rehusar unos tesoros que me eran ofrecidos tan generosamente. Y no demostré ni traslucí mi lucha interior. Me esforcé en vencerme a mí misma. Deseé recibir mucha agua sucia en esta aspersión. Allí había un final. Había encontrado gusto. Me prometí que volvería el lavadero. Vi que estaba lleno de pequeñas cosas y tesoros que nos pueden santificar. Madre querida, soy un alma muy pequeña que tan solo puede ofrecer a Dios cosas muy pequeñas e insignificantes, como el vencimiento de mi amor propio y quedan tanta paz al alma. Propongo controlarme más la próxima vez que vaya al lavadero. Tres evangelistas ponen en boca de Jesús. Vencete a ti mismo. Toma tu cruz y sígueme. Lejos de cada uno de nosotros, todo amor propio herido. Hagámoslo todo por amor. Así nos acercaremos a él, porque Dios es amor. Un nou dia que a la diòsisi. El passat 11 de febrer va tenir lloc a la set de la tarda a la catedral de Sant Llorenz i es va fer una entrevista a la web del bisbat de Sant Feliu. Aquí, en el full perroquial, se'n va a publicar un testet. Donem gràcies a Déu i encomanem a la pregària el compromís del Màrio. Què va passar la vida de Màrio Pardo perquè volgués entrar un dia al seminari ara fa 8 anys? El senyor no deixa mai de sorprendre'ns. Quan em pensa que hi ha certa manera en caminar de la seva vida, et pot cridar per aquesta missió tan important que és la de ser sacerdot. Els seus camins són totalment diferents als nostres i la nostra circumstància personal. No ha de ser necessàriament un destorn per arribar a fer la seva voluntat, encara que a nosaltres ens costi d'entendre-ho. Personalment, a mi em va costar molt assumir-ho, vaig tenir el convenciment que és el que el senyor em demana. òbviament, sense l'ajuda de les persones que el mateix Déu va posant al teu camí, s'ha de fer una fita impossible. Com vols viure aquesta etapa del diàcord? El diàcord ha anat. No és que el com transitori. La paraula diàcord significa servidor, que és el cap i a la fi l'essential del ministeri sacerdotal. La diaconia és intrínseca al ministeri del sacerdot, el qual no deixa de ser hiaca mai a la vida, encara que després es devingui prevera o visba, el servei a la comunitat resulta irrenunciable. Ens estem apropant cap al final del programa, però recordem també que el diumenge vinent primer de Quaresma és la festivitat de Sant Cimeó, visba de Jerusal·lem, un sant molt important i també de Santa Bernadeta Sobirús, vident de l'Urdes. Veat, Joan, de Fiesole, que és francèl·lic, prevera domínica i pintor i del veat francès de regis, prevera, paul i missioner i mártir. Bé, i ara els tuits del Papa Francesc, que la Berge Maria sigui sempre el nostre refugi, el nostre consol i el camí que ens porta a Crist. Cal combatre en força la corrupció. És un mal basat en la idolatria dels diners que fareix la dignitat humana. Cal que l'acció política estigui de debò el servei de la persona humana, del bé comú i del respecte de la creació. El cristià està cridat a comprometres de forma concreta amb les realitats terrenals, il·luminant-les amb la llum que ve de Déu. Hem arribat als moments finals de Beus de la Peròquia. Avui us hem parlat la Joan Algarra i Pere Oliver. Ha posat les músiques i ha controlat el so en Carles Hernández Ríos. Recordeu que aquesta audició serà repetida el proper dissabte a 2.15 del matí. Fins a les hores, molt bona nit a tothom, o bé, bon dia, si ens escolteu en dissabte. Adéu-siau. Bona nit.