Veus Parròquia del 25/4/2018

Uyyurrrrrrroneeeer! Uuuhuuurraaaaao dancing! Tenim una resolució de contundents que goosebraven la ràbia de Santiking. Bona tarda amics Rehydro. de ràdio d'Esber. En tots vostès veus de la perròquia. Com un dimecres al mes, i vostès ja ho saben, la Montserrat Giró, bona tarda Montserrat, que us parla de l'Elina, fem paraula viscuda, el programa dintre de les veus de la perròquia. I també, com vostès recordaran, tenim una persona molt gentil, molt amiga, que ha ensa dit que sí, ha sumet els nostres preguntes, però ens ha portat un tema molt bonic, un tema que quan jo li vaig dir a Olívia, ara la Montser dirà qui és l'Olívia, però quan li vaig dir de què podries parlar, i em va suggerir una cosa, que amb ella, la viu, jo ja no diria si li entusiasme o no, però la viu, i està... està molt entruncada, i després ella ens explicarà el per què. Bona tarda Olívia. Hola, bona tarda, encantada. Ara la Montser ens diu qui és l'Olívia. L'Olívia Comín i Bautista és nascuda a Batalona. És ara i a Sant Justent, que des de fa 6 anys, i té una nena preciosa, de 6 anys, amb el seu company, doncs tenen aquesta nena. Ella està molt contenta de treballar a Sant Just, perquè treballa a Sant Just, i també de viure-hi. Diu que Sant Just té una energia diferent, i això et fa estimar el poble. Sí, això és la gent, la gent també és molt amable, és molt agradable. Que maco, perquè això no dius això. El sortir d'aquí no sé què passaria. Bé, ara anem, perquè ja sabeu que aquí la ràdio, i perdoneu perquè la veu molt enregullada. Aquí la ràdio el temps és molt cur, i li hem preguntat amb ella de què volia parlar, i aleshores, el tema que ha suggerit ha dit, parlarem dels Àngels. Quan un pensa amb els Àngels, a vegades només que té unes visions, d'uns ninos, unes coses molt boniques, un sacer que estan en les pintures, o en els retables de les ciclícies, però els Àngels també, sense veure'ls, perquè són incorporeos, doncs els podem tenir molt a la vora nostra. I parlarem d'això. I primer digues el perquè després farem una mica de resum del que tu has suportat. Quan em vas convidar venir aquí al programa, em vas dir, agafa't un llibre que t'agradi molt, que les que parlarem d'ell. Jo tenia molts llibres que m'agraden molt, però ningú era suficient per dir aquest llibre. Vaig anar a monya llibreria, em vaig comprar un altre llibre, però encara no era el que jo volia. I una nit fumiant, i el programa ja ho havíem fet, i el tema era els Àngels. I vaig pensar, si hi ha sortit aquest tema és perquè potser algú necessita sentir això. Potser algú necessita tenir alguna cosa en què creuran, en aquests temps que estem vivint. I per això va sortir el tema dels Àngels. És un tema que a mi m'agradava des que era molt petitona. I que tens després pensat, que anaves amb unes quantes experiències, i que ens dono temps la ràdio. Però situant-se una mica, primer direm el concepte aquest de què és un Àngel. I diu, un Àngel significa enviat o missatger. Amb aquestes paraules es defineix principalment la seva relació amb els homes. Ells, com a germans majors, ens fan conèixer la voluntat de Déu, i ens ajuden a recórrer el nostre camí. Tots venim, aquest món, amb un treball a realitzar, i ells ens ajuden a complir amb la nostra feina de la millor manera. Els Àngels, de la mateixa manera que els humans, tenen intel·lecta, la lliure voluntat i els sentits. Però són espírit's incorporis. Així, en realitat, el món humà és només una gota en el mar de la vida intel·ligent. El home, des de la seva estada al paradís, ja coneixia l'existència dels Àngels. I això es reflecteix en moltes religions sentigues. Continuo llegint una miqueta més per acabar de rodonir-lo. Diuen que els Àngels estan sempre entre nosaltres. I amb nosaltres. En el nostre dia a dia, en totes les petites coses, en les persones que ens trobem, amb els uns riures, quan ajudem els altres, quan escoltem a qui ho necessita, quan estimem, quan estem feliços o quan plorem. Des de l'infància, l'amor, quan està envoltada de la seva custòdia. Cada persona té al seu costat un Àngel com un ens-protector que el condueix per la vida. I jo ja he acabat, perquè aquí, qui té a parlar, és l'Olivia. Ara, tu digues tot el que vulguis. Potser aquest trosset que hi ha dalt, potser seria aquest convidat escoltant, oi? Això ho dic, sí. No cal dir-ho. Que les persones que estan escoltant cobrin la seva men i el seu cor, aquest missatge, que cadascú rebrà segons les seves necessitats. Segurament, hi haurà qui pensi que són tonteries, però amb el temps cadascú descobrirà la seva veritat. Tots ens arriba el moment correcte quan estem preparats per entendre-ho i ens asseguem pas. D'on hi duré, també, eh, senyorita? Sí. Això d'avorir la men i el cor, no? Clar. Ens situa d'una manera allò que volem escoltar i profundar una miqueta. I que cadascú agafi el que necessiti per la seva vida. Per mi, els anys i els més que aquesta figura són un amic, un germà gran, i que no es faci una cosa que no t'acaba de fer. I que, quan tens un problema o tens alguna història, sempre has de demanar el seu ajut, perquè si tu no la demanes, ell mai et podran ajudar. Per això sempre t'ho diuen. Si necessites alguna cosa, crida'm que jo estareu a tu costat. I això sempre ho has de sentir. I quan sents que estàs acompanyada, vull dir que per qualsevol cosa que et passi i suposo que molta gent li ha passat quan ets estudiant i tens exames, sempre ayúdame, sisplau, no? I sempre et fan un cop de mà, però no només això, vas creixent i les teves necessitats també canvien i sempre estàs demanant que t'ajudi ni que t'acompanyin i te'l recolsin. I sempre ens respecten. Vull dir, cadascú tenim el nostre camí i ells ens van mostrar amb la seva llum, amb la seva esperança. O a vegades tenim un mal dia, estem tristos i et trobes una persona que et treu un sonriure, i això fa que et canvia el dia. Ja no estàs tan trist, ja no estàs... Jo em va fer molta gràcia quan vam estar parlant d'això, perquè tu parlant dels àngels en aquest pur sentit d'aquests certs que ens acompanyen, però que no els veiem, vas dir, però és que a vegades ens trobem persones per nosaltres en aquell moment. I aleshores és aquesta calfó humana que potser és tan bona de sentir. Una cosa tenim, la cosa espiritual de l'Àngel en si, d'aquella persona que sabem, bona d'aquella persona, d'aquell cert, podíem dir, oi?, aquell ens, com diu el text, que el tenim al costat, que sabem que existeix, que podem cridar perquè vingui, amb ganes de que vingui, però a vegades ens el trobem quan el necessitem, es presenta d'una forma o d'una altra, no? I mai tu esperes com és. Llavors, o sigui que tens una inquietud, o tens una cosa, i pel que sigui, no, t'has barallat amb la teva filla, o amb una mica, això, i de repente vas caminant i et trobes una moneda, de cara, dius, mira, de cara, quina sort. Vull tenir un bon dia, i no saps per què, ja t'ha canviat, que potser, com que portem aquesta vida que vivim tan ràpid, vull dir, mai ens parem a pensar en aquestes petites coses, no?, o et quedes mirant com surta el sol, i ho estàs en plena natura, i sense un ocellet, i totes aquestes coses ja no les valorem, avui dia. I això, per mi, són senyals, de que mai estem sols. Jo me'n recordo una anècdota, també, un... bueno, es va morir un dels meus sabis, la meva àvia, i era una temporada que jo estava molt trista, molt trista. I... i un dia estava amb el metro, bueno, em vaig acabar, anava a treballar, i després anava a la facultat, perquè estava estudiant. I un dia que anava amb el metro, pel matí, que vaig... vas mig sormida, s'apropa un noi, i em diu, fa molts dies, que et veig una mica trista, no t'amoïnis, tinc un regal per tu, i em va regalar un cd de música delta, una música que m'agrada molt, i em diu, no t'amoïnis, ella està bé. I em vas... Sí, no? Perquè no t'ho esperes, no? I... i ja està noi, i em vaig quedar amb el regal, que potser a vegades dius, però per què acceptes un regal d'un desconegut? Bueno, em va passar, i el vaig agafar. I dies després em vaig trobar aquest noi, i ja no era la mateixa persona. Vull dir, sí que físicament era el mateix, però ni la seva mirada, ni em va saludar mai més. En aquell moment, jo necessitava que m'alegressin el dia i aquest regal, i era com dir, tranquil·la, la teva àvia està bé, està feliç, continua amb la teva vida, no? I això, per mi són senyals que potser no prestes atenció, però que en aquest moment et serveixen, i et donen una mica d'esperança i de ganes de confiar en la gent. I d'aquestes coses segur que tothom tenim, no alguna anècdota? Tens segurament, s'ha d'explicar una cosa. Que aquí, amb el resum que ens has fet, que és molt bonic, dius, i vivències personals. Hi ha dos o tres possades per aquí. Tinc una d'un accident, i visc, que deia, ja no sé què ha d'un accident. Ah, sí, de molt petitona. Moltes vegades diuen, quan et mor, si et passes a l'altre lloc, com que veus una llum, i no sé què, no? De petit a vegades teniu un accident, i no podia respirar, i durant uns segons estava ja no respirava, i em vaig veure fora, i els meus pares s'allacridan, ma mare plorant, mi hija, mi hija, seu home. I me'n recordo de sentir, al meu costat, com una llum, que em parlava i em deia, tranquil·la, si encara no és la teva hora. Pres d'atenció, has d'aprendre coses, i ja has de confiar, i has de viure. I per això crec, que si esteu, perquè en aquest moment, que jo només pensava en tornar amb la meva mare, perquè estava plorant, però aquesta figura m'estava donant tranquil·litat, em estava dient, hi ha més coses, no només és el dia a dia, no només és la vida aquesta que tenim, després d'això hi ha més coses, hi ha una altra història a part d'això, un altre món. Creus que hi ha persones que tenen més sensibilitat per tenir-los a prova d'aquesta manera? Penso que hi ha persones que estan més obertes a segons que... Més obertes. O sigui, seria potser la sensibilitat i estar obertes a... Són més receptors. Exacte. Són més receptors. Hi ha gent que és molt material, i aquestes coses potser no els donen importància. Però hi ha gent que no, que sí que creiem més en aquestes coses. Potser perquè ens han passat moltes coses a seguida, sí que prestes una mica d'atenció. Perquè sí que hi ha moltes persones que tenen, o sigui, els agrada molt tenir moltes figuretes d'any, o sigui, que tenen una dedicació, diguéssim, però clar, o sigui, el que tu expliques és que hi ha un nivell més... més interior, no? Sí, sí. Bueno, perquè clar, com que això també em va passar molt petita, sempre jo he crescut ja amb aquesta sensació de que no estem sols, de que sempre tenim algú que està... demostrant el que a mi vull dir. Ja sabràs, et desvies. És com si et cridessin l'atenció. Cuidado que per aquí no vas bé vigilar, no et sents aquesta veu interior, que més o menys saps en coses, estàs esperant que vingui una persona i que et truqui per una feina concreta, i aquesta no surt, però aleshores surt una altra cosa, i al final aquesta altra cosa, que és una casualitat que per mi no existeixen, acaba sent realitat el que tenies que fer. Vull dir, és com situacions que et van guiant per el camí on n'has d'anar-hi, no? O les persones que coneixes, vull dir, sempre coneixes la gent per algun motiu. Sempre pots ajudar amb altres, i ser tu l'Àngel d'altres persones. Clar, clar. N'hi ha que porten també unes cobletes, que diuen que són buscadors, cercadors d'Àngels, no? Vostè voler ser una cosa emplata, com un adorno, i diuen que són cercadors d'Àngels. O sigui que, també veus que hi ha aquesta necessitat que tu vens, o sigui, aquesta necessitat espiritual, no? La creu. O sigui que la veus, o sigui que una pot tenir amb els Àngels, altra amb una altra cosa, però que hi ha aquesta necessitat que la persona té de sentir algo que l'està cuidant d'una manera més superior, no? Ho sé, estic sentint. I les persones que estan sentint-vos, o se senten, alguna vegada poden pensar. Sí, sí, tot això és molt bonic. És com una fantasia. És com persones que tenen, doncs, aquestes visiós i aquestes coses, i que estan convençudes. I no és veritat, perquè això és una realitat. Tant que sembla que, com si diguéssim, estem parlant d'algú i que desconeixem, però que hem viscut, la persona que l'ha viscut, és una realitat palpable. No és un... Bueno, ara sí, com ara li reso l'estampeta, amb tot el fe, és que existeix. I dius, i com ho sé? Bé, jo diria que... A part de la fe, que si la fe mueve muntanyes, com us deien, a part d'això, és primer la necessitat de l'home, de tenir, com deies tu abans, una necessitat imperiosa de que no estem sols i que per sobre de nosaltres n'hi ha algú més. Perquè seria molt sobert per la nostra part pensar que nosaltres, mira, no es lo comemos y lo guisamos, no es lo comemos, no? No, no. N'hi ha algú més, ni algú més, que si les huides estan obertes, si són receptius, es pot apreciar. En canvi, quines es tonteries diuen? No. Vull dir, cada un que pensi en el que li doni la gana. Afortunadament, jo crec que les que estem aquí, aquesta taula, tenim una petita virtut, que és la deixaca que cada un pensi, com vulgui. Vull dir, no som ni protectors, ni adultes, ni catequistes en aquest aspecte, sinó que, escolteu, ens estan disminuant un missatge, ens estan dient que tenim unes persones, uns sacers, que són protectors, que ens poden ajudar i escolteu. Per què no escolta? Perquè el que fas és demanar. Demanar i demanar. No. Quan es prega, una de les coses que s'ha de fer és escoltar. I costa molt escoltar. Si vol, és pregar i demanar, perquè si no, ei, va, és problema vostro, els que estiguin allà, els sants, els xiquis, i no, però saber escoltar i saber ser agraïts. Això sí, és molt important, donar les gràcies. I saber ser agraïts. I aleshores no de dir, això ho vull perquè no. Quan es va embondat d'acord, o quan es va obert també en aquesta inocència que podien ser, no els nens, que a vegades són molt egoistes, també, parlem-ne dels nens, tots volem per ells, la mare, el pare, i tots els xiquis, però independentment d'això, quan una persona ha trobat aquest punt, que la Olivia està trobant, que si troben pau, doncs, jo crec que que en Olivia Almona en Olivia una mica millor, no? Aquí, en un dels coses que tu dius, perdona, Montser, aquí n'hi ha també un dels pàrrebs que diu els Àngels ens aporten alegria, pau i confiança, però sobretot, ens aporten l'esperança que mai caminarem sols, i sense aquesta esperança, la ser humana no té res. És xulo, eh? No són paraules. És el saber que algú qui sigui, està allà, i segur que tenim aquest amic que portem a costat. Recordeu-se d'aquella oració que feien quan eren petits, que d'Àngel de la Guarda, duce companyia, no m'he deixat sol, ni de noig, ni de dia, no? Vull dir que es fa així. Continua a Olivia, eh? Potser a vegades penses ah, jo tinc només un àngel, no ho saps, en tens molt, i això va canviant, i depèn del moment i de la necessitat, tens més o tens menys, vull dir, això va com va. També he viscut molt sants sols, perquè també vaig passar una temporada de viscans sola, però mai m'he sentit sola. Vull dir, a casa mai m'he sentit sola. Sempre estava acompanyada, sempre estava això, i trobar això al meu equilibri interni, i què és el que volia fer en aquesta vida, i com orientar-la, i com ajudar-la més, perquè això també ho has de tenir clar, si vols ajudar-hi, i ser útil en aquesta vida, o només dedicar-te a passar per ella sense fer res. I això també és important. I si no surt? Si no surt, el què? Els plans que on té, em sembla tu. Perquè segurament no han de sortir, i no ha de sortir d'un altre. Aquesta confiança és la bona. Aquesta confiança és la bona. També, o sigui, ara m'ha vingut la memòria de la meva mare, en la providència, perquè ella moltes vegades deia que la providència l'havia ajudat en moltes coses de... que l'hi manifestava en coses del dia a dia, entens? I també en algun moment també l'havia salvat, perquè una vegada va fer una caiguda que la va salvar. Sí. Ella hi creia molt. La meva mare tenia molta fe, i molta fe amb les persones, amb les persones. O sigui, no és... Ja penso que això és una cosa que ens va trasmetre, perquè confiaven en les persones. I això és el que fa que puguis cada dia mira als altres i... I en avançant? Jo sempre dic el tio que deixi de confiar, no cal que estigui en aquest món. Això ho penso, eh? I això és els àngels? El que m'agrada molt és quan hi ha... en el moment de la... de la seq... quan la persona mor i està en l'església, quan hi ha l'últim... que el mossèn diu que els àngels t'obrin les portes i m'agrada recitat, però també m'agrada molt cantat. És a dir, penso que és... són aquests... el que tens al costat, però que fan aquest pas primer de proparta Déu. O sigui, en definitiva, els àngels t'apropen a Déu. O sigui, si veiem els que ens surten a l'Avengelli, doncs quessen en moments si s'apropen a Jesús a propana... Però el que fan és a proparta Déu. Des del meu punt de vista. Amb una d'aquestes descripcions que ens portava aquí la... l'Olivia Esther, que els àngels són llum. Sí. Aleshores, quan m'ho camina, i n'hi ha llum, una mica sap el camí, no? Que més, que més. Que més, diràs. Tigues segura anècdota, també. No estava pensant en les noves generacions, amb els nens i les nenes d'ara. Penseu que això també s'està perdent, no? Ja no hi creuen. Els pares ja no... No sé si transmetim això. Si és una cosa que... Bueno... Jo intento que la meva filla es transmeti. Transmetir. Aquesta sensació, no? Aquest missatge, però no sé si tothom ho fa. I això em fa molta pena que es perdi. Perquè, si no, els nens d'avui en dia aconseguim grans quines esperances tindran, no? Jo sóc més optimista que tu. Sí? Sí. Jo sóc més optimista perquè penso que... A la que no t'he de fallar ets tu. Però no per... I perdona que et parli així, perquè podies ser la teva via. No, però avui dius, és tu no fallis. I ells el millor no... ell ja, o els que et vinguin, o el que sigui, o els nanos. Però algú els ha quedat. I després s'ha de sentir el millor. La crida d'aquesta, d'aquesta veu que tenim interna, que ens diu que s'hi obrim, i en un moment determinat el tenen. En un moment determinat ho veuran. Van ben guiats. Van ben guiats. Jo crec que sí. Sí, fa una mica, perquè com avui dia totes les xarxes aquestes del mass-mèdia i del computer i del Skype, i de tota la mandanga aquesta, tot se sap, tot d'allò, i estan com més sols que mai. Que el que tu dius és veritat. La gent jove està més sola que mai. Jo penso que hi ha de tot. Però aniran... no, sí. Normalment estan més sols que mai. O sigui, parlant en termes grans. De vegades també trobes. Que són els teus àngels. Els trobes, també. No, i jo soc una fan del joves. I si és un guapo és encara més. No. Perquè jo em sent molt valuosa. Molt valuosa. Però això que dius tu, que sí, que vegades et quedes com una mica decepcionat, perquè penses que tindria que bé, més donar-li més importància a certs valors. Per això? Jo no ho fan tant. Però bueno, d'on s'ajudarà, tu? Aquesta espiritualitat, o sigui, cada u la ha de trobar. O sigui, l'important és que cada u... Aquesta espiritualitat que porta cada u dintre, la pugui experimentar, sigui a través dels àngels, sigui a través del veí que té al costat, sigui a través d'anar a l'església, o de mirar la natura. A la natura? Perquè aquesta espiritualitat, tots la portem a dintre. Jo penso que això sí que està en el món actual. Que es busca aquesta espiritualitat. Potser no se sap en el moment de dir que ho trobaré. Però sí. Sí, cada u, quasi, trobarà la seva manera de fer-ho. Jo penso que sí. És el que, quan més costa creure, és quan tens un mal moment, no? Tens una malaltia i t'espantes i dius, però per què a mi, no? Mira, ara aquí el regidor aquest, el jefe, ens diu que ens queda molt poquet. I hem d'allegir també l'Avenjali, que normalment en aquesta missió sempre fem el vengeli, que correspon el dimenge que et vindrà ara, el dimenge que vindrà amb la liturgia. Però n'hi ha un part que vull que el llegeixis tu, que és ell sempre, que ha estat com són coses teves, i ens ha agradat molt com ho has fet, diu ell sempre, estan al nostre costat. Només hem de demanar-les que ens ajudin i ens acompanyin, i ell s'ho faran. La connexió és per sempre. Una vegada connectes amb ells, mai estarem sols. Ells, en els nostres millor mestres, ens ensenyen el camí, i alimenten la nostra ànima amb el seu amor, la seva saviesa, i molta paciència. Senyors, és el que volem nosaltres, que tinguin paciència, i que vagin escoltant, perquè potser sí que sentiran els àngels. I si no els es senten, sentiran alguna cosa que potser els s'amplirà de pau. I ara t'hem de dir moltes gràcies, Olivia, ha estat un plaer, ha parlat d'un tema que ens ha agradat molt, en el Montse i com a mi, que és interessant, i que esperem que els demés els hagi servit per alguna cosa. I ara us hem de dir adéu, a part de dir moltes gràcies. Tu que digues el últim consell que donaries als ullets. Que es facin cas amb més mateixos. Vull dir que s'escoltin i que continuem amb això. Que siguin fidels a si mateixos sempre. Quan aquest camí és bon, que no se'n vagi per la treucera. Sempre surt el camí, sempre surt la... Molt bé. Com vostès ja saben, si volen escoltar aquest programa, li sap de, el podran d'escoltar a dos quarts d'11. Però abans de despedir-se, tenim que llegir l'Avengelli, segons en Joan, que és el que escoltaran si van a l'Eucalistia del Disapte del Diminja. En aquell temps, jo us digui els seus deixables. I el meu pare és el vinyeter. L'asserment que no dona fruit en mi, el pare la talla. I la que dona fruit les porga i la neteja, perquè encara en doni més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Vestigueu en mi i jo en vosaltres. I així, com el serment, si no està en el CEP, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu no fer-hi que esteu en mi. Jo sóc el CEP i vosaltres els serments. Qui està en mi i jo en ell, dona molt de fruit, perquè sense mi no podria fer res. Si algú se separa de mi, és llançat fora, com ho fan amb els serments i se seca. Les serments, un cop seques, les recollen, les tiren al foc i es cremen. Si es cadeu en mi i diuen que queden vosaltres, podreu demanar tot el que decideu i ho tindreu. La gròria del meu pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu de xeples meus. Tornem una altra vegada a donar les gràcies i et diem... Moltes gràcies a vosaltres. No, no, ha estat molt bonic i mira, doncs... Moltes gràcies, Olivia, moltes gràcies. Tu veus escoltant el teu anxar, eh? Que t'anirà molt bé. Gràcies a tu. Tornem una altra vegada. Ara bé. Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat.