Veus Parròquia del 14/3/2018

I don't need to, we got everything, we need right here and everything we need is enough. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Veus de la barroquia? Esteu a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Avui dia 14 de març, en ple temps de paresma, quan la pregària ens crida, el de Juni intercedeix i l'Almoina ens vol fer generosos. Us acompanyem les veus de Joan Algarra i Pere Oliver, amb en Carles Hernández Rius a la part tècnica. Iniciem el programa amb la lectura de l'Avengelli del proper diumenge a dia 18 de la setmana cinquena de cuaresma. La lectura de l'Avengelli segon Sant Joan. Entre els qui havien pujat a Jerusalem per adorar veu el motiu de la festa, hi havia alguns grecs. Aquests anaven a trobar a Felip, que era de Batzai de Galilea, i li demanaran... Senyor, voldríem veure Jesús. Felip anà a dir-ho a Andreu i tots dos ho digueren a Jesús. Ell respongue. Ha arribat l'hora que el fill de l'home serà glorificat. En veritat, en veritat us ho dic. Si el gra de Blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dona molt de fruit. Els qui estimen la seva pròpia vida la perden, i els qui no l'estimen en aquest món la guarden per la vida eterna. Si algú es vol fer servir del meu, que em segueixi, i estarà on jo m'estic, el pare honorarà els que es fan servidors meus. Ara la meva ànima està conturbada. Què he de dir? Pare, salva'm d'aquesta hora, però jo he vingut per arribar en aquesta hora. Pare, glorifica el teu nom. Aleshores, una veu va dir des del cel estant. Ja l'he glorificat i encara el glorificaré. Quan les gent que eren allà ho van sentir, deien que havia estat un truc, d'altres replicaven. Un àngel li ha parlat. Jesús els digue. Aquesta veu no s'adreçava a mi, sinó a vosaltres. Ara arriba la condemna d'aquest món. Ara el príncep d'aquest món serà llançat a fora, i jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi. D'això, indicant de quina manera havia de morir. Què hem vist a la lectura d'aquest avengelli del proper diumenge? Comencem sense defallir cap a la pàscua, i l'amor sense mesura de Déu ens espera per fer-nos millor del que som, per guarir qualsevol ferida. Perquè entenguem que el seu amor no és només sentiment i emoció, sinó el fet de salvació veritable, morint crista la creu per nosaltres. Jesús anuncia la seva mort, i ens ofereix un ensenyament. Si el gra de blat accepta de trencar-se i morir, has d'haver fecunt. Jesús se n'angoixa davant la passió, però accepta la seva missió, perquè vol donar fruits i sap que la seva mort serà fecunda. En l'Avengelli de Joan, la seva crucificció és una elevació. Quan jo sigui aixecat de la terra, atrauré tothom cap a mi. Jesús crucificat és i serà la belleza que treu la nostra mirada. La que tants artistes han recreat en nombreuses imatges. La que també ens demana a nosaltres que siguem un gra casclata per donar fruit. Ens convida acceptar les dificultats de la nostra missió, i a no de fallir per dur-la a terme. Només qui ha posat els ulls en la persona de Cris crucificat pot percebar fins al final. Aquesta és la gran conversió, el gran canvi, el qual ens crida la cuaresma. Notícies d'Església. Ahir va fer 5 anys que el cartenar d'Argentí Jorge María Vergoyo va ser elegit papa amb el nom de Francesc. Va sortir al balcó una nit plogosa del 13 de març de l'any 2013. Va ressortar una sorpresa, també una constatació, la que no s'ha de donar mai per derrotat cap dels corrents de fons que impregnen el col·legi Cardinalici, perquè també la veu de l'esperit és llum i guia dels camins de l'Església. Aquella nit de març, a la plaça de Sant Pere de Roma, les tauletes i els mòbils, els sats per la gentada per fotografiar l'instant històric, eren tot un signe dels temps. Avui el Bisba de Roma és un defensor de les xarxes socials, que aquestes són un fòrum múltiple obert i generós de conversa global que amplia el coneixement i les opinions personals en defensa del que convinguin. Els seus tuits en són un bon exemple. Llàstima que encara hi ha persones que fan un malús d'un espai creat per divulgar coneixement i el prenen per la galleda de les escombraries on hi avocen tota mena de maldats. Fem cas, doncs, del Sant Pare, i fem un bon ús de tot el que la vida posa a les nostres mans per fer el món una miqueta millor. Des de ràdio d'Esvern felicitem el Sant Pare Francesc, i encara que la nostra veu difícilment arribarà fins a Roma, els cristians ho som del nostre poble i de tot arreu, i la nostra església és catòlica, apostòlica, romana i, per tant, universal. El motiu de revisar la nostra vida en aquest temps idoni per créixer en la fe, l'esperança i l'amor, mossèn Joaquim Rius escrivia el full dominical de la parròquia, número 9 del dia 4 de març. Preparant la celebració del misteri de Nadal, vam comentar que la millor manera de preparar-lo, des de la fe, era posar en revisió la nostra vida a través de la celebració del Segrament de la Confesió. Aquest Segrament fa que tinguem en compte el nostre fe, les nostres motivacions per actuar a donar-nos si estem de cara a Déu i a la llum de l'Avangeli, si tenim en compte els altres que ens envolten a dins de casa, el veïnat, la feina pel carrer, tot aquest viure, si està orientat pels valors, que Jesús espera que orienti constantment la nostra manera de fer. Reconeixer aquesta veritat i revisar la nostra vida és el compromís que ara, durant l'aquaresma, cal fer amb el convenciment que confiem en la gràcia i el dot a l'esperitzant, que com a força interior necessitem per poder rebre tota la benvolència de Déu, que el Segrament del Seu Perdó se'ns ofereix gratuïtament perquè és el pare qui ens estima. La pràctica guarrismal no és més que la concreció per part nostra d'anar alliberant-nos del pecat i poder viure més i més lliures de la força i gaudir del do de la joia de l'esperit a través del Segrament de la Reconciliació per poder celebrar la pàscua de la resurrecció amb de Jesús. Ell ens per sempre, a tots, morint en la creu. Ell, amb la seva resurrecció, ens oferi la comunió amb el pare perquè féssim el camí de la nostra estada a la terra, que és el que ens agraeix. Ens oferi la comunió amb el pare perquè féssim el camí de la nostra estada a la terra, pel camí del bé i lluitèsim contra el mal que ens surt de dins. Ens cal dominar, des de la nostra conscient llibertat, tot el mal que fem quan no són els valors de l'Avengelli, els que il·luminen el nostre caminar de cada dia. Aquest és el Segrament que podem celebrar i rebre la Gràcia del Perdó. Cal, però, que sincerament revissem com actuem. Cal que vulguem alliberar-nos de tot el que ens domina. I no és permet actuar amb amor, veritat, justícia, solidaritat generosa, pau, humilitat, perdó, servei... Reconeixer el nostre pecat i demanar perdó és acollir el compromís de reorientar la nostra manera de viure cada dia amb el do de la Gràcia de Déu i com a resposta de la seva generosa misericòrdia. És voler tornar a seguir pel camí que de Jesús hem conegut i que potser hem abandonat per raó de la nostra deixadesa o del nostre egoisme que ens tanca sobre nosaltres mateixos i no ens deixa estimar com el manament primordial que Jesús ens va deixar i que hem de posar en pràctica per ser el distintiu dels que endiem ser el seu seguidós. L'aquaresma ens ha de conduir a convertir-nos fent el que ens calgui per assumir la nostra identitat en tota la joia del que vol dir pasqua, pas d'una vida morta a una joyosa vida de comunió amb Jesús i amb els germans. Signat mossèn Joaquim Rius. I tot seguit us llegim noves propostes pel Temps Quaresmal del darrer full informatiu. La paraula de Déu i l'aquaresma. Per nosaltres la paraula de Déu no és només la que està escrita a través dels diversos evangelis i les cartes dels apòstols, sinó que ha d'anar acompanyada de la reflexió personal per poder ser viscuda. Jesús Cris, creiem que continua dirigint-se a la persona per ajudar-la a assumir el contingut, l'esperit del qui va proclamar ajudar-la a assumir el contingut. Hem de convenir-nos a la llum d'aquesta paraula, viva i actual. El Conversió Quaresmal passa per l'atenció al missatge viu de Jesús. Segons la circumstància que visquem, podem assumir-la d'una manera o d'una altra, però plena de vivència pel fet de ser el mateix Jesús qui ens l'està dirigint. Aviam, hem de ballar perquè especialment les lectures que es fan a les celebracions de la Eucaristia Dominical tenen un missatge específic en el context del temps que convivim. És cert que hi ha lectures pròpies per cada dia de la setmana. Crec que ja siguin les dominicals, com les diàries, fora molt bo que ajudessin a reflexionar sobre la nostra vida de cristians i poder-nos adonar del que hem de convertir-nos per esdevenir més fidels a Jesucrist. Això ens unirà més fermament a ell. Tot aquest esperit per llegir els textos sagrats i saber escoltar el que se'ns diu serà la millor feina que podem fer durant l'aquaresma, perquè sigui més autèntica i ens ajudi a ser cristians més i més de veritat. El camí de Conversió comporta esforç personal i no pot ser que resti en una pràctica superficial, sinó que ens cal anar al fons del nostre esperit, contrastant-lo a la llum que ens ofereix la mateixa paraula de Déu, font doncs sorgirà l'aigua purificadora i que calmarà la set per seguir més finalment el camí que ens proposa Jesús. Fem bé d'escoltar la paraula en les celebracions, però ens cal reculliment personal. Podem trobar temps per fer-ho si valorem el que se'n segueix. Hem d'estar a l'aigua i de no fer castells ni construccions mentals que ens separen del veritable contingut del que Jesús ens pot conèixer. Per fer tot això, ens cal tenir un cert ambient de silenci i de reculliment durant una estona. Tria els textos que ens puguin ajudar, o senzillament, a profundir en els que venen a la memòria o bé els que trobo obrint el llibre bíbli. Vallem per no mantenir-nos al marge d'aquesta pràctica. Ens cal a tots convertir-nos en seguidors de Jesús, però amb una amistat amb ell, cada vegada més forta, confiada, esperançada i d'un amor sincer. Si volem gaudir de la joia de la pàscua, de resurrecció, ens cal assegurar també l'experiència de la passió i la creu de cadascú. Tal com diu el mateix Jesús als apòstols, és necessari passar per la crucifixió per gaudir de la resurrecció. Signat mossèn Joaquim Rius. Sempre és notícia la celebració d'un sant destacat. El proper diumenge dia 18 és la festivitat de Sant Salvador d'Horta, molt venerat a les Terres de l'Ebre, on va passar gran part de la seva vida i, segons la tradició, guaria malalties i feia miracles. Salvador d'Horta va néixer a Santa Coloma de Ferners, a la comarca de la selva, un dia de desembre de 1520. De nom Salvador Pla de Vall i Viem va néixer a l'Hospital de la Vila, d'on els seus pares eren servents. El 1534 va quedar a Horta i es va traslladar a Barcelona, on va exercir diversos oficis, entre els quals el de Sabater, per mantenir-se ell mateix i la seva germana, Blasia. Quan les germanes va casar, el jove Salvador va poder fer realitat el seu somni de consagrar-se a la vida religiosa. Després d'una estada, el monestir ben addictit de Montserrat, el dia 3 de maig de 1541, va centrar, va entrar al convent franciscà-Barceloní de Santa Maria de Jesús. Pocs anys després va ordenar-se sardot i enviat a un convent de Tortosa. Més endavant, el destinaran a Horta de Sant Joan, on es va estar 12 anys, de 1547 a 1559, i allà va créixer la seva fama de Taumaturk. Aquesta fama va arribar fins al rei Felip II, que el va rebre a Madrid i va lluar la seva labor. Cosa que va desagradar el Tribunal de la Santa Inquisició i el van processar acusat de bruxeria. Però en el judici va quedar absurd dels càrreis, que no el van castigar, sinó que es va demostrar que les falses proves contra ell venien de les enveges d'alguns superiors de la seva pròpia congregació. El seu últim destí va ser el convent de Santa Maria de Càller, a Sardènia, on va passar els darrers anys de la seva vida, dedicat a la pregària i a Guàrima Laltíes. Beatificat el 5 de febrer de 1606 a Roma per Pau Cinquè, no va ser canonitzat fins al 17 d'abril de 1938 pel papa Pius XI. Avui és lloc de Pala Grinatge, on es venera aquest sant, el convent de Sant Salvador a hort de Sant Joan. Tot seguit, fer i actualitat. Tindrà lloc per primera vegada el 17 de març de 2018, a la Casa de l'Església de Sant Feliu de Llobregat, amb la presència del bisbe Gustí Cortés, el delegat episcopal mossèn Anton Roca, el director Joan Torrents, la secretària general Ana Maria Rubio i membres de les juntes de les diferents càrites perroquials i interperroquials, membres del Consell de Carites de Sant Feliu de Llobregat, personal, contractat i altres persones, en total, unes 200. Ens presentaran les conclusions dels treballs previs i hi haurà una ponència formativa a càrrec de Jesús Pérez Maio, director de Carites Diosesana de Mérida-Badajoz, un dinar de Germanó i una Eucharistia com a Cluenda. Vella de Pregària al Seminari. 17 de març, a dos quarts d'avui del vespre, hi haurà aquesta vella en motiu del dia del Seminari, que se celebra el diumenge més proper el dia de Sant Josep. El acte començarà amb la duració al Santíssim Segrament, presidida pel Visbo Auxiliar de Barcelona, Sergi Gordo, i també hi haurà dos testimonis vocacionals. Finalment, s'oferirà un refrigeri per finalitzar la trobada. Recés de Quaresma. A l'Hombre de la Creu s'entraveu la ressorrecció. 17 de març, de dos quarts d'onze del matí, fins a dos quarts de dues, a l'Església de Sant Pere de Castellet al Pantà de Foix. No cal avisar, només cal ser puntuals, si us voleu quedar dinar, el podeu portar. Després, posada en comú a la tarda. Més informació, mossèn valentí al telèfon, 938, 980, 051. Tallem monàstic al Monastí de Montserrat. Del 29 de març a l'1 d'abril, durant el tridup esqual, les persones interessades poden contactar amb el pare Austatger. El telèfon, 938, 777, 765, o a través d'això que t'ho deixo per tu. Doncs el correu electrònic. Vocacions a roba, avadiamoncerrat.net. Cal dir perquè he consultat la pàgina web que això és només per homes de 18 a 35 anys. Ah, molt bé. Per fer vida joves que vulgueu fer uns dies de vida monàstica. Està molt bé. I també hi ha exercicis espirituals de Sant Mana Santa, que és per tothom, a la Casa Betània, que arreu a una vista 37 de Cornellà de Llobregat, del 28 de març a l'1 d'abril, amb el pare Miquel Coll Jesuita. Informació i inscripcions al telèfon 933, 751, 102. O bé el correu electrònic infoarrobahermanesdevetània.es. Gràcies. Recordem sempre aquests bons escris de mossèn Josep Alimbao llegim aquest del de Refull, que és una de les grans feines de la vida. El dret a parlar de Déu. Hace 70 anys de la declaración universal de los derechos humanos por la ONU, 1948 en París. En el número 18 nos recuerda. Tota persona tiene derecho a la libertad de pensamiento, de conciencia y de religión. Del cómo la libertad de manifestar su religión es regional o colectivamente, tanto en público como en privado, por la enseñanza, la práctica, el culto y la observancia. Hace poco que Monsenor Au Pétit, el nuevo arzobispo de París, en su toma de posesión declaraba en el periódico Lemón. El gran tabú de hoy es hablar de Dios. No podemos hablar de Dios. Claro que sí, hemos de atrevernos. Es como si no tuviéramos derecho a hablar de Dios. El cardenal Carl Sán, no, Cañizárez, de València, en un mensaje a los universitarios afirma. En la negación y en el olvido de Dios existe un laicismo más o menos oficial, radical o ideológico, en el que la fe se reduce o se recluye a la esfera de lo privado y es solo tolerada como opinión. En el ofertorio del Pani del Cáliz, en la misa, el sacerdote pronuncia. Bendito sea, señor, dios del universo. Todos afirman... que dios sea bendito por siempre. La sagrada escritura en el debutero nomio 429 nos dice... Si buscáis al Señor Vuestro Dios, con todo vuestro corazón y con toda vuestra alma, lo encontraréis. Bé, doncs avui que hem parlat de Twitter i els tweets, recordem una vegada més els del Papa Francesc. Diu, demanem a Déu el coratge per demanar perdó i la capacitat d'aprendre i escoltar allò que ell ens està dient. Això ens deia el dia 17 de gener i el dia 18. No n'hi ha prou amb escoltar una ensenyança religiosa o aprendre una doctrina. El que volem és viure com Jesús va viure. El missatge de l'Avangeli és una font de joia, una joia que es propaga de generació en generació i de la qual en són haureus. Això ho ha dit el 19 de gener. I el 21 deia, no hi ha millor medicina per guarir moltes ferides que un cor que coneix la misericòrdia. Estem gairebé a punt de comiadar-nos. Aquí és molt curiós com alguna cosa que deia un sant de fa tants anys, com el Sant Salvador d'Orta, que és el que diu el pare francès, i és que en algunes coses l'església és molt antiga i a la vegada molt moderna. Perquè quan un repeteix allò que Jesús ens ensenyava, tenés que ha girit el segle III després de Crist, com l'any 1500, com el 1800, com ara. O sigui, recordar la misericòrdia, recordar la bondat, tornar sempre a la paraula. Perquè aquestes són sempre les arrels de la fe. I tant que sí. Avui hem parlat moltíssim de l'església catòlica, a la qual perteneixem, però és evident que també cada vegada estem més a germanats amb altres esglésies cristianes. Això s'ha de repetir i s'ha de dir... Sempre, i entendre i comprendre els altres. I perquè avui, precisament, en algunes esglésies cristianes d'Orient, tornen a haver màrtirs, com els primers segles del cristianisme. Desgracia, de ment, és així. Malauradament s'han volgut destruir coses que són el nostre patrimoni com en part del nostre sentit més íntim. Hem arribat, a la fi, de Beus de la parròquia. Avui us hem parlat, Joana Algarra i Pedro Oliveira. Ha posat les músiques i ha controlat el so en Carles Hernández Rios. Recordeu que aquesta audició s'ha de repetir el proper dissabte a dos quadrons a del matí. Fins a les hores, molt bona nit a tothom. O bé, bon dia, si ens escolteu, en dissabte. A rebeure i adeu-siau. Adéu-siau.