Veus Parròquia del 28/3/2018

La finestra de Justícia i Pau. Hola, bona nit a tots. Hola, Jesús. Com estem? Hola, Quima. Mira, anem fent. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Avui ens hem apuderat per un dels nostres membres. Ens hem apuderat d'ell. El Dani no pot venir. Ens sentireu en el Jesús i en a mi. Volen donar records a la Joana, que ens escolta però tampoc ha pogut venir. Tenim moltes patons i records des del nostre reconeix. Des de la finestra de Justícia i Pau. Com estem? i que es molèm tot el que... amb totes les mogudes que tenim. Ja és molt esteu com estem. Bé, comencem, quasi, quasi, a portes de començar la setmana Santa, a prop de que molta gent agafi vacances. També és un mes on la religió catòlica doncs tenim el nostre moment, el fet de reculliment, de possiblement de fer canvis en la nostra forma d'actuar i demés, i comentàvem-me fora micros que vaig tenir, ahir li deien al Jesús, que per començar la setmana Santa ha anat molt bé perquè vaig anar a veure la pel·lícula de Maria Magdalena, i us la recomano tots. No és qüestió de si creus amb les lesia o no, perquè no parla d'això si no parla d'uns fets, i d'uns missatges, que és la religió, sí, no? I si rascas molt, molt, molt, pots tenir la sensació que la religió catòlica es nutreix d'altres religions, no? Com pot ser la budista, no? Hi ha algunes de les coses que veus o pots intuir, et recorden molt el budisme, no? És una pel·lícula que jo recomano i a més comences això. La setmana Santa pot ser amb una altra forma d'entendre quin era el missatge o el que ens vol dir la religió catòlica, no? Que a vegades som... Critiquem a les lesia, però que no té res a veure amb el que la religió catòlica ens ha volgut ensenyar, no? A vegades confonem, no? Una cosa amb l'altra, no? I jo crec que és una pel·lícula que hem de veure, perquè estan molt ben feta i trenca alguns mites que possiblement ens han ensenyat i que possiblement no són els que hauríem de ser, per l'altre sentència, per el temps, ens han anat explicant i resulta que és d'una altra manera, no? I bé, aquí també hi ha tingut que veure, jo penso bastant el nou papa, el papa francès. Bé, ja us vull fer cap spoiler, perquè crec que hi hem de saltar-ne a veure, es diu Jesús, et convidem a veure si pots anar, llavors a la tornada de la setmana Santa, la comentem a veure quina visió has tingut tu envers la meva. A mi només us he de dir que vaig plorar i em va tocar, la veritat és que sí, veure en paraules molt dolces. De fet, sempre és interessant aprofundir-me els temes, els temes de la religió, i en aquest cas és un bon exemple, perquè Maria Magdalena és una dona que sempre ha sigut, ha estat davant de tot, ha sigut sempre la presència del principi o del final, de la vida de Jesús, i per tant, tot el que sigui aprendre, i escoltar, i veure, i pensar, jo crec que és important que ho puguem fer, i aquesta pel·lícula pot ajudar per a el que explica Quima. Sí, sí, de veritat, de veritat, ja hi anava, vaig anar a veure, i realment em vaig sortir de allò que dius, està molt ben fet, et la recomano, i comences i el dic, és molt, és molt curiós. A més, jo com alguns de vosaltres sabreu, a mi el budisme m'agrada, és una de les religions que trobo, que és combinable, les dues religions, i crec que en aquesta pel·lícula es dona, si coneixes una miqueta el budisme, i alguna que una altra cosa, veus una connexió entre una religió i l'altra, i dius, les religions no trenquen, normalment uneixen, qui trenquem som les persones que utilitzem la religió, per trencar la convivència. O no utilitzem pel poder que vulguem, fins i tot la posem en els poders polítics, perquè ja ens va bé, no? Jo us la recomano, i a que estem a punt de començar la setmana Santa, crec que és una bona opció. Molt bé, molt bé. A veure, però comencem, Jesús, perquè tenim varios temes, que comencem, primer, amb la nota de Justícia i Pau de Catalunya, a referent de, bé, com sabeu, aquesta setmana tan divendres com diumenge, hi ha hagut diferents accions que s'han pres, envers els religions polítics, que bé, uns hi havien estat empresonats, perquè ja venien del procés que havien tingut abans, fins i tot alguns havien pagat una fiança per poder estar en llibertat, però que, finalment, estan a les presots. Ens assabentem que el Carles Puigdemont, també ha sigut, han pogut agafar Alemanya, des de l'entitat de Justícia i Pau, s'ha fet un manifest del que és Catalunya i Justícia i Pau de Catalunya, s'ha fet un manifest. Bueno, per dir una miqueta, el que a vegades d'una entitat, com defensa els drets humans, defensa que tothom s'ha de tenir una justícia, un judici just i de més, doncs, entre una cosa i l'altra, s'ha fet un manifest que té 7 punts, i el Jesús i jo hem cregut que podíem llegir-lo, i comencem a llegir-lo, tots dos. No és el primer de vegada que Justícia i Pau de Catalunya fa un manifest, cada vegada que hi ha eleccions, per exemple, doncs sempre expressa el seu opinió per que sigui coneguda. I en 7 punts, el primer diu, Justícia i Pau de Catalunya expressa la seva extrema preocupació pels processos judicials, empresonaments i ordres de detenció que afecten en aquests moments a decenes de dirigents polítics catalans i de situació política que això produeix en el nostre país. Aquestes decisions judicials constitueixen una gravíssima violació dels drets fonamentals, generadora d'un dany terrible als afectats i a les seves famílies. Així s'expresen numeroses organismes i ONGs nationals i internacionals dels drets humans, i juristes de reconegut prestigi. Les conductes per les quals són acusades aquestes persones, ni que fossin considerades il·lícites, d'acord amb la llei espanyola, en una democràcia no poden ser, en cap cas, ser considerades electives. Menys o encara poden ser motiu d'empresonament sense judici. Es tracta de conductes que van ser desenvolupades sota l'impuls de la majoria absoluta d'un Parlament democràtic d'acord amb el programa electoral, presentat amb el suport d'una proporció molt notàpida a la població i es poden combatre políticament a duc legalment, però mai amb empresonament. A l'altra banda, aquests empresonaments han afectat càrrecs electes i candidats a presidir. La Generalitat bloqueja injusticialment la seva possible investidura, constitueixen també una vulneració molt greu del dret a la participació política dels afectats i dels seus electors. A la vegada són una intromissió i legítima en el funcionament del Parlament i les institucions autogoverns de Catalunya. Constatem en sorpresa que s'està doent una interpretació manifestada per la seva viaixada i autoritària del dret penal, que atenta frontalment contra l'estat de dret, es tracten d'un veritable abús de poder amb finalitats polítiques inasectables en una democràcia, amb una crueltat inaudita i un leit preu institucional a la dignitat de les persones que creiem ja feliçment superats a Espanya. Per això fem una crida a les institucions polítiques de l'estat espanyol i a les instàncies europees i a les institucions polítiques de l'estat espanyol. El dret penal de protecció dels drets humans ha corregit de manera urgent aquesta situació de tot punt intolerable. L'opinió pública espanyola hauria de sentir-se seriosament interpel·lada. Finalment, reitarem un com més. I ho farem tantes vegades, com Calvi, que ens trobem davant d'un conflicte naturalesa política que no es resoldrà amb aplicació coactiva de la llei ni de la repressió penal, que només l'ogregen. I també el que ens trobem és un com de diàleg i negociació sense condicions prèvies que porti a una solució política justa i democràtica, acceptable per tothom. Demanem a tots els dirigents polítics de Catalunya i Espanya que entrovesin les mesures de confiança que ho facin possible i que es forcin per donar inici a aquest diàleg necessari que ja no es pot proposar per més temps. Barcelona, 26 de març del 2018 justici Pau de Catalunya. Això és el que l'entitat ha volgut manifestar. I en aquísica ja no podem fer res més perquè no depèn de nosaltres, de les persones. Ara sí que potser el més fàcil seria que el Parlament es conyaixi algú que no tingui cap cosa ni cap causa penal i posar alguna persona i començar a poder treballar d'alguna de les maneres. Per tenir aquest diàleg que demanen moltes entitats o només justici Pau, perquè ho demana l'alcum missionat de les Nacions Unides, dels Aigüements, Amnistia Internacional, Human Rights, OVAC, Federation Internacional de Cristians contra la Tortura. Moltes entitats, però per poder fer aquest diàleg, necessites tenir algú que pugui començar aquest diàleg. I ara mateix, com tenim el Parlament, és difícil que poguem entabli un diàleg, perquè la única persona ara per ara que està descollida i que de moment no té és el president del Parlament. No és el president de la Generalitat, a la qual ve, entre tots els dirigents polítics que hi ha al Parlament haurien de decidir una persona i tirar endavant i veure com es comença aquest diàleg. Bueno, de fet, això és el que esperem tota la violació de tots els ciutadans que es pugui seure en una taula i que es pugui parlar de tot. Sense cap condició, el que diu el manifest, i per altra banda, home, estem al segle XXI, estem al 2018, per favor, que ja tots són grans, vaja, que estem donant un exemple a la gent i al jovent que no té lògica. Jo, a nosaltres, és difícil d'entendre la situació actual i que l'entengui la gent jove, perquè el diàleg i el parlar i escoltar és el bàsic de la societat. Per tant, aquí hi ha una cosa que no té sentit i que no pot continuar. És un país, estem parlant i vell d'estat. I penso que també una altra de les coses és que si vols començar un diàleg, no pots dir tu m'has fet, jo t'he fet. És a dir, és partir de zero i veure primer, escolten jo com a representant de Catalunya, m'agradaria tenir una Catalunya d'aquesta manera. Perquè si comencem a atacar-nos uns als altres, ja estem malament. Ja està morta la conversa abans de començar-la. És a dir, que potser també els dirigents polítics han de fer un canvi de xip. Si després ens hem de tirar els plats pel cap i hem de treure la roba bruta, la traiem al final, però no comencem perquè si no ja comences una reunió crispats. Sí, sí. Ara ja no sé de coses de problemes sobre la taula que no tenen espera, tampoc. I el que no pot ser és que continuem també sense poder fer les coses que s'han de fer. Problemes sangrants, com per exemple la tur, la falta de feina, la manca de poder que es diu que cada vegada es permets per part dels pensionistes, la situació de l'estat espanyol, que cada vegada té un dèficit més gran, i cada vegada la banca europea, el banc central europeu, és més acreditor del país, és més amo de l'estat espanyol, perquè cobrim el dèficit que té cada any a l'estat en nous crèdits de la banca europea, amb la qual encara ens enfonsem més. Això no té aquell lloc, s'ha de treballar. Hem de començar a treballar i a treballar. Això no pot ser ni cap família. No, cap empresa, perquè a final una empresa només té crèdits per pagar els seus proveïdors, per exemple. Les pots anar fent, però el banc diu que té tant de crèdit que es planteja una reflota de la seva forma de treballar i de fer productes i de vendre. Aquest és un problema de primera magnitud, que sembla que no existeixi, però nosaltres, el estat espanyol és d'autor del banc central europeu i dels bancs alemanys, que tenen el 50% del banc central europeu. Són d'autors de 1 milió, 100 mil milions d'euros. Són d'autors del producte nacional brut, del país en un any. Això vol dir que si ara els interessos... Imaginem que els interessos que estan ara estan baixos, estan baixos, pràcticament no existeixen, però que augmentin només que vinguin d'estats Unis. L'ordre, perquè en certa manera, això les maneja tot arreu. Un punt només. Un punt seria... representarien 10 mil milions d'euros de cop perquè l'estat hauria de pagar i tornar de seguida que és l'interès del deute. Doncs t'ho sortirien, aquests diners. Perquè ara, res coneixent-se, la veritat és que no ho hem mirat mai, ni el millor ho posen, però el deute que Espanya ha de pagar els interessos està en renta fixa o variable? Actualment jo tampoc sé dir-ho, però jo diria que no és tan lloc perquè no n'hi ha. Ara, és igual que estiguin en variable o en fixa, si s'ha de pagar 10 milions d'euros per un punt... Imagina, per exemple... Imagina per 5 punts que l'interès del 5% és el que havia hagut sempre. Sí, perquè l'altre dia deia que possiblement els interessos tornarien a fer una pujada al final del 2018, principi del 2019, clar, si tens crèdits en renta variable i saps que fins al dany, principis del següent any, et faran una pujada que no saps més o menys, no saps quan és. O fas una provisió de fons pensant que vindrà una pujada inesperada en els últims mesos d'any o els principis del següent. Per això seria bo d'obrir-me d'esbrinar o ens ho veurem de mirar, perquè, clar, si no pot ser brutal. Exacte, vol dir un trencament de l'Estat per suspensió de pagaments, una quiebra, i, clar, pensar que els acredits són tan bons que per evitar un major a la població, això ho perdonen, francament, em fa l'efecte que això no serà així. Els bancs no perden mai. Exacte, perquè són els bancs privats els que tenen el deute, i això no s'ha d'obrir. No, per això, que no. Ells no perden mai. Perdrem més nosaltres que no pas ells. A veure si es posen els piles d'una vegada. Si entre uns i altres, a veure si intentem treballar d'una vegada ja per el que estem, els dirigents polítics estan per treballar pel ciutadà, i no per els seus partits o per els seus propis interessos, sinó que no s'oblidin que qualsevol dirigent polític és escollit per uns ciutadans i que han d'estar al servei del ciutadà i al servei del polític. I a vegades, veient el que està passant en tot aquest temps, tant a Espanya com a Catalunya, vas a donar es compte que dius, home, potser sí que no esteu fent molt bé la vostra feina, perquè al final, al cap o al carrer, s'assobren la gent protesta, siguin per expansió, siguin per un treball de sent, siguin per moltes coses, i moltes coses queden que no en tenim resposta. L'altre dia tu mateix vas assistir al tema del dret, sobre el treball de sent, no?, dels temes que, com sabeu, justícia i pau tracta molt, ens ho sobretot hi he treballat molt i estem seguint treballant-hi, perquè creiem que són dels puntals per revifar aquesta economia i tirar endavant el país, i que els nostres joves no hagin de marxar fora com la gran majoria, i que els que es queden, com a mínim, puguin tenir la il·lusió i les ganes de poder, i saber que podran tenir feina aquí i podran muntar la seva vida com han muntat segurament els seus pares. Naturalment, això és una cosa que es podria fer, es podria fer, per exemple, d'una manera molt ràpida i senzilla, es podria augmentar els salaris de la població i les pensions dels pensionistes d'aquest país, només augmentant el 5% el salari actualment que cobren els treballadors, augmentant el 5% els salaris a tots, i a més a més es podria augmentar també un 5% dels ingressos dels pensionistes a tots a base d'augmentar un 5% aquest any, un 5% l'any que ve i un 5% l'últim any que seria el 2020. Què passaria amb això? Que si es posen més diners en circulació perquè tothom té més entrades, llavors el consum augmentaria de seguida, amb el qual augmentaria la producció i augmentaria les inversions. Ara el sap pregunta, i això com es fa? Home, doncs mira, es pot fer de dues maneres, fer prioritats amb les despeses i aplicar aquests ingressos que són prioritaris amb aquests augments que parlem. I aquestes despeses quina es podrien ser? Doncs gastar menys armament, a l'exèrcit, la projecte de l'estació de Madrid, nou de l'estació de ferrocarrils de Totxa, que es vol fer nova, el curador Mediterràquia volen que passi per Madrid, el rescat de les autopistes, després també una altra cosa important, podria ser recuperar la inversió que es va fer amb el castó, que es va pagar a través de les gestions del ministre Sòria d'Indústria. El senyor Florentino Pérez es va pagar 1.036 milions d'euros i els bancs es volen anar a un crèdit de casi 2.500, doncs això el jutjat de Madrid ha dit, un jutjat estatal, que això no es pot fer, no és legal, que, per tant, el que s'ha de fer és recuperar aquests diners, no és legal, per tant, tornar-los a ingressar a caixa, això amb les despeses, és a dir, prioritzar despeses, així de senzill, i això es pot fer. I una altra cosa és augmentar els ingressos. Com es poden augmentar els ingressos al país? Doncs mira, hi ha una partida molt important. El carrer del Mediterrani és una infraestructura que pot portar un ingrés anual d'un 5% del país véspanol, és a dir, quasi 10.000.000 d'euros, cada any, i amb aquest 10.000.000 d'euros, es pot ser un augment de sobres d'això que diem dels salaris. Aquest augment dels salaris no es capim ben, és una cosa que és la BC de l'economia, l'economia de l'edat més midi, la dinamia del riu Ricardo i l'economia de tota la vida, la bàsica, diguem-ne, per tant, és perfectament una cosa que pot funcionar, i a més a més la majoria d'economistes del país s'estan totalment d'acord. Aquest 5% al final de l'any, tampoc si ho mires dius, el que permet aquest 5% que la gent pugui comprar, pugui consumir, pugui posar el dinamcirculació, és el que a mi em permetrà, com a empresa, produir més perquè la gent compra més, els productes produtals a mi em permet produir més quantitat. Què faig? Com provés matèria prima? Un X, ara tinc un X més a algú més, ja estic generant fins i tot més feina a un tercer. Si mireu, tot és com un cercle, que tu alimentes alguna cosa, però aquesta cosa alimenta àrees. Això no és tan difícil de aconseguir. Jo penso que a vegades els sindicats haurien de fer aquest tipus de feina que es fan, i escoltar les entitats que treballen per això, per a tu, per a algú tenim una PIMEC, que és la responsable de donar algunes pautes a les empreses. Dius, quina caça bonica, però augmentar el salari mai la PIMEC ho ha dit el cap empresari. Dius, llavors, bueno, la PIMEC també està per si en un moment donat renyar una empresària, potser que facis això. No només mireu, si contrata d'aquesta manera vostès deixarà de pagar això, això, això. És igual que tingui precarietat. Per exemple, sortia en el telediari del diumenge les notícies de la gent de l'aeroport, de la concessió dels aeroports, sobre la gent que fa tot el tema de restauració. Era curiós, perquè deien que una de les queixes, que ja hi havia reivindicacions, hi havia queixes que no sé si van vagues o no, però parlaven de que clar, dius, que era una persona que se netejava, fragava el que em brutàvem els consumides quan anàvem a l'aeroport. I ara volen que aquestes quatre persones es converteixin que només ho faci una única persona d'entrada, sinó que saps que tres persones, per restablement, saben el carrer com a poc. Llavors dius, no, és que hem de donar feina, no, em vaig traient. No augmento els laris, però, a més, quan em pesca, els demanen un mes que llegeixo més tasques en el meu treballador, dius, no sé fins a quin punt els indicats i les primers, a vegades, treballen per fer veure l'empresari, que hi ha actituds i accions que no porten re bo. Durant un temps, sí, en l'empresari hi portaran possiblement alguna cosa, però a la llarga no crec que sigui pentajós. Exacte, això és una veritat com un temple. Aquestes entitats, sobretot, sindicats i les administracions empresaris, sobretot els petits i els mitjans, que són els que pateixen més. I els que tenim més aquí, arrelats. No es volen, per dir-ho d'alguna manera, fins i totes les càmeres de comerç, les càmeres de comerç, que són gent que va sortir del comerç del poble, quan eren els gremis, que ja funcionaven, diguem-ne. Bueno, això... Avui en dia això ja no pot continuar així, perquè a veure, s'ha de donar un to amb l'economia. No podem estar sempre en el mateix problema de l'economia especulativa que ens porta. S'ha de passar amb una economia productiva. A més, especulem amb tot. Podem fer un mestre i amb el tema de la fam. Especulem, fins i tot, amb temes com els fenòmens meteorològics, que també ens afecten, i nosaltres també fem coses, perquè hi hagi un canvi climàtic. Exacte. Per obtenir una economia que no se'n ens portarà, ens estem carregant tot l'ecosistema. Sí, sí, totalment, totalment. Quan haurem de posar mans a la feina per arreglar això, no hi haurà qui ho arregli, perquè ens ho estem carregant de tal manera com pots tornar a recuperar allò que has perdut. Hi ha moltes vegades moltes coses que perdem de la terra. Valoradament a vegades és complicat retornar a tenir-ho. Quan hem perdut, per exemple, de rieres dels pobles, és una cosa que sí, per construir i tenir més població amb molts pobles, hem edificat sobre els rieres. Les rieres en el seu moment tenien una funció. Nosaltres hem de dir que ara no la tinguin. Volem canalitzar coses, però la riera per àlgoles teníem. Naturalment, naturalment. És que això, la gent ho sap de sobres, que porta molts anys vivint al costat de les rieres. Sí, sí, per això et dic. L'altre dia llegíem a l'ONU concretament el divendres de 23, que deia que arrancava oficialment la década de l'aigua per al desenvolupament sostenible. A dins estem donant compte que la demanda que hi ha d'aigua dolça, preveu que un venti un 40% a mitjans del segle, el creixement d'un canvi climàtic, automàticament això ens portarà a tenir menys aigua, i això provocarà una preocupació, sobretot a l'ONU, perquè la dius, sense aigua, ni les persones es poden sobreviure, perquè ens diuen que sense menjar una persona pot estar algun temps, però sense veure, no. Per ordre n'és, no tindré aigua per les persones, no tindré aigua per els consultius, i no tindré aigua tampoc pel bestiar, per tant. I estic veient que dintre d'un temps puc tenir un problema, si el de la fama ara ens preocupa, perquè va en augment, i el que hem de dir és que no és que vagin a augment, és que ho podem triplicar, i quan triplica els problemes de fama en el món. Vam de radicar-los, els anem augmentant. Era curiós, perquè l'ONU ens deia que l'aigua, amb allà del temps, és un catalitzador per la cooperació, i no pel conflicte, però no podem donar percentat que, quan hi hagem uns països, solucionem tot l'altre. I ho hem arrejatat, que actualment tenim més de 2 milions de persones, que careixen d'accés a aigua potable, i més de 4.500 milions careixen de serveis de sanejament adequats. Això pot portar la gran quantitat de problemes de salut, fins i tot de pistes, d'anfermetats, que possiblesment teníem radicades o no, però més o menys mesura, el fet de no tenir aigua, pot ser augmentar i generar pistes. Que, bueno, que també comporta riscos. Evidentment. Hi ha problemes que no es poden ignorar. L'aigua és un bé necessari per la vida, i és un bé que la naturalesa, de la manera que el món funciona, el nono divers, el planeta, l'aigua és un bé que tothom pot d'audir, perquè plou i ningú és propietari de l'aigua que cau del cel, sinó que es beneficia tota la població. Tota la població. Tota aquesta qüestió de la política econòmica de l'aigua, per fer un bé, que és un bé àrees cas, que s'ha de pagar, que pobles com els de la Patagònia, que viuen allà, una companyia canadenca, ha cridit els drets d'explotació de les fonts que tenen allà al sud de Chile, i els hi treuen el dret de tenir l'aigua que sempre l'han tingut, perquè el cel els ha donat els habitants a la Patagònia. Llavors, a l'estat de Chile venen les companyies privades canadenques, l'explotació de l'aigua. Això ha arribat a un límit que no somen perjudica als habitants allà, sinó que és insostenible per tots els habitants de la Terra. Per tant, si ens augmenta la temperatura, com sembla que augmentarà al cap allà, al final de segle dels graus, la catàstrofe està assegurada, perquè el canvi climàtic caurà com una llosa, i ja està caient. Per exemple, la ciutat de Ya Carta, que és la capital d'Indonèsia, devuta la quantitat de pisos i païment que s'ha fet a la ciutat, doncs s'han buidat els aquifers, i aquests aquifers ja estan provocant ara ja una disminució del terreny, del terreny 50 centímetres cada any. Què vol dir això, que s'enfonsa al terreny? Per tant, què passa? Que l'aigua del mar inunda la ciutat, i llavors han de derrumbar totes les cases, perquè ja no es pot evitar allà. Llavors el projecte de reclarar-ho és a base de fer un dic, un gran dic que a ell el que quedi de la ciutat. Això ho suposa amb un gran senyor, perquè els dics són molt cars, no? De fet, el que ha de fer això és com si diguéssim altra vegada la presa de Suan, d'Egypte. Són gastos faraònics. Això és com el canal del Panamà, que han ampliat ara, una altra qüestió d'aquest tipus. Però bueno, el pitjor és que, a veure, la natura no permet que es facin aquestes desgràcies. Les metròpolis han de preveure, abans de treure la gent del camp per millorar la seva situació, no poden permetre créixer el magnetitiu que fan sense tenir en compte l'aigua, el treball pels habitants, la sanitat, vaja, els principis bàsics de tot el poble per viure de sentment. I això s'ha de... S'ha de desafiar més nous. En part, també és això, que ens hem trobat amb cent anys amb un desenvolupament, que només veiem el desenvolupament, el vèrtex de la piràmide. Molt bé, però ara ja veiem les conseqüències. Per tant, s'ha de canviar. I com es pot canviar? Hi ha mitjans per fer-ho, hi ha prou intel·ligència per fer-ho, i després hi ha capital per moure les coses, sense prejudicar la gent per aquí. Sempre s'acaba prejudicant el petit, el treballador, el pobre, i això és el que no es pot permetre, i ara ja no es pot permetre. O sigui, perquè és que si no ens carreguem el planeta, ja es veu ben clar que el final és aquesta. Sí, sí, no, no. És curiós, perquè les dades que donava l'ONU eren desgarrifosa que deia que 90% dels altres naturals tenen provocats per l'aigua, i l'altre és que el 80% de les aigües residuals tornen als ecossistemes sense estar tratades o reutilitzades. És a dir, que imagineu-vos el que comporta només aquestes dues, aquesta de l'última dada, no? Clar. Clar, és veritat que comentàvem de fer desal·ladores, però clar, és que això és supercar. És a dir, mantenir-les tampoc són econòmiques. Hauríem de buscar algun altre sistema que ens permeti tenir... que l'aigua dolça o l'aigua salada, en aquest cas l'aigua salada, pugui ser convertible en aigua de consum potable. Això de les assaladores sí que és realment. Però és... costa molt perquè s'utilitza. Ja està, no? Ja està, ja està. Doncs bueno, doncs em diu el Carles, que des de nosaltres estàvem aquí xerrant, i al pobre Carles fent-nos aquí espavientos, i nosaltres us diem que molt gràcies per escoltar-nos. Ens podeu escoltar el 17 de 2.4.11. I que tinguem tots una bona pasco i recordeu que tendrem, doncs, via crucis, tendrem les misses i les pregàries correspondents a l'època de setmana Santa. Bona nit a tothom. Gràcies, Jesús. Gràcies a tothom per escoltar-nos, que a vegades s'ha de tenir paciència. Adéu.