Veus Parròquia del 28/2/2018

La finestra de Justícia i Pau. Hola, bona tarda a tots. Com estem? Bona tarda, com anem, com va aquest fred? Bé, un fred que no estem acostumats, però lluitem. Ha sigut maco, era com anava, aquesta miqueta d'anem que hem tingut. Doncs sí, aquest pulsim que anava caient, molt maco. Doncs ha deixat així, volem una miqueta més. Carles, que s'ho ha passat també aquests dies, perquè ahir avui, per res, s'ha pigut a poc. Ens ha dit fa uns moments fora de micros. Què tal, companys? Com anem? Freds, i molt, i molt, i molt, amb los bufandes. Però comencem avui, perquè avui portem bastantes coses. Portem bastantes coses, de manera que... Podem començar, perquè... Comencem, mentre tant, que ens ho pensem, perquè comencem, direm on fem anar demà, el Jesús. El Jesús demà se'n va a la xerrada de com assolim avui un treball de cent. Com sabeu, diferents entitats, com càrites, Cristianisme i Justícia, Justícia i Pau, Mans Unides, la d'Octrina, l'Alsàmina d'Octrina Acció Social de l'Església, la Pastoral Social, la Joaquim... Diferentes entitats, cada any, quan és el 5 d'octubre, hem d'institucionalitzar, d'alguna manera, el tema del treball de cent. Busquem un treball lign. Resulta que, com sabeu, el passat dia 5 d'octubre, que era el dia de la jornada mundial del treball de cent, tota qui a Catalunya ha resultat del procés i tot el que ens va comportar des del dia 5 d'octubre, aquesta jornada va quedar anul·lada per les circumstàncies que tots sabem. Llavors vam decidir buscar un altre dia. Doncs bé, aquest dia ha arribat i és demà, dia 1 de març, a les 7 de la tarda, a l'escola Jesuites del Clota Barcelona, i a Justícia i Pau de Sant Just, qui ens representarà serà el Jesús? Sí, i n'hi hem encantat, perquè el tema del treball és un tema que ens ha ocupat, el grup de Sant Just durant bastant de temps, per tant ja, d'almenys, portem treballant amb això a dos anys, i bé, tot el que sigui aportant noves idees o parlar de la situació actual ens interessa molt. Nosaltres ja ens diràs, perquè el lema és no qualsevol treball sinó un treball de cent, i la taula rodona, la que comença d'acte a la 7 de la tarda, és com ha solia avui un treball de cent. Ens ho fa els ponents d'aquesta trobada, d'aquesta taula rodona, és la Maria Recueró, que és la secretària General del Cindicat, de Lussoc, l'Enric Minaixa, que és el director general de relacions laborals i qualitat en el treball del Departament del Treball de Fer Socials i Famílies, la Rosa Llamas, que és la directora de Persones i Organització del Grup Cléfe, i després el que moderarà aquesta taula és el Josep Maria Ureta, que és periodista. Doncs en la propera trobada que tinguem de la finestra a Justícia i Pau ens farà 5 cèntims de com ha anat. Sí. Ja tens deures per la propera mes de març. Sí. Doncs ja ens explicaràs com ha anat i què t'agradarà. Perquè aquesta vegada jo no et puc acompanyar, perquè de vegades tinc una altra cosa així, que Jesús m'ho hauràs d'explicar tot. Molt bé, ja ho farem així. De fet, l'acosti del treball de cent està ocupant temps ara que, fins i tot a l'organització internacional del treball. És un tema que preocupa moltes entitats i preocupa a nivell europeu, també. L'OIT, no està d'edat, també. Sí, l'OIT. És un del tema dels temes que ara es considera important i que s'ha de fer. Treballar perquè això es pugui resoldre. No treballis si tinguis un treball precari, i a més que tinguis possibilitat d'estestar en risc d'exclusió social perquè el teu sou no et permet arribar. I l'altre dia, també, que tenim un problema, que són homes lloguers actualment, tenim molta més gent que paga uns lloguers tan abusius que més del seu 40% del seu cerari és només per pagar, no en la hipoteca, sinó el lloguer del pis. Per tant, això és insostenible, perquè, a més que passi alguna petita cosa, ja no arriben ni a pagar-se el lloguer. O per sofrer-te aquests dies que hem tingut aquestes temperatures, si que seguim tenint les temperatures baixes, jo em pregunto quanta gent haurà passat fred vivint a dins d'una casa perquè no pot permetre ser luxat a tenir la grafició pujada des del matí fins al vespre, on, interrompidament, aquests dies que en les cases els costa molt el fa temperatura. Tot el temps, sí, és així. Tot tenim treball, podem tenir un treball indecent, que no sigui decent i que comporti tots aquests problemes que acabem de dir. Per tant, hem de lluitar entre tots amb aquest problema, que ja portem uns anys que ho anem dient, bueno, a vegades se'n parla, però no crec que a nivell polític, a vegades, s'estigui treballant com s'hauria de treballar. S'han d'impulsar polítiques, per això tenim uns polítics, que ja no estic parlant a nivell català, sinó a nivell espanyol, que estan tots molt bé en els seus parlaments, en els seus llocs, però, senyors, tenen un problema. I, clar, nosaltres podem fer una part, però hi ha una altra part que les hem de fer i hem d'apartar tots els polítics, perquè això es faci una reforma laboral com Déu mana, perquè tenim la reforma laboral, hem anat en cada vegada amb més precarietat. Naturalment. I això és el que no pot ser, perquè no és lògic que passi això actualment. Impossible, no pot continuar. Doncs no. L'Alice, un dels joves, que jo crec que ets un privilegiat, tens feina, es va acabar els estudis? Doncs sí, acabar els estudis a vegades sobren noves etapes, etapes que poden ser per una banda o més estudis, o per l'altra banda, una feina. A vegades ha estat la segona, però a vegades les dues van lligades, perquè sense una no es pot fer l'altra. En aquest cas també va una mica relacionat. Si no tenim una feina, que en suposa una inversió de diners, no podem destinar-los a més estudis. Per tant, si no tenim una cosa, a vegades és impossible tenir-ne l'altra. Van molt lligades de la mà, per tant, jo crec que és una cosa que sobretot en el jove s'ha de fomentar, que és un treball juvenil, que a vegades és molt precari, que és un treball amb uns sou inestables, que són molt a uns mínims, per debat de les expectatives, o dels necessitats de molta gent. Això també fa esfarahir a molta gent, fa espantar a molts dels estudiants que tenim hores d'ara, que potser se n'hi ha d'anar a estudiar una altra cosa, però per problemes econòmics han de tirar per una altra banda, perquè econòmicament la família és el que els va bé, o a vegades també se'ls imposa, però aquest seria un altre fet. Però sí, sí, és un cas que passa, i que això també entra dins d'aquesta renovació laboral, que també és un apartat. La renovació salarial, salari justos, i jo crec que és una cosa que... En el meu cas, la veritat és que, com deia la Quima, soc d'aquells afortunats, per tant, jo no em puc queixar, però hi ha molta gent que sí, i els que no ens podem queixar, jo crec que som els primers, que potser hauríem de lluitar també, no pels demés, que hi ha gent que no pot, però pel fet que tu sí que puguis, no has de deixar de lluitar per una cosa, que hi ha altres que no poden fer. Doncs sí, sí, a veure si entre tots podem millorar una miqueta més aquests temes, igual que a l'escola avui, que estem al dimecres, o sigui, acabem de fer a les 6 de la tarda una concentració per al tema de les escoles. Som escoles perquè no... No perdem els regis que tenim com a Escola Catalana, i ens hem reunit per fer una mica de pinya, i perquè hem necessitat manifest del que demanem, que tampoc demanen tant, simplement una mica de respecte, i que ens permetin seguir com fins ara, que hem estat treballant pels joves i pels infants del nostre país. I ens és igual d'on veïns i d'on vas, però a l'escola s'ha respectat a les persones que hagi vingut d'on hagi vingut. I avui ens hem reunit unes quantes persones, aquí a l'Ajuntament, per donar-nos entre tots una mica de caliu. El temps no ha acompanyat gaire. A console, no? Com a mínim, per veure que acaben de lluitar. Potser no eren molts perquè el temps no acompanyava, però jo crec que si hagués fet un altre dia, jo crec que molta gent de Sant Josi, més amb nens, hauria vingut. Per a el que plovia hem sigut bastants, però també hem d'anar a tots a una. Representació d'Eva, perdona. Fegir la pregunta a l'entitat d'Eva, suposo que ha fet una representació. Sí que hi era, sí que hi era. I havia de decidir amb els seus dos fills. Potser hi havia algú més, eh, d'Eva. Però, bueno, ella la decidiria, estava davant, com a presidenta d'Eva. No, perquè és una entitat que és molt jove, però que per el que jove és molt activa, no? Com diu el seu nom, l'educació d'Eva. Sí que hi era, sí que hi era. Hi havia algunes socias que també hi anaven així, que estaven allà. No és un dels altres. Molt interessant, i a més a més, molt necessari. De fet, l'altre dia, el meu fill petit, que ja té 40 anys, em deia, escolta, vols dir que tindrem que tornar a sortir el greco? Quan sortíem fa 35 anys per reivindicar l'escola catalana? I ara hi ha 40, eh? Sí, sí, però fixa't que tornem si realment tornem a 35 anys enrere. És a dir, la història no hem après del que ha passat, perquè tornem a repetir els mateixos errors. No nosaltres, directament, però sí que indirectament ens faran tornar a repetir esceles que tal vegada no volíem que repetissin mai més, o que vam pensar que no mai més les tornaria a veure, que a vegades... Jo he guanyat una batalla, i dius, ja no la tornarem a fer perquè ja ha passat, i ostres, sembla que tindrem a veure, entre el temps endavant tindrem enrere. Altres figures, però amb el mateix problema. Esperem a veure si una miqueta s'han solucionat de mica en mica, i arribem a la normalitat, perquè no sembla la jaquena i la jaquena per bon carn i tots plegats. Però, bueno, si ens mirem a nosaltres, però també a fora dels nostres... dels nostres pobles i dels nostres païs, tenim altres problemes, no?, a Europa, per exemple, i el Jesús ens començarà fent 5 cèntims, perquè ara us anem a explicar. Hi ha una declaració del Sant Pàra, a través també del Comitè Ejecutiu de Justícia i Pau d'Europa, respecte a la invasió turca, a l'Agència Turc, al Estat del Kurdistan. El Kurdistan és una nació, és un estat que no té... és una nació que no té estat. Està repartit entre 5 estats, repartit trossejat. Llavors, sembla que no, però és molt important aquest estat, aquesta nació, perquè poseixen la majoria de fons aigua de tot l'Orient, i, de més, tenen també els pols de petroli més important que hi ha a l'Iraq, a Siria, són precisament de Kurdistan. Llavors, el Turquia, fa cosa del dia, ha inventat la part de Kurdistan, amb la qual hi ha la població kurda, i està massacrant el territori. Hi ha una població que es diu Afrin, que està bombardejada, ocupada, bueno, es vol ocupar, i en allà, doncs, tant l'aviació com les forces de Canys, que són molt potents, estan fent molts morts i molts ferits. Després, uns quilòmetres més avall, d'entrar a la ciutat de Afrin, hi ha al costat de la ciutat de Damas, que és la capital de Siria, una ciutat que ha sigut, de 400.000 habitants, que està situada i bombardejada diàriament per les forces siries i també russes. Llavors, en allà, l'aviació està fent una massacra impressionant. De fet, a Nacions Unides, estan parlant de Guta, com a l'inferna a la Terra. És una cosa molt greu. Fins i tot, estan bombardejant amb gas clor, que és un gas que ofega a les persones, i, bueno, fantasmagòric, el que dèiem abans. De fet, és interessant que la declaració del Comitè Ejecutiu d'Egici i Pau d'Europa, perquè donen la cara, també, de l'Església, de l'Església del Bàtica, demanant que s'aturi aquesta qüestió. Demanant que s'aturi. Igual que ens està demanant la Conselleria de Seguretat de Nacions Unides, que s'aturi el tema de Guta. Bueno, doncs això és el que està passant. És curiós veure, perquè aquesta declaració ens comenta el Jesús. El Sant Pare va rebre fa uns dies una delegació de Yacidis a Roma fa unes setmanes. Concretament el 6 de febrer, i es va reunir amb el president Turc Erdogan. I em diu d'aquesta audiència el papa li va lliure en el president Erdogan una medalla amb un àngel de pau. I les paraules que va dir-li... Mira, aquest és un àngel de pau que véns al dimoli de la guerra, que es simbolitza un món basat en la pau i la justícia. Ja es va quedar tan tranquil. En poques paraules he de dir... Aquí tens tu, tu tens la solució del problema, perquè ets tu que estàs invadint d'una manera massiva a altres poblacions. No només que hi hagi les forces militasturques, sinó que també amb el suport d'alguns grups musulmans radicals, estan fent una vulneració dels drets internacionals. Que, com tu ho veies, ha tingut conseqüències imprevisibles a les regions, hi ha hagut devastació massiva, en fi. I, a més, com que hi ha diverses minories ètniques i religioses, no han sigut amenaçades, i, fins i tot, hi ha hagut morts. Vull dir que el s'empara d'una forma molt fina, li va donar l'eina per dir, tu ets el responsable per poder parar aquesta massacra, que estàs fent. Amb això de l'assumpte de les guerres aquestes, no deixarem de dir mai, perquè és la realitat, que, en els que surten guanyants, són un bàndu, que és el bàndu aquests, els fabricants armes, fabricants i comerciants armes. Aquestes entitats, aquestes estats i empreses que es dediquen a fer armes, si en lloc de fer això, armes es diguessin a produir elements que produïessin energia i l'aportessin als països de subdesemplopats, no sols o menys se veitarien els xocs i les guerres, sinó que, a més a més, el que és el planeta podria anar progressant i sortir de la pobresa. És evident que, si els que fabricen armes, la gent que hi treballa i tot això es perden la feina, és una cosa que seria greu pel treball, però és que amb la feina que podrien fer, amb les energies alternatives, podrien tenir i recuperar les hores de feina, i fer coses que siguin pel bé del món. Per tant, només cal canviar una cosa per l'altra. Ara, per alegrar una mica més el tema, com el 17 dia 24, com sabeu, l'entitat justícia i Pau feia 50 anys aquest any 2018, i vam començar el primer acte, que va ser una eucaristia i un dinar de germanó, on va ser molt curiós veure el passat, perquè hi havia gent que fa molts anys a la casa, es van repassar una mica les campanyes, i ara estem actualment a molts temes sobre l'armament, que hem fet campanyes sobre l'armament, sobre la banca ètica, es van repassar una mica la història actual i per on estem anant, i es van fer una mirada cap al futur. I el futur no deixa de ser que veurem que el món el podem canviar nosaltres en petites coses, tenim a les nostres mans estar fent el bé cap a l'altre, això no entén ni de partits polítics ni de guerres, i cadascú ho hem d'intentar fer el bé al del costat, però sobretot vam veure que teníem il·lusió per seguir lluitant, per seguir defensant això que s'ha defensat sempre, que són els drets humans, i el dret que té tothom a viure dignament, i d'aquí donaríem pas a l'any perquè ens expliqui de quina manera podem posar una mica de granet de sorra, que és veritat que també en el sopa de la fam va anar per aquí el tema, et passo la paraula i ens expliques el que estem dient ara. Doncs mira, el tema és molt senzill, nosaltres abans parlàvem dels salaris d'aquesta gran massa, aquesta cosa tan important, que és els diners, el sou mensual, per poder seguir endavant, però això va lligat de moltes altres coses, perquè sense els diners no podríem comprar aliments, i sense els diners no hi ha vida. És lleig dir-ho, però és així, és la realitat. Doncs bé, jo el que us vull explicar més o menys a continuació és el tema del malbaratament alimentari. Tenim una societat que està molt acostumada a malbaratar els aliments. Jo tinc l'experiència de, bé, el treballar en un restaurant, moltes vegades també t'hi fixes, quan menys ja no, que diuen, ostres, jo ja estic tip... T'ho deixo, no? A la brossa, saps? Clar, hi ha molts restaurants i aquí s'enjusen cada mes, perquè l'Ajuntament fa uns anys va fer un gran projecte i molt interessant contra el malbaratament dels aliments, que consistia en fer entrega en els restaurants d'uns tàpers, també orgànics, uns tàpers que són especials, amb la finalitat de que tots aquells clients, d'aquells restaurants enjustents, que vagin a degustar els seus plats, puguin dir, escolti, posin-m'ho per endur, perquè de tal manera és una manera de dir, mira, no m'ho he acabat, però en comptes de llençar-m'ho, dono-m'ho, hi ha un moment juillós, o fins i tot el gust. Aviam, siguem previstes. Però no llensem, aquest producte. A vegades tendim molt a fer aquest gest. Ostres, ja no vull més, i clar, un plat sencer, doncs si t'has menjat 4 macarrons i te'n queda el resta, doncs potser podem aprofitar pel vespre, no? I són coses que et vas fixant, no?, i que cada vegada veus que t'endim més fer això. I clar, en molts municipis el que fan és dir, el teu parem això, d'aquest projecte als restaurants, però hem d'anar més enllà. En el cas de diversos pobles, de diversos municipis, en aquest cas, mira, tinc aquí un exemple de castellà del Vallès, que a una escola d'aquí de castellà, el que fa és conscienciar els nens, conscienciar els infants, de dir, aviam, no ens acabem el menjar, doncs el que no ens acabem ho donem, no?, i de tal manera el projecte és dir-ho recuperem en el sentit de que recuperem i recuperem. Saps?, amb aquest doble significat, per promoure l'aprofitament de l'excident d'aliments dels menjadors infantils per repartir-los entre famílies vulnerables. També és una notícia que recomano molt llegir, és una notícia del diari, el país, que es diu, en aquesta escola no és llenç al menjar, és una notícia molt recent del 13 de febrer d'aquest any, i explica diverses situacions, de la Mília, una senyora de 56 anys, que anava una mica a la història de que té una filla, ella convigua en una manera molt complicada, això que deien del salari, per tant, a vegades no arribaven el menjar, no?, i la tranquil·litat que li donava a final de mes era el tema de càrites, que li donava molt menjar congelat, reaccions congelades, menjar en crú, i també aquesta situació que li donen de tranquil·litat, que li donen de tranquil·litat, en aquest aspecte, però, aviam, aquest és un exemple de com deien d'aquest allà del Vallès, però no fa falta anar molt lluny, perquè aquí s'enjust, no fa molt, no fa massa, també s'ha implantat aquesta norma, de dir, els restaurants fem això, dient, si no t'acabes de menjar em porta a tu casa, però també a les escoles, perquè hi ha moltes escoles d'aquí al municipi, no ho diria segur si dic que totes, però sí que hi ha moltes escoles d'aquí de s'enjust, que tenen ja com a norma, dir, tots els menjars que no s'han acabat al cap del dia, perquè no només perquè un nen no s'ho ha menjat, sinó perquè potser un nen avui ha faltat el menjador, i han sobret unes reaccions, o el que sigui tot aquest menjar en comptes de llançar-lo, dir, anem a aprofitar-lo i fem aquesta obra de caritat. Jo crec que és important tenir consciència, i, clar, doncs, és molt... és molt interessant. I qui distribueix aquests menjars que... que s'ho sobren o que no han vingut el nen? És sol i dansa, com sabeu, és una entitat del tercer sector. El tenim ubicada aquí a Sant Just, s'està basant en Joan I, i ara ja té la seu aquí a Sant Just, a Sant Just encara té la botiga i encara té els magas d'em... La casa gran que dic jo, però l'entitat ja està aquí al municipi, ja està empadronada aquí, i sol i dansa va ser de les primeres... És la distribuidora que recull aquest menjar i el distribueix a les diferents famílies de Sant Just. Casualitat, que parlant d'això, el dia 8 de febrer, també fa molt pocs dies, el Partit Socialista va registrar demà al Parlament el projecte de llei contra el malbaratament alimentari. Aquest projecte de llei contra el malbaratament, abans de que passés tot el que ha passat políticament, quan ho va presentar, tenia tot el recolzament de tots els partits polítics. I bé, i el que pretenia amb aquesta llei era introduir un canvi de comportament i d'actitud per part de tots els actors socials, per recuperar el valor dels aliments, reduir el malbaratament alimentari i reforçar els circuits de donació i transformació, i així disminuï la petjada ecològica que això ens està produint, que actualment ens està generant una quantitat enorme de dones d'aliments que es llença, no? Una de les dades l'aginto així, esviaixadament, quan llegis la llei et posa, que a Catalunya es malbarat en 260.000 dones d'aliments, això suposa uns 35 quilos per català a l'any. I en termes econòmics, el malbaratament correspondria a uns 112 euros l'any per habitant, és a dir, més de 840 milions d'euros anuals a Catalunya. El que ens farà aquesta llei, o el que pretén fer aquest projecte, són recomanacions que, amb les recomanacions que hi ha a Europa, ja té, és bueno, prioritzar el destí dels aliments, començar per al consum human, però també per al consum animal, o també com transformar les matèries primeres en el sector industrial, o bé fer bioenergeti, o fer aliments bioenergetics, es transforma una mica tot, la distribució, l'hostaleria. És a dir, no juguem amb els aliments, ni espaculem amb l'aliment, l'aliment ha d'arribar a la ciutadania, ni espaculem amb l'aliment, l'aliment ha d'arribar a tothom. No és que ens en falti, l'altre dia ens ho deia. És que està mal repartit. I a més espaculem amb una cosa que és bàsica, que és que tothom pugui menjar. I no cal menjar capiars, estem parlant de menjar normal i corrent. No us penseu aquí que... De fet, amb el que deia abans del Dani, fa dos anys que la solidància recull diàriament a l'escola Marrex, que són els més petits i es injust, a tot el menjar que no s'ha utilitzat. Aquest menjar es posen tàpers, aquests tàpers es porten amb una nevera, amb unes neveres, i cada dia es van repartint a una ceia de famílies, que ja són famílies recomanades per la ciència social del poble, com els receptores d'aquests aliments, perquè per ells mateixos no tenen poderquisitiu. I ja fa dos anys que això es fa. Hi ha molt d'èxit. És una cosa... Hem anat sumant escoles. Hem començat amb una i hem anat sumant a poc a poc les diferents escoles. Sí, és una cosa molt interessant. I també he pensat que... que... Bé, són pasos petits, però que realment incideixen en la població. Potser el que a vegades sembla que no tenen importància, però les coses petites són les que podem fer, realment, la gent de peu. Són les petites grans coses, no? Exacte. Això que ho deia, les petites grans coses... Bueno, una bona frase. Doncs bé, no sé si ens queda massa temps, Quima, com ho portes? Ens queden dos minutets. I llavors, a part de dir-vos que ens voleu tornar a escoltar, aquelles persones que no ens puguin escoltar, sabeu que li sap de les 10 i mitja o ens ha tingut el dubte de les 10 i mitja. Oi que sí? Després, 12, ens podeu tornar a sentir, però mentre encara ens queda una estoneta de res, jo crec que portem algunes notícies d'Àfrica, que el Jesús sempre li agrada comentar, perquè a més és l'Angelina que ens col·laboren en aquesta secció, perquè a part molt que no la sentiu, és la responsable de fer aquesta petita secció. I, Jesús, et deixem escassament un minut, eh? Doncs mireu, estem connectats amb Nacions Unides. Tenim contactes amb Nacions Unides exacte a Nova York, a través del web. I aquesta mes, les notícies més interessant que ens han arribat d'Àfrica, que són les que ens preocupen, és 90 migrants moren, afegats en el Mediterràf, davant de les coses d'Alivia. Això va ser el dia 12 de febrer, però ara ja ha augmentat. Després, es necessiten 3.200 milions de dòlars per ajudar a 9 milions i mitja de refugiats i desplaçats a sudant del sud. De fet, des del setembre fins ara hi ha mort 4 milions de persones a sudant per falta d'aliments. Després, un altre país d'Àfrica somàlia necessiten 1.500 milions de dòlars per poder ajudar a tenir aliments. I com aquesta, n'hi ha en diverses més que un altre dia us les direm, perquè estem en comunicació amb aquesta web de Nacions Unides i continuarem. Doncs ens despedim corrents, perquè ens estem menjant el temps, nois. Moltes gràcies per estar tots junts aquí. Gràcies. Us estimem molt i ens trobem al proper més. Bona tarda.